.
Dos minuts, serà un quart d'una del migdia.
Seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio Fem Esport.
És una cita mensual amb el patronat municipal d'esports
en la que abordem diferents temes relacionats
amb la pràctica de l'esport no competició,
de l'esport salut i de l'esport com a una eina socialitzadora.
I en aquest sentit, avui és el tema que parlarem
perquè tractarem la qüestió de l'envoluntariat.
Ens acompanya Rosa Vallonrat,
gerent del patronat municipal d'esports.
Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
I una representació d'entitats i persones
que es dediquen des de fa molt de temps a l'envoluntariat,
en aquest cas pel que fa a les activitats esportives,
que en molts casos impulsa el patronat,
però altres vegades també en altre tipus d'activitats.
Letícia Negria, voluntària del patronat.
Bon dia, Letícia.
Benvinguda i tenim una bona representació
de l'associació Vespa Club.
El senyor Marcos Álvarez.
Bon dia, senyor Álvarez.
Bon dia.
I saludem Joan Anton Porqueres.
Bon dia, senyor Porqueres.
Bon dia.
Benvinguts.
Veterans en aquesta entitat.
Veterans com la pròpia entitat, podríem dir, pràcticament.
Si vol acostar-se al micròfon, si és tan amable.
Som dels pioneros, com si diguéssim.
El senyor Porqueres és el pionero
i jo, amb una sèrie d'uns companys més,
som igual com ell.
Jo el Vespa Club el recordo de sempre.
Bé, fa un munt d'anys.
De sempre, eh?
El senyor Porqueres sap la data, més o menys,
però jo podré, doncs, dels 65, 67
i sempre al peu del canyó.
I una mica com va néixer aquesta entitat?
Vostè no havia nascut quan...
És molt amable, però sí que havia nascut.
I m'ha pillat ara.
Però és molt amable, jo li agraeixo moltíssim.
No parlant d'aniversaris,
perquè llavors comprometria moltes coses, no?
No, el Vespa Club es va crear
perquè va néixer la representació de Motovespa a Espanya.
van crear el Vespa Club d'Espanya.
I llavors totes les províncies més o menys
importants i interessades
van crear els Vespa Clubs.
L'any 1958 es va crear el Vespa Club Tarragona.
I des de llavors, amb una colla d'entusiastes i tal,
li hem anat...
Jo no hi era, no soc fundador,
però al cap de dos o tres anys
ja participava del Vespa Club.
Perquè una mica, al fons,
la base d'aquesta entitat, quina era i quina és?
És esportiva i sense competició.
Materialment nosaltres no participem
en competicions per guanyar trofègis, tot això.
L'únic que mantenim és un campionat
en el qual, per assistència
i per punts de col·laboració,
llavors es va creant una classificació
i al final, com ara, el dimetre veïnent,
tenim el repartiment de trofègis
amb la celebració de l'aniversari.
I llavors, esclar,
allà el que hi ha anat més vegades,
el que té més interessos creats dintre el club,
el que ha participat més,
i llavors té més punts i es fa una classificació
i es premia els...
I quan no és a la Cava Alcada de Reis és aquí,
quan no és allà, sempre estan vostès...
Tot el que és de la ciutat de Tarragona,
doncs mirem de col·laborar
amb el que sigui,
sense res de diners,
perquè ho fem per Tarragona.
I després, doncs, hi ha algunes entitats
de fora, com és el Club Ciclista de Tarragona,
que ara, doncs, et vol tornar a reprendre,
doncs, nantros hem col·laborat molt
i col·laborem sempre i quan s'avisen.
No anem nantros a buscar la fenya,
s'apenen a buscar.
I nantros fem una col·laboració,
antes fèiem amb la Guàrdia Civil
i ara ho hem fet en poc, en poques vegades
amb els Mossos d'Esquadra
perquè s'han posat moltes traves, de moment.
Perquè hi ha uns voluntaris de Barcelona
que venen de la Federació Catalana de Ciclisme
que es veu, doncs, que ho tenen muntat d'aquesta manera.
Nantros, s'hi s'avisen i anem.
I si no, doncs, allà ells.
