Dos minuts i seran un quart de dues de la tarda.
En la darrera part del matí de Tarragona Ràdio
volem fer un cop d'ull ampli, això sí,
les propostes en plural que ens fa l'Escola de Lletres de Tarragona.
El segon mòdul s'enceta el 14 de febrer.
Els diferents tallers i cursos es faran fins a finals de maig.
Ens acompanya la directora de l'escola, Lourdes Malgrat.
Bon dia, Lourdes. Hola, bon dia.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
també una altra de les persones que impartirà un taller
que és novetat, que és l'Oriol Grau.
Bon dia, Oriol. Hola, bon dia, Iolanda.
Gràcies per estar al telèfon.
Deus estar cansadet, no?
Bé, una mica, ara ja estic més despert.
A quina hora t'has despertat, si no és indiscreció?
Doncs cap allà a les 12 o així.
És el que tenen els rics, eh?
Que poden dormir fins a l'altre.
Els artistes que sou d'aquesta manera.
La bohèmia, la bohèmia.
Aviam, explica què fan aquests cursos.
Vostès ja saben, hi ha uns tríctics fantàstics,
hi ha informació a tot arreu, diran, escolta, llegeixo,
el que m'interessa ja està.
Això ja ho detallarem breument,
perquè aquesta informació tothom té a l'abast.
El que jo crec que és molt interessant,
ara ho comentàvem amb la Lourdes,
és parlar del sentit i el que hi ha al darrere d'aquests cursos.
Perquè, clar, cursos de creació literària,
l'Escola de Lletres, dius, home, doncs, quatre,
que tenen unes certes aspiracions.
La Lourdes està al·lucinada allà mateixa,
que una miqueta va ser la impulsora en aquesta ciutat,
d'aquests tímids tallers que es muntaven.
Diu, escolta, és que els tinc a tope.
És que tinc moltíssima gent que vol escriure
i que vol expressar-se a través del llenguatge escrit.
Jo crec que això val la pena que ho comentem una mica, no?
Doncs sí, perquè, sobretot, val la pena
perquè si algú ens està escoltant
i que encara no s'hi ha atrevit,
doncs digui, mira, ara m'hi atreveixo, no?
Perquè l'inici de tot això
fa quatre anys
i és un inici amb cinc alumnes
i a partir d'aquí, doncs, ara, en aquests moments...
Va ser quan us posava allà a la llibreria La Rambla.
La Rambla, quatre, imagino que poc o molt coneguts,
vinga, va, veniu...
No, no, va ser gent que espontàniament
es va apuntar a unes sessions de taller d'escriptura,
ja va ser això.
Però en aquell moment van ser cinc persones
que van decidir que ells volien continuar,
que és una miqueta això que comentàvem.
Tots els tallers proposats
sempre són a partir de la demanda
que la gent ha anat expressant
al llarg d'aquests anys, no?
I llavors quan veus que hi ha un grup de gent
o unes persones que tenen ganes de fer això,
un text per escrit,
o bé millorar la seva expressió oral,
doncs aleshores és quan anem proposant
aquestes noves modalitats de cursos, no?
I clar, pensar que vam començar amb cinc alumnes
i que ara mateix hi ha quatre tallers funcionant
i unes tutories,
doncs la veritat és que és extraordinari.
Clar, i que s'ha de posar un límit
perquè les places són limitades,
són unes activitats que, evidentment,
necessiten posar un límit de persones
perquè si hi ha massa,
doncs la cosa no estaria prou equilibrada.
Tu mateixa deies abans
en un col·laborador,
sorpresa no,
però en un moment en què es diu
que a la gent no li interessa res,
que a la gent no vol fer res,
escolti, aviam quina gent
i quan parlem de res a què ens estem referint
perquè veiem que hi ha moltes persones
que estan interessades per fer activitats
com ara, com expressar-se
a través de la paraula escrita.
Exacte, i no només expressar-se
i fer les propostes d'exercicis
pròpiament literaris,
sinó que, a més a més,
és una gent molt participativa
i molt activa en el món cultural.
