Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
amb una proposta realment atractiva, plural.
En principi sembla que coneguda, però potser no tant.
Vostès ja saben que quan arriba l'estiu
sovintegen cicles de concerts.
Alguns d'ells són veterans coneguts.
Tots estem familiaritzats amb el cicle de concerts de música
al Monestir de Sant Escreus.
Tot un clàssic a les nostres comarques
durant més de 20 anys.
Aquest cicle de música entra ara com si fos...
Saben allò de les nines russes,
que dins d'una cosa va una altra i una altra i al final descobreixes
que tens moltíssimes coses dins d'una capceta?
Això és el que ve a ser, salvant les distàncies,
la Ruta del Císter, que és on s'emmarca
el cicle de concerts dels Monestirs.
El que passa és que no només parlem de cicle de concerts,
volem parlar-los avui de la Ruta del Císter,
de tot un pla important i interessant
que s'enceta aquest any 2005
amb una projecció que va més enllà en el temps.
El coordinador d'aquest projecte,
la Ruta del Císter,
és el Modest Corbella.
Bon dia, Modest.
Hola, bon dia.
I avui ens acompanya.
Hem començat parlant del cicle de concerts,
ho deixarem pel final,
perquè ara el que ens interessa és conèixer
aquest macro projecte,
que ja s'està, ja està materialitzat,
de fet, que és la Ruta del Císter,
que implica tres comarques,
que implica diferents departaments de la Generalitat,
entitats, institucions, municipis.
Aquí tothom ha posat fil a l'agulla.
Doncs sí, per sort,
és un exemple d'implicació de tots els agents
implicats en aquest territori.
I això no és per casualitat,
sinó que té uns precedents,
que són els 16 anys que ha fet aquest any
de la creació de la marca turística Ruta del Císter.
En direm Císter, per sempre més.
Císter, tota la vida hem dit Císter.
Sí, hem dit Císter
per aquelles coses del llenguatge, de la màgia.
Però aquí ho diuríem tothom, no?
Sí, sí, però a partir d'allà,
ja podrem dir Císter.
Això m'ho apunto, Císter.
La Ruta del Císter.
La Ruta del Císter, sense por,
com Fuster, com Sabater,
i el llenguatge d'aquestes coses.
És que jo ja veig que en tot el material
que has portat aquí posa Císter o Císter.
I no, no, Císter és la resposta.
És la resposta.
I això, a més a més, està avalat
pels estudis dels monjos de Poblet
i reconeguts per l'Institut d'Estudis Catalans.
Per tant, sense por.
Sempre ho havíem escrit bé, sense accent.
Per tant, si és sense accent, és Císter.
Com Sabater, Fuster...
Sempre aprenem coses, eh?
Mica en mica, mica en mica.
Molt redent.
Mica en mica.
Doncs aquesta marca turística neix fa 16 anys
per iniciativa dels tres consells comarcals,
de l'Alcamp, la Conca de Barberà i l'Urgell.
I l'objectiu era entrar dins l'activitat turística.
Pensem que estem parlant de l'any 89,
que justament s'acabaven de crear els consells comarcals
amb unes competències poc definides
i realment va ser una iniciativa,
com s'ha vist després de 100 anys,
que tenia interès i que tenia sentit.
Evidentment, les tres bases principals
eren els tres monestirs sistarsencs del segle XII.
Doncs en el moment de la reconquesta
venen aquest ordre sistarsenca que ve de França
i amb unes tècniques innovadores
de conreu, de colonització, d'explotació agrícola,
que una mica va ser el punt d'inici
del que després van ser 800 anys,
pràcticament fins que va venir la desamortització
i van desaparèixer les comunitats.
I després això es va tornar a reprendre.
Per tant, marca turística,
marca turística com a eina
pel desenvolupament econòmic d'unes comarques.
Clar, perquè com bé deies,
la marca es va crear ja fa un quant temps,
però aquesta marca calia omplir-la de contingut.
