Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De fet, no en va fer cap més, va fer més obra, més música de cambra, però a nivell sinfònic pràcticament no va tenir temps perquè va viure molt pocs anys.
Va morir als 20 anys, no?
Els 20 anys. Si fem una comparació, per això hem volgut posar al costat de Mozart, veurem moltes similituds entre la vida dels dos. Una és que tots dos van morir joves, però pensem que Mozart sí que l'obra és molt més extensa, però va morir amb 35 anys i Arriaga va morir amb 20 anys.
En aquella època, Juan Cristóz Tomás Arriaga era conegut com el Mozart espanyol.
Ja se li deia així?
Sí, apuntava a ser un geni.
Clar, 15 anys de diferència, 15 anys en un geni donen per a molt. La mostra és la producció de Mozart, no?
Sí, potser jo no equipararia ben bé el talent d'un i de l'altre, perquè el de Mozart és fora de sèrie, però no el menys tindria gens.
I per què se li deia el Mozart espanyol a Arriaga?
Precisament perquè era un nen molt precoç, des de molt petit ja feia composicions i anava una mica amb la línia de Mozart.
Era un nano molt talentós. I en aquella època, a l'època del classisme, tampoc és que hi hagués ningú que despuntés a Espanya.
I ell ho va fer amb notorietat. El que passa és que per culpa d'aquesta mort, suposo que ens han perdut moltes coses que hagués pogut fer.
De fet, aquesta sinfonia, existeixen bastants enregistraments i s'interpreta bastant arreu del món en concerts sinfònics.
Aquesta és la sinfonia en re, no?
La sinfonia en re, sí.
Perquè així com a obra, allò, deies, petites composicions, obres grans, obres d'embargadura...
Obres grans no té, després és bastant conegut, Los Esclavos Felices, i després té molts quartets, té uns quants quartets de música de cambra.
L'obra més important que se li coneix és aquesta sinfonia.
El que passa és que ben bé ja es pot veure el talent d'una persona.
Aquesta sinfonia, la gent no està ben bé d'acord amb la data exacta, amb l'any exacte de composició,
però calculem que devia tenir entre 16 i 17 anys quan la va a composar.
Aviam, hi ha moltes raons per les quals podem intuir que heu decidit de fer aquest concert Mozart-Riaga,
agafar aquests compositors, que hi ha una gran distància, òbviament, però tenen aquesta obra.
Per què ho feu, això? Per què heu agafat aquests dos compositors?
I de quina manera heu fet la tria de les peces?
És clar, amb l'obra de Riaga, que no és extensa, ho podíeu tenir molt clar, quina peça, quina obra tria.
En el cas de Mozart, no sé si buscàveu algun criteri o algun fil conductor que et lligués amb Riaga.
Bé, això, evidentment, t'ho podria explicar molt més bé Xavier Blanc,
que a part del president de la Fundació és el director artístic de l'orquestra,
però bé, normalment el criteri que es fa servir és el que es creu més convenient,
tant per les dates com també pel treball que interessa fer de cara a l'orquestra,
perquè l'orquestra està en creixement, i quan dic en creixement no és només en creixement de persones,
sinó en creixement de qualitat.
Aleshores, el classicisme requereix una tècnica molt depurada,
és allò de fer fàcil el difícil.
Les obres clàssiques tenen una senzillesa extraordinària,
però està basada en una dificultat tècnica extraordinària.
Per això, per exemple, quan es fan oposicions,
normalment, sobretot els instrumentistes de cordes,
se'ls demanen concerts de Mozart o de Haydn.
Són els més complexes d'execució.
Sí, sobretot per tocar-ho bé,
perquè requereix uns cops d'art molt delicats.
El romanticisme, per exemple, ja és més exagerat,
hi ha compta amb el vibrat o emocional,
amb una pressió sobre l'arc que et deixa més una expressivitat molt més directa.
I, en canvi, el classicisme és molt subtil
i són molts elements tècnics, físics,
que s'han de posar al servei de la música.
I són tècniques que no són fàcils
i es pot caure una mica en fer-les de qualsevol manera.
No cal fer-les, evidentment, en criteris històrics,
però si es volen fer ben fetes,
hi ha d'haver un domini per part dels músics,
la qual cosa exigeix que l'orquestra i els seus músics estiguin preparats,
i el director també.
Ho hem esmentat amb diverses vegades,
s'interpretarà la sinfonia Enreda Riega.
I de Mozart, què és el que és?
I de Mozart, la sinfonia Hafner.
Què ens pots dir d'aquesta sinfonia?
Bé, és com d'altres,
és una sinfonia que Mozart va voler dedicar,
en principi, en una família noble.
I poca cosa, a part que l'escolteu,
poca cosa més us puc dir.
Vull dir, una mica en general Mozart i Arriaga
també fan un treball molt semblant
pel que fa a l'hora d'exposar uns temes
i després de desenvolupar-los
i després de jugar amb ells al llarg de l'obra.
Això és un precedent del que faria després d'una manera magistral
Beethoven, que a partir de dues o tres notes desenvolupava
una sinfonia complerta.
Una pregunta d'aquelles que no s'obren,
tot i que és una pregunta òbvia.
Tu diries que per el tipus d'obres
que es tocaran divendres,
és un concert apte per tots els públics
en el sentit de...
Ja sabem que a vegades,
ho hem parlat moltes vegades,
els concerts de música clàssica
requereixen per determinades obres
un cert coneixement de tècnica musical.