De vegades potser són persones
que per no tenir un camí d'entrada
en organitzar coses,
potser no ho han fet fins ara.
I ara, a través de l'Escola de Lletres,
és una de les propostes.
A més a més de produir els seus propis textos,
a l'hora d'organitzar lectures,
actes públics, etcètera,
mil i una fórmules,
doncs aquesta gent s'hi apunten rapidíssimament.
I, de fet, si s'organitzen
és perquè ells hi són, organitzant-ho, no?
Jo no ho sé tots,
però, en bona part,
alguns deuen tenir certes aspiracions literàries.
Altres potser van,
doncs, que tenen un altre estímul,
un altre incentiu d'aprendre a escriure.
És allò que els lectors sempre de dir
amb quina enveja que em fa
aquest autor o aquesta autora
quan has acabat de llegir una novel·la,
un moment que sàpiga fer això.
Dius, doncs, jo potser també ho podria fer.
En principi, l'ús d'estudius
que tothom ho pot fer
amb una certa correcció.
Després hi ha el talent i totes aquelles coses,
però, en principi, tothom ho pot fer.
I tant, i tant.
Pot fer un text digne.
Amb un aprenentatge
es pot escriure un text literari correcte.
El que passa és que, evidentment,
després ja hem d'anar posant
totes altres coses, no?
Que llavors hauríem d'entrar
en aquell debat de si es pot ensenyar o no l'art,
que és un altre tipus de debat, ja, no?
Però, d'entrada, sí.
I això que deies del tipus d'alumnat que hi ha.
Hi ha dos tipus d'alumnat,
penso que assisteixen a aquest taller.
L'un, el que té això,
unes aspiracions literaris,
és a dir, que escriu
i que vol millorar
per tal de poder produir una obra.
I un altre tipus d'alumnat
que té ganes de conèixer més la literatura,
que té ganes de saber llegir millor,
perquè una de les coses que es diuen
a les classes
és que gràcies a les classes de taller
quan l'agafen una novel·la
la llegeixen d'una altra manera
i entenen més com funciona
i què fa l'autor
i les dificultats, no?
Què pot tenir aquell autor
a l'hora d'escriure-ho.
Aleshores, són les dues coses, no?
Interès per la literatura,
però des d'aquests dos vessants,
des de la pràctica i la lectura.
L'Oriol Grau,
com que és un home educat,
no ha interromput
ni ha intervingut en cap moment.
I algú es pot preguntar,
doncs,
si estem parlant de paraula escrita,
que pinta aquí l'Oriol Grau.
que pintes aquí, pintes molt...
Tu escrius,
ni que siguin poemes
allò més íntims,
més privats, Oriol?
Home, jo l'edició passada,
l'any passat,
estava al taller de la Lourdes.
Jo no ho volia dir
per si no es podia dir,
jo ja ho sabia.
Ni calla que ho digui ell,
no jo,
jo no soc ningú
per dir el que fa o deixa de fer.
I tu,
explica'ns la teva experiència.
Doncs alguna vegada
hem tingut algun alumne
i hem pogut conèixer
algun text aquí a la ràdio,
però parla'ns de la teva experiència
com a alumne del taller.
Home, està molt bé
perquè, entre d'altres coses,
t'obliga a practicar escriure, no?
Que, de fet,
és com se n'aprèn,
practicant i equivocant-te moltes vegades.
I després,
perquè la Lourdes,
a part que ho explica meravellosament,
et dona també unes claus
molt importants
a l'hora d'encarar un text, no?
Perquè la seva comprensió
sigui més directa
cap al lector
i, bueno,
una sèrie de claus literàries
que, si voleu saber-les,
us hauria d'apuntar.
Jo crec que sí que val la pena apuntar.
El resultat, quan acabes de fer un text, allò,
un cop ha passat per aquest taller,
aquestes tècniques, etcètera,
et sorprèn a tu mateix?
A vegades sí,
a vegades sí.
És molt satisfactori, realment,
escriure un text complet,
un conte, una història,
i poder-lo llegir públicament, no?
I que la gent l'opressi.
Això és molt satisfactori
i això és un dels punts,
jo crec,
claus dels cursos, no?
