Mig minut i serà un quart de dotze del migdia.
Òbviament és un dia d'aquells que tots estem ultimant en detalls
per acomiadar l'any, estem preparant moltes coses relacionades
amb la nit de demà, amb el dia de demà,
però això ho farem més endavant,
perquè des del matí de Tarragona Ràdio
tampoc no volem renunciar a continuar tractant temes
que tenen a veure molt amb l'actualitat.
I temes transcendents, com és el tema de l'aigua.
El govern català, ho explicàvem l'altre dia,
ha aprovat un projecte de millora de la xarxa
del Consorci d'Aigües de Tarragona
per tal de garantir l'autosuficiència del territori
en el subministrament d'aigua.
Avui ens acompanya el director territorial de Medi Ambient.
Amb ell volem conèixer en què consisteix
aquest projecte.
Senyor Josep Lluís Pau, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Si li sembla, repassem cadascun dels punts
que contempla aquest projecte,
que en principi s'ha d'executar al llarg de l'any 2006
o va a més llarg termini.
A veure, el que s'ha aprovat l'altre dia
al govern de la Generalitat
és tirar endavant tot un conjunt d'actuacions.
Perdó, no és una actuació única,
sinó que són un conjunt d'actuacions
encaminades a fer dues coses.
Una, garantir el subministrament d'aigua
al camp de Tarragona
i representar una alternativa
al sistema que s'havia previst
en l'antic Plan Hidrològico Nacional.
És a dir, una vegada abandonat
el Plan Hidrològico Nacional
i bàsicament un punt que comportava
que era la interconexió de les xarxes
del Consorci d'Aigües de Tarragona
amb la xarxa d'Aigüester Llobregat,
que és la que subministra a Barcelona,
que això permetia un model de subministrament
basat en enviar aigua cap aquí o cap allà
segons les necessitats.
En aquest moment passem a un altre model
en què aquesta interconexió no està contemplada,
s'ha abandonat definitivament,
i el que es planteja aquí
és tot un seguit d'actuacions
que garanteixin el subministrament d'aigua
a tota aquesta zona
independentment de la connexió
que s'havia previst en el seu moment.
Llavors, són tot un conjunt d'actuacions,
es començaran a dur a terme
a partir de l'any que ve,
però no és previst que estiguin llestes
algunes fins a l'any 2008 aproximadament.
Avui en dia amb les previsions de sequera
que se'n fan això de garantir el subministrament d'aigua
és un pèl complicat, no?
Són mesures que tendeixen a garantir
el subministrament d'aigua
i nosaltres creiem raonablement
que es pot fer,
basant-se en millorar l'oferta que hi ha
i també en regular la demanda.
És a dir, hem de començar a substituir
determinats usos de l'aigua per uns altres
i per tant, entre tot aquest conjunt d'actuacions,
nosaltres creiem que es pot garantir raonablement
el subministrament d'aigua a la zona del Camp de Tarragona
dins de la impossibilitat d'assegurar
al 100% que això sigui així
perquè un període d'extrema sequera
com el que acabem de passar
si es torna a repetir i es torna a repetir sistemàticament
doncs, evidentment, les coses no funcionen
com les previsions apunten.
Ja es apuntava, aquests dies ho llegíem
algun gran titular que a nivell de tot l'Estat
es parlava que entrem en un any
de més sequera encara que l'anterior
però això està per veure, no?
En tot cas...
Evidentment, si sapiguéssim si hi ha de ploure
Si hem optimistes
Si hem optimistes
Si hem optimistes i pensem que...
I treballem amb el que tenim, en tot cas
El que hem de fer independentment
de que siguin bones o dolentes les previsions
és treballar per assegurar aquest subministrament d'aigua
i això és el que es proposa aquest pla
Hi ha imponderables
Evidentment, podem intentar assegurar un recurs
El que no podem fer en aquest moment és fer ploure
Si no plou, doncs, evidentment
Cadascuna d'aquestes actuacions tenen noms i cognoms
Si li sembla, les anem repassant
perquè tenen a veure amb diferents temes
que estan relacionats amb les actuacions
del Consorci d'Aigües de Tarragona, no?