Correcte.
La marca, com totes, no, si no tenen contingut,
no deixa de ser un logo més o menys bonic
i si dins n'hi ha un contingut, doncs no és res.
I a hores d'ara podríem dir que la ruta del Sisté
és gairebé un fenomen social en aquestes tres comarques.
Tres comarques que pateixen la crisi de l'agricultura,
una agricultura que està en contínua transformació
i veurem si se'n surt amb tota la problemàtica.
Després hi ha el tema de la indústria,
que continua sent important,
però així com les indústries es poden deslocalitzar,
aquest fantasma que ens amenaça,
el territori no ens el deslocalitzaran,
els monestirs no ens els deslocalitzaran.
De moment no, perquè recordes allò que feien els americans
amb els castells escocesos.
També, també vas bé.
I amb molt patrimoni de Catalunya,
com per exemple el claustre de Cuixà,
que és a Manhattan.
Ben veritat.
Però de moment no ens ho tocaran.
Sobre això ens protegirem, no ens ho tocaran.
I, en definitiva,
aquests 16 anys han servit per donar sentit
a l'activitat turística en aquestes comarques
i ha arribat el moment
que han presentat un projecte a la Unió Europea
i ens han pogut acollir en un programa líder.
I això, junt amb l'aportació
del Departament de Comerç, Turisme i Consum,
ha permès que poguéssim tenir un projecte 2005-2007
per realment donar un impuls.
Per fer-nos una idea,
en aquests 3 anys,
multipliquem pràcticament el pressupost per 12,
amb tot el que això pot representar
d'actuacions a fer
i, a la vegada, també de compromís
d'administrar el millor possible aquests diners.
Per tant, Ruta del Sistè, marca turística,
petita marca turística,
perquè, a més a més, tenim marques padrines,
perquè als 3 comarques tenim dues,
que són de la demarcació de Tarragona
i una de la demarcació de Lleida.
Això fa que tinguem dues marques padrines,
Ara Lleida i Costa d'Orada.
I això també ens ajuda en la projecció internacional,
perquè és evident que amb el tema del turisme sols no es pot fer res.
El turisme ha de ser un exemple d'ajuntar esforços,
des de públics a privats,
i de tots els agents implicats.
I això és el que ens han fet valdre en aquest projecte.
I en cap cas es renuncia a tot allò que s'havia fet fins ara,
sinó que tot suma i a partir d'ara, però, es volen fer més coses.
Es volen fer més coses perquè el turisme es presenta realment
com una alternativa per a la diversificació de l'economia
d'aquestes comarques que tradicionalment eren agrícoles
i en els últims anys en una indústria fràgil,
però realment important.
I aquest és l'objectiu, és a dir, innovar en la gestió,
realment implicar a tots els sectors,
saber que, com segurament ho heu comentat moltes vegades,
el turisme és un mercat molt fràgil, molt poc fidel,
és a dir, si no ens convencen, canviem.
Tots han fet turisme i sabem quins són els impulsos
que ens porten a viatjar en un lloc.
No només viatgem per preu, sinó que viatgem
perquè realment ens estem fent un regal,
ens estem fent un obsequi a la família
i volem que aquell obsequi tingui els mínims de qualitat
perquè puguem sortir satisfets.
I aquest és el nostre gran repte.
Des d'una certa tradició de visitants als monestirs
fins a aconseguir que la ruta del Sisté
sigui un lloc escollit per fer una estada de cap de setmana
o d'una setmana o d'un període més llarg que l'estiu.
I això vol dir que els serveis han de ser de qualitat
perquè, si no, per molta campanya que fem,
per molta publicitat que fem,
si decebem les expectatives del visitant
a l'hora que l'hem anat a seduir a les fires
o amb els prospectes,
realment això tindrà una durada molt curta.
