D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Temps al matí de Tarragona Ràdio
per parlar amb una àmplia i variada representació
dels treballadors del Tadis,
que avui ens acompanyen justament poques hores després
d'haver signat ahir l'acord laboral
amb la direcció de l'empresa
i també l'acord que es va signar ahir a la tarda
entre les tres parts, treballadors, empresa i ajuntament,
que permetrà mantenir oberta la factoria de Tarragona
fins a l'any 2007.
Avui, al matí de Tarragona Ràdio,
i en les hores prèvies a la celebració d'una assemblea
que hi haurà al migdia,
a les dues de la tarda,
una assemblea per explicar els detalls de l'acord.
Avui, com dèiem, aquest matí ens acompanya
el president del comitè d'empresa del Tadis aquí a Tarragona,
el senyor Antoni Aguilar.
Senyor Aguilar, bon dia.
Bon dia.
I després tenim quatre treballadors
que representen justament quatre situacions ben diferents.
Josefa Fernández, bon dia.
També Mercedes Gómez, bon dia.
Bon dia.
Manuel Blanco, bon dia.
Hola.
I Jordi Aluja, també bon dia.
Bon dia.
Primer que res,
Antoni Aguilar, com a president del comitè d'empresa,
expliqui'ns els detalls de l'acord laboral
que van signar ahir amb la direcció de l'empresa
i que, en fi, ha estat el fruit després
de llargues i dilatades negociacions amb el Tadis.
A veure, què hauríem de dir?
En principi, no em vull allargar,
però sí que hem de fer una miqueta de dir,
a veure, a ningú ens agrada que tanquin fàbriques,
però al final jo no he vist cap empresa
que es plantegi a tancar una fàbrica
i al final no ho aconsegueix.
Què hem de fer els treballadors
i, en aquest cas, els representants?
Doncs mirar de pal·liar, de minimitzar aquest efecte.
I jo crec que ho hem aconseguit.
Però bé, també ja és veritat
i hem de reconèixer que hi ha companys
que, clar, no només un company
que no pugui solucionar el seu problema,
per ell potser no hauràs fet res.
Però bé, el cas és que passem al tema de l'acord.
Lògicament, jo com a representant del comitè d'empresa
i com a representant dels treballadors
dic que això és positiu,
perquè l'empresa va plantejar
poder prejubilar només a 78 persones
i amb això es poden acollir
en aquesta fórmula unes 214.
Per tant, nosaltres entenem
que és positiu i molt positiu.
Llavors, què estableix?
Així, en línies generals,
estableix que el tancament de la fàbrica
es portarà a terme,
desgraciadament no ho hem pogut solucionar,
això,
al 31 de...
O sigui, hi haurà activitat productiva
fins al 31 de març del 2007.
Aquest seria.
Llavors, ja,
què diu aquí?
Doncs que tots aquells treballadors
que tinguin 50 anys o més
des d'aquí fins al 31 de desembre
i des del 2007
es podran acollir en aquestes prejubilacions, no?
Ara, ja tot el tema de porcentatges d'això,
no, perquè això s'està negociant
a nivell estatal.
Per tant, diguéssim que una miqueta
la clau d'aquest és això,
que es reconeix aquí
que es podran prejubilar
totes aquestes persones
que tinguin 50 anys o més
al 31 de desembre i des del 2007, diguéssim.
Aquest és el central i el més important, no?
d'aquest acord.
D'aquí al 31 de març del 2007,
quants treballadors, doncs,
es podran prejubilar aquí a Tarragona?
No, fins a...
Bé, ara l'empresa planteja
que aquí també ho diu,
quan s'assigni l'ERE a nivell estatal,
sortirem tots aquells que tinguem 50 anys o més
en el 2005.
Llavors, quedarà una plantilla
d'entre 80 i 90 persones.
80 perquè no tenen l'edat
de poder prejubilar
i perquè la fàbrica ha de continuar treballant
fins a març del 2007.
