Dos minuts i serà un quart d'una.
Ara fa un moment, quan realitzàvem aquest sorteig,
d'aquest magnífic viatge a Istanbul,
els comentaven que després de la publicitat
parlaríem d'una altra manera de viatjar,
però completament diferent.
El viatge, el recorregut, l'itinerari,
absolutament dramàtic,
la majoria de vegades que fan les persones que han d'emigrar.
Aquesta història, aquestes històries en plural,
o una part d'elles, es poden contemplar
a través d'una exposició del fotoperiodista Tomàs Avell.
Es pot veure aquests dies a la ciutat de Tarragona,
a l'antiga audiència.
Du per títol Èxit,
i el que ve a grans trets és a documentar
el fenomen de la immigració i les causes que l'originen.
Èxit és una exposició fotogràfica, però també és un llibre.
En fi, de tot plegat, parlem a l'autor,
perquè tenim la sort de tenir-lo a l'altre costat del fil telefònic.
Tomàs Avella, bon dia.
Bon dia i bona hora.
És una manera ben diferent de viatjar.
T'ho comento perquè, clar, com que estàs al telèfon,
ara estàvem fent un sorteig d'un viatge a Istanbul.
A més a Istanbul, no?
I mira que és maco viatjar, no?
I fer el turista.
Però quan es viatja amb la cartera
o amb la càmera carregada de compromís,
el viatge és molt diferent, no?
Sí, la veritat és que és molt diferent.
És una altra manera de viatjar,
una altra manera de veure la realitat i veure les coses.
I, per tant, la metodologia de la teva mirada
és en bon punt molt diferent, clar.
Hi ha moltes persones que coneixen fotografies de Tomàs Avella,
fotoperiodista independent, podríem dir.
Ah, exacte, sí, sí.
Perquè hi ha molta diferència, Tomàs,
en ser fotoperiodista independent
o treballar per un mitjà, allò de manera fixa,
és tan nòmina com aquell qui diu?
Home, en principi no té per què haver-hi cap diferentació, no?
És a dir, uno aplica el seu codi ideontològic
i intenta assolir les seves expectatives
de la manera més lleial amb la realitat, no?
I, per tant, sí que no té per què haver
amb la praxis professional cap diferència.
El que sí que és cert és que treballar per un mitjà de comunicació,
en principi, és el mitjà qui t'encarrega els temes
i treballar d'una manera independent
ets tu qui assoleix els objectius que un mateix es proposa
i, per tant, treballar en certes temàtiques
que són del seu interès i prioritàriament
per fer-los tirar endavant, no?
De totes maneres, tu no entens la teva professió
sense un compromís personal.
No, la veritat és que no.
Aquest compromís ja és un compromís
de llarga durada
i que té les seves arrels
amb el meu primer viatge
a Terres del Sud, diguéssim,
amb un país en desenvolupament
com va ser Nicaragua el 1987
i que a partir d'aquesta experiència
doncs, realment molt colpidora
veure que, en fi, al marge d'un país
amb enfrontament armat
el que a mi realment em va impactar
a sobremanera va ser que
veure que la immensa majoria
de la població d'aquell país
vivia en unes condicions d'extrema pobresa, no?
Un cop entres en aquesta realitat
si ets mínimament sensible
i el fet d'estar en contacte
i comunicació amb aquesta gent
que pateix aquesta situació
doncs sí que comences a establir
una sèrie de compromisos
directes amb aquestes persones
i directes també amb la realitat.
Has tornat a Nicaragua anys després?
Sí, vaig estar...
A veure, el 87 va ser la meva primera experiència
el 90 vaig cobrir les eleccions
les que va perdre el front sentinista
de lliberació nacional
aquest sí que era un encàrrec
per un mitjà de comunicació
pel diari de Barcelona
lamentablement desaparegut
i després vaig tornar
a anar l'any 1998
per cobrir les conseqüències
de l'huracà mig
a aquell país de Centraamèrica en general
però especialment també a Nicaragua
i vaig tornar el 2004
per fer un treball
sobre treball infantil.