Clar, quan parleu de ruta del Sisté
i d'aquest desenvolupament,
d'aquest projecte de dinamització,
també parleu de xarxa de complicitats.
Aquest és el nostre lema,
el nostre leitmotiv,
juntament amb l'altre que diu
més enllà dels monestirs.
És a dir, els monestirs estan consolidats,
són la nostra raó de ser,
però, en definitiva,
l'objectiu final són els 65 municipis
que en formen part.
Per tant, si no hi ha complicitats,
si no hi ha aquesta paraula,
també tan estranya,
però que ja comença a ser habitual,
les sinergies.
És a dir, veure que tots ens podem ajudar a tots.
I, en definitiva,
parlar de turisme no és un tema empíric,
de dir, ha passat molta gent.
No, no, el turisme és un tema científic.
És a dir, si els economistes estudien
la gestió de les empreses,
doncs els economistes també estudien
la gestió del turisme.
I el turisme, l'objectiu és
que algú faci caixa,
que algú faci diners,
que el jovent pugui,
a l'hora d'emprendre un projecte
sense marxar del territori,
tingui una alternativa
en el turisme,
com la pot tenir en l'indústria,
com la pot tenir en l'agricultura
i amb d'altres serveis.
Parlem de creació d'empreses de serveis
en tot aquest territori,
en tot aquest itinerari, no?
Evidentment.
I això hi ha ajudat molt
el fet que les tres comarques
s'han pogut acollir
durant els últims anys
a programes europeus
de desenvolupament rural.
I és aquí on s'ha acceptat
el projecte de la Ruta del Sistè
com un projecte vertebrador
del territori
i per això des de fa molt temps
s'han fet inversions
tant en el sector públic
pel que fa a infraestructures,
de carreteres,
de senyalització,
de millora dels abastaments d'aigua
en els municipis.
És a dir,
no podem anar a buscar turistes
si no estem preparats per rebre'ls.
Per tant,
a nivell públic
s'han hagut de fer unes inversions
i amb aquests programes europeus
també s'ha pogut estimular
la inversió privada
per augmentar la capacitat d'allotjament
i la varietat de tipologies d'allotjament,
des de grans càmpings
fins a petites cases rurals.
Fixeu-vos que no és tant
un tema de quantitat de places
sinó de com estan repartides aquestes places.
Per un poble de 50 habitants
que n'hi ha a les nostres comarques
és important tenir un allotjament rural
encara que sigui només en 8 places.
Vol dir que en aquell poble
hi ha unes portes obertes
i algú que pot acollir el visitant
per gaudir de l'allotjament
i també per gaudir del paisatge,
del territori,
de l'encant del món rural.
Nosaltres quan definim
la nostra modalitat turística
parlem de turisme cultural,
que no deixa de ser la raó
de ser de la ruta,
en entorn rural.
No parlem tant de turisme rural,
sinó que posem una mica pel davant
l'aspecte de turisme cultural.
Turisme o cultura o estot,
és evident,
però parlem de patrimoni cultural
i parlem després de tot el que ofereix
un paisatge humanitzat
i treballat per l'home
al llarg dels anys.
I això dona productes agroalimentaris,
dona artesans,
dona la possibilitat
de gaudir d'un paisatge
i a la vegada interpretar-lo
a la llum de mil anys
d'història del Sistè.
Clar, jo imagino
que aquí la idea
és que qualsevol ciutadà
que no fos d'aquestes comarques,
que tots estem familiaritzats
i orgullosos d'aquest territori,
doncs en un moment determinat
es plantegés anar de vacances,
de dir, no, no,
enguany aniré a la ruta del Sistè
com nosaltres,
perquè no, no,
vaig a fer la ruta dels Castells
o del Via França,
doncs què digues,
em vaig a fer la ruta del Sistè
a les comarques de Tarragona,
per exemple.
Correcte.
Aquest seria l'objectiu,
que tothom ho tingués interioritzat així,
no?