Sí
Bàsicament, a veure
El que es fa aquí, si mirem el conjunt d'obres
que estan detallades en la nota que es va passar
jo les comentaré simplement a nivell global
perquè s'entengui una mica
quines són aquest conjunt d'actuacions
que nosaltres plantegem dur a terme
En primer lloc
hi ha un conjunt d'actuacions
destinades a millorar la capacitat de transport
El Consorci d'Aigües
una de les fonts que té de subministrament
és portar aigua des dels canals de la dreta i de l'esquerra de l'Ebre
depurar-la i portar-la fins aquí
Aquest transport en aquest moment es fa amb una canonada única
i per tant qualsevol situació
que s'hagi de fer
sigui un manteniment d'aquesta canonada
sigui una fuita que hi pugui haver
comportaria immediatament el tall d'aquesta
i per tant desapareixeria el subministrament d'aigua
El que es proposa en aquest conjunt d'actuacions de transport
és renovar bombes
renovar canonades
en algun cas doblar-les perquè en una situació d'amergència
poguessin utilitzar-se alternativament l'una o l'altra
No representa més capacitat de transport
simplement representa una garantia
que en un moment determinat
en una situació que es pugui trencar una canonada
o pugui haver un incident
podem tenir un mecanisme alternatiu
que continuï assegurant el subministrament d'aigua
El segon gran bloc d'actuacions
serien relacionades amb la capacitat de regulació
El Consorci d'Aigües
subministra aigua en funció d'aquesta canonada
que transporta aigua contínuament
però té poca capacitat d'emmagatzemar
de manera que
davant de qualsevol situació que es pogués produir
tornem a estar en el mateix d'abans
si no arriba pel que sigui aigua
és igual, no vull ara plantejar
Qualsevol incidència que hi pugui haver
el que tractem és de
disposar de dipòsits suficients
com per poder assegurar el subministrament d'aigua
durant un període de temps raonable
fins que poguéssim tenir algun tipus de qüestió alternativa
La capacitat de regulació del Consorci en aquest moment
és molt petita i per tant hi ha tot un altre conjunt d'actuacions
que es dediquen a millorar i a construir dipòsits
tant a la zona de captació i de depuració de les aigües
com en la part de distribució a la part d'aquí dalt
I a més a més hi ha fins i tot
dues actuacions que jo m'agradaria poder comentar breument
que serien el tema d'utilitzar alguns envassaments
com a dipòsits de reserva
és a dir, poder-los omplir
o emmagatzemar una certa quantitat d'aigua
tampoc és una quantitat infinita
una certa quantitat d'aigua en èpoques en què el Consorci
no utilitza tots els recursos que té
per poder-la utilitzar quan en una època punta
per exemple, pugui haver-hi un excés de demanda
que no pot ser subministrada pel CAT
això afectaria bàsicament els envassaments
de Riu de Canyes i del CAT Llar
que serien els dos envastaments principals
El tema de la qualitat, senyor Pau
I per últim, exactament
el tema de la potabilització de la qualitat
i aquí hi ha dues actuacions que hem comentat algunes vegades
que també cal remarcar
una, a part dels sistemes de depuració que hi ha
en l'estació de tractament de l'ampolla
que és la que en aquest moment funciona
nosaltres hem apostat per anar una mica més enllà
i introduir tot un conjunt de...
Aquest temps i aquest fred ens enmetxaca tots, eh?
