senyora, hola, bon dia. Hola, bon dia.
Aquest serà un curs, o és un curs especial per a vostè,
tenint en compte que és l'últim
de la seva etapa com a rector?
Esclar, quan és al final d'un període,
doncs sempre és diferent, però la feina
segueix sent la mateixa, hi ha molta feina, hi ha moltes coses
a fer, i jo crec que
quan un té una responsabilitat, s'acaba
el dia que s'acaba, i no pots
canviar el ritme de treball fins que
s'ha acabat. Personalment, l'afronta,
però, d'una manera una mica diferent,
els altres cursos? No, no,
jo segueixo amb el mateix,
intensitat
a la direcció de l'universitat,
tot i que,
home, ja estic pensant en el que he de fer després,
i per tant començant a estudiar.
Què farà després? Doncs això, de professor,
i vol dir posar-se al dia, i començar
a actualitzar els coneixements,
plantejar projectes de recerca,
bueno, doncs hi vaig pensant.
El mandat de Lluís Arola s'acabarà a principis
del proper mes de maig? A principis de maig,
no sé si és al voltant del dia 10 de maig
hi haurà les eleccions, i després ja
s'han de preveure un parell de voltes,
perquè el procés durarà segurament tot el mes de maig,
i a finals del mes de maig ja hi haurà una altra persona
que dirigerà la universitat, sí.
Per tant, això vol dir que a partir de setembre
tornarà a les aules a donar classes?
No, no, no, llavors m'ho deixen un anxabàtic
per acabar d'estudiar,
perquè si no és impossible.
Llavors tindré el curs següent
de preparar,
de posar-me al dia.
D'aquí al mes de maig,
què li agradaria fer al rector de la universitat,
a en Roviri Virgili?
Què li agradaria fer com a gestió,
com a màxim responsable de la gestió de la universitat?
Uf, moltes coses.
Els projectes són molts, eh?
Encara que estem a l'últim curs d'un mandat,
els projectes de la universitat són
amplis i continuos,
i han de ser-ho així,
perquè això ha de ser una institució
que progressi i que tiri endavant.
Home, a mi hi ha un repte,
que és el que crec que tenim sobre la taula principal,
que és el de poder definir un bon mapa de màsters
a la Roviri Virgili,
de tenir una formació de segon nivell universitari,
que ara comença amb això del procés de Bolònia
i de la Convergència Europea,
que sigui significativa.
Estem en un moment crític,
perquè en el sistema català
es pot decidir dos models d'universitats,
unes que siguin completes
i unes que siguin només de primer cicle,
i a nosaltres no ens ho podem permetre,
i per tant hem d'estar,
no lluitant,
però insistint continuadament
en que la política
ha de comportar
que la Roviri Virgili
tingui un bon sistema de màsters
en el mapa universitari català,
i per mi és un repte importantíssim.
Després hi ha molts projectes endavant,
que estan en menys o menys,
més o menys fases avançades,
alguns eterns,
com l'inici de la facultat de llatres,
que ja és desesperant,
i espero que es pugui acabar l'inici,
com a mínim no acabar la facultat,
però iniciar-la amb aquests mesos que venen.
Tenim ara totes les sol·licituds
de parts científics tecnològics
pendents de resolució,
que jo crec que seran positives
per les informacions que ens arriben,
i que ens permetran desencallar,
posar en marxa unes estructures
d'apropament encara més
amb els sistemes productius,
perquè la universitat pugui fer millor
la seva funció,
millor del que encara està fent.
O sigui, que projectes encara n'hi ha,
i la pregunta de què m'agradaria acabar,
doncs això,
que els màsters estéssim ben estructurats
a dins de la universitat.
Doncs abundant en això,
que ha repassat de manera una mica ràpida.
Parlem dels màsters.
Ens hauríem d'especialitzar
en alguns tipus d'ensenyament,
i quins haurien de ser?
El ventall de màsters ha de ser ampli.
Nosaltres tenim la voluntat
de dissenyar la universitat Rubí i Virgili,
perquè al final, no immediatament,
però en un termini mitjà,
tingui dos terços d'alumnes de grau
i un terç d'alumnes de màsters.
Això vol dir passar a tenir
aproximadament uns 3.000 estudiants de màster.
I això vol dir un canvi substancial
en el que estem fent fins ara,
perquè no en tenim tants en aquest nivell.