El fet que la gent després públicament
els pugui ensenyar.
Que vulgui,
que s'hi vegi en cor.
Això que acabes de dir
és molt important.
Jo abans li deia a la Lourdes,
tots tenim a casa,
en algun calaix,
textos escrits,
que ens fa vergonya,
fins i tot,
llegir-los nosaltres mateixos.
Exacte,
i qui digui que no ho menteix.
No, no,
però com a bellacos,
que deia aquell,
tots tenim alguna cosa escrita
que dius,
quina vergonya,
quina vergonya,
tant de bo que allò
que volia expressar
en aquest test nefast
ho pogués expressar
d'una manera,
doncs,
allò,
que es pogués ensenyar,
no?
I deu ser una satisfacció
realment bona.
Tu recordes
de què vas escriure
el teu primer text
formalment,
després del taller?
De què anava la cosa?
El primer em sembla
que era,
sí,
sí que me'n recordo,
era la història
d'un moving,
una senyora gran
que vivia en un pis
i els amos
la volien fer fora.
i ella es venjava
d'una manera
molt heavy.
Seguiràs
amb la teva cosa literària,
Oriol,
has previst
escriure,
publicar coses d'aquestes?
Doncs mira,
enguany no em puc apuntar
als tallers d'escriure
perquè el meu temps
està molt limitat,
però vaja,
d'alguna manera
ho tocaré
perquè com que
faig de profe
d'això
de parlar en públic,
doncs mira.
Clar,
és que justament és això,
està molt limitat
perquè tornes a estar
a la televisió,
en aquests moments,
que per cert va bé,
no?
Sí,
sembla que sí,
sembla que sí.
Les audiències
i tot això
diuen que va molt bé,
molt bé.
Sembla que sí.
Tu estàs content?
Sí, sí, sí,
home,
si va bé,
vol dir que tinc feina
per estona.
I això et permet,
doncs,
decantar-te cap activitats
que t'agraden,
com ara fer de professor
en un taller
d'expressió oral
i corporal
que s'emmarca
dins d'aquests mateixos
tallers d'escriptura.
Per què?
Doncs mira,
d'alguna manera
les coses que donarem,
o moltes de les coses
que donarem
de les matèries
que aplicarem
són les que estic fent
també a la universitat,
de la comunicació en el verbal.
I aquest serà més directament
per gent
que llegeixi
els seus textos,
no?,
i els sàpiguen
explicar millor
i que arribi molt millor
a l'espectador.
En aquest cas
no és el lector,
és l'espectador.
Però,
com que s'assembla molt,
amb l'alúrdia vam dir,
doncs,
per què no?
Trobàvem que hi havia
com una mancança
a l'hora de presentar-los públicament,
gent que manifestava
fins i tot
les seves vergonyes
i tots aquests problemes
que tenim tan incòmodes
i vam dir,
potser val la pena treballar-hi
perquè
sorti millor,
no?
Clar,
per llegir els textos
que puguin crear,
però no necessàriament això,
perquè el taller
es presenta
com un taller
de parlar en públic,
és a dir,
que aquella persona
que vulgui apuntar-se
a aquest taller
no cal que estigui
als altres,
ni de bon tros,
sinó que diu,
escolta,
jo per la meva manera de ser
o per la meva professió
fins i tot
necessito perdre,
agafar seguretat
quan m'adreço
a un auditori,
no?
Sí, exacte,
que és una de les coses
que més temem,
no?,
per tantes mirades,
es tracta de treballar això,
el que passa
que ens basarem
molt en llegir
també perquè
en principi
va destinat
als alumnes,
no?,
naturalment gent del carrer,
vull dir,
gent de fora
dels altres cursos
s'hi pot apuntar,
però ens basarem
molt en llegir
i en llegir
els propis textos,
no?
Serà un dia a la setmana?
Sí,
el dilluns de 7 a 9,
i és l'únic dia
que de vingut lliure.
I allò com quan
un s'apunta
a un gimnàs
que cal portar...
Doncs no res,
roba còmode,
sobretot.
