Segurament si els diem el nom de Jean-Baptiste Poquelin
no els dirà gran cosa.
Ara bé, si els donem el seu sobrenom, Molière,
ja segurament tindran al cap que estem parlant
de segurament un dels cracs de la comèdia,
un autor francès nascut a París l'any 1622
i que al llarg del segle XVII va emocionar
i fer riure moltíssima gent.
S'ha convertit en un clàssic
i avui en dia encara són moltes.
Les representacions que es fan de les seves obres més conegudes.
Avui a Tarragona arribarà una obra basada en Molière
es titula De banyes i trecamanyes
amb el subtítol de Jugant a Molière
perquè es tracta d'una mena de joc, mai millor dit,
que es barregen diferents personatges de les obres de Molière.
En podem parlar amb el director d'aquesta obra, l'Esteve Poig,
a qui saludem telefònicament.
Esteve, molt bon dia.
Bon dia.
Què proposen vostès des d'aquest muntatge de banyes i trecamanyes?
Bé, és un...
No reivindicar un clàssic, perquè no se l'ha de reivindicar,
ja ho està prou,
però sí ens va agradar molt la temàtica de la comèdia,
ens va semblar una comèdia com a mínim diferent, insòlita,
que tracta ni més ni menys d'una mena de festa misteriosa, màgica i tal,
que fan els personatges centrals de les comèdies de Molière
entre si una nit que decideixen sortir dels seus llibres.
Ens va semblar que la cosa podia donar per molt
i, evidentment, llegit i rellegit el text,
vam arribar a la conclusió que valia la pena de fer-lo.
És un text que és de Juan Antonio Castro,
original és castellà,
aquest de Juan Antonio Castro va ser un autor del 70,
de gran fama,
la seva obra, Capdalt,
era una peça que es deia Tiempo del 98,
que encara la gent que en aquella època anava al teatre
els recorden perquè va ser un soc intel·lectual
i al mateix temps de, diríem-ne, de protesta
i de fins a un cert punt de transgressió.
I aquest bon autor, que era un bon amic meu,
que jo li havia estat un parell o tres d'obres
per diversos jocs d'Espanya,
me la va deixar,
al cap de poc temps es va morir el pobre d'una malaltia
bastant cruel
i al passar el temps, els anys,
aquest any, pensant en què podríem portar a Tarragona
per aquesta visita que ja tradicionalment fem
quasi cada any amb la nostra companyia,
doncs ens va semblar que aquest títol era molt adient,
que aquesta obra era molt adient,
ens vam posar en contacte amb el nostre,
diríem-ne, també traductor de cambra,
el Josep Maria Vidal,
i bueno, va sortir aquest projecte,
que em penso que si té una clau
és la de l'humor, la de la diversió,
la de que la gent s'ho passi bé un parell d'hores
i que al mateix temps pugui reflexionar
sobre la quantitat d'humor
que ha generat determinades posicions de la gent
dintre del seu transcórrer per la vida.
Aquesta és la idea.
A més a més, si no tenim malentès,
l'obra s'estrena precisament avui a Tarragona
i no serà fins a mitjans de desembre
que farà temporada a Barcelona.
Exacte, aquí fem, diríem,
aquesta estrena que es fa off Barcelona,
però estrena mundial, així s'ha de dir.
Amb tota la pompa necessària.
Amb tota la pompa i circumstància necessària.
I el dia 15 de desembre
entrarem en el mercat de les flors
ja per una temporada una mica més llarga.
Vostè és un director amb molts anys de carrera a la seva esquena
i vaja, no sé si encara una estrena d'aquestes característiques
encara produeix aquell rau-rau a l'estómac.
Ah, jo m'emociono sempre
perquè em sembla que és el que em manté a dalt de l'escenari
aquesta mena de pessigollets que tens
quan se t'estan acostant,
quan vas veient que les peces van encaixant
i quan arriba d'aquell moment tan divertit
que ara ja no ho és tant
perquè normalment no s'hi posa taló
però que abans quan s'aixecava el taló
t'entraven com unes pessigolles aquí
a la boca de l'estómac
molt emocionants
i que valen totes les pessetes.
Hem llegit al llarg d'aquesta setmana
unes declaracions seves que recollia
la nostra companya Carina Filella
des del diari Al Punt en què deia
que l'obra és un espectacle coral
en el qual tots els actors són primers actors
perquè clar, venen d'obres
en les quals ells eren primers actors.