D'altres, amb tenir una sensibilitat oberta a la música,
n'hi ha prou.
Aquest concert pertany al segon grup de públic?
Jo crec que molt bé has dit que...
Per gaudir-lo al 100%.
Jo penso que hi ha un punt
en què sempre podem dir
que tothom hi pot assistir
i és que si tu tens ganes d'obrir-te,
és com el fet de llegir un llibre.
Jo crec que tothom és capaç
d'obrir un llibre
i començar-lo a llegir.
El que un tingui capacitat
d'acabar-lo a llegir
o de no saber veure-li les coses,
jo crec que sobretot en música,
potser en certes èpoques
és més complicat,
però en aquestes èpoques,
el barroc, el classicisme,
el romanticisme,
és música que t'hi has de deixar emportar.
jo recordo una entrevista
amb la primera figura mundial
d'erudit sobre el classicisme
i sobre Vivaldi.
em deia un dia
que la diferència que hi havia
entre Mozart i Haydn
és que mentre que Haydn feia la seva música,
el que a ell li semblava d'allò,
la posava allí si t'agradava
i si no t'agradava també,
Mozart el que fa sempre és
tastar en la mà,
en les seves obres tastar en la mà,
a què hi entris.
i penso que és un bon punt de partida
perquè
perquè podem dir
que és obert a tothom,
perquè
Mozart
t'estén les mans
tant al públic infantil
com al públic més gran,
al públic no entès.
I un bon exercici
per disfrutar d'aquesta música
també de tant en tant
és anar tancant els ulls.
És ben cert, sí.
Per no distreure's, sobretot.
A veure, no dic que tinguem
tota l'estona els ulls tancats
perquè
no estaria bé per l'orquestra.
A falta de respecte.
A falta de respecte.
Però
sí que
fer aquest exercici
i distreure's de tot absolutament
i deixar-se emportar
per aquests músics.
Has desmentat,
Xavier,
que l'orquestra
estava creixent
i realment es pot constatar
que des de la seva creació
l'orquestra ha crescut
s'ha fet gran
en el bon sentit de la paraula,
en el sentit de la maduresa
i és una orquestra
que continua creixent
en tots els sentits, no?
Sí.
En passat,
fa un any i mig
només hi havia orquestra de cambra.
Aquest repertori és
sinfònic,
sinfònic clàssic,
però al cap hi ha la fi sinfònic.
Ara
la formació
sinfònica,
clàssica,
doncs,
la formen uns 40 músics.
i després,
sobretot,
qualitativament,
l'orquestra
també
està creixent.
Evidentment,
l'orquestra
va néixer
fa un parell d'anys
i
hi ha de créixer.
I
a nivell,
per les crítiques
que hem sentit,
per les sales
de concerts
i això,
doncs,
hi ha
molt
bona
crítica,
no a nivell de Tarragona,
sinó a nivell de fora
també i fora
de Catalunya.
Esteu dins del circuit
i és una orquestra
que es té en compte,
òbviament,
com a orquestra
d'aquí,
de casa nostra.
Xavi,
algun detall
que més
que hem d'afegir
de com serà
el concert de divendres?
Algun nom propi destacat?
Tots són importants,
sens dubte?
Alguna cosa?
Sí,
jo primer
destacaria
el fet
que l'orquestra
Camerata
XXI,
que se sent
d'aquestes comarques
i, per tant,
se sent també
d'aquesta ciutat,
oferirà un concert
i demanaria
fer un paral·lelisme
que acostumo
a fer
moltes vegades
al dematí
quan somio despert
i és que
l'orquestra
Camerata XXI
no fa gols,
però també
està lluitant
per estar
a primera divisió
i estar lluitant
per tenir
un públic
i penso
que
el públic
hi fa molt
i per això
sempre entenc
quan els
representants
polítics
i esportius
demanen
el suport
del públic
perquè
l'equip
funcioni
d'allò
i estigui
al costat
de les possibles
derrotes
que hi pugui haver
en un moment
determinat.
Llavors demanaria
potser perquè és més fàcil
a través de l'esport
perquè és més popular
però demanaria
que la gent
fes costat
a l'orquestra
perquè
penso
que en poc temps
els pot donar
moltes alegries
i finalment
respecte als autors
només dir
una anècdota
que el Javi Blanc
m'ha dit
sobretot
que la comentés
que és que
Juan Cristóz
Tomó de Arriaga
i Wolfgang
Amadeus Mozart
van néixer
exactament
el mateix dia
amb 50 anys
diferència
Mozart
van néixer
50 anys
abans
però van néixer
tots dos
el 27 de gener
aquells que creuen
en certs aspectes esotèrics
potser li trobarien
alguna relació
i a més a més
tots dos van ser enterrats
en una fosa comuna
veus
i a vegades
hi ha coincidències
que fan pensar
deies que
no es marquen gols
en una orquestra
aquesta lliga
jo m'atreviria a dir
que és molt més dura
i no està tan ben remunerada
sens dubte
això no ho dubtarà ningú
això és evident
però no ho retraurem mai
a ningú
és una cosa
que l'hem hagut
desfamir
gaudim de la música
doncs en directe
d'una orquestra
sinfònica clàssica
l'orquestra
Camerata XXI
aquest divendres
a partir de dos quarts
de deu del vespre
Mozart Arriaga
genis del seu temps
es