Clar,
fareu expressió corporal
també.
Sí, esclar,
ens arrossegarem
per terra
i s'ha de portar
roba còmode
i que es puguin brutar.
Aquells exercicis
que fan els alumnes
de teatre
d'ara riurem,
ara no sé què,
tot això també,
tot allò també,
perquè per treballar
la vergonya
van molt bé
aquests exercicis.
Un es desinhibeix,
no?,
de totes maneres
no hi ha un límit
d'edat per sobre,
però sí per sota
per aquest taller,
no?
Sí,
en principi hem apuntat
20 anys,
a partir de 20 anys.
Sé que és molt
i que com que hi ha
un taller de gent jove,
doncs hem fet
una mica la vista grossa
i alguna gent més jove
també s'ha apuntat.
Però,
bàsicament,
estaria potser bé
especificar-ne
un per gent més jove,
perquè són claus diferents.
La gent gran
ens belluguem
amb gent gran
com si,
bueno,
sí,
els que ja hem fet
els 30...
M'ha sonat raríssim
això de la gent gran.
Ja ho sé,
sembla que siguin
de la tercera edat.
Però no,
en principi ja has fet
els 30
i ja tens unes altres claus,
no?,
i això de la vergonya
i els nervis
i aquesta cosa
ja es belluga
per altres camps.
I aleshores
potser estaria bé
especificar-ne
un per gent jove,
però potser serà
més endavant,
això la directora
és la que mana.
Lourdes,
com ho veus,
això que diu l'Oriol?
Ai,
ho veig perfecte,
no és la directora
qui mana,
que és el que ha fet.
Bueno,
i el temps.
Tant calida
de la gent manar,
escolteu,
i vosaltres
us traieu de sobre
això del poder,
eh?
Déu-n'hi-do.
És més divertit
compartir-lo.
Sí, sí.
Potser sí, no?
Jo ja estic
completament convençuda.
Es farà la sala a trono?
Sí.
Tu què ho fas?
Per comoditat,
això,
Oriol,
o què és?
Sí,
primer perquè ho tinc
molt a prop de casa.
Però després
perquè trobo
que és útil
treballar,
parlar en públic,
en un escenari,
en un teatre,
perquè d'alguna manera
la sala està preparada
amb els focus,
l'escenari,
el públic davant,
està preparada
per escometre,
diríem,
aquesta tasca
en un lloc més adequat,
no?
Pensar que és més adequat
això que en una sala
on hi hagi molta llum,
on, no ho sé,
que no s'hi digui.
I aquí és perfecte
la sala a trono.
Digues,
Jordi.
Sí,
i a més a més,
hi ha un altre aspecte
i és que el fet
de poder comptar
amb un teatre
per fer aquest curs
o fins i tot
per fer lectures públiques,
com en el passat
hem fet en la sala.
És molt important
també per als alumnes
de literatura
perquè ens apropem
a un altre gènere
que és el gènere
del teatre
i és una manera
també d'aproximar-s'hi,
d'escriure teatre,
clar,
perquè en els teies
no només es fa
o narrativa o poesia,
sinó que si hi ha
un interès pel teatre
doncs es pot fer teatre
i és clar,
és un altre espai
a poder desenvolupar
aquesta activitat,
no?
No és el mateix
escriure sobre paper
que escriure
i havent de llegir
en públic
en un teatre,
conèixer tots els elements
que intervenen
en el teatre,
no?
Quan és previst
que comenci?
El curs aquest,
el dilluns que ve?
Dilluns que ve,
les places ja estan
o encara queda alguna...?
No ho sé,
no sé si ja estan
totes cobertes,
el que sí que hem de dir
és que no hi ha
un període de matrícula
de tancament,
és a dir,
que es va donar
una obertura
el 31 de gener
però no van posar
data límit
per si de cas
algú volia apuntar-se
més tard.
Però vaja,
que si ho té clar
que no s'ho repensi més
perquè val la pena
que comenci des del primer dia.
És clar.
És el més adient.
La resta de cursos,
recordem que hi ha
la literatura
als carrers de la ciutat,
aquest ja n'heu tingut
l'experiència,
començar a escriure,
Un món per descobrir.
