¡Suscríbete al canal!
¡Patento!
Has de venir tot d'una homes i dones sensibles amb el medi ambient i la gent que us envolta.
No sereu d'aquells que a cada inici d'any us proposeu aprendre algun idioma, generalment l'anglès?
No sé vosaltres, però crec que es parla no entès absolutament res.
Aquest 2005 us hem proposat, i us proposem ara per anéssima vegada, deixar de fumar.
Ah, no, no, segur que no, això no ens toca a nosaltres.
Això, de fet, potser ja ho heu fet amb l'ajut de Miquel Calçada i el seu mètode, a través de la nostra, el mètode Larsson.
Miquel, ja no fumo.
Hola, Miquel.
Jo també era fumador, i ho havia provat tot per deixar-ho.
Beure molta aigua, respirar a fondo, autoipnosi, pujar al pedreforca, res no em va funcionar.
I quan requeien el tabac em sentia molt malament.
Fins que un dia, gràcies al mètode Larsson, per deixar de fumar en dos dies, la meva vida va canviar.
Ara podria fer esport, no tomes el gust del menjar.
Faig més amics, parlo idiomes, el més important.
La meva autoestima no té limites.
Mira com es fa per deixar de fumar.
Tu també ho pots aconseguir, si vols.
Gràcies, Miquel Motto, per fer-nos la vida molt millor i per recordar-nos que tant en tant convé pujar al pedreforca.
Per cert, si no us ha convençut el mètode de la nostra, sempre podeu fer servir l'argument econòmic.
Segur que la vostra butxaca no sortirà tan mal parada del fumar com la vostra salut, però és una poderosa raó més.
Bé, ja heu vist la quantitat, la gran quantitat de coses en què podríeu invertir els diners o podeu invertir els diners quan no fumeu.
Però tot i que el tema econòmic és interessant, de tots els beneficis que en traurem de deixar de fumar, aquest és el menys important.
Perquè, amics, la salut no té preu i la sanitat privada és caríssima.
I una altra cosa que us diré, no és cap martiri, sinó un gran plaer treure's això de sobre.
I ha dit que el govern Zapatero ha decidit a incrementar els impostos especials.
És a dir, el preu del tabac i de l'alcohol.
Des del passat 1 de gener aquests productes costen un 2% més, després de dos anys de no pujar-se.
En fi, vosaltres mateixos.
Mentre us ho rumieu, escoltarem els bons propòsits de la gent de Tarragona Ràdio.
Quins són els objectius dels que treballen a la ràdio?
Alguns amb micròfons en dins i d'altres micròfons en fora.
Els anirem escoltant al mateix temps que farem un cop d'ull
algunes de les coses que ja han canviat amb el traspàs d'any
o que arribaran en aquest 2005.
Arribaran o no?
L'any 2005 també serà l'any que la gent es tornerà més solidària.
Esperem que sigui, Rousseau, esperem que sigui, que la gent sigui més solidària.
De fet, però, alguns d'aquests propòsits són més o menys
els mateixos que ens podríem haver fet un dia com el d'avui, però d'ara fa un any.
I és que, tot i que hem canviat d'any,
molts pensen que el que ja va dir en aquella frase lapidària
el príncep de l'ampedusa,
que el que tot canviï a fi d'aconseguir que tot segueix igual,
és ben vigent.
Una frase que potser sintetitza el pensament de dos terços dels catalans
que creuen estar igual o pitjor que l'any passat.
Una insatisfacció que, com és habitual,
en cada tancament d'any es focalitza en els problemes de sempre.
la sanitat, l'educació i, sobretot, l'habitatge.
L'any 2005 també serà l'any de l'antiglobalització.
El Joan Marín està molt i molt convençut,
però ens quedem amb l'anterior apartat, en l'habitatge.
No cal dir que no és previsible que en aquest any
les coses canviïn cap a millor.