Llavors, unes 80 o 90 persones
se necessitaran
per poder produir
durant aquest temps, no?
Llavors, aquestes persones
aniran ja fins al final
de la vida de la fàbrica.
Això és el que nosaltres hem parlat a Madrid
i a partir d'aquí
ja es tancarà definitivament
i aquest és el tema.
Per tant, hi haurà entre 80 i 90 treballadors
que es quedaran a partir de principis de l'any vinent
fins al març del 2007.
Efectivament.
Per tant, la majoria d'empleats
que es poden acollir a les prejubilacions
ho faran en els propers mesos.
Sí, sí.
Segurament...
Home, anirem cap allà al desembre, pràcticament.
Per què?
Perquè si això ho signem la setmana que ve,
possiblement no, o no la signem
a nivell de Madrid.
Anirà a l'administració,
això té un tràmit burocràtic,
després l'empresa et dona un mes
perquè els companys que...
Perquè, a veure, els que es poden prejubilar,
si no es volen prejubilar
també tenen l'opció d'anar a Logroño o a Alicant.
A veure, vull dir que
el que nosaltres hem aconseguit entre tots
és una opció més
que aquesta no hi era
en els companys de 50 anys, no?
Aquesta és la...
Ara, si tu tens 54 o inclús 55
i dius jo no em vull prejubilar,
te'n vas a Logroño, no?
Llavors, clar, però el que planteja l'empresa
efectivament, com tu deies,
és a l'acabar l'any
que jo crec que serà cap allà al novembre o desembre,
si sortirem,
doncs menys 80, 160.
Fem números.
El que passa és que alguns professionals,
ni que tinguin l'edat de prejubilar-se,
s'hauran de quedar,
que és el que ens ha dit l'empresa,
perquè aquests 80 són 50...
80, el que he dit, són menors de 50 anys.
Aquests han de quedar per força.
Però no seria suficient
per poder fer anar a la fàbrica, no?
Llavors quedaran 82 persones més,
el que he dit abans,
80, 90, 90 i escaig persones.
Aquí, com dèiem,
l'acord afecta a la majoria de treballadors
que es poden prejubilar.
I a la resta,
aquest petit grup que deuen ser
unes 30 o 40 persones,
uns 30 treballadors, no?
Aproximadament.
Sí, en concret, 30 o 31.
Ara no...
Em sembla que 31.
Doncs bé,
aquests companys,
al final,
l'acord que hem arribat
és que
l'empresa, diguem-nos,
que es intentarà,
farà una oferta d'empleu
i intentarà reubicar
en aquests treballadors
amb empreses del grup.
Prioritàriament amb empreses del grup.
aquí a Catalunya
només hi ha logista a Barcelona
i també hi ha logista aquí a Tarragona
que només té 5 o 6 treballadors.
Llavors,
per aquí aniria la cosa.
I si no,
també faria...
Normalment contracten
alguna empresa d'aquestes,
a l'expedient,
van últim,
van...
m'assembla que era una empresa
que es deia MOA
que es cuida d'alguna manera
de fer...
investigar,
mirar a veure on hi pot haver feina
i tal i qual
i oferir aquestes feines.
Això dintre de la província de Tarragona
i a les empreses del grup
dintre de la comunitat de Catalunya.
Aquest seria pràcticament...
I si no,
lògicament,
el trasllat a Alicant
o bé a Logroño
o la baixa incentivada.
Així ho hem de dir clar.
Vull dir jo no...
És el que hi ha
per a aquests companys.
És el que hi ha.
D'alguna manera,
el comitè d'empresa
després de les negociacions
millor cor amb el que podien arribar amb el Tadis?
Nosaltres,
jo he de dir que
estem contents i satisfets.
Ara,
que hauria pogut haver un altre acord millor,
possiblement,
però ara el que sí que hem de dir
és que el que hi ha
és el que hi ha.
I nosaltres, des de llavors,
com a representants dels treballadors,
estem contents.