Aquest canvis de temperatura
introduir tot un conjunt de mesures
que garanteixin aquesta qualitat de l'aigua
entre ells els filtres de carbó
que ja està, es va anunciar fa temps
i n'hem parlat moltes vegades
tot un conjunt de filtres en l'estació de l'ampolla
que permeten eliminar algun tipus de contaminants
si hi poguessin haver-hi una situació d'emergència
i per l'altre, l'ampliació d'una estació
de tractament d'aigües potables que hi ha a Reus
que és la que utilitzaria aquesta aigua
que hem dit abans, que es podria en aquests amants
l'embassament de Siurana
s'ha de tractar per poder-la connectar
altra vegada a la xarxa
i per tant aquesta estació de Reus
juga una mica un paper clau
perquè permetria posar en funcionament
tots els recursos que hi ha
amb aquests amants en el pantà de Riu de Canyes
Aleshores es parla del subministrament
de garantir-lo de la quantitat d'aigua
però la qualitat només ens en recordem
quan hi ha algun incident
i és un tema que també cal recordar
que l'aigua que surt per l'aixeta
hem de tenir absoluta garantia sempre
De totes maneres
la garantia de qualitat en aquest moment
està assegurada
la quantitat de controls que hi ha
pensi que en alguna d'aquestes zones
hi ha fins i tot
tres organismes que realitzen simultanament controls
per un costat la Confederació Geogràfica de l'Ebre
que té les seves estacions de control
per altra l'Agència Catalana de l'Aigua
que també té les seves estacions de control
i per altra el propi Consorci d'Aigües de Tarragona
de manera que
el que hem fet és coordinar
determinades analítiques
determinades anàlisis que fan
per exemple cada dia
de manera que si un dia toca fer un i l'altre l'altre
no siguin tots tres al mateix dia
sinó que siguin
en alguns casos
analítiques que s'han de fer una vegada per setmana
o una vegada cada dues setmanes
no recordo ara exactament
s'acaben fent fins i tot tres vegades al dia
és a dir que en aquest moment
jo crec que l'aigua de l'Ebre
és la més analitzada
de totes les que tenim aquí
És una aigua que podem prendre amb confiança
Sí
no és aigua mineral d'aquesta això
d'alta muntanya no ens enganyem
però hi ha suficients garanties
que és bona
i que no té cap tipus d'efecte sobre els humans
Dins de totes aquestes accions
també es va explicar
que s'incorpora un pla de recuperació
dels pous de la demarcació
per afegir encara més un altre element
que garanteixi l'autonomia en matèria hidràulica
A veure, l'acord que va arribar
al Govern de la Generalitat
i em torno una mica al començament
seria per una banda
això que hem dit ara
tot un conjunt d'inversions
destinades a substituir
les que s'haurien d'haver fet
si s'hagués dut a terme la interconexió aquesta
I al mateix temps
l'encàrrec que fa el Govern de la Generalitat
al Departament de Mediament i Habitatge
i al Consorci d'Aigües de Tarragona
és que establim algun mecanisme
en el qual es pugui fer una gestió integrada
de tota l'aigua que hi ha en el camp de Tarragona
Per tant, no solament el CAT
i el seu recurs
que ja hem dit que bàsicament prové
del mini-trasbassament de l'Ebre
sinó que també hi ha tota una altra sèrie de recursos
que en algun temps s'havien abandonat
o que s'havia pensat que per fet de tenir aigua del Consorci
tota la resta de recursos podien ser abandonats
i que ara hem de tornar a posar altra vegada sobre la taula
perquè evidentment no ens en vindran de fora
sinó que ho hem de partir de l'aigua que nosaltres tenim aquí
Llavors s'encarrega això
crear algun tipus de figura
que faci aquesta gestió de l'aigua
d'una manera més integrada, no tan puntual
No, no, és que jo només me n'encarrego de l'aigua
que em ve a mi i de la meva canonada
No, no, mirem-ho tot globalment
i busquem la millor solució dins de les possibilitats
Llavors, en aquest camp
hi hauria bàsicament dues coses
