Pràcticament és un quart d'onze del matí.
Estem al matí de Tarragona Ràdio d'aquest dimecres.
Ara parlant durant uns minuts de qüestions relacionades
amb el sector, amb el món de l'ensenyament.
A propòsit, sobretot, de la presentació la setmana passada
de l'avantprojecte de llei orgànica d'educació,
la norma que ha de modificar tot el sistema educatiu no universitari.
El presentava la ministra d'Educació, Maria Jesús San Segundo.
Ho feia justament a nivell públic, a nivell de mitjans de comunicació
i també a totes les comunitats autònomes.
I avui volem comentar alguns dels aspectes
o els que considerin més importants
amb dos dels representants sindicals del sector de l'ensenyament
aquí a Tarragona.
Ens acompanya el senyor Josep Maria Cartanyà,
que representa el sindicat USTEC.
Senyor Cartanyà, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya el senyor Anton Rosselló
del sindicat Comissió Sobrera.
Senyor Rosselló, també bon dia.
Bon dia.
Primer que res, això és un avantprojecte.
ara sobre un període de debat i de discussió ampli
amb tota la comunitat educativa,
amb totes les comunitats autònomes,
però la primera lectura que fan vostès
com a representants sindicals
i com a persones vinculades amb el món de l'ensenyament,
quina és la primera valoració que fan d'aquest etapa en projecte?
Senyor Cartanyà.
Bé, restant encara,
a poder analitzar amb més profunditat el document,
hi hauria unes quantes coses
que es podrien analitzar d'aquí.
O sigui, hi ha una idea que és positiva,
que és una mica,
tal com quedava ara la cosa,
hi havia part de l'ALOCSE,
i l'ALOCSE portava nous aspectes.
Ara aquesta llei va ser com una refundició de tot.
Això, la idea està bé,
perquè el tema de l'educació ha de ser una cosa molt clara i tal,
i està bé que en un mateix, diguéssim,
cos de...
sigui tot, no?
Però llavors aquí jo destacaria,
per dir-ho d'alguna manera,
els aspectes que jo crec que encara s'han d'incorporar,
que són d'importància que enviïn,
seria el tractament, per exemple,
que es fa al tema de la religió.
Jo crec que la postura que hi ha en aquest document
és poc agosarada.
El fa poc que el Consell Escolar de l'Estat
va fer unes recomanacions
que la religió hauria de ser unes matèries
que s'impartissin fora de l'àmbit escolar,
que això pertany a l'àmbit individual de les persones
i a l'àmbit de les famílies, no?
Això s'ha avançat molt poc.
S'està dient a dintre de la llei
que, diguéssim, s'impartirà l'ensenyament
d'acord amb els acords que hi ha amb la Santa Seu.
Jo crec que això, avui dia,
ja si hi ha uns acords, no ho deuen poder canviar,
però sí que seria important
que ja en aquesta legislatura
se modifiquessin aquests acords amb la Santa Seu
perquè diu, entre altres coses,
aquests acords diuen que la formació
ha de ser cristiana.
Llavors, vull dir això,
nosaltres entenem que aquest tipus de monopoli
no ha d'existir,
que l'ensenyament s'hauria de deslligar,
hauria de ser laic.
Després, hi ha un tema en tot el document
que també caldria millorar,
que és tot el tema de la coeducació.
Tot i que s'estableix una assignatura nova,
que és l'assignatura d'educació
per la ciutadania,
ens sembla que es diu,
que és com una matèria pròpia,
nosaltres entenem que,
o sigui, tot el que és educació amb valors,
i entre ells la coeducació també,
és una cosa transversal de totes les matèries.
I s'hauria de començar per la mateixa llei
que parla dels professors,
parla dels pares,
dels alumnes,
sempre en masculí.
Llavors, vull dir,
si invisibilitza d'alguna manera a les dones,
això és un tema que s'ha de tenir en compte,
si després hem de parlar
a nivell social de valors.
Hi ha una qüestió
també bastant important,
que és el tema
que no es acaba
de fer un reforç positiu
a l'ensenyament públic
com a eix vertebrador
de tot l'ensenyament, no?
O sigui, aquí entenem
que hi ha bastantes pors
de posar-se
amb l'ensenyament privat.
En aquest sentit,
per exemple,
sí que arregla alguna qüestió,
però, en canvi,
els concerts
de 3 a 6 anys,
l'educació infantil
es manté.
