logo

Arxiu/ARXIU 2005/ENTREVISTES 2005/


Transcribed podcasts: 1390
Time transcribed: 18d 4h 18m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El tram final que ha sigut el decisiu, ha sigut la bona entesa que hi ha hagut per part de les autoritats civils i eclesiàstiques del senyor arquebisbe
i també el president de la Diputació, el delegat de la Generalitat, el senyor Regio, que és el president de la Diputació,
el delegat de la Generalitat al senyor Sabater i també per part de l'Ajuntament el senyor Albert Vallver.
I, clar, s'ha fet un compromís a parts iguals, de manera que la Fundació estarà sustentada econòmicament a parts iguals per aquestes quatre institucions.
I, bé, a part d'això també es farà una crida popular perquè la gent de Tarragona, els que s'estimen la ciutat, puguin adherir-s'hi,
puguin donar també la seva petita ajuda i també les empreses, els possibles esponsors.
O sigui que hi ha una crida oberta i això, doncs, ara es farà una campanya, evidentment,
doncs perquè tothom ens ho fem nostre, no?
Quant costa la...
Bé, és que els nombres finals no estan fets.
Tenim la part fonamental, que és la part, diguem, musical, la maquinària musical.
La part ornamental és un altre tema, no?
Bé, sí, perquè, doncs, això és una tercera empresa que haurà de fer la, diguem,
l'estauració del que és la façana, probablement desmuntant les portes també pintades en el segle XVI.
Però què és la part musical?
La part musical és l'interior, és tots els mecanismes, tubes, mecàniques de notes i registres,
en fi, és tot un organisme complicadíssim a l'interior d'un orga,
perquè, clar, hem de pensar que també l'alçada, l'alçada des de dalt de tot del pare etern,
que és el coronament de l'orga fins a terra, van 23 metres i mig, que aviat està dit, això.
I, clar, doncs, amb uns 20 metres i escaig d'instrument hi ha molts mecanismes.
Un milió d'euros, aproximadament.
Un milió d'euros és així, per dir, una xifra rodona,
però, esclar, serà més al final, sens dubte,
perquè hi ha d'altres costos que s'hi hauran d'afegir,
hi haurà una supervisió tècnica, també, que en garanteixi la qualitat,
o sigui, que pugui certificar que el resultat de l'instrument és el que es desitjava.
I això, evidentment, aquesta supervisió va independentment
de l'empresa que fa el treball, per garantir, diguem, l'objectivitat de la certificació aquesta.
Segons explicaven ahir en roda de premsa,
aquesta, la confecció de totes aquestes peces, de tot aquest estudi,
farà una empresa holandesa.
El fet que es va anar a Holanda és també en part perquè la façana històrica de l'orga del segle XVI
hi havia una gran influència de la construcció de Flandes,
perquè els mestres flamencs anaven per tota Europa
i eren capdavanters en la seva època, en el segle XVI i XVII.
I, d'alguna manera, per restituir una mica una part, diguem, de la història,
perquè l'orga, com que es va modificar totalment en el primer terç del segle XX,
doncs podem dir que va perdre el seu so més genuí, més històric,
més propi, més autòcton.
I, d'alguna manera, ara recuperem un so més antic, més barroc,
perquè la manera de construir està basada en principis clàssics de construcció.
I llavors vam anar a Holanda per aquesta raó,
perquè, doncs, en aquella època, el segle XVI,
la influència de Flandes era enorme a tota Europa
i també aquí, particularment a Catalunya.