Més que res que són els protagonistes d'aquestes obres
per exemple, tothom, la bar, per exemple, el malal imaginari
per exemple, el buger gentiloma
per exemple, el galant de galants que és el Leli
la nena tonteta que és la Cèlia
la Dorina, la criada xafardera
i com maneja tot
vull dir, tots els personatges bàsics
de les grans comèdies
comèdies, no les altres
sinó les comèdies
humorístiques, satíriques
en fi, de Molière
els clar, tots aquests personatges
que són caps de cartell
per dir-ho així
reunits en un sol text
no podien fer més que
que un gran espectacle
des del punt de vista dramàtic
des del punt de vista teatral
i en una obra en què es necessiten
tants primers actors
vostè ha aconseguit de recollir
un repartiment
que Déu n'hi do
formidable, si li sembla
en diem uns quants
en Jaume Comas
i sap què passa
que a mi em costa dir-ho
perquè sempre tinc por
de deixar-me'n algú
perquè allà la memòria
els 83 anyets
fa de les seves
a veure si no ens n'han
deixant cap nosaltres
en Jaume Comas
la Mariona Ribes
en Miquel Sitjar
l'Alexandra Palomo
en Jaume Plà
en Fermi Casado
en la Peper Anós
en Carles Arquimbau
i en Ramon Canals
primeres espases
molts dels quals
els noms sonaran
per carreres teatrals
molts també han fet televisió
molts estan fent televisió
molts n'han fet
d'altres ja fa molts anys
que estan sobre el teatre
i vull dir
per mi és una gran companyia
i no ho dic perquè sigui
la meva
sinó perquè realment
mirant-ho només
ja es veu
que han de donar
un resultat
per mi excel·lent
En el començament
de l'entrevista
vostè comentava
no es tracta
de reivindicar Molier
perquè ja està prou reivindicat
què suposa Molier
per la comèdia teatral?
Bueno
Molier
a França
com Goldoni
a Itàlia
assenyauen
el pas
del teatre
d'improvisació
i del teatre
de comèdia
de l'art
a Itàlia
assenyauen
el pas
o sigui
comencen
a escriure
les comèdies
com a tals comèdies
hi ha el gènere
de l'edgèdia
que és molt més antic
hi ha el gènere
de la comèdia
dramàtica
que és molt més antic
però la comèdia
tal com s'entenia
aleshores
que era simplement
una sortida escena
d'una trup
que deia
les seves
una miqueta
que ara en diuen
com la diuen
això
acudits
o si sortia
que acudits
bueno doncs
això que era
el teatre de comèdia
en aquest
tot de cop
per la mà
de Goldoni
a Itàlia
i de la Molier
a França
es converteix
en teatre escrit
en teatre d'idees
en teatre que fa servir
el diàleg
doncs per retratar
per caricaturitzar
o per elevar
o per denostar
els tipus normals
de la societat
de l'època
que són
els mateixos
d'avui dia
perquè vostè
fa una petita
transmusió mental
i es donarà a compte
que la vara
el coneix
sí perfectament
tot i que han passat
quatre anys
encara el coneix més
tot i que han passat
350 anys
són els mateixos
i diuen
les mateixes coses
i procedeixen
de la mateixa manera
vostè abans
també comentava
feiesment
la nostra visita
gairebé anual
amb la ciutat de Tarragona
si la memòria
no ens falla
l'any passat
van ser
vostès
amb la companyia
Teatre Popular
de Barcelona
del poema de Nadal
què suposa
per vostès
la ciutat de Tarragona?
Miri
d'entrada
per mi
suposa
que allà
vaig trobar
la meva senyora
la Montserrat Salvador
exacte
que això
és el més important
que m'ha donat
a Tarragona
fins ara
però
arreu d'això
em vaig anar aficionant
a la ciutat
vam connectar
amb la gent
del món
del mundillo
per dir-ho així
de l'art
de la cultura
i del teatre
i un bon dia
vam proposar
allò
del poema
de Nadal
com una cosa
que es podria
institucionalitzar
perquè és un text
que val la pena
que tothom
rememori
quan s'acosten
a aquestes festes
i bueno
d'aquí
doncs miri
la bola
es va anar fent
més gran
i ara ja
d'una manera
o altra
sabem que
Tarragona
teatralment
almenys
és una miqueta
casa nostra
també
o volem ser
una miqueta
de Tarragona
Esteve
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
aquesta estona
amb la sintonia
de Tarragona Ràdio
esperem que l'obra
els vagi
molt bé
i també moltes gràcies
i felicitats
a veure si tenim el teatre
fins de gom a gom
que és el que
valdria la pena
a més a més
i felicitats
també per aquest entusiasme
i aquesta vitalitat
als seus 83 anys
gràcies
es fa el que es pot
perquè és que us dic
hi ha pena de la vida
si no
moltíssimes gràcies
amb Davanyes i Tracamany
jugant a Moliar
és l'obra que es podrà veure
al teatre Metropol
d'aquí uns instants
res
ara escoltarem
tres anuncis
i d'aquí uns instants
sortejarem
algunes de les entrades
que tenim
per veure
aquest espectacle
aquesta nit
no desconnectin
de la sintonia
Tarragona Ràdio
d'aquí uns instants
d'aquí uns instants
d'aquí uns instants