Vostès sempre estan disposats a donar un cop de mà
de forma voluntària.
Coneixem les carreteres a pam a pam
quan no existien les carreteres aquestes que hi ha ara,
carreteres de carro,
que anàvem nantros
i veies una vespa, com és la roda petita,
una vespa per lliterra.
I, en fi, una cosa bonica perquè sí,
perquè havíem d'adalentar els ciclistes
a anar al punt perquè no se despistessin
i després, quan ja havíem passat el cotxe escombra,
tornar a anar endavant,
perquè si no, la Guàrdia Civil
hauria hagut de necessitar no dues parelles,
sis parelles o set.
I nantros, doncs, anàvem vuit o deu
i fèiem la col·laboració amb ells.
Si anem a mirar,
ells obrien i tancaven carrera.
I nantros, i nantros, tancavem els cruces.
Clar, aviam, són aquestes col·laboracions
del voluntariat imprescindibles.
Moltes d'aquestes grans convocatòries esportives,
ja sigui de competició o d'afició,
de plaer, de lleure,
no es podrien fer sense els voluntaris.
La prova més immediata la teníem
amb la caminada, no, Letícia?
Sí, sense naltros.
Home, les condicions de temps ja van ser...
Amb la limitada que va fer.
Va ser bastant de mal.
I llavors, a veure, si no hagués...
Home, la coordinació dels jefes superiors
sempre hi és, no?
Però sense l'ajuda de quatre o cinc persones
que sempre estem allà ajudant el que puguem.
Tu ets esportista de tota la vida, eh?
Jo, de tota la vida.
D'alnàstic, vinguda al nàstic, atleta.
Sempre, sempre.
I en un moment determinat, tu no tenies prou allò de dir
escolta, jo tinc els meus entrenaments,
les meves competicions,
i per què et fas voluntària?
Doncs perquè crec que és necessari.
Jo crec que, si no, les activitats
que pot realitzar la ciutat
sense un voluntariat no és possible.
I a mi m'agrada creixer en una ciutat
on hi ha esport lleure
i activitats per la gent
que no només vol competir,
sinó fer esport
i disfrutar d'això,
de gaudir de la ciutat.
El termòmetre de la temperatura
del voluntariat de la nostra ciutat
des del patronat ho teniu molt clar,
perquè vosaltres sou observadors,
ja sigui amb voluntaris i voluntàries
del mateix patronat,
o com el cas del Vespa Club,
entitats que sempre estan disposades
a col·laborar-hi.
Evidentment.
Jo des d'aquí també ara
el que voldria és agrair,
i no solament les dues representacions
que tenim aquí,
en quant a Vespa Club
i en quant a voluntaris del patronat,
sinó altres entitats de voluntaris
que tenim,
que totalment com deia la Letícia
i com ens explicava abans el Marcos
i el senyor Porquera
sense ells és impossible, no?
Llavors,
jo també voldria dir alguna cosa,
és a dir,
els voluntaris que tenim,
per exemple,
a Vespa Club,
jo amb el temps que porto,
de sempre,
o sigui,
sempre ha format part
de totes les activitats.
La Letícia,
també,
des que estic,
també sempre.
Llavors jo,
a vegades costa
trobar els voluntaris,
però una vegada ho fan,
alguna cosa ho han de trobar
perquè continuen estant-hi, no?
És a dir,
i, bueno,
agrair-los la feina
i, evidentment,
el programa d'activitat
del patronat d'esports
sense aquest voluntariat
i altres entitats
que en aquest moment
no tenim representants
és impossible, no?
No hi ha dubte
que als voluntaris
els agrada el que fan,
s'ho passen molt bé,
també hi ha moments difícils
i hi ha moments complicats.
El que sí,
probablement,
costi més del tema del voluntariat
és el tema del compromís,
perquè un dia està molt bé
i ens ho passem molt bé
i he col·laborat,
però, clar,
el voluntariat implica
un compromís constant,
cada setmana
quan et criden.
i, mira,
quan no tens una cosa
tens una altra.
Potser aquí és un raó
la dificultat més gran
de continuar treballant-hi.