Pensi que l'empresa
plantejava només,
com he dit,
78 persones
que es poguessin per jubilar
i això afectarà ara
a 214.
Per tant,
nosaltres
ho hem de...
És positiu totalment.
I tota aquesta lluita
que hem portat,
al final,
nosaltres
ho hem d'entendre
com a positiu.
Aquest acord
el van signar ahir,
però deia al principi
de l'entrevista
que queden detalls,
no?
Què és el que queda
per concretar amb la direcció?
Aquí no.
El que queden
els detalls,
que a més són importants,
que ara els companys
sí que parlaran,
per exemple,
aquí el que diu
és que
los trabajadores
acogiendo-se
a las medidas
incluídas en el expediente.
Aquest expediente
és el que s'està negociant
per tota l'empresa
a nivell de Madrid.
I la veritat
és que també hem de dir
des d'aquí
que els percentatges
que l'empresa
ha de sortir
de fer l'oferta,
no sé si potser
després de tota aquesta lluita
haurem d'anar tots
a l'Ogronyo
o a l'Ecan,
perquè ha sortit
amb uns percentatges ridículs.
Esperem
i desitgem
que durant aquests dies
de negociació
això vagi amunt.
Clar,
aquests expedients,
senyor Aguilar,
és el que fa referència
a la quantitat econòmica
que podran cobrar,
diguem-ho clar,
els diners
que tindran els treballadors
quan es prejubilin.
Clar que sí,
perquè l'alegria
que es pugui prejubilar,
sí,
tens de dir,
hombre,
jo no estava dintre d'aquest grup
i ara me puc acollir
a una prejubilació
i no marxar de Tarragona.
Però ara hem de parlar
dels diners,
clar,
perquè quedar-te a Tarragona
molt bé,
però no pots viure de l'aire.
Avui amb el president
del comitè d'empresa,
com dèiem,
ens acompanyen quatre treballadors
amb quatre perfils diferents
del Tadis.
Un perfil
el tenim
amb Mercedes Gómez
i Josefa Fernández.
Mercedes Gómez,
47 anys ara,
i quina és la seva situació?
Com quedarà la situació
a partir de l'acord?
Bueno,
segons la negociació que hi ha,
jo tinc l'opció
d'acogermi
a lo dels 50 anys,
a finales del 2007,
o la empresa,
com és voluntari,
si vull més diners,
que em vagi a Logroño,
cosa que no és la solució,
clar,
per ells sí,
no per a mi.
Mi nivell de vida
va mermar
en el moment
en què jo m'agarre
a lo dels 50,
anys.
La empresa
és la que manda,
por muchas luchas
que tengamos,
los sindicatos
están haciendo
todo lo posible
y lo imposible,
pero claro,
lo primero que te dicen
es voluntario,
señora,
¿usted quiere más dinero?
Más, sí, sí,
yo no le digo a usted
que no quiera más,
vayas a Logroño
o vayas a Alicante.
Quants anys treballen?
30 años
trabajando en Tabacalera,
ahora al Tadis.
I després de tot el camp petit
durant aquests mesos,
quina sensació
li quedava avui a vostè
personalment
de dir
l'acord
es bo,
no es bo?
Yo creo que es que
ahora ya,
es que estamos muy vacíos,
es que la empresa
ha jugado con nosotros,
ellos han ganado
con su tiempo,
con el tiempo nuestro,
¿no?
Llega un momento
que es que ya,
es que ya nos,
a ver,
no nos da igual,
pero la empresa
lo ha hecho muy bien
referente a los trabajadores,
son dos años
con mucha comida de coco,
ahora lo tenemos encima
y ahora que decidimos,
en poco tiempo
que decidimos,
la empresa ha ganado siempre,
como siempre,
claro,
tienen las de ganar,
¿no?
Vostè què farà?
S'acollirà una prejubilació
o encara ho ha de decidir?
Pues no lo sé,
si es que no lo sé,
y yo estoy en el grupo
de las que
en el 2007,
el 31 de octubre,
yo cumplo 50 años,
pues no lo sé,
yo la todavía pienso,
bueno,
aún me quedan dos años,
pero tampoco lo sé,
la verdad es que no lo sé.
