El matí de Tarragona Ràdio, la ruta amagada.
Dos minuts seran tres quarts de deu del matí.
Efectivament, és el moment de la ruta amagada.
Iniciem aquest itinerari diari aquest estiu al matí de Tarragona Ràdio
per diferents indrets de Catalunya.
Està tot preparat, tot a punt, al telèfon, al 977 24 47 67.
Ha fet els regals amb les seves respectives pistes,
el barret, el porta-caders, les xancletes, la bossa...
I esperem que vostès també estiguin preparats.
Home, val a dir que, com que aquesta setmana
hi ha hagut alguna que altra ruta amb una certa dificultat,
avui hem triat una ruta o un destí, millor dit, jo m'atribiria a dir...
Bé, que és conegut, és conegudíssim.
Per tant, en conseqüència, les pistes, per rebuscades que siguin,
que no ho són, ja ho avanço, jo crec que seran molt útils
i de seguida l'encertaran.
977 24 47 67 i insisteixo en el telèfon de contacte,
amb la ruta amagada.
I comencem ja amb la primera pista.
I a la primera, Déu-n'hi-do, eh?
No és molt difícil, escoltin, escoltin.
Avui anem a la muntanya, com deia la cançó, efectivament.
Però no es pensin, eh?, que no és una muntanya qualsevol.
Està situada entre la ciutat quina?
Ah, entre la ciutat i el mar.
Com tota muntanya de categoria, dalt de tot, té un castell.
i moltíssimes coses més.
Avui anem a la muntanya, aquesta és la pista del barret, per cert.
Anem a la muntanya, no és una muntanya qualsevol, eh?
Està situada entre la ciutat i el mar.
No és la ciutat de Tarragona, eh?
Ja els hi dic, perquè no diguin que no els hi dono prou pistes.
Està situada entre la ciutat i el mar.
Com tota muntanya de categoria, dalt de tot, té un castell,
però moltes coses més.
Aquesta és la pista del barret.
Aquesta és la pista que trobem sota el barret,
que és un dels regals dels obsequis
de la ruta amagada del matí de Tarragona Ràdio.
Aviam, al destí ja veiem que és una muntanya,
que és una muntanya singular, particular.
està entre la ciutat i el mar.
Per tant, està integrada a la ciutat, eh?
A la seva ciutat, que no és la nostra.
I com tota muntanya de categoria,
té un castell i moltíssimes coses més.
Infinitat de coses més.
Quina muntanya potser aquesta?
Ai, que hem perdut el barret.
També penso que ens haurem de jugar a alguna cosa més.
Ens juguem tot seguit al porta-ceders.
La pista del porta-ceders diu, què diu?
Doncs diu que, per exemple, jo ara deia la primera pista
que té un castell i moltíssimes coses més,
però és que ens faltarien els dits de la mà, segur.
Segur que ens falten els dits de la mà.
N'hauríem de van llevar els dels peus i tot
per poder comptar la quantitat de coses i atractius
que té aquesta muntanya.
Mirin, per exemple, aquesta pista és bastant fàcil, ja.
Passegem per l'esplanada Miramar.
Les vistes són extraordinàries.
I sota podem contemplar
un dels jardins de cactus més importants d'Europa.
Els jardins de mossèn Miquel Costa i Llobera.
Per tant, ja sabem que aquesta muntanya té una esplanada
que en el seu dia ja fa un quant temps
va ser batejada com l'esplanada Miramar
i que, a més a més, té uns jardins extraordinaris
de cactus amb espècies vingudes d'arreu del món
i que aquests jardins estan dedicats
al poeta mossèn Miquel Costa i Llobera.
Jo crec que tenim ja una primera trucada
i el que dèiem, aquesta pista definitiva.
Avui ho hem posat fàcil, eh?
No es queixin. Bon dia.
Hola. Amb qui parlem?
Amb la Dolors.
Dolors, què més?
Sabater.
Sabater.
Què tal, Dolors?
Té el telèfon a prop de la ràdio?
Sí, ara ja la pago, eh?
Molt bé, li agrairíem perquè així l'escoltarem perfectament
com ens diu el lloc, el nom del lloc que visitem avui.
Com es diu aquesta muntanya?
La penso que és la muntanya de Montjuïc.
Sí senyora, és la muntanya de Montjuïc, efectivament.
Bueno, veus?
Muntanya, jo vaig a la muntanya, jo vaig a la muntanya, jo vaig a la muntanya, jo vaig a la muntanya, on te vas?