Una, els recursos
que per a o per bé es van abandonar
en alguns casos justificadament
perquè, per exemple, s'havien sanititzat molts pous
per una excessiva extracció
i la gent de Tarragona ho recorda perfectament
Aquests recursos, amb el temps
i amb l'autorització d'aigua del Consorci
s'han regenerat
i, per tant, sense tornar a caure altra vegada
en l'accés que es va fer en el seu moment
podem pensar en posar-los damunt de la taula
i, per tant, hi ha recursos de pous
que els hem de tornar a recuperar altra vegada
i els hem de tornar a posar
en el conjunt aquest d'aigua disponible
Aquesta és la primera
I segona
També és possible que per determinats usos
la qualitat de l'aigua que es necessiti
no sigui una aigua per beure
Per tant, estem parlant
que hi ha en la zona aquesta
estacions depuradores d'aigua residuals
les que hi ha al final del cicle de l'aigua
abans de tornar-la a abocar al medi
i que permetrien que
aquesta aigua, un cop depurada després del seu ús
no fos abocada a mar o a la riera o a llinfos
sinó que, amb algun tractament posterior
perquè tampoc és que sigui en aquest moment
tal com està sortint
no és una aigua que sigui utilitzable
però amb algun tractament terciari posterior
pogués ser utilitzada
per alguns usos
que permetessin
substituir-la per aigua de boca
per exemple
ara et poso dos exemples
que han tingut lloc aquest estiu
un ha tingut lloc aquest estiu
i l'altre encara no
un seria el fet d'aigua de rec
per determinats usos
és possible substituir aigua de rec
com s'ha fet en el Llobregat
per aigua depurada
que tingui unes garanties de qualitat
evidentment, sempre estem parlant
i l'altre podria ser
i nosaltres ho plantegem així també
la substitució de determinada
de quantitat d'aigua que actualment
està utilitzant la indústria química
per refrigeració
per exemple
per aigua depurada
que també complís
evidentment
les condicions de qualitat
que ells necessiten
no estem parlant d'utilitzar-la
tal com està sortint
en aquest moment
però sí que seria possible
arribar a un acord
de manera que se substituís
part d'aigua
que podria ser destinada a consum
per aigua d'aquest estil
que podria jugar
el seu paper perfectament
i que a més a més
sembla lògic
que després d'haver fet un esforç
per tornar-la a depurar
altra vegada
si li podem treure
algun altre ús
com és simplement el de refrigeració
ara per exemple
estic parlant
evidentment
millor que millor
en el cas dels pous
hi ha petits nuclis
i no tan petits nuclis
de població
que de fet
l'aigua corrent
que tenen a casa seva
aquí a la comarca del Tarragonès
es nodreixen d'aigua de pous
que gestionen
els mateixos col·lectius
en molts casos
una miqueta fora del que és
el circuit de l'aigua habitual
del consumidor
hi ha els grans municipis
de la zona aquesta
que estan evidentment
connectades a xarxes de distribució
com és la del Consorci d'Aigües
o coses d'aquestes
però evidentment
hi ha petits municipis
que se segueixen
abastint de pous propis
llavors es tractaria també
de garantir
en aquest estudi
a veure quina és la disponibilitat
que hi pot haver
d'aigua
en aquesta zona
perquè ells puguin
continuar
amb un creixement
diguem-ne
acceptable
no estem parlant
tampoc
de creixements desmesurats
de pobles
que es plantegen
multiplicar-se per 10
o una cosa així
evidentment un poble
són zones que estan en expansió
són zones que estan en expansió
però que també
igual que plantegem
la disponibilitat de terreny
per poder fer aquesta expansió
doncs una altra cosa
que s'ha de posar
en una taula
és la disponibilitat d'aigua
també podem créixer
en funció de la disponibilitat
d'aigua que tenim
o de la disponibilitat
no sé
de qualsevol altra cosa
són factors limitants
que evidentment
tenen cada un dels territoris
és un recurs
que és finit
ningú diu que tindrem
els pous
sobretot no?