Home, la dificultat no és,
perquè si t'agrada
la primera vegada
saps que la segona
és el mateix
o semblant
o molt paregut
o millor que l'altra.
Llavors,
a veure,
tampoc són tantes activitats,
realment,
al cap de l'any...
Han coincidit
unes quantes seguides.
A veure,
són molt seguides,
però n'hi haurien de fer més.
Més encara.
Jo crec que sí.
Jo també he de dir
que aquí veig
que no hi ha cap representant
de protecció civil
que fan una tasca...
Ojo, eh?
Han estat convidats,
però problemes
de darrere on.
Tenim protecció civil,
tenim l'IMS,
tenim moltes més entitats
que en aquest moment
aquí no les tenim representades.
Però jo els conec amb ells
i estic habituat amb ells.
Fan una tasca,
però bona a bona
hi ha un complement de gent
i tenen un bon director,
que és el senyor Mangraner,
que ojo, eh?
Alguna vegada ha estat aquí
per parlar de voluntariat, també.
que ho porta però molt bé
i té tota una sèrie de gent al costat
que és formidable,
que nosaltres la voldríem tindre.
Jo faig una crida
al jovent que té una vespa
o té una moto,
ni que no sigui vespa,
pianjo,
i doncs que mirin de...
Això ens ho deia vostè abans, Marcos,
perquè si no ve gent jove
i no renovem una miqueta l'entitat
és que al final nosaltres ens fem grans
i és lògic, no?
Sí, sí.
I a la gent jove li costa una miqueta
perquè és el que dèiem,
s'ha de matinar,
s'ha d'estar aquí i allà
sortant de nit és complicat, no?
Sí, sí, però nantros fins ara
també han sortit de nit
i jo mateix he anat...
Se s'aguanten molt.
Jo he anat a dormir
a les 4 del dematí,
a les 5,
i l'endemà he anat a treballar
a les 7 del dematí,
he sigut d'anar a un posto i he anat.
Ara,
molt sovint, molt sovint,
poder tampoc ho hagués fet.
Ara,
és això,
que nantros
ja estem molt cremadets,
però...
encara tenen corda,
eh?
Tenen corda,
però mirant cap al futur,
intentar renovar una mica...
És que tots,
més o menys,
tots tenim una edat ja
que són,
si anem reunint,
els 10 o 12
que sempre anem,
o 15,
ojo, eh?
Que són molts anys.
Tenim Espau Club,
tenim l'IMS,
tenim Protecció Civil,
tenim el Patronat d'Esports,
tenim molts punts
que la gent que ens estigui escoltant
i volguessin col·laborar
poden adreçar-se
a qualsevol d'aquestes entitats.
I, bueno,
és gent que estima Tarragona
i com a l'altre col·labora,
com deia la Letícia,
que els hi ha d'haver
com la seva ciutat
doncs prospera
i es fan coses,
no?
És això,
a veure,
som jovents,
sí,
d'acord.
Però el jovent que som ara,
després tenim fills
i tenim la il·lusió
que els fills
m'agradaria
que el meu fill
tingués la bicicletada,
tingués la peonada
i només per això
jo ja continuo,
o sigui,
són activitats
que fan una ciutat.
És que és així,
és que si no estigués...
Quan el teu entorn
més immediat
els teus amics,
amigues,
doncs escolta,
que quedem dona...
Sóc la rara, sóc la rara.
Exacte,
no, quedem,
no, no puc
perquè tinc la peonada
o ara aquest diumenge
la bicicletada.
Entén-me,
però que et diuen,
escolta dona,
però que sempre tens coses, no?
Quin humor,
quin humor que tens.
Ja són ganes.
L'únic que tenim,
tenim una cosa,
doncs que,
esclaro,
som cent i pico de socis
i els que hem d'estimar més
són els col·laboradors,
no som els que fem les activitats,
els col·laboradors
perquè ajuden
i són molt més
i són 10 euros cada any
que tenim
per les circulars
que tirem,
quatre vegades
i, en fi,
i tota una sèrie de coses,
cellos,
segells
i, en fi,
i tot.
Posem-nos en el terreny més pràctic.
Ara resulta que jo tinc una moto,
una vespa, eh?
Sí.
