19 anys de Ràdio Fòrum, volem aprofitar aquesta vinentesa per parlar de la ràdio,
però de la ràdio de Porta Sant Fora, seria la ràdio dels aparells de ràdio,
de 80 anys de disseny i tècnica de receptors,
a través de la mostra de l'exposició Mira't a la ràdio,
que és visitable al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, situada a Terrassa.
Una exposició que té més de 120 aparells de ràdio, de molt antics,
n'hi ha fins i tot ràdios de Galena, d'aquelles que s'havien d'escoltar per força,
amb auriculars i que matien un so pràcticament inaudible.
Des d'aquests, fins als aparells més moderns, els de l'actualitat,
passant-nos per models dels anys 70, 60, en fi, tot un seguit d'aparells
que configuren aquesta mostra.
Mira't a la ràdio, 80 anys de disseny i tècnica de receptors.
I justament d'aquesta exposició en volem parlar amb el director d'aquest museu de Terrassa,
es tracta d'Eusebi Casanelles.
Eusebi, molt bon dia.
Bon dia.
Concretament, l'exposició, la mostra, que es podrà veure encara uns quants dies,
uns quants mesos, diguem-ho clar.
Què és el que ens mostra? Què és el que podem trobar-hi?
Doncs aquí, nosaltres, és una col·lecció molt completa de la història de la ràdio,
sobretot de l'aparell de ràdio.
Dic molt completa en el sentit que es pot veure des dels primers aparells de Galena
que van existir fins als MPDs actuals, que estan amb mòbils, amb ordenadors, etcètera.
És una col·lecció global, no és que sigui la col·lecció de 50.000 aparells,
sinó que hi ha un centenar d'aparells escollits.
I després, a tot això, d'alguna manera, el que hem volgut és que també hi hagi tota una sèrie de sons
que realment complementen el que es veu.
Com estan distribuïts els aparells? En funció del tipus de ràdio que és,
de la trècada en què s'han construït?
Sí, nosaltres el que hem fet és una divisió per èpoques.
Hi ha una ràdio, hi ha unes èpoques clares, per exemple, hi ha tot un començament.
Hem de tenir en compte que la ràdio es va començar a emetre,
va haver-hi la primera emissió el 1906,
però no va ser fins al 1920 que hi va haver-hi la primera emissora a Pittsburgh
i després a l'Ostapís va ser l'any 24 que es va fer l'EAJ1 de Barcelona,
que es va començar a emetre.
Llavors hi ha un període, primer període que és un període experimental,
que hi ha emissores experimentals,
i després hi ha un segon període que és a partir dels anys 20 sota els anys 30 i els anys 40,
amb el qual la ràdio comença a ser una parella de masses
i sobretot en mans dels règins dictatorials
que d'una manera volien difondre la seva ideologia.
Després, a l'època després de la guerra,
és una emissora lúdica on hi ha moltes telenovel·les,
hi ha concursos, hi ha cançons, etcètera,
fins a... ja diria que avui seria l'altre període
amb el qual la ràdio, sobretot és un medi d'informació
i és un medi que està en competència amb la televisió,
però que d'alguna manera ha trobat el seu lloc molt diferenciat de la televisió.
Jo ara estic veient una de les fotografies d'alguna de les ràdios que s'hi exposen.
Abans de fer referència al receptor de Galena,
estem parlant dels anys 20, més o menys, el 1920.
Des d'aquests a les ràdios actuals hi ha una diferència abismal.
La finalitat, més o menys, el gran estet ve a ser la mateixa,
que és que fer servir de receptor de les zones arsianes,
però la imatge aparentment és tan diferent d'aquests dels anys 20
al que tenim avui en dia.
Tècnicament han evolucionat moltíssim.
Sí, a més, a part que han evolucionat,
jo diria que la ràdio és un aparell fonamental per conèixer el segle XX
perquè, d'alguna manera, la ràdio fa néixer l'electrònica.
Amb els primers amplificadors,
que va inventar en americà, que es deia Lee,
que eren de bombeta,
doncs va començar l'època de l'electrònica.