Si més no, pel que respecta a la ciutat de Tarragona,
on el preu de l'habitatge nou ha pujat un 17,2% en un any.
I alerta que els promotors auguren encara més pujades.
Així, doncs, no cal ser gaire llesa per poder augurar
que el 2005 continuarà sent un molt mal any pels compradors
i un molt bon any, en canvi, pels promotors.
La vida té aquestes futileses.
I no cal dir també que serà un mal any per l'emancipació.
L'any 2005 també serà l'any de no patir tantes al·lèrgies.
Gràcies, Gerard. Esperem que et recuperis
mentre els habitatges estan pels núvols.
De la mateixa manera que els preus dels peatges
que s'hi ha dit de passada
també s'han ardonit a l'alça amb l'any nou.
Les carteres de pagament de titularitat estatal
s'apujaran gairebé un 3%.
I les autopistes de la Generalitat
l'increment dels preus serà de gairebé el 4,5%.
Tot s'apuja fins i tot el temps que dediquem
de mitjana a veure el televisor
que aquest 2004 ha estat de 3 hores al dia.
Perquè us facin una idea,
ens passem 50 dies sencers a l'any
mirant la caixa tonta.
Però això no és el més sorprenent.
El més extraordinari
és que encara no ens hagi esflatat el cap.
Potser, en comptes de mirar la tele,
sigui porqueria o no,
valdria més que ens dediquéssim, per exemple,
a procrear o simplement a fer l'amor,
que tampoc estaria malament.
revelar-vos el secreto més gran de la humanitat.
La verdad sobre el nacimiento de los niños.
Mitat y mitad es suficiente.
Nos hemos decidido a revelaros este misterio
porque no consideramos justo el que vosotros,
grandes y verdaderos amigos de lo auténtico,
os sintáis engañados.
No, no, no és qüestió d'enganyar ningú,
almenys aquest 2005.
Si escolliu la primera opció, però,
anar a buscar un fill,
heu de saber que aquest 2005 serà una mica més fàcil
i ho serà el mòdic preu de 58 euros.
Això és, de fet,
el que costarà el microscopi de butxaca
que ha inventat una empresa valenciana
perquè cada dona pugui controlar
quins són els seus dies de més fertilitat.
A més a més, el seu ús és molt senzill.
Té forma de pintallavis.
Es treu la tapa i també el sistema òptic
on hi ha un petit vidre i una lenta.
S'hi deposita una mica de saliva
i es deixa assecar uns 15 minuts.
Després s'observa el resultat.
Depenent de la cristal·lització de la mucosa,
l'ovulació està pròxima.
No caldrà, doncs, anar subverdiant el calendari.
Això sí, caldrà esperar que es comercialitzi.
Serà quan Sanitat l'autoritzi,
possiblement d'aquí a unes setmanes.
que a mi m'agradaria que aquest any 2005 fos l'any del medi ambient,
que la gent reciclés més,
que la gent reciclés més, gastés menys, entre tots,
que hi hagi menys gasos
i que no hi hagi tantes catàstrofes naturals
per culpa de l'acció de l'home, si és possible.
Ja ho sabia, Cinta,
que els que neixin aquest 2005
tindran molts números per superar l'edat dels 100 anys?
Ja hi ha estudis que asseguren
que els nens i nenes nascuts a partir d'ara
podran ser centenaris
gràcies, sobretot,
a l'espectacular augment de l'esperança de vida
que el progrés de la ciència
aconseguirà en els propers 50 anys.
Seran alhora, però, infants
molt lligats a les noves tecnologies
o lligats per les noves tecnologies,
segons com es miri.
Ja hauran sentit que un dels regals estrella de rei
seran els mòbils de tercera generació.
I atenció, perquè finalment,
aquest de 2004 ja s'ha aconseguit
que Catalunya tingui més llars
amb ordinador que sense.
L'any 2005 serà l'any del Nàstica Primera.