T'ho deia perquè justament
aquesta posició de fotoperiodista
de testimoni
a través de l'objectiu
d'aquestes realitats
probablement et fan veure
que les coses evolucionen
massa a poc a poc, no?
Sí, mira
aquesta de fet
és una de les sensacions
captals després de fer un viatge
al final te n'adones
que els occidentals
tendim a oblidar
o realment no volem veure
que la vida que coneixem
no és la vida normal
que és la vida d'una part
molt petita de l'humanitat
la vida humana
en el nostre planet
és molt dura, no?
i significa una lluita diària
per sobreviure
molt frustrant
i el que deies
masses vegades
sense esperança
en el futur, no?
quan al present
es pot dir
sí de malària
fam, guerra, repressió
és aquesta
manca cops
d'expectatives
de futur
el que realment
impressiona moltíssim, no?
tu que vens
d'un país del nord
d'un país ric
quan veus
que aquella gent
en què entres
en contacte
i que estableixes
una sèrie de lligams
realment forts
te n'adones
doncs
que la seva situació
no és susceptible
de millorar
en un mig
o en llarg plaç
no?
això és molt angoixant
i que passa
una generació
i una altra
i una altra
i res canvia
res canvia
i és més desesperant
en molts casos
empitjora
no?
no sé
un petit exemple
a Simbaue
l'esperança de vida
en aquests moments
evidentment
per l'alta mortalitat
de les sides
de 36 anys
no?
no tan sols
no millorem
sinó
en molts països
especialment
a l'Àfrica
sub-Sahària
en aquest dramàtic
les expectatives
de vida
empitjoren
i aquí parlem
que tenim
una expectativa
de vida
d'uns 80 anys
a les societats
modernes
industrialitzades
hi ha una diferència
extraordinària
els paràmetres
no són només
les imatges
sinó que
apuntant
en dades objectives
com aquestes
ens podem fer
una idea
explotació
o treball infantil
són situacions
molt difícils
que no descobrirem
ara
prou conegudes
de tots
i que són
les que provoquen
el fenomen
de l'èxit
de la immigració
de la sortida
sí
realment
jo estic convençut
crec que
el veritable
efecte
crida
és la pobresa
en la que
viu una gran part
de la humanitat
i el coneixement
que es té
d'aquestes
illes de prosperitat
en les que
recordem
que un 20%
de la població
mundial
concentra
i consumeix
el 83%
de l'ingrés mundial
deia Seminair
un dòlar
per dia
per més de mil milions
d'éssers humans
no és una xifra
és una vergonya
és un insult
a la dignitat
de l'home
quin és el contingut
concret
de la teva exposició
perquè és una exposició
que a mi em dóna
la sensació
que no pretén
provocar ni indignació
ni que ningú
jutgi res
sinó reflexionar
fonamentalment
Sí, aquest és el
realment és l'objectiu
d'aquest material
de l'exposició
del llibre
intentar
en la mesura
de possible
fer un treball
en profunditat
que doni visibilitat
a una sèrie
de problemàtiques
i que siguin
vistes
en més d'un minut
és a dir
estem molt acostumats
a mitjans de comunicació
a pair les notícies
en segons
amb notícies
de molt impacte
mentre estem menjant
fent qualsevol cosa
i que no ens parem
a pensar
més enllà
del que és
el fet notícia
a ple immediat
i aquest és l'intent
d'èxit
de mostrar un material
que
intenti
produir
a l'espectador
una certa mirada
més reflexiva
i més aprofundiment
sobre
aquesta temàtica
aleshores
bé, èxit
documenta
el fenomen
de la immigració
començant
pels seus orígens
amb les causes
que a meu parer
poden generar
els grans fluxos migratoris
analitzant
la pobresa extrema
la violència
o les guerres
però també
després
seguint el camí
d'aquelles persones
que han aconseguit
el somni
teòric
d'arribar a un país
on pensen
que les coses
els aniran millor
però és que
a cops la realitat
i massa vegades
es converteix
en un malson
molts d'ells
seran detinguts
deportats als seus països
d'origen
i això crea
evidentment
en ells
una gran frustració
perquè és un fracàs
però altres
també aconseguiran
els seus objectius
trobaran un treball
que justificarà
l'extraordinari
sacrifici realitzat
i una miqueta
és aquesta
la línia argumental
d'èxit
i en quins escenaris
i quin tipus
de perfils
els triat
per explicar-nos
tot això?