Això va anar evolucionant fins que
hi va haver-hi una gran revolució
que molts la recordem,
que és quan, en comptes de bombetes,
es substitueixen per un aparell,
per un element electrònic que es deia transistor,
i que va tenir tan èxit que,
fins i tot molta gent, quan hi dius un transistor,
és sinònim a la ràdio.
És un element de l'electrònica.
Això és una mica com la caseta.
La gent diu una caseta,
la caseta és un element que es deia K7.
Llavors, les ràdios,
que les dèiem de bombetes,
eren unes ràdios, doncs,
que eren molt grans.
Les bombetes estaven posades darrere,
tècniques i opvàlvules,
estaven posades a la ràdio,
feien una mica d'escalfor,
i la ràdio, en aquella època,
com que era un aparell,
com avui dia la televisió,
doncs era gran,
i d'una manera com un moble de la casa.
La gent la teníem al menjador,
era un lloc que vas amb tocadiscos a dalt,
però la ràdio formava part de la imatge d'un menjador,
com avui dia pot ser la ràdio.
La gran evolució va ser, com he dit, l'electrònica,
i abans, a partir d'aquell moment,
la ràdio ja no va ser un gran volum,
sinó que la ràdio es va anar a reduir molt.
Al començament s'ha de dir
que el transistor se sentia bastant malament,
i a poc a poc, a mesura que van anar millorant
tots els altaveus,
el transistor es va sentir molt.
La ràdio, sobretot,
avui diríem que és un aparell portàtil,
portàtil perquè, diguéssim,
està el cotxe,
el tenim a casa,
el podem portar d'un lloc a l'altre,
i és un aparell, doncs,
que és molt flexible amb el seu ús,
i, a més a més,
com he dit abans,
transportar per d'un lloc a l'altre,
que se sent,
mentre es fa una altra cosa.
Aquest gençugut va ser el gran canvi,
llavors després la ràdio ha estat submès
a les modes estètiques,
llavors veiem que de la ràdio de fusta,
al començament tipus moble,
com he dit,
passes a la ràdio que de becalita,
que intenta imitar la fusta,
després agafa un llenguatge propi,
apareix el plàstic,
que ve en la ràdio és de plàstic,
i a poc a poc la ràdio
va seguint aquest deseny modern que avui té.
I fins a arribar a les ràdios d'avui dia,
que poden estar incorporades a l'ordenador,
a l'aparell de telèfon, etcètera,
que ara, ja diguéssim,
la ràdio ja és una...
és una cosa que pot ser quasi minusc,
l'únic que el determina són els altaneus.
Justament, a la primera ràdio,
el que fèiem referència aquella dels anys 20,
es podia escoltar únicament i exclusivament amb auriculars,
i les bàlvules es fonien moltíssim,
la bateria s'acabava,
en fi que res a veure amb les ràdios d'avui en dia.
No, sí, les primeres d'aquestes de galena que deia abans,
les d'aquestes eren d'auricular,
d'alguna manera no necessitaven ni bateria ni res,
es posava a l'enxufar amb el radiador per fer l'antena,
el que passa és que, esclar, el sol era molt dèbil
i com a màxim amb un auricular ho podia sentir un.
La gran repte de la ràdio va ser fer amplificadors,
que aquest petit so que arribava a l'altra ràdio es pogués amplificar.
I què s'escoltava, o sigui, perdó,
què s'escoltava amb aquestes ràdios dels anys 20?
Són programes que hi havia una mica de tot,
fins i tot hi havia entrevistes,
hi havia discursos i també hi havia cançons,
hi havia conjunts que tocaven
i tenien com uns grans embuts a sobre de la prop
i allà senties una música en directe que sonava.
De seguida, per exemple, el que recorda més d'aquesta època
són els discursos, perquè, com he dit abans,
els règims totalitaris van utilitzar la ràdio
per difondre la seva ideologia.
El mateix Hiller, que va ser potser el gran propulsor de la ràdio,
va fer primer un model, després un altre molt més perfecte,
a totes les ràdios.