Un cas similar
és el de la Josefa Fernández,
Josefa,
¿quants anys treballen
a Tabacalera?
30 años.
30 també,
és pràcticament,
tenen la mateixa edat pràcticament?
Tenemos la misma edad,
entramos el mismo año
a trabajar,
estamos más o menos
en las mismas condiciones.
I vostè què farà?
No lo sé,
porque yo sé
cómo está mi situación
familiar hoy,
no sé cómo estará
dentro de dos años,
entonces,
dependiendo de cómo esté
dentro de dos años,
tomaré una decisión u otra.
A vostè avui,
¿qué le parece
tal como ha quedado
la cor?
¿Quina sensación tiene?
Ahora mismo,
aparte de vacío,
es como flotando,
como no saber muy bien
cuáles son los sentimientos,
hay muchos sentimientos
dentro que no han salido,
tendrán que salir.
Entonces,
no sé,
no sé explicar
cuáles son mis sentimientos.
Estoy contenta,
porque después de tanta lucha
se ha conseguido un punto,
luchábamos porque fuera
igual que Sevilla,
no ha sido exactamente igual,
pero es bastante parecido.
Por lo menos,
estas 30 personas
que quedaban ahí,
que también dejaban malestar.
Por mi parte,
muy contenta,
porque era algo
que yo lo tenía
muy difícil.
Ya veremos
de aquí al 2007
cómo irán las cosas.
Tenint en compte
que ahora fa dos años
la empresa,
la dirección,
diu
tancarem la fàbrica
el 31 d'agost del 2005,
és a dir,
d'aquí un mes y mig.
A día d'avui
pensan que,
com a mínim,
en fi,
s'ha salvat una mica
la situació,
tenint en compte
la postura de partida
de l'empresa?
Claro,
algo mejor
hemos salido,
porque yo,
por ejemplo,
mi situación
espero que cambie,
porque yo tenía
un punto más ganado,
ahora mismo
tengo un punto más ganado
que antes no lo tenía.
Yo lo tenía muy claro,
tenía dos opciones,
o irme a Logroño,
elegir entre mi familia
o mi trabajo.
Ahora tengo tres.
Entonces,
dependiendo de cómo esté
mi situación familiar,
pues tengo otra opción más.
Un otro caso,
es el de Manuel Blanco,
él tiene 55 años,
¿no, señor Blanco?
Sí, perfecto.
A ver,
¿cuál es la situación?
¿Cómo queda usted?
Pues,
muy malamente.
Fatal.
En primer lugar,
si tú me lo permites,
por favor,
quiero mandar
de todo corazón
un abrazo
a mis compañeras
y compañeros de Tabacalera,
que bastante
en estos dos años
hemos estado sufriendo.
Ahora,
si tú me lo permites,
voy a anunciar
una crónica
de una muerte
pastada
de la fábrica
de Tabacalera,
de Tarragona.
Durante dos años,
un colectivo
de 243 personas
han padecido
y sufrido
cuál sería su suerte.
Viendo que
un caso terrible
de cierre,
con pérdidas
de puesto de trabajo,
se convertía
en un caso político.
Hubo momentos
que los sindicatos
no pintaban nada.
Todo eran secretismos,
habladurías,
mala información,
especulaciones
de terrenos
y discursiones
entre ayuntamiento
y generalidad
para ver quién se llamaba
el gran pastel.
Digo,
el gran pastel.
Mientras esto sucedía,
las dudas
y sufrimientos
afloraban
en los que realmente
estaban afectados,
que son los trabajadores.
Muchos de estos trabajadores
con más de 30 años
de servicio
en la empresa.
Esta es mi crónica.
¿Pero la misma situación
cómo quedan?
Pues mal,
porque realmente
ocurre lo siguiente.