Llavors, això,
nosaltres creiem
que això no hauria de ser
perquè això, diguéssim,
suposa un gasto molt important
i que realment
la gratuïtat
d'aquesta etapa
s'hauria de garantir
en fer una oferta pública
important d'aquesta etapa, no?
Això vull dir,
ho va introduir l'ALOCE
i no s'ha drogat.
Una cosa positiva
que sí que s'ha drogat de l'ALOCE
és el tema
que l'etapa 03
que es considerava educativa
i assistencial
ara només la consideren educativa,
que és el que ha de ser.
Això després s'haurà de veure
amb quins professionals
s'ha de cobrir l'etapa
perquè aquí també, clar,
això porta conseqüentment
que la funció educativa aquesta
l'han de fer
personal qualificat mestres
i hi ha altres titulacions
que, en tot cas,
vull dir,
s'ha de veure
quines feines hem de fer.
En fi, hi ha moltes qüestions.
El senyor Cartella
ha posat amunt la taula
alguns aspectes.
Senyor Rosselló,
vostè en posaria d'altres,
els mateixos
que remarcava
el seu company
del sindicat USTEC?
Bé, no repetiré el que ha dit
perquè si no serà com avorrit
això no, més o menys...
Però bàsicament estaríem d'acord?
Bàsicament la majoria
de sindicat o la plataforma sindical important?
Bàsicament estem d'acord
en un sentit, diguem-ne,
que es pot entendre
per dir com a concepció progressista
de l'educació, diguem-ne, no?
Llavors, comentant la llei aquesta,
la lectura primera que he fet,
perquè és molt espès i tal,
és que em podríem dir,
posant un fred calent,
una llei tèvia.
No és una llei freda,
tampoc no és una llei
que dius que faci cantar
victòria, diguem-ne,
o d'això, no?
És una llei tèvia,
perquè té aspectes
que dius, home,
això està molt bé,
però té aspectes
que dius,
haguessin pogut ser
una miqueta més valents, no?
Jo espero que
amb el tràmit parlamentari
de la llei
se modifiquin certes coses, no?
Per exemple,
per exemple,
un tema molt demanat
i que és molt progressista
és que aquesta llei
anés acompanyada
d'una llei de finançament,
perquè
amb l'Aloxa, per exemple,
va passar,
no hi havia llei de finançament
i llavors, doncs,
no es va poder invertir
tot el que s'havia d'invertir.
Doncs una llei
que demana
una gran despesa
ha d'anar
acompanyada
la llei de finançament, no?
Una cosa positiva
i bona,
doncs molt bé,
que preveu
constantment
una col·laboració
amb el desenvolupament
d'aquesta llei
amb les comunitats autònomes.
Això és bo,
això és bo,
en quant,
aquí a Catalunya,
sobretot,
això ens interessa
poder fer la nostra llei d'educació
i si tot ens la fan des de Madrid,
ja no la podrem fer aquí,
com el que diu, no?
Millora també
les condicions
d'emissió d'alumnes,
però
no crea
les oficines municipals
d'escolarització,
per exemple,
i de matriculació.
És a dir,
encara deix
la matriculació d'alumnes
en mans dels centres,
diguem,
no, no,
cosa dolenta,
contéu religió a l'escola,
com diu el Cartenyà,
però bo,
treu els itineraris
de l'ESO
i preveu
un seguit
de suports
als alumnes
que tenen certes dificultats,
però aquests suports
demanen inversió,
si no,
tots quedaran paraules,
eh?
Vull dir,
en aquest sentit,
un altre tema,
per exemple,
no hi ha control
de les pressupostes
i de les despeses
dels centres concertats,
segueix igual,
no hi ha control
dels centres concertats,
no?
És a dir,
una de freda
i una de calenta,
diguem-ne,
no?
Ja veig que tenen
coses positives
i coses negatives,
en qualsevol cas,
vostès creuen
que en el tràmit
que ara s'obre de debat
i també tràmit parlamentari
es podran millorar
alguns aspectes
perquè vostès,
com a sindicats,
a més,
bàsicament,
el que defensen
és, en fi,
la primacia clara
de l'ensenyament
públic.
Creuen que això
és possible?
Tenint en compte
que vostès parteixen
d'aquesta visió
una mica tèbia,
com deia el senyor Rosselló?
Bé, aquí,
o sigui,
nosaltres, diguéssim,
entenem que aquí
hi ha moltes pressions,
no?
I que, de fet,
diguéssim,
després que el Conseller Escolar
de l'Estat,
per exemple,
amb un tema com la religió,
va dir que recomanava
que no estés dintre,
aquí hi ha hagut
tota una sèrie
d'organitzacions
que han recollit
3 milions d'assignatures
perquè estés la religió,
no?