I en aquest sentit hem de donar
una oferta àmplia
de tots els àmbits de coneixement,
però no deixant separat,
sinó donant-li èmfasi
en els temes que són emblemàtics per nosaltres,
en els temes en els que ens hem anat especialitzant
en tot, en recerca, en docència,
en innovació, en transferència, en tot plegat.
Que són els que ja des de fa anys
estem tirant endavant
i que ens està donant molt bon resultat.
En química, en arqueologia,
en turisme, en manologia,
ara en ciències de la salut,
en nutrició.
Alinear les prioritats de la universitat
ajuda molt a la universitat
i si aconseguíssim alinear-les també amb el territori,
que anem bastant en la mateixa direcció,
doncs tindríem un model de formació, innovació i progrés territorial
que penso que seria molt positiu
pel nostre petit territori.
Aquest model, d'alguna manera,
buscaria jo mantenir la filosofia
que la URB sigui una universitat de primera divisió?
Clar, no, això és imprescindible,
perquè aquest és el repte dels màsters.
Sense referència científica sòlida al darrere,
els màsters no són creïbles.
I això, perquè tu no pots fer una formació
d'especialització universitària de segon nivell,
o tercer, que és el doctorat,
que va associat als màsters,
sense una solvència clara
en el món de la investigació.
Per tant, una competitivitat a nivell internacional
amb els diferents tòpics.
I això és el nostre treball intern,
el nostre discurs actual és aquest,
el d'anar aconseguint que els grups s'especialitzin,
que la seva especialització i producció científica
sigui competitiva a nivell internacional
i que tinguin al mateix temps
la voluntat i la capacitat
de poder fer un màster al voltant d'aquest projecte.
I això està funcionant.
Bé, per això ho hem de discutir
amb les altres universitats catalanes
i fer possible que els màsters
estiguin distribuïts pel territori
i que tothom tingui una part del pastís
l'adequada a les seves possibilitats,
a les seves prioritats,
al seu petit territori
i que sigui a l'hora competitiva internacionalment.
Que no és fàcil,
però que no estem lluny
que això pugui ser possible.
En aquest objectiu de mantenir la Rovira i Virgili
en la categoria de primera divisió
de les universitats catalanes
hi ha també el que comentava un moment
dels parts científics i tecnològics?
Sí.
Bé, això forma part de la nostra manera d'entendre
la universitat avui que no és pròpia,
sinó que és la que s'està entenent a Europa.
Potser no tant a Catalunya o a Espanya,
però sí que és el model universitari europeu
d'una interacció molt estreta
entre societat i universitat
a tots els nivells.
El nivell formatiu, evidentment,
però també el nivell productiu.
És a dir, que l'universitat ha de fer el possible
perquè el territori,
a través de la innovació,
segueixi sent competitiu econòmicament
i socialment parlant.
I això té uns instruments que funcionen,
que a Europa estan funcionant bé,
que són el que s'en diu parts científics i tecnològics,
on s'ha posat al costat la generació de coneixement,
la universitat,
del sistema productiu
i es comparteix un projecte.
Aquí hem definit un model policèntric,
diferent,
perquè el nostre territori ho comporta,
i farem un part científic d'enològia de turisme a Vilaseca,
implicat el sector productiu,
és a dir, els empresaris,
Port Aventura,
nosaltres farem un part d'aquest tipus de falset
amb el sector enològic,
amb les comarques emergents de l'enològia catalana,
bé, hi ha no emergents,
però hi ha sòlides en l'enològia,
amb el Priorat,
la Déu Montsant,
però que ho volem ampliar també a la Terra Alta,
segurament a Tarragona.
I després farem un part científic-enològic
de la química i la cultura,
aquí a Tarragona,
que té dues potes,
el de la química,
que aquest és clar i convencional
i que està funcionant des de fa temps,
però que necessita l'anticipació
que pot fer un part científic-enològic
amb el canvi en el sistema productiu.
Necessita començar a plantejar indústria
al voltant de la nova química,
no de la química del petroli només,
que és una química que pot quedar obsoleta
i que en un moment determinat es pot deslocalitzar.
I l'altre,
en aquest part científic-enològic de Tarragona
hi ha el que en diem indústria cultural,
que l'havíem dissenyat inicialment
pensant en el nostre projecte de la Sabinosa
i que el seguim impulsant i tirant endavant
i si ens donen diners des de Madrid,
per la nostra banda,
farem les passes necessàries
per fer un centre d'innovació amb indústria cultural
al voltant del nostre projecte universitari.