És la muntanya de Montjuïc que, aviam, jo no sé si amb la primera pista en tenia prou, Dolors.
No, perquè hi ha diverses coses, diverses muntanyes que tenen algun castell i he dit, potser no.
Clar, dius, hi ha muntanyes amb castells.
Clar, la primera pista, dic, bueno, i a més sabia que els jardins de captos eren d'aquest senyor.
D'Anda, molt bé.
I molt maco és.
Clar, ens hem de deixar de dir, hem dit que tenia tantes coses des de museus, com el d'Art de Catalunya, l'Arqueològic, la Fundació Miró, podíem anar cantant la Font del Gat, per allà també.
Sí, la Font del Gat, vaja.
Dolors, doncs, magnífic. Vostè fa temps que hi va anar, a la muntanya de Montjuïc?
Sí, ara sí. A l'estiu no és sol que anar gaire a Barcelona, però de cara a la temporada, així, doncs, de l'hivern, sí, perquè hi ha més tranquil·litat.
Molt bé, Dolors. Doncs, escolti, enhorabona, l'encertat de seguida, i s'ha guanyat, avui ha guanyat el porta-cd's, les xancletes i la bossa de Tarragona Ràdio.
Val.
I digui, digui.
No, dic que tinc una altra bossa per recollir, que ja vindré, perquè no puc vindre així al dematí.
No pateixi, Dolors, ja l'hi guardarem, eh? No pateixi, cap problema.
D'acord.
Gràcies per trucar-nos.
De res.
Adeu-siau, bon dia. Adéu, adéu.
La muntanya de Montjuïc, la Dolors l'ha encertat amb dues pistes, només, eh?
Ja els hem avisat que era relativament senzill, perquè, clar, la muntanya de Montjuïc és un espai que pot oferir moltíssimes coses,
i a tota mena de persones, justament per la versatilitat que té d'espais, per la quantitat d'oferta.
Saben què? Que ens posem en contacte amb algú que ens pot parlar molt bé d'aquesta muntanya,
és el director general de la divisió Montjuïc, Ferran Ferrer, que el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Senyor Ferrer, bon dia.
Hola, bon dia.
Clar, parlar de la muntanya de Montjuïc és dir-ho tot o no dir res, perquè no hi ha una muntanya, hi ha moltes muntanyes, no?
Bé, una mica hi ha una muntanya, hi ha un parc, no? Vull dir que no parlem només de la muntanya, perquè sembla que sigui una barrera.
I, en canvi, és el parc central, jo diria que no és només de Barcelona, sinó de Catalunya, també, no?
En un parc urbà, com hi ha pocs al món, que tinguin la veritat i la biodiversitat que té el parc de Montjuïc.
Perquè quin és el... Per exemple, imaginem que nosaltres som turistes i vostè ens vol dir, vinguin a Barcelona i vinguin a Montjuïc.
Com ens vendria vostè això? Perquè nosaltres entenguéssim on hem d'anar.
Sí, bueno, el primer és planificar el viatge i dir, bueno, que has de dedicar un temps a Montjuïc.
A Montjuïc no és anar a Montjuïc i, bueno, passem una estona i després anem a veure Barcelona de Família o anem a veure la pedera.
Barcelona té moltes coses a veure i Montjuïc és una cosa més, però que s'ha de planificar perquè hi ha moltíssimes coses dintre de Montjuïc.
Montjuïc no és només un element, Montjuïc és una suma d'alguna infinitat d'elements importantíssims, no?
Per visitar. Llavors, jo crec que s'hauria de planificar passar un dia a Montjuïc, no?
Allò, vindre aquí al matí, doncs agafar el trenet, que tenim un trenet molt divertit i molt simpàtic,
fas el recorregut i després, doncs, t'atures en un dels museus, els que vulguis, perquè n'hi ha moltíssims i el que t'atregui més, no?
El Menac o la Fundació Miró o una volta pel poble espanyol, que és un gran museu també,
o, bueno, anar amb altres de les tentacions, al Museu Arqueològic o al Museu Etnològic, és a dir, hi ha moltíssimes tentacions, no?
Després de fer aquesta parada amb un museu, doncs, ja té bé una mica de gana i vols anar a un restaurant.
Bueno, no cal sortir de Montjuïc. A Montjuïc hi ha restaurants de tot tipus de preu i de qualitat, restaurants magnífics.