ningú ens garanteix
que tindrem aigua
tota la vida
els pous
no però
a veure
els pous es renoven
igual que es renoven
les aigües superficials
el que es tracta
és de fer-ne una gestió correcta
el que no podem
és sobreexplotar-los
i treure més aigua
de la que
és possible
un pou
tothom sap
que dona pel que dona
i hi ha uns aforaments
i diu
mira aquest pou li dona
a vostè tant
si vostè pretén
treure'n el doble
doncs evidentment
anem malament
això per una banda
i després
hem de pensar també
que s'ha de cuidar
una mica
la qualitat
de l'aigua
que surt d'aquests pous
i per tant
estem parlant
per exemple
d'evitar abocaments
de porins
o de coses d'aquestes
que poden perjudicar
la quantitat
la qualitat
de l'aigua aquesta
perquè actualment
el que ens trobem
en molts casos
més que
la manca d'aigua
que prové de pous
és que molts d'aquests pous
tenen una aigua
d'una qualitat
diguem-ne
que està molt molt
al límit
del que permet
la legislació
sanitària actual
i per tant
el problema
que ens trobem
és aquest
no tant potser
de manca d'aigua
com que
molta d'aquesta aigua
que podríem utilitzar
estem en una zona
de forta contaminació
per porins
i que per tant
és una llàstima
que malbaratem
un recurs
que com vostè
diu és escàs
són una vintena
d'actuacions
aproximadament
com vostè
apuntava
a l'inici
de la conversa
es preveu
que s'executin
en el transcurs
dels propers
tres anys
és una inversió
econòmicament parlant
important
de quina manera
es financien
tots aquests projectes
a veure
la inversió
volta els 152 milions
d'euros
i pel finançament
d'aquesta quantitat
hi hauria dues parts
una que corre
a càrrec
del govern
de la Generalitat
i que
ja ha estat
sol·licitada
per cobrir-la
evidentment
el govern
ha de rebre
aquests diners
també d'algun altre lloc
a través del govern central
de fons de cohesió europeus
i això està presentat
a Brussel·les
i per tant
esperem nosaltres
que el finançament
sigui a través d'això
de totes maneres
l'acord aquest
dóna l'ordre
de tirar endavant
aquesta inversió
i per tant
malgrat que la previsió
sigui de finançar-ho
amb aportació
de fons de cohesió europeus
en el cas
que això no fos així
o que algun d'aquests
no acabés
coallant
doncs evidentment
el govern de la Generalitat
es fa responsable
de tirar-ho endavant
l'acord està pres
i el sistema de finançació
que s'ha proposat
és un
una altra part d'això
aquesta seria una quantitat
que volta els 112 milions d'euros
aproximadament
que seria el que va a càrrec
del govern de la Generalitat
la resta
aniria a càrrec
del Consorci d'Aigües de Tarragona
i d'altres operadors
perquè per exemple
perquè ja veig l'oien
aquell que diu
calla que ens repercutiran el rebut
és evident que a la llarga
a la llarga
això també és una altra cosa
que també
jo m'agradaria comentar
aquí ara
una mica
l'aigua té un cost
aquí partim d'una idea
que ve d'una frase antiga
que és allò
que l'aigua cau del cel
cau del cel
però abans que ens arribi a l'aixeta
hem de pensar que
aquesta aigua
per posar el cas
allà del camp de Tarragona
a part que plogui
que és una cosa
que no podem controlar
la resta
vol dir que aquesta aigua
s'ha de captar del riu
s'ha de transportar
fins a una estació
de tractament
allí s'ha de sotmetre
a una operació
de depuració
prèvia al consum
se l'ha de transportar
diríem que quasi 100 quilòmetres
s'ha d'emmagatzemar
adequadament
hi ha d'haver una xarxa
de distribució local
que permeti
que nosaltres
obrim l'aixeta
tot això està darrere
de un gest tan simple
com és obrir una aixeta
i que després
es torna a recollir
aquesta aigua
es torna a conduir
a una altra estació
de tractament
per netejar-la
entre cometes
de la càrrega
que porta
i després
se l'acaba conduint
a una riera
o a mar
o a un emissari
o no sé què
aquest és el cicle
de l'aigua
i per tant
això és evident
a ningú se li escapa
que té un cost
i si som molt exigents
a l'hora de
demanar garanties
de qualitat
i que no
hàgim de patir
més de lo raonable