Si es pot fer la Sabinosa bé
i si no, doncs el farem a sesalades,
perquè al fi del cap,
nosaltres hem de fer això,
ubicar-ho en un lloc o en un altre,
depèn dels governs,
que estan per altres coses.
Ara, després,
li preguntarem per la Sabinosa més concretament,
però al voltant d'això
dels parts científics i tecnològics,
s'estan parlant de projectes a mig termini.
Bé, en alguns el tema de la química ja funciona,
però els altres són...
No, no, no.
Bé, hi ha una convocatòria de Madrid,
del Ministeri d'Educació i Ciència,
que s'ha resol.
No hem rebut encara els documents
que ens diuen el que ens han de dir,
perquè estan pel correu,
van enviar-los el divendres passat i estan encara...
Però ja saben què diu.
No sabem què diu,
perquè no ens ho acaben de dir,
però en principi pensem
pel que ens diuen més o menys,
que les resolucions són favorables
a les sol·licituds.
Estem parlant de bastants diners,
perquè no recordo exactament la xifra,
però crec que és al voltant
d'uns 18 milions d'euros
d'aquests projectes,
que estan cofinançats
entre el Ministeri d'Educació i Ciència
i la Generalitat de Catalunya,
si els concedeix el Ministeri,
per començar a construir ja,
ja,
perquè s'han de començar a gastar diners
el 2005.
Nosaltres tenim els projectes
mig començats,
les ubicacions definides,
els solars a punt,
més o menys,
s'ha d'acabar de concretar,
i en el que ens diguin ja,
doncs començarem a tirar els projectes endavant,
ja hem fet les societats
que han de constituir aquest projecte,
que són mixtes entre empreses
i universitat,
i administració a vegades,
això ja està constituït,
ja està la màquina preparada,
perquè si ens diuen sí,
teniu els diners,
comencem a tirar endavant els projectes
i que això funcioni.
Per mi,
aquesta és una fita
que canviarà
la capacitat productiva
i d'interacció territorial
al nostre territori.
Penso que és un instrument important,
tot i que l'ajut rebut
per al sistema polític tarragoní
ha estat feble.
Què vol dir?
Bé, doncs això,
que ha estat feble,
que els interessa teòricament,
però a l'hora de prendre decisions
i de fer les coses,
si no les fem nosaltres,
no les fa ningú.
Això és així,
és a dir,
que no és que hi hagi oposició,
no al contrari,
es diuen que endavant,
el Departament d'Universitats
ens diu que si aconseguim
els diners de Madrid,
doncs ells posaran el 50%,
però tant bé,
contents de la col·laboració,
però el lideratge
d'aquests projectes,
doncs no l'assumeix,
qui jo crec que l'hauria d'assumir,
que és el territori,
d'ho hem d'assumir la universitat.
És a dir,
rebant més ajuda,
en aquest cas,
del Ministeri d'Educació i Ciència
i de la Generalitat,
com ho demostren aquests
18 milions d'euros,
que no pas per iniciativa
o per impuls
de les comarques terraronines.
Sí, esclar,
perquè aquí d'iniciativa
no n'hi ha.
No...
és la meva visió.
Queda clar.
Amb alguna prioritat
s'haurien de posar en marxa
aquests parcs?
Recordo que l'altre dia
el conseller de Turisme,
Josep Boguet,
en fi,
a l'inici del curs
a Vilaseca,
va donar ple suport
a aquest projecte.
Entre el tema del turisme,
de l'enologia,
de la cultura,
del Parc Cultural de la Tarragona...
I la química.
I la química,
alguna prioritat?
No, no,
tots aniran en paral·lel, eh?
Si les subvencions
acaben funcionant,
que jo penso que sí,
com te'n deia,
aniran els quatre
aquests projectes en paral·lel
i al mateix temps
el que s'impulsa des d'arreus
al voltant de la nutrició
que en aquest cas
la sol·licitud
no la va fer la universitat
sinó la va fer
el Tecnoparc
i per tant,
no sé com està
el tràmit d'aquest projecte.
Amb quin calendari treballa el rector?
Pensa que això pot ser
una realitat?