Dins la normalitat,
quan nosaltres anem
a una fira internacional
a Madrid
o a fora d'Espanya,
el que intentem vendre
és això,
un lloc de vacances,
una destinació de vacances
per passar uns dies
i fixeu-vos que
tenim estudis fets
i des de fa 3 anys
el 52% dels visitants
de la ruta del Sistè
són llicenciats universitaris
d'arreu d'Europa.
Per tant,
vol dir que ve
un turisme de qualitat,
vol dir un turisme
que va més enllà
del relax o el descans,
sinó que
el moment de lleure
que s'ha regalat
també és per formar-se,
per estimular-se,
per aprendre més coses,
no?
Sempre hi ha temps
per aprendre més
i realment
visitar la ruta del Sistè
amb qualsevol
dels aspectes que té
és lleure
però també és formació,
aliment espiritual també.
En aquest sentit
hi ha un dels monestirs,
el de Vallbona,
em comentaves abans
amb micròfon tancat
que té hospedaria
i es veu que bé,
que tenen una ocupació altíssima.
És molt significatiu,
és a dir,
tradicionalment els monestirs
hostetjaven els pelegrins,
els que passaven...
Però era un altre rotllo
que diríem, eh?
Era un altre rotllo,
era un altre rotllo,
evidentment,
evidentment,
però fixeu-vos com
els monestirs
s'han adaptat
als temps moderns.
Normalment els monestirs
eren la seu
d'unes propietats,
no?
No deixava de ser
les ordres,
l'ordre sistercenca,
una part del món feudal,
no?
I que els pagesos
treballaven al voltant
de les explotacions,
doncs pagant un delma.
Avui dia,
les rendes dels monestirs
arriben gràcies al turisme.
arriben gràcies al turisme
i això
ha portat
a una reconversió
de les feines
dins del monestir
i en el cas
de Vallbona
hi ha l'hostetgeria
a dins del monestir
i doncs això
va sortir un dia
una frase
en un diari
que diu
una hostetgeria
armani
en el sentit
de l'elegància,
l'austeritat
que no pel preu
perquè es paga la voluntat.
Per tant,
hi ha moltíssima demanda
al llarg de l'any
perquè
anar a l'hostetgeria
de Poblet
i de Vallbona
no és només
anar a fer turisme
sinó buscar
un lloc de recolliment
un lloc de retrobament
en un mateix
i viure realment
amb el temps
una mica aturat
en contraposició
a la vida
estressada.
És també relacionat
amb la espiritualitat
i no necessàriament
amb la religió.
Això es fa a Vallbona?
En cap moment
ha passat pel cap
que es pugui fer
no tant a Santes Creus
per qüestió d'espai
però sí a Poblet
per exemple
Sí, sí
a Poblet està en marxa
a Poblet està en marxa
perquè han vist obres
Sí, sí
s'ha vist obres
han portat la seva polèmica
i doncs calla
què estan fent aquí
que no estan fent
i hi ha obres
projecte
i dius
què deu ser això
exactament
Doncs des de fa dos anys
i ara s'espera
que es parla ja
que l'any que ve
es pugui inaugurar
on estava ubicada
l'hostetgeria
al segle XVIII
i al segle XIX
doncs s'ha fet
una reconstrucció
això amb polèmica
respecte a les intervencions
arquitectòniques
però en definitiva
està en marxa
està pràcticament acabada
l'obra civil
i ara s'està en la fase
d'equipar l'interior
i serà una hostetgeria
doncs a 15 metres
de la façana
del monestir
amb 50 habitacions
amb confort
i realment
per acollir
és a dir
és la mostra
de què
els monjos de Poblet
també aposten pel turisme
canvien
la seva relació tradicional
amb la societat
i realment
ells els diners
no el fan amb els camperols
amb el delma