Llavors,
vull dir,
d'alguna manera,
vull dir,
els sindicats que representem
una visió progressista,
llavors també volem donar
la nostra opinió
del que pensem d'això,
és a dir,
que, d'alguna manera,
és un joc de pressions
i qui és on està,
diguéssim,
on s'ha de desprezar
aquests arguments,
el que voldria,
em voldria referir
a una qüestió
que una mica
no s'ha tocat,
s'ha deixat molt de banda
en les diferents lleis
o de polítiques educatives
que hi ha
dels últims anys cap aquí,
que és que
hi ha unes directrius
d'una sèrie d'organitzacions
a banda de tot el que tenim
ja en concret,
unes directrius
d'organitzacions
com l'Organització Mundial
del Comerç,
l'OCDE,
el Banc Mundial
i altres, diguéssim,
organitzacions,
aquest club
que ara s'anomena
per aquí a Europa,
que influeix
sobre les polítiques europees,
que no me'n recordo ara del nom,
que aquestes organitzacions
doncs determinen
unes polítiques
de privatització
dels serveis públics
a diferents nivells,
mercantilitzar el servei.
Llavors això,
les diferents polítiques
de cada país
incorporen aquests elements
perquè
en els països
com ara Espanya
estem a dintre
d'aquestes organitzacions
i molts països del món
estan dintre d'aquestes organitzacions
i han de complir.
Llavors aquí hi ha qüestions
com per exemple
quin model de centres es vol?
Per exemple,
la llei aquesta
es recull una cosa
que ja ho han recollit d'altres
i també el Pacte Nacional
de l'Educació a Catalunya
surt,
que és la cosa
que un centre educatiu
ha de tenir uns paràmetres
de funcionament
semblants a una empresa
i ha d'haver com uns
complements de productivitat.
Se parla d'avaluar
els professors
i amb l'excusa d'això
de poder-los pagar
complements
o que assoleixin graus
se parla
de flexibilitzar
se parla
de determinades coses
que això
diguéssim
caldrà tenir un molt en compte
a partir d'ara
i en aquest sentit
jo ja avanço
que el mes de maig
hi ha una
una setmana
de mobilització
en contra
de la privatització
dels serveis públics
i de l'ensenyament
que es fa a nivell europeu
i està convocat
pel Fòrum Mundial
de l'Educació
perquè
polítiques així
se fan a França
se fan a l'Argentina
se fan a Itàlia
se pensen aplicar aquí
i el que és pitjor de tot
que és ja
independentment
dels governs que hi ha
per tant jo
sóc una mica pessimista
perquè en aquests moments
no hi ha un grau
de sensibilització
perquè es puguin canviar
moltes coses
ara petites coses
creiem que sí
que els hauran de tenir en compte
i fins a quin punt
senyor Rosselló
aquesta llei orgànica
d'educació
que ara presenta
en forma d'avantprojecte
el govern socialista
pot ser una llei
més definitiva
que li doni
al sistema educatiu
de Catalunya
i en el conjunt
de l'estat espanyol
més vida
perquè segurament
el que es pregunten
molts pares
moltes persones
que s'estan escoltant
és per què
cada canvi de govern
ens porta
una llei diferent
d'un tema tan bàsic
i tan important
com és l'ensenyament
vostès creuen
que aquesta
pot ser una llei
de més llarga durada?