Abans de tres anys
han d'estar
a aquests centres operatius.
He vist les subvencions
per tres anys,
amb tres anys
han d'estar a les obres executades
i això vol dir
que els tres anys
els centres han d'estar funcionant.
De les seves paraules
es pot entendre, rector,
que, en fi,
la consolidació
d'aquests parts científics tecnològics
i aquesta voluntat,
aquesta aposta pels màsters
per aquest tipus d'ensenyament
canviaran en un termini
relativament breu de temps
una mica la imatge
i el funcionament
de la pròpia Rubí i Virgili, no?
Home, jo crec que no serà
un canvi radical
sinó que anirà consolidant...
Una adaptació.
No, s'anirà consolidant
el que està sent
aquesta universitat avui,
que és una universitat
que funciona bé
a nivell internacional
i de recerca
i de projecció científica
i formativa
i que té una bona interrelació
amb la societat productiva.
I això,
el que estem ara posant
sobre la taula
són instruments
perquè,
en el període que ve,
en els propers deu anys,
això segueixi funcionant
de manera satisfactòria.
Perquè, com deia abans,
la universitat
s'ha d'estar contínuament
renovant i anticipant
i adaptant-se als temps.
La societat és canviant,
la societat del coneixement
és més canviant
que la societat anterior
i la universitat
no pot anar al darrere,
d'anar al davant.
I anar al davant
vol dir anar-se anticipant
amb aquest tipus de dinàmiques,
que és el que estem fent.
Però no crec que canviï,
sinó que tirem endavant
i consolidi
una bona universitat
com la que
ara avui hi ha
aquí a Tarragona.
Parlem d'altres qüestions
que vostè ja ha mencionat
de passat al principi
de l'entrevista.
La facultat de lletres
dilluns passat
al ple de l'Ajuntament
de Tarragona
donava el vistiplau definitiu
per avançar els diners.
Teòricament,
ja no hi ha cap
no hi ha cap
entrebanc
per començar les obres,
o sí?
No, no, no ho sé.
Jo d'aquest tema
tinc ja,
no ho sé,
és allò de dir
quan vegi que comencem
m'ho creuré.
Perquè no...
Ha estat un procés
de dos anys
d'estirar i afluixes
entre uns i altres
i amb responsabilitats
que no les coneixo
de qui han estat
perquè les coses
vagin tan malament.
Perquè al final
ja no puc saber
qui ha estat
el responsable
d'aquest procés
però que ha estat
una llàstima
perquè al final
el que hi perd
són els ciutadans
del territori
els futurs estudiants
actuals,
els futurs estudiants
les possibilitats
de compartir
pel que els projectes
estiren endavant
per aquestes trifulques
de que em toca a mi
que no em toca a mi
de que he fet el paper
que no l'he fet
que l'he fet demà
que el faré
unes coses
que jo les trobo
senzillament estúpides
i que em sembla
que no...
Si hi ha voluntat
com hi havia
per part de l'Ajuntament
i com s'ha demostrat
de finançar un projecte
el que s'havia de fer
solucionar-ho en dos dies
i no anar complicant
les coses d'aquesta manera
i encara estan
espero que ve
però no en tinc la certesa
És molt recèptic
Sí,
perquè quan una cosa
ha durat dos anys
doncs no saps
el dia que s'acabarà
jo tinc la voluntat
ferma, ferma, ferma
que abans de plegar
com a mínim
posar la primera pedra
però allò de dir
ja que m'he estat
tan detent
batallant-hi
que comenci el projecte
espero que serà possible
vaja
confio en que serà possible
Si això és així
quan podria ser una realitat
la facultat de lletres?
Un any i mig
des que comenci l'obra
és aproximadament un any i mig
i llavors
que ha de coincidir
l'acabament
amb un canvi de quatrimestre
depèn
depèn de quan comenci
L'objectiu seria
començar el 2007
el curs del setembre del 2007?
L'objectiu inicial era aquest
però ja
l'objectiu inicial
era començar el 2006
però ara ja estem al 2007
setembre
si no serà el febrer del 2008
depèn
això va com va
Quines altres infraestructures
tenim per davant?
Els campus
aquí de Tarragona
o a Reus?