Totes les companyies que feien ràdios
els va fer aquest model amb un preu tirat,
perquè el que volia només era fer antenes
i fer discursos i que arribés a tot arreu,
sinó que la gent tingués un receptor a casa seva
i va facilitar els discursos.
Això, amb un grau diferent, també ho van fer els països comunistes
i també es va fer al nostre país.
Llavors diríem que el que potser recorda més la gent d'aquella època
són aquests grans discursos
i les famílies al voltant de la ràdio
o esperant els discursos
o esperant aquells partits de guerra.
i en uns països com el nostre,
com que llavors les ràdios portaven hora mitja i hora curta,
doncs també intentava escoltar les ràdios
que eren més crítiques al règim
del que eren els emisors oficials.
Més propagandístiques.
Aquestes 120 ràdios funcionen totes?
L'altre d'ara seria molt difícil
perquè no sé quines funcionen o quines funcionen.
Però vinc a referir, les poden tocar?
És a dir, quan ve algú a veure la mostra,
mira't la ràdio, les pot tocar?
És a dir, les pot fer no?
Sí, hi ha algunes que estan en vitrina
i les altres es poden tocar, sí.
Nosaltres, per exemple, en hi ha una,
parlant del que dèiem abans,
en hi ha una que la fem,
l'utilitzem i escoltem una ràdio.
Llavors la gent pot comprendre el so que sentien,
la sentien, doncs, a començar més de segle.
La veu no sortia per una altaveu,
com la cantem nosaltres,
sinó que sortia amb una espècie de trompeta.
La làpida, en fi, la capella, la redona.
Sí, la capella era una ràdio
que va ser molt popular abans de la guerra.
L'altre tenim una ràdio que ve al Pau de la Generalitat
i suposem, encara que no podem certificar-ho,
que era la ràdio del president de la República,
perquè és una ràdio molt bonica
i suposo que sí que està guardada
perquè hi ha una ràdio bona
que veia al Pau de la Generalitat.
Una darrera qüestió, Seb,
abans ja heu comentat al començament,
però recordar-ho que, a més a més,
de poder veure i tocar algunes dels aparells
que teniu aquí exposats,
també hi ha com un gran mapa del món, diguéssim,
amb diferents emissores.
De quins països del món és possible?
Sí, sí, nosaltres el que hem fet una mica
per veure com que es pot escoltar ràdio
una mica de tot el món
és que hi ha connectades a 15 emissores
que es pot sentir i es va sentint ràdios en diversos idiomes.
El que volíem dir,
el que volíem significar amb això
és que la ràdio va ser el primer aparell
que, d'alguna manera,
va començar verdament al món global.
La ràdio va tenir un gran impacte
perquè, d'alguna manera, fins a llavors,
la gent sentia les informacions
que li podia donar el seu entorn immediat.
És a dir, que en un poble,
sabies el que t'explicaven el poble,
el que un viatge t'explicava, etcètera.
En canvi, la ràdio va posibilitzar
que, de sobte,
la gent pogués tenir informació immediata
de qualsevol part del món.
I això, diguéssim,
va començar a emocionitzar les mentalitats,
va començar a haver-hi aquests discursos globals,
tothom, d'alguna manera,
va començar a sentir el mateix,
a fer propaganda d'uns certs productes
i cada vegada es van imposant certs productes
enfront dels múltiples
que havien produïts localment.
És a dir,
la ràdio comença a, diguéssim,
el que a finals del segle XX
ha estat la globalització.
I, alhora, també poder escoltar discursos històrics,
ara em feia referència a l'Eusebi,
de companys de Churchill, de Hitler, de Franco,
de Schoenauer, o de Gaulle, per exemple,
entre d'altres, no?
També els anuncis que es poden escoltar,
anuncis radiofònics,
enrere tot els anys 70,
de la Funken i Radiola.
En fi, són qüestions,
coses que podran veure si s'acosten
abans del 25 de setembre
al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya,
que es troba a Terrassa.
Eusebi, moltes gràcies per atendre'ns.
a Tarragona Ràdio,
i que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres, eh?
Fins aviat.