això es fa difícil de dir
difícil de dir
perquè
clar
és una llei
del Parlament Espanyol
llavors
el Parlament Espanyol
i els diferents grups parlamentaris
a mi em fa l'efecte
llegint els diaris
més o menys
i llegint
el que diu
el gran projecte
aquest de llei
i tal
que
clar
amb la ajuda
dels grups parlamentaris
signarien
discutint
i posant propostes
seves
i tal i qual
i pactant
i negociant
aquesta llei
però faria falta veure
faria falta veure
què demanaria
el PP
per signar una aposta
de llei així
fora bo
fora bo
que tothom
conservant
conservant
l'esperit
diguem-ne
progressista
que ha de tenir
i que ha de millorar
fins i tot
però fora bo
que tots els grups parlamentaris
embarres a l'educació
embarres al bé del país
fessin una política d'estat
d'estat
no de partit d'estat
per garantir
per garantir
una llei educativa
que durés més anys
no és bo
pel sistema educatiu
que cada 4 anys
o cada 6 anys
canvia la llei
no és bo
no és que no s'hagi d'anar canviant
les deixen de canviar
perquè les coses
que passen molt de pressa
canvien molt de pressa
però s'han de canviar
perquè és un motiu real
no perquè canvia
canvia de govern
canvia de govern
nosaltres precisament
com a comissions obreres
a nivell d'Espanya
estem parlant
amb el sindicat UGT
i amb empresaris
dels centres privats
a veure com es podrien fer
d'uns principis mínims
que tots estaríem d'acord
per posar la llei
això també seria
seria important
perquè els efectes
en relació
a la llei actual
suposo que
en general
vostès conscien
que són positius
és a dir
aquest avantprojecte
és millor
que la normativa actual
si comparem amb la Luce
sí
si la comparació
és aquesta
és un pas endavant
sí
però ja ha dit
una mica
ell ho ha definit
com una
centre frètica lent
és tevi
però sí que és
un millor respecte
de la Luce
ja t'he comentat
aquí un aspecte
i d'altres
que n'hi podria haver
però en canvi
per exemple
gestió democràtica
dels centres
l'elecció
de les direccions
han fet una mica
d'apanyo
però segueix
un tema meritocràtic
i nosaltres estem dient
que
a veure
la comunitat educativa
del centre
és qui ha de proposar
les direccions
i elegir-les
i no
que vagi lligat
a una meritocràcia
i tal
sinó que ha de ser
la gent
que ha d'estar gestionada
diguéssim
per aquestes direccions
és qui
les ha de poder escollir
i això
diguéssim
a la Luce
era d'una manera
la Luce
va posar aquest sistema
meritocràtic
i ara no s'ha acabat
de treure del tot
vull dir que
sí que es millora
però molt tímidament
ara a veure
en les aportacions
a què s'hi podrà treure
i si s'arriba
és a aplicar
més o menys
amb tots els matisos
que calgui
aquesta llei
això en la pràctica
pels alumnes
que en fi
són els principals
afectats realment
i amb tot el seu
en fi
currículum escolar
això canviaria molt
tindrien molts canvis
respecte a la situació
actual
pel que fa a matèries
assignatures
desenvolupament dels cursos
masses canvis
no es notarien
no es notarien
perquè
l'estructura de moment
no es canvia
continua l'ESO
igual
continua la primària
igual
això no es canvia
l'únic que hi ha
hi ha matisos
per exemple
els itineraris
desapareixen
de l'ESO
per exemple
el tema de repetir dos
també canvia una mica
és una cosa com
original
sobretot a l'ESO
és molt original
perquè
amb dues
signatures
sospeses
no es pot repetir
amb quatre
és obligatòria de repetir
i amb tres
et decideix
ser dels professors
és molt limitatiu
és a dir
és que
hi ha un apartat
de la llei
a veure
sobretot les parts
cap al darrere
que dona la sensació
que ho han agafat
de les lleis anteriors
i han fet com un refregit
de preci corrents
per poder representar
ja
sobretot
el que és disposicions
adicionals i transitòries
és curiós això
és un curiós
per exemple
la primària continua igual
l'únic que hi ha una cosa
força important
crec jo
que amb objectius
es parla molt
i això ho trobo molt bo
de
de què
s'ha de
preparar per la democràcia
parla dels valors
del respecte
a l'altre
coses d'aquestes
així que això
és un
currículum
més democràtic
diguem-ne
que això és molt important
de cara al futur
dels alumnes
en aquest sentit
des assignatures
es pot dir que no varien
no varien però
i llavors un tema
que també voldria dir jo
que per mi
que suposo
que ens sortirem
de canviar-lo
és el tema
que també està
a les transitòries
i adicionals
és el tema
de la formació inicial
del professorat
els sindicats
més progressistes
encara estem empenyats
amb el que en diem
cos únic d'ensenyants
és a dir
una mateixa preparació inicial
per tot el professorat
que surti
per exemple
els mestres
tenen diplomatura
ara
i la gent de seguretat