I a Tortosa
això de les obres
no s'acaba mai
no
les prioritats són
lletres i infermeria
que és el que s'ha d'ubicar
a les antigues casernes
que això és el que estàvem parlant ara
penso que el 2007
i tot va haver d'estar acabat
en el proper pala d'inversions
de la Generalitat
hem d'incloure
la construcció
de la nova facultat
d'Educació i Psicologia
el que ara està
a Sassalades
que és una facultat
que està
amb unes instal·lacions
que s'han tornat ja precàries
per tant
és el que
hem de fer de nou
necessàriament
i això vol dir
deixar els campus
de Tarragona
enllestits
en el segon nivell
hi ha el campus de Reus
que és
construir
l'Escola Tècnica
Superiores d'Arquitectura
que ja està
en locals provisionals
econòmiques
i per tant
s'ha de construir l'escola
i aprofitar
el trasllat
de l'Hospital de Reus
a la zona de Bellicens
per construir
una nova facultat
de Medicina
i crear un campus
amb estructura de campus
a la zona de Bellicens
concentrant tots els esforços
de Reus
en un sol
amb una sola ubicació
i l'altre
que és també
fer el mateix
a Tortosa
amb la creació
del campus de Tortosa
i la construcció
de la seva construcció
quan aclarim
el lloc
on s'ha de posar
perquè encara
estem discutint
amb l'Ajuntament
de si va en un lloc
o en un altre
però que s'ha d'acabar
de concretar
tot això
són molts diners
i per tant
els projectes
no es faran en dos dies
tot i que
espero que a Reus
es pugui concretar
una operació
semblant a la que hem fet
amb la forada de lletres aquí
és a dir
que l'Ajuntament
anticipi
el finançament
dels projectes
per anar més ràpids
i així
en un període
doncs
d'aquí al 2010
tenir la universitat
físicament acabada
que és el que
estem ara
procurant de negociar
per deixar-ho concretat
i perquè és el moment
de fer-ho
no per altra cosa
perquè estem negociant
el pla d'inversió
en futur
amb l'Ajuntament
de Reus
i amb la Generalitat
l'Ajuntament de Reus
com a anticipador
de recursos
l'Ajuntament de Tortosa
i amb la Generalitat
per veure si el 2010
tot això està acabat
i es pot parlar
d'altres coses
perquè
clar, el problema
és que anem tan lents
amb la construcció
d'edificis
que quan estan acabats
ja no són útils
per les necessitats docents
que hi ha en el moment actual
econòmiques
la vam fer
fa no sé
uns 10 o 12 anys
que les aules
havien de ser grans
perquè teníem
molts alumnes per grup
i el sistema docent
implicava fer-ho així
i aquelles aules grans
ja no ens serveixen
les hem de fer petites
i fer les petites
vol dir
doncs tornar a fer obres
i clar
si encara no has acabat
de fer les noves facultats
ja has de refer les velles
no anem bé
en fi
això pel que fa
a les infraestructures
pel que fa als ensenyaments
aquest curs
s'han estrenat dos
de nous
d'arquitectura
i de biotecnologia
n'està satisfet
el rector?
molt contents
perquè han anat molt bé
la demanda ha estat molt alta
els estudiants
que han entrat
tots són
són estudiants
amb un altre detall
elevada
tots tenen
com a mínim
un set
els dos ensenyaments
o sigui
que són bons alumnes
molt interessats
pels estudis
està funcionant molt bé
tant arquitectura
com biotecnologia
els dos ensenyaments
estan els estudiants contents
els professors contents
nosaltres molt contents
de com està funcionant
el sistema
engrescats
dos ensenyaments
en futur
que espero que puguin
consolidar-s'hi
i tirar endavant
l'oferta d'ensenyament
senyor Ola
s'ha d'ampliar
de cara al curs vinent?
l'any que ve
crec que és impossible
amb el sistema legal actual
perquè com que estan decidint
això a Madrid
d'Europa
si ho fan
no ho fan
i com ho fan
que també van amb un ritme
com si fossin d'aquí
de Tarragona
vull dir que van fent
a poc a poc
fins que no es concreti
no es poden començar
nous estudis
i per tant
en principi
l'any que ve
no es podrà començar
cap ensenyament nou
però més enllà
d'aquestes restriccions
vostè creu
que la universitat
la Rovira i Virgilia
hauria d'ampliar
la seva oferta?
