Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una banda que ara jo la definia com una big band. Vaig bé per aquí o no?
Sí, sí, vas bé. És una big band, de fet és la Barcelona Jazz Orchestra i portem uns convidats ben especials per acabar de colorir una mica el concert de diumenge.
Un concert en el que hi prendrà part també el cor de gospel de Gràcia, la trompeta de la Jura Maria Ferraz i la veu i teclats de Manuel De Job.
Sí, sí, correcte. Ho dius bé.
Com anirà aquest concert? S'ha dit que podrem escoltar una big band com la vostra? Quins temes toca?
Doncs mira, fem un repertori que està basat en els temes que es toquen populars a Nova Orleans.
Fem un passeig, doncs, per les esglésies fent gospel, un passeig pels garitos més cutres fent blues, passegem pels carrers amb música de brass band, de second line, d'Xiland...
I, com no, fem un repàs als grans de la història com el Stevie Wonder, el Ray Charles, el Vivi King, totes músiques modernes però nascudes aquí al Delta, al sud dels Estats Units.
Teniu, per tant, molts registres diferents, no? És a dir, que podeu canviar d'un moment a l'altre amb un registre totalment diferent.
Doncs sí, sí, serà un concert ben variat. I, a més, aquests amics, vindrà el Josep Maria Farràs, com tu deies, l'Emmanuel Job, que és un gran cantant de gospel, i el cor de gospel de Gràcia, doncs, això ens ajuda a canviar ràpid de color.
Com has de formar la banda als carrers de Nova Orleans? Espeves una mica la història de la vostra formació.
Doncs, mira, fa uns vuit anys, aproximadament, vam fer la Barcelona Jazz Orquestra, que vam estar tocant també aquí al Festival de Dixiland de Tarragona, fa uns quants anys.
I, bé, jo tenia moltes ganes de fer un concert, doncs, amb tots els meus amics, no descuidar-me a cap ni un.
I vaig fer aquest grup, juntant els meus amics que toquen jazz, amb els que fan gospel, i, bé, amb tots.
Crec que no me'n deixaré cap.
Sou, per tant, una bona colla que, a més a més, m'imagino que, a part de sentir-la, de poder escoltar la música en directe aquest diumenge aquí a Tarragona,
també és una música d'aquelles que conviden a ballar.
Clar, i tant, és música, tota aquesta, per ballar.
Música que es ballava als anys 20 o als anys 70, però tot és per ballar.
Llavors, jo us convido que vingueu amb les botes de ballar ben preparats per treure's la pols.
Música
Música
Els carrers de Nova Orleans, l'actuació aquest diumenge a la traca de Sant Magí, la recta final a partir de dos quarts d'11 a la plaça del Mercat.
Nos hem parlat amb Dani Alonso, que ja ens ha explicat una mica la història de la formació.
M'imagino, Dani, que el nom, els carrers de Nova Orleans, vaja, no cal ni preguntar-te, no? Ja està claríssim, no? Per on van els trets?
Doncs jo crec que sí. De fet, fa uns quants anys jo vaig estar estudiant i vivint en aquesta ciutat de Nova Orleans,
i em va deixar absolutament enamorat. I vaig pensar, doncs, això que se sent aquí ho hem de portar cap a casa i compartir-ho amb tothom.
Quan un sent, per exemple, vindrà en el cor de Gospel de Gràcia, quan sent Gospel, vaja, vull dir que una mica vibra tot, no?
També és un tipus de música, d'interpretació que s'ha de sentir molt des de dins, no?
Doncs sí, la veritat és que sí. És una música que, bueno, allà als Estats Units es viu amb una fe i una devoció tremenda,
i aquí es viu d'una altra manera, però sempre és una música molt i molt maca, una música d'arrels i que a vegades et fa posar la pell de gallina.
Doncs ja ho sabeu, eh? La plaça del Mercat aquest diumenge, a partir de dos quarts d'11 de la nit, als carrers de Nova Orleans,
una formació que no és nova aquí a la ciutat, que ja havien vingut en algun dels festivals de díxeles,
i que n'hem volgut parlar, doncs, amb un dels seus responsables, el seu responsable, Daniel Onso,
que també és qui toca el trombó en aquesta formació.
Daniel Onso, gràcies per atendre'ns i que baixi molt bé diumenge.
Doncs moltes gràcies a vosaltres.
Fins aviat.
Fins aviat.
Fins aviat.