per l'aigua
que surt de l'aixeta
és com tot
ha més exigència
doncs també
més compromís
i per tant
la gent ha d'entendre
que l'aigua
té un cost
no és cap negoci
tothom sap
quina és la situació
financera
de l'Agència Catalana
de l'Aigua
ha hagut precisament
a un malfinançament
només per posar
una comparació
amb aquest punt
països
que tenen
diríem
una situació
hídrica
més favorable
que la nostra
perquè la nostra
realment és dura
tenim èpoques
de molta sequera
hem de portar
l'aigua
de molt lluny
hi ha països
que el règim
de pluges
els permet
viure de l'aigua
que tenen
pràcticament diàriament
països com Dinamarca
o com França
o com Alemanya
el cost
per metre cúbic d'aigua
és molt més gran
del que nosaltres
estem pagant aquí
i per tant
no es poden fer
les dues coses
continuar
demanant
continuament
més exigències
de qualitat
i el mateix
ens pretenda
que l'aigua
sigui com més barata
cada dia
millor
entre altres coses
perquè si no li donem
el preu
correcte
el que estem
és enviant
un missatge
equivocat
li estem dient
miri
vostè
pot malbaratar
això
perquè no val res
no pateixi
que no hi ha problema
això és el que passa
si nosaltres
les fuites
que tenim
a la nostra xarxa
de distribució local
no dic d'aquest poble
o de cap ciutat
en concret
però
en les xarxes
de distribució local
espera
entre el 20
i en alguns casos
el 60%
de l'aigua
que s'injecta
això
si vostè
ho referís
a gas
o a petroli
o no sé
o a electricitat
o a qualsevol altra cosa
que circula por ahí
que va conduïda
tothom se posaria les mans al cap
en canvi
com que a l'aigua
no se li dona aquest valor
doncs evidentment
que es perdi el 40%
de l'aigua
que s'injecta
en una xarxa
en molts llocs
els sembla absolutament normal
per tant
hem de prendre
també una mica
entre tots
a donar-li a l'aigua
el valor que realment té
justament és dels elements
més importants
per la supervivència
i és el que valorem menys
des d'aquest punt de vista
em sembla que no li he contestat
el que em preguntava
perquè m'animes
si pagarem
si algú pensa
que l'ha percutirà
en el rebot
al final això
ara tornem
és que ara m'havia despistat
amb aquesta
disgració
sobre el preu de l'aigua
la resta
que venen a ser
uns 40 milions d'euros
s'hauria de finançar
entre el Consorci d'Aigües
de Tarragona
i altres operadors
perquè alguna de les coses
que hem dit abans
no corre directament
a càrrec del Consorci d'Aigües
per exemple
l'estació de tractament
d'aigües potables de Reus
això ho gestiona
l'empresa d'aigües de Reus
i no té per què
finançar-se a través del CAT
en tot cas
que ningú pensi
que de cara a l'any que ve
quan això es comenci a executar
la tarifa pujarà
extraordinàriament
això és ja un pla financer
a un termini
suficientment llarg
com perquè la incorporació
d'aquests costos
sobre tarifa
pugui ser acceptada
sense més problemes
és a dir
no estem plantejant
un escenari
en el que l'any que ve
la tarifa de l'aigua
s'hagi de pujar
com a conseqüència d'això
ni el 10
ni el 20
ni el 30
ni cap xifra d'aquestes
hem convidat el senyor Pau
perquè ens parlés
d'aquest pla
però aprofitem
els darrers minuts
de la conversa
per fer-li un parell
de preguntes
que m'imagino
que també
ens podrà contestar
hi ha un tema
que és
que al llarg de tot l'any
hem batallat
certament
el tema
de les Lleres dels Rius
aviam
qui ha de netejar
les Lleres dels Rius
senyor Pau
aviam si deixem
les coses clares
per l'any vinent
l'Ajuntament
la Generalitat
de qui és responsabilitat
això
a veure
jo
una cosa
és la titularitat
és a dir
jo li posaré
un exemple
en el cas
per exemple
de les platges
per posar un cas
així
perquè es diu
no
és que
les Lleres dels Rius
o de les Rieres
o d'on sigui
són titularitat
domini públic
i per tant
és la que
l'Agència Catalana de l'Aigua
és la responsable
d'això
molt bé
una cosa
això no ho discutim
si s'ha de fer
una actuació
en una llera
doncs evidentment
l'autoritat hidràulica
és l'Agència Catalana de l'Aigua
i això no ho discuteix ningú
