Les 10 del matí, 41 minuts, seguim endavant,
deixem enrere les qüestions estrictament polítiques.
Ara parlem d'un altre tema,
parlem de qüestions relacionades amb la sanitat
i amb un congrés, amb una cita prou important
que comença aquest matí aquí a la ciutat de Tarragona,
al Palau Firal, un congrés de tres dies
del món de la infermeria catalana.
Un congrés que es prellongarà des d'avui fins al proper divendres
per parlar dels temes que més interessen,
dels temes d'actualitat que més afecten aquests professionals,
els infermers i infermeres.
Hem desplaçat la unitat mòbil fins al Palau Firal i de Congressos
perquè ens expliqui de què anirà aquest congrés,
aquesta trobada, el nostre company Josep Sunyal,
que ja saludem.
Josep, bon dia.
Molt bon dia, Ricard, des del Palau de Congressos.
Efectivament, avui s'ha notat el 3 de sortida
aquest 7è congrés quadrenal d'infermeria catalana
que se celebra aquí al Palau Firal i de Congressos.
Hem de dir que no és el primer cop que es fa aquí a la nostra ciutat
perquè ja s'havia fet en prioritat,
concretament va ser la primera edició l'any 89.
Són ja 7 congressos.
Ara en parlarem del que es durà a terme aquí
des d'avui, dimecres fins a divendres.
Hi ha uns 400 professionals aproximadament d'aquest món,
del món de la infermeria, però també de l'àmbit acadèmic.
Volem parlar amb la presidenta de l'Associació Catalana d'Infermeria
i són els organitzadors d'aquest 7è congrés.
Saludem la Joaquima Ribot.
Joaquima, molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui, pràcticament això acaba de començar, són 3 dies per davant,
amb un calendari extens d'activitats, ponències, xerrar-les, taules rodones,
tot al voltant d'aquest món, el món de la infermeria.
Sí. Avui comencem el segon congrés d'infermeria catalana aquí a Tarragona
perquè se'n va fer un en el 89 i ara, aquest any,
vamos, avui comencem el segon, aquí mateix.
Bé, és un congrés que es fa cada quatre anys
i cada quatre anys el fem a diferents províncies.
Per exemple, l'últim es va fer a Barcelona i per això ara torna a tocar aquí.
I què li ha semblat a Joaquim aquest Palau de Fires i Congrés?
Us els ha agradat?
Fabulós.
Millor dir que en el meu Parlament que és estupendo el marc aquest
i a més poder-ho fer aquí a Tarragona que tenim molt bon record
de l'altre congrés que hi va ser, que vam tenir perquè hi va haver
una quantitat de gent, esperem, estem esperant igual o més aquesta vegada
i va ser un èxit total de tot el que es va explicar
i que a més es va poder tirar endavant moltes coses
del que es va exposar aquí amb les taules rodones, amb les ponències,
amb tot el que es va dir.
Es parlarà de la situació actual, del futur, de la infermeria,
es parlarà de moltes qüestions relacionades amb aquesta professió
que diria vostè en trets generals que és una professió
poc coneguda de portes endins, és a dir, els pacients, per exemple,
les persones que van a la consulta de la metge,
coneixen poc la tasca que fan a terme a les infermeres o a les infermers?
No, això no es pot dir perquè els pacients estan entrats de tot.
A més, tenen una gran simpatia de si entren a les àrees bàsiques
per visitar-se i tal, van directament a la infermera perquè saben
que és la que els donarà verdaderament tot el que ells els preguntin
i el que ja tenen previst perquè tenen la seva fitxa i tot el que sigui
per atendre'ls el més bé possible.
Joaquim, abans insistíem en un fet que l'Associació Catalana d'Infermeria
és un col·lectiu científic, això ho deixem molt ben clar, no?
Sí, jo voldria recalcar que hi ha tres parts a la sanitat,
amb metges i infermeres, però sobretot amb infermeria,
hi ha els col·legis professionals, els que, a part de fer formació
i d'estar també per als problemes que tenen els infermers,
que és molt important els problemes laborals i altres problemes que poden tenir,
que és el que el col·legi, a part de fer la formació i atendre'ls
amb tot el que fa, hi ha els sindicats, que aquests ja és més laboral encara,
que són els que ajuden, posen tota la part econòmica i tal,
i després hi ha les associacions científiques,
a la qual la nostra és l'autonòmica, és l'associació catalana,
això ho vull remolcar molt perquè és la declaració de l'autonomia.
Nosaltres, no igual que altres associacions que tenen la seva Seu a Madrid,
nosaltres no, som purament per les infermeres catalanes,
per això dic que l'associació és l'associació autonòmica de les infermeres.
I quina és la tasca que ha desenvolupat?
Viven congressos com aquest, que ja porten forts edicions,
m'imagino que l'evolució ha estat important des del primer que es va fer.
On va ser el primer? Bueno, fa molts anys, ja no, fa vuit anys.
El 81, primer de tot es va fer a Girona, que encara no ho va fer l'associació,
ho va fer el col·legi, el qual estava jo de presidenta després del col·legi de Girona.
Immediatament després del congrés, el veure com anava, en aquells moments,
que no és així ara, en aquells moments com anaven els col·legis,
doncs vàrem un grup d'infermeres, sis infermeres,
en la que jo mateixa també soc fundadora,
vàrem fundar l'Associació Catalana d'Infermeria.
El primer congrés com a associació,
que també ens vàrem fer nostre el primer, com és lògic,
vàrem voler recuperar el que havíem fet al col·legi,
siguin jo com era la mateixa presidenta i el que vaig fer,
el que el vaig, diguéssim, portar a terme,
es va fer a Barcelona.