Ya que represento
al colectivo
de los mayores,
quisiera preguntarle
al presidente
del comité de empresa
a dónde han ido,
si han ido,
ojo,
o a dónde están,
esos seis puntos,
¿qué es la diferencia?
Te estoy contestando
lo que me estás diciendo.
¿Qué es la diferencia
que en este momento
existe entre el último R,
hace dos años
y el actual?
Recordemos que
en el último R
la empresa dio un 70
o un 71
a los mayores
de 50 años,
de 55 años,
perdón,
en adelante,
con prejubilaciones
forzosa.
En este momento
la empresa
está ofreciendo un 65,
o sea,
que la pregunta
está contestada,
fatal.
És a dir,
perden molt poder adquisitivo.
Claro,
peor imposible,
peor imposible.
Com vostè,
quantes persones,
quants companys
hi ha aproximadament?
Pues no lo sé
en este momento,
pero realmente,
Antonio,
más o menos
cuantos...
Quants anys,
senyor Aguilar?
Aquí,
però podíem parlar
de...
Sí,
jo estic en el cas d'ell,
vull dir,
jo també tinc 54,
tinc un any més,
però bueno,
estaríem dintre de...
Efectivament,
el que passa que jo,
a veure,
jo no estaré mai
de part de l'empresa,
company ja ho sap,
el que passa
que l'empresa
en aquest expedient
de regulació d'ocupació
mai ha ofert 70%,
no s'enganyem,
ha sortit
amb un 60 i alguna cosa,
perquè ella planteja,
nosaltres,
des de l'uego,
no ho compartim
i continuarem lluitant
perquè això
tiri amunt
perquè ella planteja
del punt de vista
que és voluntari.
Vostè té l'oportunitat
de...
És voluntari
que vostè deixi
de treballar
o treballi?
En un altre lloc.
Efectivament.
Llavors,
l'empresa ha sortit
d'aquest percentatge
i nosaltres encara
tenim esperances
i lluitarem
perquè això no queda així,
però clar,
a veure,
és l'empresa
la que ha sortit
i el que planteja
aquests percentatges,
no el representant
dels treballadors.
Dígui,
a veure.
Sí.
Jo,
quería fer una pregunta
de hecho de que
por què el Comitè d'Intercentros,
nostres representants
de Madrid,
des de un principio
han permitido
que la empresa
negocie
por separado
el problema
de Sevilla
i Tarragona,
si pertenecen
a la misma empresa.
No lo entiendo
i com jo,
moltes de mis compañeres
i compañers.
¿Qué intereses
hay ocultos
o han sido
los propios sindicatos
que cada uno
han ido
por su cuenta
buscando protagonismos
menospreciando
a todos los trabajadores?
¿Qué clase de personas
nos representan
en Madrid?
Esta pregunta
nos la hemos hecho
muchas veces
los trabajadores.
Queda clar.
A veure,
un altre cas,
Jordi Aluja,
perquè ell és el contrari
per dir-ho d'alguna manera.
Vostè és el jove,
entre cometes,
vostè té 44 anys.
Vostè no es pot acullir
a les prejubilacions.
No.
quina situació queda?
Som los daños colaterales.
En quina situació queda?
Doncs en dos opcions.
Bueno,
una tercera
que ha sorgit
de l'acord,
no?
Seria la baixa incentivada,
amb 45 dies
per any treballat
amb uns límits
que han ficat.
el tema de Logroño
i Alicant
o ara,
a través d'aquest
acord local,
també el tema
del que estava dient
el company,
de Logista,
aquestes empreses
que són del grup.
I què farà?
Bona pregunta.
Home,
cal saber primer
què queda de cada cosa.
a veure,
per exemple,
el Trajata
a Logista
i companyia
haurien de saber
en quines condicions
anem,
no?
Si ens aguanten
el sou
que ara tenim,
si no,
a veure,
estem parlant
d'anar a Barcelona
cada dia,
quines condicions
són les que tenim.