Per fer-ho bé
i dir que,
escolti,
jo vull venir aquí a l'associació,
vull fer-me voluntària.
Pago 10 euros l'any
i, a partir d'aquí,
què és el que m'ofereix
o jo puc oferir
a l'entitat?
Vostès pot oferir,
o sigui,
a nosaltres hi ha el motoclub
que allí hi ha una circular
de les activitats que fem
i, si no,
sempre hi ha un telèfon,
eh?
nosaltres tenim un apartat
que és el 146
i hi ha un telèfon del secretari
que és el que rep totes les coses
perquè, de moment,
no tenim cap local
que voldríem tindre un local.
Però a l'Ajuntament
no hi ha manera
que posats a fer crides
que es puguin donar un local.
No tenim cap subvenció
que antes en teníem.
Ara, no sé,
poder la...
Com? Rosa?
Jo?
Rosa.
La Rosa.
Mirarem a veure si es pot...
Mirarem a veure si ella es pot indicar
quina escrit hem de fer
per tindre almenys una coseta
que hi ha que no...
Col·laborem en tot
i no cobrem res
perquè no volem cobrar res, tampoc.
amb l'ocsequi que es donen una camiseta,
es donen una botelleta,
en fi, es donen el que es donen,
contents i agraïts
i nosaltres mirem de col·laborar
el millor que podem.
Aviam, amb la mà al cor,
les persones...
No generalitzem, eh?
Que és lleig,
però les persones que participen
en aquestes grans
i multitudinàries proves...
Perquè abans em deia la Letícia,
diu, mira, l'últim dia,
quan vam acabar la caminada
es va acostar una senyora
que va ser un dia horrorós,
insistim, de vent,
es va fer molt difícil aquella caminada
i em va dir, gràcies o...
Gràcies per la teva col·laboració.
Gràcies per la teva col·laboració.
Clar, et quedes allò a plantar
i dius, bé, ja està,
me'n vaig a casa meva contenta.
Sí, jo jo no necessitava més.
Però no tothom reconeix la feina que feu.
Sí, tampoc.
Que potser no ho feu
perquè us ho reconegui ningú, no?
No ho fan per això.
No ho fas per això.
No ho fas per això,
però home,
que tampoc no et pensin
que...
Hi ha molta gent que et veu allà,
et veu amb el peto d'organització
i pensen, bueno,
aquesta...
I et reclamen, no?
Avui diumenge estarà cobrant un paston
per vindre aquí quatre hores.
Hi ha molta gent que suposo
que pensa això,
però a mi m'és igual.
O sigui, jo estic allà i et dic,
veus els amics,
perquè realment fem pinyes,
perquè és clar, som els rarets.
O sigui, voluntari,
és molt difícil trobar voluntari
amb gent jove.
I, no sé,
el dia que ens trobem,
doncs és d'agrair veure la gent
i col·labores i rius.
O sigui, sí, la feina de tanques
és complicadet,
es fa difícil,
però és una hora.
Després veus la gent,
veus la rialla de les criatures,
veig gent gran
que vol fer caminates,
que dius, ostres,
tingueu en compte que, per exemple,
la caminada,
a part d'aquestes quatre hores
que diu la Letícia,
que han sigut,
no és només això,
sinó que la setmana anterior
vam sortir a caminar tots,
perquè ells ha de conèixer
cada punt on tenen que tallar.
És a dir, a més a més,
hi ha algun dia
en què fan la caminada,
fan tota la caminada,
a tots els guies,
per saber què cadascú on va.
És a dir,
no és només aquestes quatre hores,
és gent, suposo,
que també, evidentment,
li agrada l'esport,
d'una manera o altra,
depèn de l'activitat,
en aquest cas,
s'ha de fer la caminada
perquè s'ha de saber el punt,
però depèn de quina activitat
no s'ha de fer.
Però sí que viuen
l'esport d'una manera o d'altra,
potser no són esportistes,
però els agrada participar,
no?
I la veritat és que és una manera
que toquen,
al tocar,
des del punt de vista d'organització,
veus l'activitat
des d'un altre vessant,
que penso que també és gratificant.