que pagaven els camperols
sinó
amb l'aportació
que fan els turistes
això està clar
Déu-n'hi-do
hi ha unes possibilitats
extraordinàries
hi ha un tema
de medi ambient
d'espai natural
excursions
sortides
de fet
diguem-ne
que omple
les expectatives
de qualsevol viatger
que vulgui anar
més enllà
de la rutina
de la platja
evidentment
evidentment
sense desmereixer
la importància
que té
el litoral
el turisme litoral
al llarg de la història
a Catalunya
i a la península
realment
tradicionalment
era un dia
de complement
a la visita
del litoral
els dies que fèiem el temps
i no es podia anar
a la platja
apareixien els turistes
a la ruta del Sisté
avui dia
gràcies a això
que dèiem
de les inversions
que s'han fet
amb equipament
i servei
doncs realment
la ruta del Sisté
ja és una destinació
per si mateixa
i ofereix
unes estades llargues
diferents
l'especte de natura
serà importantíssim
l'anunciada
declaració
de parc natural
muntanyes
de prades
bosc de poblet
promeses
pel conseller
de Medi Ambient
de cara
a l'any 2006
imagineu-vos
amb una destinació
turística
com la ruta del Sisté
que de cop i volta
incorpori
un parc natural
amb tot el que això
pot representar
amb els riscos
que això també comporta
perquè obliga
a una bona gestió
a una bona explotació
del parc natural
però serà
una gran oferta
mateix que
hi ha espais
pein
espais protegits
al llarg
de la ruta del Sisté
és a dir
possibilitats
immenses
cal també
a vegades
que la mateixa
població local
hi cregui
cal que es vegi
com una alternativa
si en un lloc
on s'ha dut a terme
una activitat
tradicional
agrícola
industrial
és molt difícil
fer la reconversió
i el pas
a creure
definitivament
que el turisme
pot ser
una alternativa
per a aquells joves
que continuen
desitjant
quedar-se
en el territori
ara m'apuntaven
des del control
que hi ha hagut
una trucada
d'un oient
el que passa
que no sabem
si exactament
és aquest
l'espai
en el qual
s'ha d'apuntar això
però aviam
li comentem
al Modest
tot i que no entra
dins de la seva responsabilitat
que és el tema
del parc eòlic
que han de posar
a la zona de Vallbona
diu que què es farà
o es deixarà de fer
imagino que això
no sé si té a veure
amb aquest projecte
o no que vosaltres
dueu a terme
doncs té a veure
té a veure
té a veure moltíssim
al costat
de cada projecte
nou o innovador
o que intenta
abastar
un ampli territori
apareixen
els neguits socials
i avui dia
el tema
de les centrals eòlices
és un neguit social
que afecta
en el medi natural
directament
afecta
afecta de ple
afecta de ple
sobre aquest tema
ha sortit
moviments socials
reivindicant
doncs això
una política
unitària
i no fragmentada
de la instal·lació
de les centrals eòlices
els moviments socials
estan lluitant
per tenir
diàleg
per tenir
interlocutors
en l'administració
però és un tema
doncs això
que està
damunt de la taula
està damunt de la taula
des de la ruta
del cister
doncs això
som conscients
del neguit social
que hi ha
i que s'ha de tenir en compte
a l'hora
de plantejar
les estratègies
però també em permeteu
a mi que no m'allargui
en aquest tema
no perquè
realment
no està
a les meves mans
no està
evidentment
evidentment
jo per això deia
que no sabia
si era el moment
perquè és una decisió
política
tot i que vosaltres
dins del vostre projecte