Després,
a la baixa incentivada
també,
a veure si això puja,
si no puja,
són moltes condicionants
que faran
que en el moment
donat
poguéssim
decidir alguna cosa.
Vostè quants anys
fa que treballa
al Tadis?
23.
23.
Deu ser dels més,
dels últims
puxant entrar?
Sí,
han entrat
més gent jove,
hi ha gent
ara amb 25,
26 anys
i que porten
6 anys
per allò.
En la seva situació
deuen estar unes 30 persones?
31.
31 concretament.
Us ho han parlat
entre vostès?
Sí,
sí.
I hi ha algun acord
sobre què faran conjuntament
o no?
Cadascú,
evidentment,
farà el funció?
Sí,
s'han organitzat una miqueta
més que res
per traslladar
al comitè
totes aquelles coses
que teníem
dins,
de voler demanar
que poguessin
aconseguir a l'empresa.
Està molt complicat,
està molt difícil,
però bé,
estem
una mica
al costat d'ells
i també
espitjant-los
perquè puguin
aconseguir
alguna cosa nostra.
A veure,
estem parlant
de facilitar
qüestions
com el que
estàvem parlant
abans
de Logista,
per exemple,
ara tenim
un acord marc
del que és el grup
on diu
que el nostre sou
actual
només estaria garantit
durant 5 anys
i ens quedem
com a poc
20
per treballar.
El tema
de les baixes
incentivades
on molta gent
o alguns
podríem fer
qüestió d'autompleo,
és a dir,
ficar-se alguna cosa,
etcètera,
etcètera.
Realment,
el que ara
puguin donar
no donen
per a
gaire res.
I llavors,
també estem demanant
que això
puguin pujar-ho.
I hi ha altres
qüestions
com poden ser
el tema
trasllats
a Logorño-Galicant
on creiem
que també està
molt
complicat.
És a dir,
per exemple,
hi ha molts casos
a més que
havíem de deixar
la família aquí,
anar-se'n a Logorño
i realment
tenim un gasto doble,
no?
El pis aquí,
els gastos d'aquí,
els gastos d'allà,
etcètera, etcètera.
Llavors,
aquí l'empresa
també està ficant
moltíssimes pegues
per pujar res.
En el seu cas
i en el dels altres
30 companys,
vostè tenen
la feina garantida
aquí fins al 31
de març del 2007?
Segons sembla,
per a l'acord d'ahir, sí.
L'acord a vostè
què li sembla?
A veure,
jo estic content
per a tots aquells
companys
que ara tenen
una opció més,
no?
Això està claríssim.
Com han dit aquí,
a més tots,
vull dir,
això és un ànim,
sí que estem demandant
a l'empresa
a través dels nostres
representants
que això pugui
pujar més,
no?
Tot plegat.
Però és difícil,
la veritat és que
està molt complicat,
ells estan lluitant
cada dia
pegant punyetesos
a la taula
i la veritat és que
és difícil,
però,
a veure,
hauríem d'intentar-ho.
Senyor Aguilar,
avui ja assemblea
a les dues de la tarda,
no?
Efectivament.
Explicaran els detalls
d'aquest acord
a tots els treballadors.
Exacte.
I a partir d'aquí,
el comitè d'empresa
suposo que continua
negociant
aquells detalls
que dèiem,
però a nivell
que és a nivell
de tot Espanya.
Efectivament,
informarem primer,
lògicament,
d'aquest acord,
els companys
i després,
tal com ha anat
la que setmana passada,
aquesta setmana
que finalitza,
del que hem parlat
a Madrid
i del que s'ha negociat
d'alguna manera,
que, bueno,
no n'hi ha hagut
gaires avanços,
però, bueno,
sí, informarem
de tot plegat,
efectivament.
Una curiositat,
o no tant,
però faran vacances,
suposo.
Efectivament.
L'empresa tancarà,
no?
L'empresa tancarà,
la fàbrica tancarà.
Tancarà temporalment.
Sí, sí, sí.
I no pretens
ser una broma.
Quan faran vacances?