Després, entre ells,
hi ha molta relació,
el dir que falta una,
ai, no ha vingut aquest
o no ha vingut l'altre, no?
És a dir,
és un punt de relació
que les persones
també ho necessitem.
O sigui,
jo penso que també té unes parts
positives
de cara al jovent
que ens estigui escoltant
i no jovent,
perquè nosaltres tenim voluntaris,
és a dir,
des de l'IMS,
vespa club,
com ho comentava abans,
el Marcos,
hi ha gent gran,
ojalà vingui gent jove,
però vull dir,
tenim gent des de molt joveneta
a gent gran
i és gent que d'una manera o altra,
evidentment,
des del punt de vista
de l'esport,
li agrada l'esport,
practiqui o no practiqui,
però evidentment
és amant de la ciutat de Tarragona.
En el cas de la Letícia,
posàvem d'exemple
la caminada,
ara ja hi haurà la bicicletada.
En el cas de l'entitat
que vostès representen,
aquest vespa club,
en quin tipus d'activitats
col·laboren vostès
com a voluntaris?
Bueno,
ja ho he dit en Marcos
que nosaltres col·laborem
amb les activitats esportives
que ens demanin.
Si s'ha de fer la peonada,
la peonada.
La mitja marató,
la mitja marató,
que sigui la bicicletada,
el que convé.
Ara la bicicletada diumenge
també es prensarà
la seva participació.
I què és el que han de fer vostès?
El dia del club
sí que parlàvem ara fa un moment.
El dia del club
fem la missa
i després fem un dinar
i cada qual paga el seu,
fem un repartiment de premits,
però primer anem a la bicicletada
perquè és una cosa
que és tradicional
i no ho podem deixar
perquè hem de col·laborar
com a voluntaris
i com al vespa club
sempre col·labora.
I com tenim temps de fer-ho,
el que faci més tard
ja farà cap.
Si no va a missa...
Ja s'arreglarà.
I la bicicletada
és molt bonica
perquè jo també
jo tinc una cosa
que jo m'agrada
col·laborar molt
en el sentit
amb la gent,
mirar despitjals,
mirar de si no poden
cap a l'autobús
i després també
sempre vaig amb menyes
com no ve cap mecànic
sempre vaig amb menyes
i sempre ajudo amb algú.
Que si aquella roda...
Ens va molt bé,
vespa,
jo volia dir-nos,
és una del Marcos...
O sigui que,
en fin,
col·laborem amb el que podem,
tots fem el que podem.
I quan amb alguna peonada
has trobat algú
que ja no podia
l'has assentat darrere
de la vespa
i amunt, no?
Ja està en carreres
de bicicletes,
hasta hi ha pujat
el ciclista
que és la millor que haigut,
li ha pujat darrere
amb la bicicleta
amb la vespa.
Vostès tenen una habilitat
amb la vespa,
que Déu-n'hi-do, eh?
Perquè, clar,
no és només anar amb la vespa,
han d'estar molt pendents
de moltes coses.
I després, doncs,
estàvem molt ben,
molt ben,
o sigui,
estàvem molt ben relacionats
amb la Guàrdia Civil
perquè, com aquell que diu,
venien quasi sempre els mateixos
i quan se veien deien
hombre,
es creiem que no,
es creiem que no vindríeu.
Això suposa,
doncs,
anar més tranquil
de fer la feina, clar.
Ells deien
ja anirem tranquils
venint al vespa club,
nosaltres anem tranquils.
I ells l'únic que feien
és que s'adalantaven,
paraven els cotxes
i nosaltres, pam,
es quedàvem després allí
fins que passava el cotxe escombra.
Però, en fi,
sempre hem mirat
de fer el millor que hem pogut.
No hi ha hagut mai
cap problema
i sempre
s'ho han agraït.
Home,
el vespa club
forma part d'aquest paisatge
habitual
de celebracions a Tarragona,
sempre està present.
una cosa
i cobrar
sempre
el que han volgut ells.
El que han volgut ells
sempre d'allò.
