És la història d'això, de tres germanes i un germà,
de fet, que després de la mort del pare
es troben a un poble de províncies
molt allunyades d'on elles voldrien estar, que és Moscou,
i és sobretot el pas del temps d'aquestes germanes
que volen realitzar part dels seus somnis,
les seves il·lusions, com tornar al lloc que elles desitgen
i la immobilitat que els hi provoca.
Estar tan allunyades en un lloc que no troben a la seva gent,
que consideren parelles bogats, són tres noies
que tenen una formació, elles ho viuen, tenen quatre idiomes,
i estan com tirades de la mà de Déu en un poblet, com seria,
no sé, jo què sé, un poble que hauria d'estar a qualsevol lloc,
un poble d'Espanya, perdut, por ahí.
Una mica van renunciant a totes les il·lusions i els somnis
amb els quals van iniciar el punt de partida a la seva vida.
Exacte, sí, elles somien en un passat, que és quan estaven a Moscou,
quan vivia la mare, quan estaven rodejades de cultura,
bé, el que elles creuen que seria el seu ideal, no?,
i somien en un futur que serà igual que això, no?,
i de fet el que passa una mica és que es perden el present, no?,
viure el present.
I mentrestant passa això, hi ha la cunyada,
que és la que s'ha casat amb l'Andrei,
que és una persona molt més racional,
molt més de peus a terra,
doncs que se'ls va traient les seves coses, no?,
i elles van veure com les cosetes van passant.
I en el meu paper, el paper de l'Airina,
és en el que al llarg de l'obra es veu més clar,
perquè és la que es va marcant,
vas a tenir les ferides al llarg de l'obra, no?,
comença amb moltes il·lusions per treballar,
per viure, per canviar les coses,
i va veient com res canvia, no?
És la que es desespera més, no?
Sí, jo crec que és la que,
sobretot, passa una mica de nena a fer-se gran, no?
En llarg, l'obra passa en quatre anys, més o menys,
llavors és la que veu que...
la que es dona compte que les coses que ella somia
no les pot portar a terme, no?
El teatre de Shejóf és d'aquell teatre,
que ho té tot, per al públic,
però també per a una actriu, no?
Sí, sí, sí, jo no me l'acabo,
o sigui, ja porto dos mesos que hem estat al Teatre Transfinal,
ara estem de bolos,
i cada dia, bueno, amb la Emma,
la Laura, ho comentem molt, no?,
ens tornem a emocionar,
les paraules són precioses,
i no te l'acabes,
a part, Shejóf era un...
bueno, això, no?, un gran dramaturg,
un gran cuantista,
i barrejava molt bé tot el que és el drama
i la comèdia, no?,
Shejóf deia que la vida no es para
perquè tu tinguis un drama, no?,
tu pots estar passant una època fatal,
i al costat algú està rient,
i ell ho sap combinar molt bé,
i jo crec que en aquest muntatge,
l'Ariel és el que, sobretot,
ha aconseguit molt bé, no?,
el públic passa d'estar fet caldo
veient que estan molt malament aquestes dones
a estar-se rient molt,
riuen molt.