Déu, t'escolti, Maria,
a veure si és veritat,
a veure si veiem aquest any el Nàstica Primera.
Parlem, però, continuem de les noves tecnologies,
perquè què vol dir tenir
que més llars amb ordinador que sense?
Què vol dir això?
Vol dir que tenim més coneixements
i som més llestos
per disposar d'accés directe a internet?
De fet, no necessàriament,
perquè l'alta velocitat,
és a dir, les línies ADSL,
encara deixa molt que desitjar.
I és que es dona el cas que és massa alta,
sobretot, pel que fa al seu preu,
i massa baixa si és que ens referim
a la seva velocitat.
I pel que fa a les connexions,
encara hi ha molts territoris de casa nostra
on ni tan sols hi ha arribat.
Com que el passat 2004
ja vaig aconseguir deixar de fumar,
el que vull fer aquest any
és poder conduir passió una miqueta millor
i, per fi, emancipar-me de casa.
Tant de bo ho aconsegueixis, Lluís.
El primer ja ho tens fet,
el segon és més difícil,
sobretot aquest any 2005.
Tota manera, mentrestant,
mira, podem anar espavilant
amb les noves tecnologies,
sobretot amb el correu electrònic.
I ens ho posen fàcil
els amics d'una de les poques empreses
que encara estan aquest 2005
en nòmina de l'Estat.
No, no, no ens estem referint a la Renfe.
De què està en parlarem més tard?
Ens estem referint a Correus.
Correus que també s'ha apuntat
el ball generalitzat a l'alça.
Els preus per enviar una carta
també són des del passat 1 de gener més cars.
Els agells per enviar una carta
a una altra ciutat espanyola
costa 28 cèntims,
mentre canviar-la a una ciutat europea
en val 53.
I com que les bones notícies
no venen soles,
també s'ha pujat el preu
de l'electricitat a les llars
en un 1,74%.
M'agradaria que el 2005
la gent comptés fins a 10
abans de dir o fer qualsevol cosa.
Un, dos, tres, a quatre, a cinc...
Ui, no arribem, no arribem al 10,
però el promès és deure.
I en aquest any,
que potser s'haurà de parlar
del Pla i Barretxe,
que ja veurem com anirà.
No és el camí, sens dubte, senyor Ibarretxe.
Tampoc és qüestió de començar
amb Astagots d'aquesta manera
i més tenint en compte
que aquest també serà
l'any de la reforma
de l'Estatut d'Autonomia,
que també caldrà esperar
per veure com s'articula.
I també l'any del referèndum
per la Constitució Europea,
perquè també haurem d'esperar
per veure per quin costat
es decanta la veu popular.
No podríem deixar de parlar
d'una altra qüestió
que també continuarà movent
la convicció del poble,
emocionant a les masses,
la Renfe.
I és que aquest any
la benvolguda companyia
que ha fet bandera
de l'alta velocitat
i que es caracteritza
per tenir les instal·lacions
i vies impecables,
estrena nova imatge corporativa.
De fet,
podríem dir que la Renfe
torna a néixer.
A partir d'ara
es dirà Renfe Operadora
i serà una més
de les companyies
de ferrocarril
que podran circular
per les vies,
que dependran
d'una altra manera
que es dirà
Administrador
d'Infraestructures Ferroviàries,
a BIF
i englobarà part
de l'antit xif
i de la mateixa Renfe.
Esperanta.
Aquest 2005
serà l'any
de posar-me a catja
i anar al gimnàs.
Ja ho diuen
que la fe
mou muntanyes.
A veure si ho comencem
a fer això,
Àlex.
La companyia Renfe Operadora
amb el transport
de viatgers
a Peró
no arribarà
fins l'any
el 2010
i quedaran
per l'anècdota
col·lectiva
64 anys
de Monopoli.
Un temps
en el que
la xarxa convencional
ha augmentat
en 300 quilòmetres
dels 12.500
que hi havia
l'any 1941.