Aquest va adreçat
als més joves,
entre 16 i 20 anys
aproximadament.
Sí,
que també una miqueta
passa això
que comentava l'Oriol,
és a dir,
l'edat per començar
són els 16
però si hi ha algun cas
d'algú
que és una mica més jovenet
que ja té aquesta afició
per l'escriptura
doncs evidentment
hi pot entrar,
no?
El taller estable
que és el veterà
podríem dir,
algú que insignia
d'aquesta escola
i les tutories literàries
que és un aspecte
molt interessant també
que s'incorpora
a l'escola de lletres.
Sí,
això ho incorporem
a aquest mòdul nou
més que res
perquè hi ha hagut
alguns alumnes
que han expressat
dues coses
o bé
la impossibilitat
de poder assistir
regularment a un curs
i ganes de ser
tutoritzats
en els seus escrits
o bé senzillament
persones que ja
apareixen
en una novel·la
o que volen
redactar una novel·la
i aleshores volen
una orientació
per anar movent-se
en el món aquest,
no?
I bé,
a partir d'aquí
doncs
s'han posat
les tutories
que l'espai
on es realitzaran
les tutories
és a l'hotel
Plaça de la Font
a la Plaça de la Font
perquè això
segueix una miqueta
la línia aquesta
que té l'escola
de lletres
de ser una escola
que sigui originada
per la ciutat mateixa
és a dir,
no en un edifici
que sigui l'escola
sinó que la ciutat
vagi generant
espais d'escola,
no?
i és per això
que tenim
els diferents espais
que col·laboren
amb la seva sessió
de l'espai
per a impartir
aquests cursos
o realitzar
aquestes activitats
que són diversos,
no?
Des de l'aula de formació
de l'Ajuntament
de l'Àrea de Cultura
a la Sala Trono
al Bar Museu
a la Lliberia
a la Rambla
a l'hotel
Plaça de la Font
a l'Institut Martí Franquès
és a dir,
espais diversos
en els quals
en tots ells
es pot fer literatura
es pot recitar literatura
i que per tant
apropar-ho més a la gent
això que comentàvem
doncs la gent
hi pot accedir
i el carrer
és un bon espai
per accedir-hi
i els espais públics
d'ús habitual
també ho són.
Aviam,
està molt bé
està molt bé
l'oferta de cursos
però jo trobo a faltar
una cosa
a l'Urdés
oi que la saps
perquè jo sé que tens demandes
de posar-ne una
el dissabte
el dissabte
el dissabte
el dissabte al matí
és una assignatura pendent
això com deia l'Ariad
al propi mòdul
podem proposar
més cursos
de parlant públic
hi ha demanda
hi ha demanda
el carrer ho demana
demana
afegir encara
aquest taller
que és una molt bona notícia
que no només
es continuïn fent els tallers
sinó que creixin
que cada cop
n'hi hagi més persones
aquells que estiguin interessats
hi ha un telèfon
a l'OMAC
al 977 29 61 00
si no que ens truquin
a la ràdio
que estarem encantats
de facilitar
totes les andades
no tenim més temps
Oriol Grau
gràcies
a tu
per acompanyar-nos
ni que hagi estat
a través del telèfon
jo m'imagino
que ets la millor
publicitat
per aquest curs
perquè tu sempre
et defineixes
com un gran tímid
i una persona
amb molta vergonya
i tot això
i el fet
que hagis trencat
també aquesta limitació
moltes vegades
que ens ve per naturalesa
és la millor propaganda
per aquest curs
de taller d'expressió oral
i corporal
de parlar en públic
molta sort
una abraçada
gràcies
Lourdes Malgrat
moltíssimes gràcies
per venir
gràcies a vosaltres
una abraçada Oriol
una abraçada Lourdes
ens trobem
en els propers tallers
en la propera proposta
i aviam que vinguin
aquí també
aquests alumnes brillants
algun dia
a llegir-nos a context
quan vulgueu
els portem
gràcies Lourdes
adeu-siau
adeu-siau