heu de contemplar
aquesta possibilitat
i una resposta
evidentment
i el dir que
és un tema polític
no vol dir que
no assumim
doncs la part
de neguit
o la part que
nosaltres hem de tenir
en compte
perquè és evident
que aquest projecte
sense neguit social
sense inquietud social
doncs seria
més fàcil
de dur a terme
i si hi ha inquietud social
o neguit social
s'ha de tenir en compte
evidentment
hi ha exemples
hi ha exemples
d'altres llocs
estem parlant ara
de la zona
de la ruta del cister
però segurament
que vosaltres
molts dies
heu parlat
amb la coordinadora
del Priorat
i en el Priorat
realment
s'ha posat
més damunt
de la taula
tots els temes
i les diferents parts
des dels moviments
socials
preocupadíssims
des d'aconseguir
un pacte eòlic
o un pacte
per la moratòria
fins a
els interessos
o els desitjos
dels municipis
que per si sols
reivindiquen
legitimament
que això pot ser
una indústria
en el cas de Ballona
podríem entendre
que s'està
a l'espera
de redefinir
el territori
en qüestions
de parts eòlics
aviam com queda la cosa
evidentment
no es pot parlar
de turisme
si no hi ha
planificació
del territori
i aquí
en aquest cas
de les centrals
eòliques
es posa
en evidència
una contradicció
el territori
no està planificat
encara
s'està en procés
i el no està planificat
passa que
hi hagi moments
que xoqui
una iniciativa
legítima
com pugui ser
la ruta del cister
amb tots aquests anys
que porta al darrere
i que de cop i volta
sigui pel que sigui
sigui per complir
unes quotes
sigui per les pressions
europees
sigui per les pressions
de la indústria
sigui pels interessos
que els quals
es veuen abocats
molts petits municipis
pels quals
el fet de tenir
una central eòlica
se'ls obre una mica
la llum
del desenvolupament econòmic
pensem que això
s'hi ha de reflexionar
a fons
han de ser madurs
pensem que
no podem
prendre accions
pensant en uns
resultats immediats
sinó que la planificació
del territori
com a mínim
ha de ser
a 20 anys vista
llavors
cal
profundir
i cal que
totes les parts
definitivament
s'asseguin en una taula
dialoguin
hi hagi transparència
tots els interessos
que es puguin confluir
que s'han de prendre
el termini
perquè si no
després ens trobem
amb decisions precipitades
i després hem de treure
allò que vam posar
equivocadament
en el seu dia
per tant
per tant
la trucada de l'Oien
era pertinent
i era dient
absolutament
gràcies en tot cas
per la seva participació
tot i que no ha entrat
en antena
per una qüestió de temps
però no volíem
que pensés
que no ens fèiem ressò
de la seva pregunta
comentaves Modés
que anem per les fires
explicant
què és la ruta del Sistè
però la ruta del Sistè
també està pensada
per la gent
que habita aquestes comarques
i les grans ciutats
del camp de Tarragona
evident
no és un lloc
només exòtic
per aquells
que venen de molt lluny
sinó que
és un lloc proper
per què?
per aquest aspecte
d'identitat
per aquest aspecte
que molts
hem anat a Poblet
un dia
i no podem dir
que ja l'hem vist
sinó que sempre
tenim pendent
de tornar-hi
aquell magnetisme
que té
el poder de les pedres
el poder
d'aquests indrets
identitaris
i és evident
que sempre
i el que s'intenta
amb aquest projecte
és que hi hagi
nous al·licients
col·laterals
el que és pròpiament
el patrimoni