Déu n'hi do.
El 2005
també serà l'any
en què veurem
com es construeix
l'estació de l'àbia
a Perefort
i on potser
es començarà
per filar projectes
com la façana marítima
o la ciutat judicial.
També serà l'any
en què
el Ministeri
Competent
ens tornarà
a dir
que no té
pressupost
per soterrar
les línies
del tren
al seu pas
per Tarragona
i potser serà
l'any
en què
d'una vegada
per totes
sabrem
on carai
ha anat
a parar
la seu
de l'íter.
Espero que aquest
2005
sigui l'any
de consolidació
del Nàstic
a segona divisió
i que ara
el 2006
ja pugui
pujar de categoria.
El Jordi Blanc
no feia mai
ja com fa
un pronòstic
l'encerta
a veure si és veritat.
recorden
per cert
l'íter
aquell projecte
que havia d'anar
bandellós
i que finalment
va volar cap a França?
Aquell vol
cap al país franc
en principi
va estar motivat
en bona mesura
no es que ho digui jo
ho diuen els experts
per la manca d'inversió
ni més de l'estat espanyol
i de fet
i de fet
la poca inversió
en recerca
és una de les greus
mancances
que sempre ha denunciat
la comunitat científica.
Doncs bé,
ara han sentit
una bona notícia.
El govern català
ha anunciat
la intenció
d'invertir
2.000 milions d'euros
en 4 anys
per,
entre altres coses,
augmentar un 50%
els investigadors
que treballen a Catalunya.
Potser treballaran,
i només és un potser,
al centre de recerca
en energies renovables
que es podria construir
a Bandellós,
similar de fet
al que ja existeix
a la comunitat navarra.
Bé,
doncs espero que aquest 2005
sigui un any primer carrer
molt bo per tots
i que també molt bo
pel nàstic
és el que fem nosaltres,
aviam si aconseguim
com a mínim
l'objectiu
que és la permanència
i després
aviam si aconseguim pujar.
amb els seus pronòstics
que esperem que arribin
a bon port.
Però ara volem parlar
no de port,
sinó de medi ambient.
I no és que puguem dir
que anem del tot sobrats.
Abans ja ens ho deia la cinta,
hem de ser més sostenibles,
entre cometes.
Amb l'arribada del 2005
també entran en vigor
mesures per parir
els efectes nocius
de les emissions
del conegut CO2.
Serà un compliment
del protocol
de Kyoto,
que no es passa un joguet,
és un protocol.
L'estat espanyol,
de fet,
explica que des del dia 1
un pla que assignar
a les empreses
quina quantitat
de CO2
poden emetre.
I a partir d'aquí
les empreses
tenen dos camins.
1.
Reduir les emissions
i 2.
Comprar el dret
de contaminar
d'altres empreses.
A l'estat espanyol
hi ha un miler
d'empreses
afectades
per la nova directiva
que regula
les emissions
del CO2
que,
amb altres paraules,
empreses que,
ara per ara,
contaminen.
I si parlem
de contaminació,
però no contaminar
de veres,
no podem,
o no cal
potser recordar
el que tots
ja sabem
i que encara
està per resoldre
a la llera
del riu Ebre.
i potser avui
posarà solució
en aquest 2005
a pagant tots,
esclar.
El meu propòsit
pel 2005
és no fer-me
cap gran propòsit
perquè he acabat
el 2004
i tots els grans
propòsits
que m'havia fet,
que tampoc
eren tan grans,
però costaven
un esforç
bastant fort
per part meva,
no els he complert.
Així que el 2005
intentaré anar
fent-me propòsits
cada dia
petitons,
de manera que
acabi el dia
satisfeta
i almenys l'any
sapiguant que
petites coses
les he pogut
anar complint.
Sabi propòsit
de Núria,
la Núria
que es cura en salut,
eh?
En resum,
si aquesta
que han escoltat
fos la nostra
carta als Reis,
ho tindrien
francament complicat
per portar
tot el que els hem demanat.