home
algunes coses
es poden fer aquí
que més o menys
es tenim
en l'estudi
o en projecte
completant l'oferta
que ja tenim
no fent coses noves
s'hauria de començar
a fer arquitectura tècnica
algun dia
s'hauria de fer
comunicació de visual
algun dia
és a dir
ensenyaments que són
en paral·lels
els que estan impartint-se
que s'haurien de començar
i on hem de focalitzar
la posada en marxa
de nous ensenyaments
és a Tortosa
que sí que tenim
pocs ensenyaments
i hem de començar
a posar-ne nous en marxa
això pel que fa
als ensenyaments
i pel que fa
als estudiants
als alumnes
la universitat
ha de créixer encara més
o ja hem arribat al sostre?
home
hem aconseguit
amb la posada en marxa
en els últims anys
mantenir una població
universitària
adequada
seguim estant
els 12.000 estudiants
com estàvem fa 7 o 8 anys
o 10 o 12
tant 12.000 estudiants
per una universitat
del nostre tamany
per la regió
en què estem
és una universitat
adequada
la nostra por
era que
amb la davallada demogràfica
baixéssim dels 10.000
i que llavors
ens entrava
en una situació
més crítica
però ens hem mantingut
els 12.000
aquest any
hem pujat
entre un 6 i un 8%
els alumnes
de nou ingrés
en relació
a l'any passat
que han anat pujant
any rere any
per tant
anem augmentant
els estudiants
no de manera
molt notable
però sí que
compensant
la disminució demogràfica
per altres vies
arriben molts alumnes
de cicles formatius
cada vegada més
cosa que és molt interessant
perquè els estudiants
alguns se'n van
del batxillerat
els cicles formatius
fan els cicles formatius
i retornen a la universitat
dona unes possibilitats
formatives més grans
el sistema està funcionant
prou bé
les universitats
a Barcelona
són cada cop
menys competència
per la Rovira i Virgili?
menys competència
entre cometes?
és que no tenen res a pelar
no
perquè
els estudiants
del territori
majoritàriament
es queden aquí
aproximadament
quan tenim els estudis
amb un 80%
hi ha la Rovira i Virgili
en primera opció
no en segona o tercera
sinó en primera opció
això vol dir
que estan convençuts
de quedar-se aquí
uns perquè
no poden
fer-ho d'altra manera
per raons econòmiques
però jo crec que la majoria
hi ha
perquè la Universitat Rovira i Virgili
té
suficient prestigi
com perquè
no calgui
anar a estudiar
amb una altra universitat
de fora
el nivell de grau
jo sí
he de recomanar
a la gent que es vellugui
crec que ho ha de fer
quan facin el màster
no quan estudien el grau
perquè no cal
no cal
ni passa enlloc
a la nostra cultura
a Anglaterra
sí que marxen
de casa
els 18 anys
i se'n van a estudiar
fora
però aquí no
no cal
si no
jo et dic sempre el mateix
si els de Barcelona
no marxen
perquè han de marxar
els de Tarragona
que és que
ells
estan-se a Barcelona
tota la vida
ja tenen prou
com per ser cosmopolites
i veure el món
només veu en Barcelona
doncs
ja marxaran
ha de marxar tothom
ara els sistemes
els que s'ho poden permetre
amb els sistemes Erasmus
els dona una visió
i unes possibilitats
i capacitats personals
extraordinàries
està funcionant molt bé
el que passa
que és molt minoritari
perquè val diners
i és encara discriminador
econòmicament
aquest sistema
que no es corretgeix
perquè la Unió Europea
ni els oberts
estan per corregir-ho
però bé
les coses són així
a nivell de màsters
és més fàcil moure's
perquè un ja es pot guanyar la vida
i si no pot demanar
no està limitat
per als recursos familiars
un pot demanar crèdits
formar-se més
o treballar
i després tornar a la universitat
si el sistema
es torna més flexible
jo crec que positivament
tornem a parlar
de projectes
i infraestructures
abans
s'ha mostrat molt crític
amb el tema
de la facultat de lletres
per la lentitud
en tot el procés
de fet encara les obres
de la nova facultat
no han començat
el tema de la Sabinosa
que també
ha esmentat
al llarg de l'entrevista
com està?