arquitectònic
dels monestirs
així
amb aquest projecte
2005-2007
es promouen
activitats
vinculades a la natura
activitats
destinades a la cultura
i també una mica
segons el perfil
de cada un dels monestirs
santes creus
doncs no hi ha comunitat
doncs permet
que santes creus
sigui un gran centre cultural
i aquest és l'objectiu
des del museu d'història
de Catalunya
que és qui gestiona
pròpiament
el monestir de santes creus
que és propietat
de la Generalitat
i això dona peu
des de la tradició
dels concerts
de més de 20 anys
que es fan cada estiu
fins a exposicions
conferències
simposis
trobades
és a dir
l'activitat
que permet
santes creus
com a equipament
és impressionant
a part d'aquest gran audiovisual
que és el gran atractiu
per poder interpretar
el món del sistema
la part natural
que té de l'Albareda
també
que s'ha d'anar
potenciant
evidentment
els espais protegits
un lloc molt de visita
de persones
de cap de setmana
ara sembla que ja no tant
no es manté
aquesta dinàmica
correcte
tornem al que dèiem
sobre la planificació
del territori
l'Albareda de Santes Creus
és un espai protegit
un espai peny protegit
i llavors
aquests espais penys
que n'hi ha uns quants
repartits
per la ruta del Sisté
també exigeixen
per part de l'administració
i dels responsables
que hi hagi
una gestió
un pla d'usos
perquè
si no
la massificació
d'aquests indrets
d'una manera indiscriminada
només porta
que
perills
i degradació
no dic perills
perquè
amb qualsevol indret
d'aquests
en un moment determinat
pot aparèixer la xispa
i encendres
són zones molt delicades
en la vessant cultural
entraríem ja directament
amb els concerts d'estiu
tradicionalment
teníem tirada
d'anar cap a Santes Creus
en guany s'amplia
aquest cicle de concerts
i fa tota la ruta del Sisté
els tres monestirs
exacte
aquesta és una de les novetats
en la incorporació
de noves activitats
relacionades amb la marca
ruta del Sisté
i que sorgeix
doncs això
de la voluntat
de fer accions conjuntes
de la voluntat
de sumar
diferents iniciatives
si
des de fa dos anys
els monuments
de la Generalitat
es gestionen
des del Museu d'Història
de Catalunya
aquí val la pena explicar-ho
nosaltres tenim la referència
dels museus
de la ciència
i la tècnica
que té la seu a Terrassa
però des d'allà
es dinamitzen
els diferents museus
de la ciència
que a Tarracona tenim
les mines de Bellmunt
vinculades al museu
de la ciència
i la tècnica
doncs
inspirat
amb aquesta estructura
del museu
de la ciència
i la tècnica
es fa el mateix
amb tots aquells monuments
que són propietat
de la Generalitat
des de Sant Pere de Rodes
fins a Escorna el Bou
per exemple
o Escaladell
aquests monuments
són propietat
de la Generalitat
i
des de fa dos anys
es gestiona
la seva dinamització
no tant l'aspecte patrimonial
sinó la seva dinamització
des del Museu d'Història
de Catalunya
per tant
en el moment
en què el Museu d'Història
de Catalunya
es planteja
accions
a Santa Escreus
és inevitable
que ens trobem
amb els de la ruta
del Cister
i asseguts en una taula
amb diferents converses
estudiant el projecte conjuntament
estudiant les línies
del Museu d'Història
de Catalunya
es presenta la possibilitat
de dir
i per què no
concerts d'estiu
a la ruta del Cister
i és així que
doncs aquest any
hem gosat
no?