Ara estàveu parlant vosaltres de la Font del Gat. A la mateixa Font del Gat hi ha un restaurant extraordinari,
que el dia de cada dia pots anar i fer un menú per 9 euros, no?
A més, perdó, l'edifici tinc entès que també val la pena, no només pel menjar, no?
L'edifici del Puig i Cadafal, que és un edifici que ha estat totalment restaurat,
i no solament l'edifici, sinó l'entorn, perquè l'edifici està situat als jardins Larival, no?
Que són del Forestier, i són uns jardins que sempre, jo quan vaig a fer una volta,
sempre trobo turistes perduts, no? Que estan allà, en un moment de repòs,
seuen a sota d'un arbre i, bueno, i contemples la ciutat, és un lloc magnífic, no?
I pots dinar aquí amb un preu raonable i molt bé, a més a més,
o pots anar-te, no sé, al xalet, que acaben d'inaugurar al costat de les piscines,
de les antigues piscines de Montjuïc, aquelles que es veu totes les ciutats des de les piscines,
i allà, bueno, hi ha una plataforma giratòria, en fi, hi ha moltes possibilitats de dinar,
i quan has dinat, doncs, pots fer una, per baixar una mica el dinar,
doncs pots fer una excursió i anar-te'n a veure o el Jardí Botànic,
que és un gran desconegut, o bé anar al castell, no al castell de Montjuïc,
que ja és prou conegut, sinó l'antic castell mitjabal,
que hi ha a l'altra banda, al costat del cementiri, no?
Que molta gent, pel camí de l'Esparver, que molta gent desconeix, no?
Hi ha un gran Montjuïc desconegut, i és una muntanya de sorpreses, en definitiva, no?
I tot això ens dona temps en un dia, vol dir?
Ui, i més coses, després pots anar al cinema a la fresca, pots anar a la nit,
pots anar al cinema a la fresca, o en un dels teatres,
pots anar a qualsevol dels teatres que hi ha a Montjuïc a veure una obra de teatre,
és dir-hi moltíssimes coses a fer a Montjuïc, sí.
Montjuïc, que també és un espai que no és un reclam per turistes,
és obvi per la seva dimensió i per la seva importància,
sinó també que és un lloc habitual de lleure per als propis barcelonins.
Evident, evident.
Si vostè mira l'estadística de la gent que ve a Montjuïc, clar, dius, home, 16 milions de persones, són molta gent, no?
Però tota aquesta gent normalment ve a fer coses concretes, no?
O venen a un concert al Sant Jordi, o se'n van al Menac, o venen a l'estadi a veure un partit de l'Espanyol,
en fi, són puntualment o van a la fira, no?, que també estan comptats dins d'aquestes milions de persones, no?
Ara, el que potser manca una mica és que la gent entengui que això és un parc
que també serveix per tenir estones de lleure i per trobar-se amb altres ciutadans, no?
Que és un parc que està a l'abast, que no està tan lluny, que està molt a prop
i que és accessible des de diferents punts i que també té aquesta gran virtut, no?,
de poder passar, doncs, una estona d'aire lliure i de relax.
Ara, a l'estiu, trobarem àmplis espais d'ombra, no?
I pacients que entrem d'anar a Barcelona a Montjuïc durant l'estiu, durant el mes d'agost.
L'avantatge de la gent que es queda, o l'avantatge, dintre del desvantatge de no poder sortir,
la gent que es queda a la ciutat, doncs, té l'avantatge que té una platja aquí mateix i té una muntanya aquí mateix, no?
I, per tant, si vol l'ombra i vol arbres, si vol llegir un llibre tranquil·lament a sota d'un pi,
doncs, pot vindre aquí a Montjuïc i, si vol anar a la platja, doncs, pot haver també al costat, no?
Molt bé, Ferran Ferrer, director general de la Divisió Montjuïc, moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada
i participar en d'aquests itineraris que fem pel territori i que anomenem la ruta amagada.
Moltes gràcies i bon dia.
A vostè, una bruta.
Adéu-siau, adéu.
El parc de Montjuïc, eh?, més que una muntanya, tal com ens deia el senyor Ferrer,
l'haurem de dir ara, era el destí, ha estat el destí de la ruta amagada que ha descobert la Dolors.
A nosaltres ara el que els descobrirem a través de l'agenda
és l'oferta que hi ha avui a la ciutat de Tarragona en matèria de lleure.