Després de Barcelona va ser el que es va fer a Tarragona,
que va ser un èxit,
va ser en el moment aquell que va ploure tant
i que suposo que això se'n recorda a tothom,
sobretot moltes enfermeres de les que hi ha avui aquí,
ja dos o tres m'ho han dit.
A veure si tenim més sort que no l'altra vegada,
perquè amb el que va anar bé tot,
amb el que em vàrem treure,
el que es va dir, el que hem posat en marxa i tal,
recordem que allò va ser com una anècdota,
en aquests moments, ho comentem rient,
després de Tarragona passar a Lleida,
es va tornar a fer a Girona,
un altre èxit,
perquè a Girona el que sí que tenim de dir també
és que el primer que es va fer va deixar
un record importantíssim,
amb el de Girona,
i esclar, sempre diem a veure si superarem a Girona
en els altres llocs.
No l'hem pogut superar mai,
però sí que hi hem anat acostant,
nosaltres això en tenim prou,
és lògic.
Bé, llavors de Girona es va tornar a fer,
fa quatre anys,
a Sant Colgat del Vallès,
que és Barcelona,
i ara torna a tocar avui,
començant aquí a Tarragona.
Aquest any, Joaquim, no plourà,
esperem que no plogui,
farà fred, això sí,
diuen que farà molt de fred demà.
Bé, però això també és un al·licient,
no, també ajuda,
veus a totes les infermeres d'allà,
i està bé,
està bé també que el temps,
i estem en el temps que ha de fer fred,
doncs ja va bé.
Aquest és un col·lectiu majoritàriament de dones,
o va canviant això,
van canviar les tendències?
Sí, no, no, no,
és majoritàriament de dones,
sí, cada dia hi ha més homes,
però molt pocs,
per cada vint infermeres
surten sis infermers,
diguent molt, no,
segons, també segons els,
diguéssim, les escoles,
i els anys en allà on han anat a parar i tal,
però, vamos,
són mínimament,
i gairebé tot són dones.
Es parlarà al llarg d'aquests dies
de com ha de ser la infermera,
veig, del segle XXI.
Com ha de ser aquesta infermera,
infermera, infermera?
Bé, l'infermera del segle XXI,
nosaltres tenim la pretensió
que puguem fer uns passos molt més endavant
del que fins ara hem treballat.
Hi ha, per exemple,
l'infermera d'en Llas,
el qual vol dir que s'ha de tenir contacte,
ja anem un pas molt endavant amb això,
que és que quan surten els malalts dels hospitals
estiguin precisament connectades
amb les infermeres de les àrees bàsiques,
el que els seus tractaments i tal,
immediatament quan van en els ambulatoris,
puguin elles ja tenir la seva història
en el seu poes i tal.
Això és un dels passos importants
quan estigui ja tot encadenat
i portat a terme,
perquè això seria, bueno,
no un pas, 20 passos endavant,
i que això ho lograrem, segur.
Reptes, m'imagino que molts per davant,
sobretot també parlant del tema de la innovació,
de tots els canvis que hi ha hagut
a diferents nivells,
vull dir que també fan que s'han d'afrontar molts reptes
a nivell professional.
Sí, bueno,
canvis i el dels nivells i tal,
en aquests moments estem portant a terme
moltes coses que no és que es comencin,
sinó que s'havien fet ja,
ja les teníem mig treballades,
però que ara, com és lògic,
les coses que es comencen s'han d'acabar.
i ara s'estan acabant,
les infermeres estan animadíssimes,
n'hi ha moltes,
nosaltres mateixos,
la nostra associació té un piló de gent
que ajuda,
i està amb comitès de treball i tal,
per poder portar a terme tots aquests,
aquests objectius i aquest treball,
que volem, diguéssim, el canvi,
per dir-ho d'una manera.
I el canvi per bé,
per bé,
perquè cada dia puguem atendre millor
en els malalts,
perquè cada dia la salut de Catalunya
sigui millor.
Una darrera qüestió,
perquè vostè ha de marxar de seguida
cap a l'obertura al Congrés,
però breument,
hi ha la sensació encara dintre del sector
que estan més valorats com a professionals
fora del país,
em refereixo que no passa aquí.
Doncs mira,
nosaltres això no ens agrada gaire,
perquè nosaltres hem sigut capdavanteres
com a infermeria,
perquè sempre,
es veia parlat molts anys enrere,
sempre de les infermeres de Catalunya.
verdaderament,
la gent està igual de preparada
i més.
En aquests moments podem dir
que inclús està més preparada
pel sentit.
No perquè llavors no ho estés,
perquè érem capdavanteres.
Vam estar molt,
bé, dos o tres anys
que totes consultàvem Catalunya.
En aquests moments,
som,
sí,
tothom parla de Catalunya,
però no som el que havíem sigut abans.
Ara,
tenim la gent igual de preparada o més
i pensem
i esperem
que dintre un any,
si podem,
no esperar més,
que tornem a ser
les infermeres que aniran davant.
Perquè tenim,
la gent d'infermeria de Catalunya
està molt ben preparada
i tenim a la consellera de Sanitat,
a la que està molt
per a les infermeres,
està treballant molt,
ens dona precisament
molts d'ànims,
ens ajuda molt
i ens obre molt les portes
perquè es noti
i puguin dir que de veritat
que les infermeres de Catalunya
no sols estan preparades
que estan i molt,
sinó que de veritat
està fent ressò a tot Espanya.
Joaquim Arribota,
president de l'Associació Catalana
d'Infermeria,
gràcies per tindre el micròfon
de Tarragona Ràdio
i que baixi molt bé
aquest set de congrés
d'Infermeria Catalana.
Gràcies.
A vosaltres.
Gràcies.