Això sí,
confiem
i esperem
que els bons propòsits
dels nostres
companys i companyes
que avui han escoltat
els que han sentit
i també els que no
s'acompleixin.
Caldria esperar,
això sí.
Esperar que aquest 2005
pugui ser un bon any
per aprendre
que la diferència
és una riquesa
i no un problema.
Saber, per exemple,
que la veritat
sempre és el millor
dels camins
i tenir plena consciència
que al capdavall
el més important
és viure intensament
cada moment,
cada segon,
ben bé,
com si fos l'últim.
de tant valós
aquest món
no commou
que deia
Miquel Martí i Pol.
Així doncs,
potser que ens ho prenguem
amb calma.
I si volem descansar,
la millor manera
no és fer esport d'aventura.
la impossibilitat
d'alçar-nos
a cap hora.
Un malestar
profund i subtil
se'ns passeja
a les entranyes
com un corredor
de fons humil
que no busca
grans victòries.
Mentrestant,
naltres
ens esperem
a fora.
I si no troben
a consola
amb aquestes paraules
sempre és interessant
saber que la possibilitat
que l'asteroïde
2004
MN4
de més de 400 metres
de plada
arribi a impactar
contra la Terra
ha quedat
totalment descartada.
aquella meitat
que ni en somnis
no comprenem.
Abans haguéssim volgut
que la possibilitat
que el gigantí
asteroide impacti
el 13 d'abril
del 2029
pot considerar-se
nula.
Les grans paraules
ens buiden
i ens cansen
la ignorància
i els coneixements
fan un man
m'esperes
dins el cervell
i crem
en la pell
i l'ol.
Un temps
vam explorar
molts camins,
camins que des i ara
se'n retornen
inútils.
La incertesa
es descobreix
com la gran amant
que dic
la gran amant
la muller de vida.
Que els reis
es portin
moltes coses.
Ja no demanem res
ni molt
ni gran cosa
baixar del tren
potser
si hi hagués
una estació
prou acollidora
i guaitar-nos
els antics
passatgers
de pressa
travessar
l'estació
i el pont
que hi ha al darrere
travessar el riu
el bosc fosc
tenir por
sin
deixar-nos-la sentir
paura
despullar-nos del coratge
abandonar les veritats
vestir-nos
i desvestir els sants
no escoltar les coses
no mirar-les
morir una mica
només una mica
o potser més
esmorzar
i travessar el bosc
i no imaginar
què hi pot haver
més enllà
al darrere
no buscar més
la cara oculta
de la lluna
no investigar
no imaginar
no somiar mai més
paradisos perduts
ni tan sols
inferns sensuals
de tòxics
les grans paraules
ens buiden
i ens cansen
la ignorància
els coneixements
van humant
maspèris
el cerdell
i crem
la pell
i l'or
xerrac
de gasolina
el règim màxim
esclata
i la realitat
es deforma
revolució
ens reprenen
del ralenti instant
ens atavelem
gran novetat
de sentiment
desconegut
de tant sentit
tribulacions quotidianes
mostrant-se
sempre diverses
i múltiples
quan la intuïció
ens indica
un sol
gran
i lliure problema
la disfunció
morbosa
ja no està
per espectacles
ni mitges
de seda
ni unes miserables
botes brillants
de set llegues
les llengües
dels savis
la sàvia bruta
es revela cristallina
i això ploga algú
cada ben cert
pas que són altres
les grans paraules
ens buiden
i ens cansa
la ignorància
els coneixements
i els coneixements
fan un magma
espèris
el книge
la pell
i l'os
les grans paraules
ens buiden
i ens cansa
la ignorància
els coneixements
fan un magma
espèris
el missatge
el cert
i creim
la pell
i l'os
les grans paraules
ens buiden
i ens cansa
la ignorància
els coneixements
fan un magma
Fins demà!