Tipus de perfils
són molt diversos
d'alguna manera
són els que vas trobant
a mesura que vas treballant
amb la primera part
he intentat documentar
la realitat
de l'origen
amb unes quatre
situacions diferents
amb la situació
de la terra
és a dir
quin és el gran
mai com ara
en l'histori de la humanitat
tantes persones
havien viscut
al camp
però ens trobem
amb un gran problema
que els països rics
d'Occident
subvencionen
en gran mesura
els nostres
productes agràtics
fent incompatibles
en els mercats
internacionals
els productes agraris
dels països del sud
no?
Després
podem parlar
de les societats
en conflicte
parlem de
l'expoli
que han sofert
moltíssims països
del món
en el llarg
de molts segles
des de la colonització
parlem de la situació
de la infància
en el món
en fi
el recorregut
és molt extens
i seria bo
més que parlar-ho
realment
que l'espectador
ho veiés
i reflexionés
amb profunditat
sobre totes les temàtiques
que allà afrontem
i que no es despistin
perquè és fins al dia
20 d'abril
que podem veure
aquesta exposició
que al voltant
al voltant
per altres ciutats
i que també és un llibre
un llibre de fotografies
un llibre editat
per Intermonoxfam
i per Diduteral Blume
amb el suport
de la Fundació
de la Caixa
de Sabadell
que també produeix
d'aquesta exposició
Tomàs
tenint en compte
la complexitat
del planeta
del sistema econòmic
en el qual
tots estem immersos
a aquests països
pobres
als països industrialitzats
i tenint en compte
que tots som coneixedors
d'aquestes situacions
per on creus
que pot caminar
en sentit positiu
un canvi
per la societat civil
per la mateixa ciutadania
d'aquests països
industrialitzats
o la cosa la veus fatal?
A mi em sembla
que aquesta és
una de les línies
evidentíssimes
de millorar
l'arqueologia
l'arquitectura mundial
econòmica
jo crec que
nosaltres
com a ciutadans
però també
com a consumidors
tenim una responsabilitat
sobre
amb aquesta economia
en aquest món global
i amb aquest món global
no?
Aleshores és clar
que tenim
com a ciutadans
responsabilitats
i l'obligació
d'exigir
als nostres representants
polítics
que actuin en conseqüència
a fi i efecte
d'intentar
esmortir
aquestes grans
i aquestes igualtats
que hi ha al món
jo no fa massa
llegia
una vinyeta
d'El Roto
que em sembla
una persona
d'unes reflexions
crues
dures
i molt assenyades
que deia
parlant precisament
d'aquesta aliança
contra la fam
que lidera
el nostre president
de govern
amb el president
amb el
amb Girac
amb l'Una de Silva
i amb alguns altres
presidents de govern
ell deia
menys batallats
contra l'ambre
i dejat de fer
les polítiques
que la producen
per aquí
aniria una miqueta
cal intentar
revertir
aquesta situació
de
dumping
agrícola
per una part
i de
greus injustícies
en els mercats
internacionals
econòmics
del que no hi ha dubte
és que no es poden
prendre decisions
si no es té
coneixement
d'aquella causa
que ens impulsarà
tenim
una altra possibilitat
una més
de reflexionar
al voltant del fenomen
de la immigració
i allò
que l'origina
a través d'aquesta
exposició
èxit
a l'antiga audiència
aquí a Tarragona
fins al dia
20 d'abril
una exposició
produïda
per la Fundació
Caixa Sabadell
Tomàs Abella
gràcies per atendre
la nostra trucada
i enhorabona
pel teu treball
moltíssimes gràcies
a vosaltres
per invitar-me
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
gràcies per atendre-me