I ara,
últimament,
ja,
doncs,
més o menys,
ja,
ja,
doncs,
cobrava una miqueta més
perquè sempre,
jo sempre vaig dir,
almenys,
com la Guàrdia Civil,
almenys cobrar,
perquè es donava,
vinga,
ja n'hi ha prou amb això.
i el gasto de benzina
i tot això
que ho porta la moto,
que si no cobren res,
llavors ja han d'afegir ells
de la seva butxaca
i després de col·laborar,
doncs,
també és que...
Jo vull aclarir
que amb els temes
de patronat d'esports
no cobren mai.
Això ho vull aclarir,
és a dir,
que ells estan parlant...
I posen la benzina.
Jo vull aclarir aquest tema
que ells,
doncs,
depèn de la situació,
abans en parlàvem...
Sí, no,
però parlàvem del cas aquest concret
d'una col·laboració
amb un cos de seguretat
de l'Estat
i en una feina professional.
Molt bé.
Això és una altra cosa,
són activitats de lleure esportives
que ara la gent...
A més,
Nantros ho fem
perquè és una cosa deportiva
i a més a més
ho podem fer,
em sembla a mi,
perquè Nantros
som l'únic club
de vespa club
federat a Catalunya
i a Espanya
poden hi ha
una mitja dotzena.
Sí, són.
Perquè, és clar,
la federació ara cobra...
Antes no pagaves
com aquell que diu,
però ara cobra,
cada any cobra
equips pessetes.
que es van isolent els clubs.
Nantros sort dels que tenim,
els socis que tenim,
col·laboradors,
doncs aquests sentiments
els podem pagar
perquè ells col·laboren
amb els que Nantros
disfrutem
amb les coses que fem
que tothom pot vindre,
si volgués,
perquè aniríem tornant.
Si souguéssim 30
que anem a aquests llocs,
una vegada anirien 15
i l'altra vegada anirien
els altres 15.
Després també haig de dir
que Nantros estem molt agraïts
del medi ambient
del senyor Mallol
perquè s'ha proporcionat
uns petos
que tots anem iguals,
color taronja
amb el Vespa Club
darrere
i després també
uns jerseis
blaus,
la mar de macos
que també es va posar
a l'escut del...
i que va que tinguin
un distintiu
l'escut del Vespa Club
i tots contents
i en fi,
per això
amb això Nantros
estem agraïts
però
voldríem una miqueta
més de col·laboració
de tots els companys
que...
I sobretot gent,
gent jove
que s'incorpori a la cita.
que avises,
els avises
i després
no te se presenten.
Com a tot arreu
sempre es troben els mateixos,
eh?
Què hi farem?
Això els voluntaris.
Aviam,
la Rosa abans deia
qui ho prova,
doncs s'hi queda,
i hi ha alguna cosa que diu
escolta jo això
doncs tampoc
però aviam forma part
del tema de provar-ho
no vol dir que
a lo millor
doncs mira això
no està fet per mi
doncs molt bé
no passa res
però provar-ho
com a mínim
doncs no està malament.
El que ens porta voluntari
serà amb el Mundial de Trial
perquè ara estem parlant
de la caminal
l'amni de la setmana passada
ara tenim la bicicletada
però també tenim el Mundial
n'hem parlat aquest matí
perquè s'ha presentat.
Sí, aquí ens ha fet falta
un important número de voluntaris
i hem fet un esforç,
una crida.
Veritablement ha sigut
el boca a boca
ha sigut els mateixos voluntaris
pràcticament
qui són els que ens porten
els voluntaris.
És a dir,
entre ells mateixos
davant de la necessitat
de l'esforç
de dir
ens fa falta gent
ells mateixos són
els que ens ajuden
a buscar gent
per cobrir les necessitats.
Senyor Porqueres, digui.
Després que estem parlant
i corroborent
el que dius tu Rosa
que ens fa falta gent
i vostè ha preguntat abans
com ho havíem de fer
per ser-hi.
Doncs senzillament
ens posin en contacte
amb qualsevol dels companys
del Vespa Club
o a mi
que em trobaran
per no dir un número
del telèfon
21, 15, 98
em trucaran a mi
jo voldria ser
del Vespa Club.
Doncs fantàstic
immediatament
li prenc nota
i tot això
i aquell senyor
automàticament
ja és soci
del Vespa Club.