hem gosat
és molt agosarat
introduir
un nou festival
amb un nou
amb un àmbit territorial
una mica més ampli
vosaltres sabeu
que a vegades
no deveu donar l'abast
a informar
sobre la quantitat
de concerts
i cicles
que hi ha
per tant
neix
com una iniciativa
humil
des de l'administració
per entendre'ns
els tres consells comarcals
que formen la ruta
i el Museu d'Història de Catalunya
i veure si realment
és possible
que aquest festival
que aquest cicle
tingui un lloc
i es pugui consolidar
de moment
vam començar
el dia 16
a Santa Escreus
amb el primer concert
i el segon
va tenir lloc
aquest dissabte passat
a Poblet
podem dir que
estem contents
estem satisfets
perquè hi ha
resposta de públic
hi ha una qualitat
que Déu-n'hi-do
dic qualitat
que Déu-n'hi-do
perquè podria dir
que presentem
grans noms
grans patums
perquè ens situem
una mica
el festival de Parlar
de Té
parlarem amb passetes
300 milions
de passetes
de pressupost
i el nostre
en té
35 milions
perdó
10 milions
de passetes
Déu-n'hi-do
perquè són persones
reconegudes
en l'àmbit
de la música
i evidentment
exactament
és a dir
el fet que
no sigui
molt ambiciós
a nivell pressupostari
no ha tret
que
doncs això
ha tret
l'atractiu
que té
també
per les formacions
orquestals
venir a actuar
en els monestirs
hem aconseguit
una programació
que Déu-n'hi-do
vam començar
amb l'orquestra
de Cambra
de l'Empordà
amb un concert
fantàstic
que la gent
va disfrutar
es veia
l'expressió
de les cares
més estarien obres
conegudes
sí
en general
la programació
correcte
la voluntat de la programació
el sé que tany
una mica
un any de transició
entre el que havien sigut
els concerts clàssics
de Santes Creus
i el que es pot esdevenir
en aquest cicle
és a dir
una programació
no massa trencadora
respecte al que s'havia fet
no una mica
eclèctica
per veure una mica
l'interès del públic general
després caldrà valorar
si la línia
de programació artística
ha d'anar
cap a una altra banda
o s'ha de fer
més monogràfic
o s'ha de fer
una oferta
fins i tot
més variada
en quant
a no ser només
música clàssica
del XIX enrere
sinó que hi hagi també
música del segle XX
i això ho estem analitzant
i ho estem tantejant
Continua aquest dissabte
un altre cop
des de Santes Creus
I aquest dissabte
tornem a Santes Creus
amb una orquestra de cambra
la capella
Bitgostiensis
és una orquestra polonesa
que hi ha vingut
alguna altra vegada
amb algun festival d'estiu
que doncs això
a través d'en Joan Lluís Moraleda
que és el que els ajuda
a poder circular
és a dir
el que facilita
que vingui
aquesta orquestra
i és una orquestra de cambra
amb obres clàssiques
és a dir ben bé
un concert de música clàssica
d'aquell perquè agradi tothom
no de dir
és que la música clàssica
no m'agrada
doncs no
pot ser que no t'agradi
però aquest concert
també t'agradarà
encara que no t'agradi
la música clàssica
perquè tenim
Vivaldi

la música que es pot produir
en el lloc més impensat
també amb algú que no t'agradarà
i toqui el metro
o al mig de la rambla
al mig de la rambla
però les emocions musicals produïdes
a dins de les pedres
pràcticament mil·lenàries
d'un monestir
doncs agafen un valor afegit
que es diu avui
que fa que
doncs això
si l'orquestra
si l'orquestra s'ho val
l'OIEN
o els espectadors
del concert
realment surtin recompensats
aquest és el concert
que tenim aquest dissabte
continuaran
el mes d'agost
en tot cas
si ens ho permets
en parlaríem
més endavant
el matí de Tarragona Ràdio
perquè el temps
com sempre
ens guanya la cursa
sempre el rellotge
ha de guanyar-nos
Déu-n'hi-do
però de totes maneres
la ruta del Sisté
aquests monestirs
com deies
han estat allà
durant centenars
d'anys
durant segles
la ruta del Sisté
té molt de futur
i tindrem ocasió
de tornar a parlar
perquè estem parlant
d'un projecte
d'un pla
que s'ha de dur a terme
en els pròxims dos anys
per tant jo crec
que tindrem ocasió
de continuar abundant
en aquesta proposta
i en aquelles
que ens toquin de més a prop
a la gent
que vivim
en aquestes comarques
moltíssimes gràcies
per venir avui
Moïdès Corbella
recordem que és el coordinador
del projecte
Ruta del Sisté
a partir d'ara diré
Sisté
Impuls 2005-2007
moltíssimes gràcies
per venir avui
i enhorabona
per aquesta tasca
bon dia
gràcies a vosaltres
per convidar-nos
gràcies