tenen llicenciatura
o enginyeria
doncs tothom
llicenciatura
la mateixa formació inicial
això és força important
això és força important
i aquí no ho toquen
això ho deixen també
a veure
una llei
del segle XXI
els professors
que en tenen nous
han de tenir
una preparació
més important
que no pas nosaltres
ens hem hagut d'anar
fent en formació
o permanent i tal
això també ho considero
molt important
que es toqués
en fi
està clar
que hi ha
molts aspectes
a debatre
i que en fi
de fet
el camí
d'aquest avant projecte
només acaba de començar
i s'haurà de discutir
molt
tot això per cert
coincideix
amb aquests dies
amb el període
de preinscripció
també els hi pregunto
com a sindicats
de cara al curs
en vinent
aquests dies
els pares
i mares
poden preinscriure
els seus fills
amb un increment
de les oficines
municipals
d'escolarització
és el cas
per exemple
de la ciutat de Tarragona
que s'estrena
enguany d'aquest període
en fi
algun comentari
a fer
senyor Cartanyà
per aquests dies
justament
bé
o sigui
aquí diguéssim
una de les coses
que anem demanant
és que
es pogués fer
una
legislació nova
és a dir
un decret de matriculació
nou i així
que
permetés d'alguna manera
controlar molt més
tot el tema
de la preinscripció
o sigui
aquest any
sembla ser que hem posat
alguna petita mesura
que és el tema
de controlar
el domicili
ja ho veurem
després els resultats
però una de les coses
que demanem
a nivell sindical
és les oficines úniques
de matriculació
és a dir
la gent se pot anar
informant
i en vulgui
però
diguéssim
hi haurà un lloc
que es rebran
totes les instàncies
de preinscripció
de tothom
i és a dir
de tal manera
que
tots els sectors
tots els diferents sectors
podran saber
qui ha fet
les peticions
a cada lloc
i quins punts té
i quin verem té
això
donarà
un sentit de transparència
amb això
no s'hi arribarà ni de lluny
i petits avanços
que es van proposar
l'any passat
han estat impugnats
i han estat guanyats
per la gent
que està en contra d'això
llavors vull dir
doncs clar
entenem que
això
s'haurà de fer
modificacions legislatives
perquè pugui ser
llavors
en quant
també al tema
dels itineraris
una de les coses
que perviu
i que també
hauria de canviar
és que
en aquests moments
ens trobem que
diguéssim
per exemple
els centres de primària
tenen unes inscripcions
a secundàries
és a dir
els alumnes que van a determinats
centres de primària
tenen una preferència
per anar a 11 secundària
però això no és suficient
no és suficient
perquè això només
és una part de la puntuació
tenim per exemple
el cas de l'escola
finançada
en fons públics
la concertada
que una persona
comença a estudiar allí
i aquesta persona
ja no té problemes
més d'inscriure's
en lloc més
podrà fer l'ESO
tal
en canvi
als centres públics
això no passa
no passa
te donen una preferència
per zona
per això
per zona d'escripció
però això no és
una garantia
que puguis anar
al centre
de la zona d'escripció
i tal
llavors el que demanaríem
és que
les escoles
estiguin escrites
directament a un centre
això també és un tema
hi ha aspectes encara
per modificar
altres anys
els sindicats
aquí a Tarragona
i altres ciutats
havien convocat
una diada
per l'ensenyament públic
coincidint justament
amb aquest període
enguany
no n'hi haurà
senyor Rosselló
enguany
es va fer una reunió
de tots els marcs unitàries
de Catalunya
a Barcelona
es va debatre
el tema
i es va decidir
fer coincidir
la diada
de l'ensenyament públic
amb la setmana
internacional
per l'ensenyament públic
que és el 8 de maig
llavors doncs
si no hi ha problemes
de lloc
de lloc
com pot passar
a vegades
ho faríem
el 8 de maig
a la Rambla
en tot cas
ja es faria propaganda
i tal
llavors un aclariment
al març
de la comunitat educativa
hi ha els sindicats USTEC
hi ha el sindicat
de comissions obreres
també hi ha la FAPAC
la Federació de Pares d'Alumnes
que a vegades
com que venim nosaltres
a parlar aquí
el representant
està treballant
no pot venir
llavors sembla que siguem
només l'USTEC
i comissions obreres
no?
Ai l'UGT
perdó
l'UGT
i la Federació de Pares
en fi
la jornada
per l'ensenyament públic
doncs es farà
enguany
el proper 8 de maig
amb aquest anuncio
acabem
avui hem volgut
comentar alguns aspectes
molt generals
molt genèrics
d'aquest avantprojecte
de llei orgànica d'educació
que presentava la ministra
la setmana passada
i com dèiem
hi haurà temps
per entrar en el detall
i abordar
altres aspectes
més específics
a mesura també
que es vagin
debatent
entre partits polítics
i els membres
de la comunitat educativa
Josep Maria Cartanyà
Anton Rússia
moltes gràcies
adeu-se
bon dia