O l'apartat
el 146
o l'apartat
una carteta
de dir
jo vull ser soci
del Vespa Club.
El motoclub
allí sempre hi ha
una circular
allí sempre hi ha
una circular
i amb els camerers
que hi ha allí
de dir
escolteu
si deixo aquesta nota
que li doneu
perquè jo hi vaig
en tant en tant
no és que hi anem gaire
perquè resulta
que antes hi anàvem
molt
perquè érem 15 o 20
però ara es trobem
que si volem fer
una reunió
es trobem 3 o 4
i que hem de fer.
Home, aprofitarem
la crida per fer
també el patronat d'esports
no?
Qui vulgui ser voluntari
jo li anava a preguntar
a la Leti
ara
jo recordo que una vegada
vam parlar
de voluntariat
i hi va venir una parella
aviam si no m'equivocaré
que es van conèixer
fent de voluntaris
fent de voluntaris
que van tenir una criatura
i van dir
home, mirarem
aviam com ho podem tirar
endavant amb la criatura
però si cal
també la farem voluntària
la criatura
també ho van dir
perquè dins del patronat
la majoria sou gent
més aviat jove
tot i que no hi ha
límit d'edat
sou joves
perquè sou joves
però qualsevol persona
s'hi pot apuntar
com a voluntari
el que passa que també
tenim voluntaris
que sempre els tenim
de l'IMS
i és gent gran
i també els consideren
voluntaris del patronat
a través d'altres entitats
però
i jo com deia ell
voluntaris
pel club
voluntaris de protecció civil
que segur que estarien encantats
si fan unes grans tasques
voluntaris del patronat d'esports
que després els hi direm
el número
és a dir
què feu els voluntaris
del patronat municipal d'esports
què feu?
bàsicament a les activitats
doncs ajudem
en el que podem
o sigui
cadascú
per exemple
la bicicletada
del proper diumenge
ja heu marcat
una miqueta el plàning
de què us toca
de cal
veus
m'has tocat a la fibra
competeixo el diumenge
doncs digue'm
quina tasca vas fer
el diumenge passat
ui
com que no és un concurs
pots explicar-me
el diumenge passat
el diumenge passat
normalment
doncs això
matinem una miqueta
i anem a
la sortida
de la caminata
i llavors
donem
el que és
l'avitollament
sí
l'aigua
amb la pola
o sigui
ells porten el control
diguéssim
amb les inscripcions
que s'han fet
de controlar
que aquelles bosses
que estan preparades
per donar
siguin per les persones
que estan inscrites
els donen la informació
quan pregunten
on tenen que sortir
si pregunten
pels recorreguts
estan informats
evidentment
perquè se'l coneixen
qualsevol pregunta
que pugui fer
qualsevol persona
de la caminata
ells se van contestar
perquè coneixen el recorregut
i saben exactament
el temps que dura
poden donar tota la informació
referent a la cursa
a la caminata
perdó
i a més a més
reparteixen en aquest cas
l'avitollament
i controlen l'arribada
també
perquè quan arriben
els primers que arriben
tenen dobles tasques
els últims no perquè
venen al darrere
però els primers
es queden
al moment de l'arribada
i donen
el respectiu suc
o la coca
el que donem
o el que convingui
que si m'he fet mal
i després reculleixen
perquè després tothom marxa
i allò ja s'ha de recollir
i ells venen allà
reculleixen
carreguen
bueno
el que convingui
amb el sou que us paguen
què més voleu
eh
Leti per favor
si és que això és un xolló
és un xolló
un regal de luxe
aquestes samarretes
que deia el Marcos
un rellotge
els intentem tractar bé
perquè això mereixen molt
i a Aroski
Aroski
es tracten
de meravilla
quan acabem
la ciclada
allí es posen una taula
que no falta res
home
algun detall
se'l tenia
vostès
que fan de voluntaris
és molt
per mi
el voluntariat
que hi ha dels barris
que són gent gran
gent gran
que són jubilats
que fan una tasca
el millor que poden
i se mosquegen
amb gent
que no els creuen
Aquí ens han deixat
