Mónica, bon dia, buenos días.
Buenos días.
Rosé, bon dia.
Bon dia.
¿A qué consiste ya?
¿En qué consiste exactamente ese programa de contractación de enfermeras?
Bueno, pues es un programa de la Embajada Británica que pretende facilitarles el acceso a puestos en hospitales públicos del Reino Unido.
Les ofrecemos todo, les ofrecemos contrato de dos años, alojamiento, billete de avión,
les ofrecemos toda la ayuda para la tramitación de la colegiación y, bueno, pues el acceso a la entrevista aquí en España.
¿Por qué desde el Reino Unido hay esta demanda tan y tan importante de enfermeros?
Bueno, realmente el Reino Unido está llevando a cabo un plan de mejora de la sanidad pública.
Se han aumentado las inversiones y lo que se pretende es que los hospitales crezcan, se hagan nuevos hospitales, centros de salud
y a corto plazo pues las enfermeras de las escuelas no eran suficientes y la idea pues es poder traer enfermeros del extranjero que suplan esta necesidad.
¿Por qué en España hay tanto éxito? ¿Por qué el Reino Unido busca tanto los enfermeros formados en España?
Pues aunque suena un poco feo porque son las mejores, porque tienen mucho reconocimiento, no solo a nivel europeo, sino mundial,
en cuanto a competencia técnica y, por supuesto, a la calidad humana del enfermero.
Roser, ¿están ben formados los enfermeros de aquí a Tarragona o de todo el estat espanyol?
Jo crec que sí, jo crec que el nivell de competències que adquireix l'enfermer amb la formació acadèmica és molt alta
i la prova està en què ens venen a buscar de fora, no només de fora, sinó que els nostres alumnes quan s'està acabant el curs
ja tenim els centres assistencials que ens estan trucant per veure quan tindrem les notes
i l'alumne podrà estar en disposició d'incorporar-se al món laboral, no?
Però ja et dic, no només d'Anglaterra, de França, d'Itàlia, de Portugal, de molts països,
ens venen cada any quantitat d'ofertes de treball.
Una vez allí, ¿los enfermeros, las enfermeras, realizan las tascas, las tareas normalmente, como si fuera un enfermero más?
Sí, ellos van a ser contratados como enfermeros de grado D, que es el equivalente a un recién diplomado aquí en España,
por lo tanto, van a hacer las mismas funciones que el enfermero haría aquí.
La oferta es especialmente atractiva, pero hay un componente que se ha explicado a los alumnos, que es el sueldo.
Sí, el sueldo que van a tener no está nada mal, son 29.000 euros como salario base,
a lo que luego hay que sumar los turnos de noche y las horas extras que el enfermero quiera hacer.
¿Es un contrato, en principio, por dos años, pero con posibilidad de prórroga?
Sí, sí, sí, el contrato se les hace por dos años, pero ellos, si deciden alargarlo, sin ningún problema,
el hospital les puede hacer indefinido o alargarlo por el tiempo que el enfermero estime oportuno.
La respuesta desde que se puso en marcha este programa, ahora hace casi cinco años,
ha sido excepcionalmente positiva por parte de los alumnos españoles.
Sí, nunca nos faltan candidatos en cada convocatoria, que más o menos son unas tres al año,
siempre 200 candidatos podemos juntar para que hagan la entrevista.
En esos casi cinco años de Marchado, más de 1.200 alumnos, ¿cuál es su valoración?
Están muy, muy contentos. Realmente aprenden mucho, es una experiencia no solo profesional,
que también hay que darle el lado personal, crecen, maduran, conocen mucha gente,
aprenden un idioma y, sobre todo, se enriquecen cultura.
¿Y muchos se han quedado?
Bueno, no tanto muchos, pero sí se han quedado algunos para aprovechar y hacer especialidad,
y bueno, pues algunos se han enamorado de algún británico y eso es inevitable.
Quines són les diferències de Roser entre l'experiència professional que poden tenir uns recentment diplomats
entre aquí a Catalunya o a l'estat espanyol amb d'altres països com l'estranger?
D'entrada, el tipus de contracte. O sigui, els contractes que se'ls fan els nostres alumnes en el nostre país
són contractes, la majoria, molt precaris. L'estiu potser aconsegueixen contractes d'un mes, de dos mesos,
però moltes vegades quan comença l'octubre-novembre es queden sense contracte.
i, per una altra banda, el desenvolupament del rol professional.
O sigui, el tipus de feina que fan a fora, precisament pel rati infermera-pacient que tenen,
poden desenvolupar totes les capacitats per les quals el professional d'infermeria ha estat format.
Cosa que aquí, amb un volum, jo diria que superior de malalts als que una infermera hauria de poder portar,
doncs es troben que poden desenvolupar només tasques, moltes vegades només les derivades de les ordres mèdiques,
poques d'autònomes, i això a la llarga genera molta insatisfacció.
Insatisfacció tant per l'usuari com pel professional, evidentment.
¿Se sienten més valorats els infermeros, potser, en el Reino Unió, per exemple?
Doncs la veritat és que suena triste, però sí.
Ellos venen amb la sensació de que allí són millor recebits, que la seva professió està més valorada.
¿Todos els diplomats en l'infermeria tenen ja el access garantitzat en aquesta plaça en el Reino Unió?