Doncs comencem
el dia 22,
m'assembla, no?
Sí, sí.
I a 22 fins al 20
o 22 també d'agost.
Seran unes vacances diferents?
A ver,
diferents a las del 2003,
pues sí,
la verdad es que sí,
porque en el 2003
como que ese mes
fue muy largo de vacaciones.
Yo creo que fueron
las vacaciones más largas
que he tenido en mi vida.
Estas, pues,
pues es que ya
es lo que he comentado antes,
es que,
si es que estamos en,
es que estamos,
pues que está igual.
A ver,
tenemos vacaciones,
pero,
¿qué?
¿Qué vacaciones
vamos a tener?
¿Con qué ánimos?
¿Qué vacaciones?
Luego quería comentar
que dentro
de la problemática
que tenemos,
que sobre todo
entre todos
nos respetemos,
que nos entendamos
un poquito,
que todos estamos
metidos en ese agujero,
47,
50,
51,
52,
56,
no nos libramos ninguno,
que nos miremos
y yo te voy a ver a ti,
pero es que tú estás
en el mismo problema
que yo,
que tengamos un poquito
de confianza
en nuestro comité,
que a veces le tiramos
los trastos,
no confiamos,
pero ante todo
un poquito de respeto
entre los trabajadores
que son muchos años
y bueno,
somos compañeros,
¿no?
bien,
yo voy a ser claro,
usted está radicalmente
en contra de la CORE,
radicalmente,
pero totalmente,
esto es un asalto
a los trabajadores
de Altadix,
lo digo tal como suena,
se puede decir más claro
pero no más alto,
mejor dicho,
se puede decir más alto
pero no más claro,
¿vale?
Bueno,
parece ser que yo
la tengo tomada
con los sindicalistas,
no,
no,
no,
yo sé que las negociaciones
son duras,
me pongo un lugar de ellos
y creo que sufriría,
seguro,
y mi amigo
y compañero Antonio Aguilar
sabe cómo soy
y la persona que soy
y los que me conocen
en Tabaglia también
y sabe que soy totalmente
una persona transparente
y quiero decir una cosa
con arreglo a los sindicalistas
otra vez
al comité intercentro,
en el año 2003
por vacaciones
la gente
de la fábrica de Tarragona
se enteraron
que cerraban,
que había este el show
estando de vacaciones
y yo me pregunto
estos señores
que están en Madrid
en las oficinas
¿no se enteraron
de lo que pretendía
hacer la empresa?
¿qué estaban haciendo?
¿jugando en el bar
al dómino?
me pregunto yo
porque es que
estando las señores
de vacaciones
van y no enteramos
por la prensa
que al Tadís
pues iban a hacer
lo que están haciendo
un cierre
de Sevilla y Tarragona
estando de vacaciones
esto es muy duro
señor sindicalista
de Madrid
compañeros míos
avui aquesta taula
demostra
les diferents opinions
i les diferents sensibilitats
que d'això es tracta
també en un col·lectiu
de 243 treballadors
avui per això els hem convidat
perquè ens expliquessin
justament les postures
i les situacions personals
en les que queden cadascú
Mercedes Gómez
Josefa Fernández
Jordi Aluja
i Manuel Blanco
quatre treballadors
amb sensibilitats
amb edats diferents
i amb situacions
també diferents
i amb ells també ha vingut
el president del comitè d'empresa
Antoni Aguilar
que com pot veure
també i escoltar
i suposo que no és la primera vegada
ha d'escoltar també crítiques
dels seus propis companys
de feina
en fi
a tots cinc
el president del comitè d'empresa
i els altres treballadors
gràcies per haver vingut aquest matí
seguirem en contacte
perquè quedarà veure
com evoluciona tot això
en els propers mesos
i en qualsevol cas
la nostra felicitació
perquè com a mínim
s'ha arribat a un acord
encara que és evident
que no complegui
que no complegui a tothom
gràcies a tots cinc
i també bones vacances
bon estiu
gràcies
bon dia