per dir que hi ha molts voluntaris
també s'han deixat de dir
Santa Tegla
que participa en tot
i és molt important
i després
hi ha patrocinadors
en aquest cas
com ell diu
la bicicletada
que tenen un ventall
de ser només persones
que ens ajuden
És natural
no podíem convidar
una representació
de totes les entitats
i associacions
que arrosseguen
persones
que fan voluntariat
en aquesta ciutat
en l'àmbit
de les activitats esportives
però en altres àmbits
perquè afortunadament
són moltíssimes
moltíssimes
era una petita representació
jo crec que heu representat
molt bé
al Cremi de Voluntaris
de la Ciutat
és gent incondicional
els que tenim aquí
jo he mirat
de mirada
del que me'n recordo
i de la gent
que jo
col·laboro
i col·laboren amb mi
la gent que hi ha
i que els conec
que fem una tasca
entre tots
no és que sigui
que n'entro sol
n'entro som els que fem
els que gastem gasolina
i fem fum
la millor molestem una mica
però
fem una tasca molt bona
perquè anem amunt i avall
jo voldria dir una cosa
moltes vegades
els voluntaris
ara diuen
ens van regalar un rellotge
evidentment
per la feina que fan
si has de pagar
el valor que fan
no val
el que els he regalat
però és que
el més bo
és que acaben
que et diuen
gràcies
i quan en tornen
a fer una altra
és gent increïble
no estan bé
no estan bé
jo penso
que alguna cosa
tenen que tindre
que se senten
satisfets
i que els impulsa
a fer-ho
Letícia
jo et veig com una mica
imatge corporativa
del tema voluntariat
per què no fas tu
la crida
jo crec que tu
els hi dius
i s'apunten
la Letícia
t'asseguro
que parles amb ella
10 minuts
i dius
jo vull fer-me voluntari
jo vull ser com ella
jo ho intento
encara que
allò de matinar
hi ha molta gent
que no va me'l
és la cosa més dura
home
normalment són activitats
no poden haver voluntaris
que s'incorporin
dues horetes més tard
sí
jo també ho dic això
però per la seva presència
només pots fer voluntari
per anar al costat d'ella
sí no
i tant
gràcies
la Letícia
i tant
i després
doncs
em val
ja ho veureu ara
la bicicletada
quanta gent vindrà
només per conèixer-me
jo a veure
però no hi seràs
no hi seràs
dona
jo miraré
a veure si et ve
aquí em posaré al costat teu
a veure
a veure si et se fes
a la Letícia
i a la resta
a la prova del mundial de trial
sí
ja necessitem gent
doncs com es necessita gent
a tot arreu
que truquin al patronat
diguem el número
i què fan
truquen
escolta vull conèixer
nosaltres els podem situar
si prefereixen
ser voluntaris de vespa
de protecció civil
del patronat
d'on vulguin
des del patronat
els podrem adreçar
els hi deixem el telèfon
molt bé
perfecte
és el 977
55
02
99
doncs aquí queda dit
sempre
mai n'hi ha prou
persones
que s'apunten
les que siguin
doncs encara sempre
hi falten mans
per aquest tipus
d'activitats
moltíssimes gràcies
per venir avui
a la ràdio
Marcos Álvarez
Joan Antón
Porqueres
tots dos membres
veterans
de l'associació
vespa club
gràcies per venir
i enhorabona
per la tasca que feu
gràcies a vostè
a vosaltres
per convidar-se
per poder parlar
de la nostra
vaja
has de t'omplir
Letícia Negrier
gràcies
enhorabona a tu i a la resta de companys
que són molts
molta sort aquest cap de setmana
gràcies
la competició
Rosa
ens la trobem en un proper programa
ens trobem jo des d'aquí
teniu un munt de coses pendents
pendents
des d'aquí aprofita el moment
per donar les gràcies a tots els voluntaris
ja no només al patronat
sinó que treballem per Tarragona
i gràcies als que han vingut aquí avui
amb representació
moltíssimes gràcies a tots
nosaltres ara deixem aquesta qüestió
fem una pausa
i tot seguit ens ocupem
d'una previsió
per avui mateix
gràcies