perquè ara fa mesos
que ni sentim parlar
a la universitat
ni a la cambra de comerç
ni a la diputació
no en parlem
en els mitjans de comunicació
i aquell projecte
del que
en fi
s'havia parlat
i jo li he anat preguntant
en més d'una ocasió
en aquestes entrevistes
doncs
en els últims mesos
no en sabem res
no, no, jo tampoc
està en limbo de los justos
no sé si ho diuen així
en castellà
per dir-ho d'alguna manera
no ho sé
jo crec que és una oportunitat
que el govern de la Generalitat
està deixant perdre
i ho trobo mal guanyat
em sap greu
el govern de la Generalitat
el de la Diputació
el de l'Ajuntament
o sigui
els governs estan
no aprofitant
un projecte
que tothom l'ha vist bé
i l'entén com a positiu
però almenys és el que em diuen
però que no
no són capaços
de tirar-lo endavant
diuen això val molts diners
això és molt complicat
escolta
si val diners que els busquin
no
no ha de ser el problema
els diners hi són
quan els projectes són interessants
i són aquí
o són a Europa
o són
hi són
el que cal és compromís
implicació i voluntat
i això
jo no ho he trobat
amb els responsables polítics
per aquest projecte
per tant
escolta
nosaltres tenim la nostra feina
i fem la nostra via
per tant el projecte està estancat
està on era fa uns mesos
amb la proposta que va fer la universitat
i la cambra de comerç
la diputació ha assumit
com a projecte
el president de la diputació
i jo
li vam anar a plantejar
al consell
en cap
el conseller primer
de la Generalitat
i ens va dir
que ho estudiarien
però encara no ens ha contestat
quan ha parlat
de les responsabilitats
el primer que ha anomenat
dient solitari
ha estat el govern de la Generalitat
és aquí on està atascat
especialment el tema?
el conseller primer
no ens ha contestat
però
tots plegats
tampoc he fet res
perquè canviïn les coses
és a dir
no
no
no
no és que sigui crítica
però
trobo que és una
que és mal guanyat
aquest projecte
i per tant
doncs
m'assento una mica
diguem
trist
perquè no
no
no hi veig entusiasme
perquè això funcioni
però és que
en general
veig poc entusiasme
pels projectes
que es puguin fer
al nostre
al nostre territori
no
potser
estic pessimista
i ho veig així
però
no hi veig
ni grans projectes
ni gran futur
ni
ni
ni grans alternatives
o sigui
no penses
si et pregunten
quins projectes hi ha
per Tarragona
o pel camp de Tarragona
engrescadors
jo no sé contestar-lo
no sé si algú sap contestar
jo no
i ho trobo trist
això lliga amb el que deia abans
els parcs tecnològics
no?
de la falta de compromís
de la falta d'iniciativa
del territori
una mica
els parcs tecnològics
la falta de
en fi
d'anar més rapidesa
amb el tema
de la facultat de lletres
o ara amb el tema
de la Sabinosa
això són coses concretes
però és que
el trist
és que
una regió
com és la nostra
que és el camp de Tarragona
no tingui projecte
jo això ho trobo trist
és a dir
no li veig el projecte
ni polític
ni social
no
veig el projecte individual
d'uns i altres
de les empreses
que fan el seu negoci
dels promotors
que tira endavant
de les coses aquestes
però projecte
aquí no
no sabem
el que volem ser
quan siguem grans
tots plegats
falta lideratge
no ho sé
jo el que falta
no ho sé
el que veig
és que
que no hi ha projecte
senyor Arola
avui està
potser sí que em deia
una mica pessimista
però en fi
és la valoració
és l'opinió
com dèiem al principi
de l'entrevista
aquest és l'últim curs
del rector Arola
al capdavant
de la Rovira i Virgili
per cert
ja té successor
a partir del mes de maig
no no
a la universitat
no es designen els successors
és un sistema polític diferent
del que estem acostumats
normal
també és democràtic
però va amb unes altres regles
del joc
i els rectors
no designen hereus
ni successors
no no no
sortirà algú
que tingui ganes
de tirar endavant
aquest projecte
i si és una persona
que comparteixi
la visió
que tenim
tots plegats
avui de la universitat
que segur que ho serà
doncs segur que ho farà bé
i les coses funcionen igual
avui ho deixem aquí
tornem a parlar d'aquí un temps
evidentment
abans que deixi
el càrrec
de màxim responsable
de la universitat
a Rovira i Virgili
doctor Lluís Arola
moltes gràcies
i fins la propera
gràcies a vosaltres
bon dia
Béu