en el cas
de les platges
per posar un símil
el Ministeri de Fomento
doncs és el responsable
del servei
de la Direcció General de Costes
em sembla que és
la responsable
del que ens diuen
el domini marítimo terrestre
que inclou les platges
malgrat que això
sigui així
les platges
les netegen
els ajuntaments
no barregem
una cosa i l'altra
per tant
hi ha un determinat
tipus d'actuacions
si s'ha de regenerar
una platja
ho fa el Ministeri
de Fomento
i la neteja diària
de les platges
dels banyistes
que hi van a l'estiu
és una cosa
que fa l'Ajuntament
corresponent
en cada cas
és a dir
una cosa
és la titularitat
d'aquell espai
i l'altra
és la gestió
que se'n fa
d'aquell espai
per posar un altre exemple
relacionat amb platges
perquè així
potser s'entén millor
nosaltres
al Departament de Mèdia
i Mínia i Habitatge
no tenim cap tipus
de competència
sobre les aigües
marítimes
més enllà
d'algun tipus
de protecció
però vaja
en principi
no hi tenim gaire cosa
en canvi
la neteja
de les aigües
la recollida
de sòlids flotants
la fem nosaltres
l'Agència Catalana
de l'Aigua
perquè vegi una mica
la complexitat
d'aquests espais
la titularitat
de tot això
probablement
és del Ministeri
de Costes
el que passa
que en diferents graus
i fruit de diferents acords
hi acaben entrant
altres administracions
en el cas
de les Lleres dels Rius
hi ha dues coses
que jo m'agradaria
que quedessin clar
una
si hi ha obstacles
que impedeixin
que el riu faci
o la riera
faci la seva funció
que és portar aigua
la competència
per fer això
és
i ho fa
l'Agència Catalana
de l'Aigua
d'acord
per tant
no amaguem això
s'han fet neteies
doncs jo ara
li parlo d'aquí
a Cornudella
al Gaià
a la riera
de la Boella
no ho sé
hi ha tota una colla
d'actuacions
que s'han fet
sempre en aquest sentit
nosaltres veiem
que perquè han crescut
canyes
perquè s'hi han acumulat
coses que no s'hi haurien
de parar
perquè en aquest país
encara seguim tenint
la idea d'anar a portar
a llançar les coses
a la riera
és una cosa sorprenent
perquè quan un carrega
el cotxe amb el matalàs
sorprenent que en lloc
d'anar a la deixalleria
que té més a prop
que segur que en té una
doncs se'n vagi a la riera
perquè encara tenim
una mica aquest d'això
i uns segueix veient
enderrocs allà tiradets
un saquet enderrocs
és una cosa que m'ha curiós
això
doncs bé
aquestes actuacions
que podríem posar en perill
la capacitat de transport
que té el riu a la riera
això ho executa
l'Agència Catalana de l'Aigua
si vostè em diu
home n'hi ha alguna
que jo conec
que no l'ha fet
l'executa dins
de les seves possibilitats
ara l'altra cosa
això vull que quedi clar
són espais
de rius
que tenen
un caràcter diferent
que és un caràcter
de parc urbà
i penso ara
en el cas del Francoli
que suposo que és per aquí
dins de l'àmbit del municipi
exacte
clar aquí
el fet que hi hagi
30 quilos de papers
o de
o dos pneumàtics
pot fer molt lleig
jo no discuteixo
això
no dic que no faci lleig
que no hi hagi de ser
i que està molt malament
que sigui així
però
aquesta petita quantitat
de residus
que és petita comparada
amb el que jo plantejava abans
no representa
un perill
per la capacitat
de transport
d'aquest riu
i ningú podrà negar
que aquest estiu
al Francolí
hi podia haver
més o menys herbes
en el seu tram central
però
en cap moment
ningú ha tingut la sensació
que si un dia
baixés una riuada per allà
allò representés
un obstacle
o un perill
o una cosa d'aquestes
per tant
aquestes actuacions
que tenen més caràcter
de jardineria
diguem-ne
que no de neteja
de material orgànic
aquestes actuacions
nosaltres entenem
que són competència municipal
i per lligar una mica
això
no és una cosa
que nosaltres
diguem ara
en el cas
de l'Ajuntament de Tarragona
hi ha la Riera
que hi ha a Cambrils
que no recordo ara el nom
que també té
una estructura similar
amb unes terrasses
amb gespa
i tot això
el manteniment
d'aquestes terrasses
i la neteja
d'aquestes terrasses
és competència