¿Cómo funciona el procés de selecció?
Ellos tenen que fer una entrevista.
Ellos se ponen en contacto amb la Embajada Britànica,
ens envien una solicitud, nosaltres les convocamos
i passarien una entrevista amb el Hospital Britànico
i, si passen la entrevista, comencen a treballar en un par de meses.
Suponem que el grado de satisfacció des del Reino Unió també és important
perquè si no, no seguiran repitint.
Exactament.
Les hospitals no saben què fer para que vayan més i més españoles
i, sobretot, per mantenirles allí el més temps possible.
¿Hasta cuándo va durar? ¿Se prevé que vaya a durar este déficit
de graduados, de diplomados en infermeria en el Reino Unió?
Pues, como mínimo, se espera seguir con el programa dos o tres años más.
Dos o tres años más, como mínimo, y con la idea de que, a lo mejor,
se continúe más a largo plazo.
Rosé, ¿teniu la sensació de vegades que esteu formant aquí
per gent que treballa a fora?
Per desgràcia hi ha moments que sí, sobretot quan venen
i els fan aquestes ofertes de treball tan excepcionals
o tan correctes, diria jo, i quan aquí això no ho troben.
El que passa és que jo penso que la sanitat aquí a Espanya
ha de fer un gir, ha de començar a entendre que el paper de l'enfermera
no és el que en aquest moment se li demana,
que estan infrautilitzant les capacitats dels enfermers
i que si no hi ha una proporció adequada
entre el número de malalts i el número d'enfermers,
aquesta feina mai estarà ben realitzada.
Llavors, s'ha de fer un plantejament seriós, un plantejament profund.
A mi em fa molta enveja quan veig que, per exemple,
aquest programa del Reino Unió de millorar la sanitat pública,
un dels professionals que més demanen és infermeria.
Llavors, això ja diu molt de la concepció del que s'entén
per salut pública i de la concepció del que s'entén
de quines necessitats s'han de cobrir dintre del món sanitari.
A Catalunya, en aquests moments, Roser, com s'està fent?
Perquè des de la Conselleria de Salut, Marina Geli,
la consellera, ha dit en nombroses ocasions
que es vol fer una forta inversió en matèria hospitalària
i, de fet, fa poques setmanes es va presentar un pla important
d'inversions que també afecta la demarcació de Tarragona.
S'estan fent bé les coses? Comencen a fer bé les coses?
Jo penso que la consellera Marina Geli té molt clar el paper de...
O sigui, com han de canviar les coses.
A mi sempre m'ha agradat molt el seu discurs,
m'ha agradat molt la seva visió de la salut pública
o de la salut comunitària.
M'ha agradat molt la idea que té de l'enfermera.
Penso que és una persona coneixedora,
amb profunditat,
del que s'ha li ha de demanar a l'enfermera
i per allò que l'enfermera està preparada.
Però, bé, tot això requereix també
que les seves decisions o que les seves voluntats
es vegin d'alguna forma recolzades
per tot el món sanitari
i per tota la gent que l'envolta, no?
Però penso que sí,
que la idea és bona
i l'únic és que tot això s'ha de materialitzar.
No sé en quant temps això es podrà fer,
però la idea penso que és bona.
En les xerrades que s'han fet amb els alumnes
per presentar aquest pla de contractació,
s'ha explicat que, vaja,
ja hi ha diferents diplomats
que s'han format aquí a Tarragona
i que han marxat,
ve a Anglaterra, ve a altres països,
què expliquen ells?
Em venen a veure moltes vegades
aquests exalumnes que ja estan,
bueno, aquests professionals
que ja estan treballant a l'estranger
i una de les coses que em sorprèn
és això, no?
El reconeixement que tenen com a professionals,
el reconeixement que tenen
dintre de l'equip multidisciplinar,
o sigui, amb el sentit que
quan es parla d'equip multidisciplinar,
allò és un equip multidisciplinar.
Es tenen que prendre decisions
d'una alta hospitalària d'un pacient,
d'una sèrie de coses,
i les decisions es prenen en conjunt.
O sigui, un malalt, per exemple,
no és donat d'alta perquè el seu procés,
el seu diagnòstic mèdic,
hagi quedat resolt,
sinó que si aquesta persona
encara té que fer educació sanitària
i no hi ha hagut temps per poder-la acabar de fer
i no està capacitat per poder-se'n anar a casa seva
amb un mínim de garanties,
aquest pacient no se'n va a casa seva.
I potser és l'enfermera la que diu
a mi encara em falta un parell de dies
perquè aquesta persona tingui l'autonomia suficient
per garantir que estarà en condicions correctes a casa seva.
Moltes vegades aquí tenim la percepció
però que l'enfermera o l'enfermer
és aquella persona que et dóna els medicaments i ja està.
És que no té temps de més.
Això és el que jo dic.
Vull dir, si tu tens 20-25 malalts al teu càrrec
amb un procés agut,
com et trobes en un hospital,
que els processos aguts, a més,
cada vegada estan menys temps en l'hospital
perquè de seguit se'ls envia cap a casa,
és difícil, la veritat és que és difícil
poder arribar a tot el que has d'arribar.
Roser Ricomà, moltes gràcies.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
Mónica, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.