i mai hem tingut
cap sol·licitud
de l'Ajuntament de Cambrils
i per tant
l'Ajuntament de Cambrils
ho fa de manera sistemàtica
i sense cap tipus
d'enrenou
llavors
que quedi clar això
que si s'ha de netejar
perquè hi ha acumulacions
de canyes
i d'allò que impedeixen
això ho farem nosaltres
i si no ho hem fet
és perquè no hem arribat
perquè no tenim més diners
evidentment això
sempre és en funció dels diners
i l'altre
serien aquestes altres coses
de neteja
de neteja
de parcs
i jo recordo
ara per acabar
i d'allò
que el que es va acabar recollint
m'assembla
que eren
no sé si 6 tones
de residus
o una cosa
6 tones
acaben amb 3 contenidors
d'aquests
estem parlant
d'una quantitat
que era realment
molt petita
i que jo entenc
que no era cap obstacle
pel funcionament del riu
finalment senyor Pau
les males olors d'ahir
finalment
i breument
estem entretenint
més del compte
però això sí que m'ho ha d'explicar
les males olors d'ahir
se sap alguna cosa
l'origen
aquestes males olors
que es van detectar
això és complicat
de saber
l'origen
de les males olors
perquè moltes vegades
són fenòmens puntuals
tot i que molestos
jo no reconec
no dic ara
que no siguin molestos
però moltes vegades
quan s'hi arriba al lloc
moltes vegades
fins i tot
ja ha desaparegut
ahir va ser un episodi
que va durar
no sé si una hora
una hora i alguna cosa
nosaltres vam fer
tot un seguit
d'actuacions
dins de les nostres
possibilitats
no hi ha una estació
que mesuri sistemàticament
olors
no hi ha un localitzador
de olors
no perquè les olors
són diverses
i són complexes
i per tant
no tenim nosaltres
una infraestructura
que permeti
mesurar de manera sistemàtica
olors
tampoc és un fenomen
que es produeixi
de manera sistemàtica
és un fenomen puntual
i tampoc tindria massa sentit
potser tenir-la
una cosa
segon
aquests dies
veníem d'una situació
de relativa calma
diguem-ne
climatològica
una situació d'estancament
això pot provocar
que en determinats llocs
s'acumulin
doncs
siguin clavegueres
siguin altres coses
s'acumulin
doncs una certa quantitat
de casos
que un dia
que bufa una mica de vent
i que bufen una direcció
es mobilitzen
i llavors arriben
a això
això n'hem tingut
episodis barris
llavors jo
el d'ahir
nosaltres tenim
una opinió
que jo vaig parlar
ahir amb el regidor
el senyor Mallol
i li vaig explicar
el que nosaltres
havíem trobat
que podria estar relacionat
amb això
jo no dic que ho estigui
però que podria estar
i és l'existència
d'una depuradora
al polígon nord
de Tarragona
que pel que sabem
ha tingut
algun problema
de funcionament
amb les bombes
i que segurament
no sé si ahir
o abans d'ahir
no hem acabat
de concretar
encara
ja ho aclarirem
però en aquest moment
encara no està concretat
diguem-ne que no funcionava
tot el correctament
que possiblement
hauria de funcionar
i que podria ser
que hi hagués hagut
aquesta acumulació
de gasos
que sembla que Constantí
ja feia algun dia
que es venia notant
alguna certa olor
en algunes zones
properes
a aquest lloc
i que ahir
fruit d'un vent
que bufava
de direcció nord
s'hagués pogut emportar
i anar a parar
a la zona aquesta
perquè a més a més
va ser una cosa
molt localitzada
a la zona
que estem ara nosaltres
a la zona
de l'Avinguda Roma
i l'Hospital Jumann 23
i alguna zona d'aquí
però això sembla
com si el riu
Francolí
faci com de canal
i pugui conduir
aquestes olors
fins aquí
és una possibilitat
que nosaltres
hem comentat
a l'Ajuntament
i li hem dit
mira nosaltres
hem trobat això
l'Agustí
el regidor
em parlava també
de la possibilitat
que hi fos alguna claveguera
que hagués sofrert
en fi
són hipòtesis
és el que hi ha
jo no el puc dir més
del que hem trobat nosaltres
molt bé senyor
Josep Lluís Pau
director territorial
de Medi Ambient
gràcies per acceptar
la nostra invitació
bon any
i que plogui
sobretot
que plogui molt
que plogui el que cal
també
hi ha gust de tothom
perquè si no
quan plou massa
també té raó
moltíssimes gràcies
bon dia