Les 10 del matí, gairebé 12 minuts, matí de dijous, matí de Tarragona Ràdio.
Avui 1 de setembre, simbòlicament, aquesta data suposa per a molts
la represa de l'activitat quotidiana i en l'àmbit polític
suposa també simbòlicament la represa, l'inici del nou curs polític,
en aquest cas del curs 2005-2006.
Pot ser aquest un bon dia per repassar els principals temes
de l'actualitat local de la ciutat de Tarragona.
I per això hem convidat el portaveu de l'equip de govern
a l'Ajuntament, el senyor Joan Régio.
Senyor Régio, bon dia.
Dèiem que simbòlicament això és com una mica la represa del curs polític,
encara que l'activitat política no ha descansat del tot aquest estiu
a la ciutat de Tarragona.
En qualsevol cas, l'equip de govern com afronta aquest nou curs polític,
el 2005-2006, un cop justament superat l'equador d'aquest mandat municipal?
Bé, el que passa és que ja sap vostè que en l'àmbit de l'administració,
l'àmbit de l'Ajuntament, doncs no tenim aquest acalatge de cursos
més de tipus d'ensenyament de la canalla, per entendre'ns,
perquè nosaltres ens regim per any, any a any, vull dir,
de 1 de gener a 31 de desembre, des del punt de vista pressupostari, etcètera.
Per tant, el que sí que hi ha és l'accompliment de determinades qüestions
que hi ha en els pressupostos i, evidentment, també, lògicament,
el segon semestre de l'any, preparar el que ha de ser el proper exercici pressupostari
i, per tant, tot el que està bé d'aquí, que en definitiva és l'activitat
de l'Ajuntament i l'activitat de la ciutat.
Per tant, l'elaboració dels pressupostos i el que acompanya d'ordenances...
I de les ordenances fiscals que s'han de fer prèviament, etcètera, etcètera.
Aquesta era una de les qüestions...
Aquesta és una de les feines importants d'aquests propers sis mesos, sí.
Doncs podem avançar una miqueta?
Quina és la filosofia, com a mínim, que vostè també,
com a atinent d'alcalde d'Hisenda, vol impregnar els pressupostos del 2006?
Bé, en quant a les ordenances, la que ha sigut habitual en els darrers anys,
que és moure'ns amb la seva puja al voltant de l'IPC,
de l'índex de preus al consum, en tots els seus aspectes.
Segurament, introduir alguns aspectes nous a les ordenances fiscals
per allò que fa a l'utilització del domini públic,
és a dir, l'ús de llocs de tots, no del carrer,
alguns aspectes que en aquests moments en estudi.
I, evidentment, la preparació, en fruit de les ordenances fiscals,
la preparació del pressupost, que ha de significar començar a tancar
i a rematar diferents compromisos de legislatura, de l'equip de govern,
i que per poder arribar, diríem, a final d'aquesta etapa, d'aquesta legislatura,
allò, puguem fer un balanç positiu de tots aquells compromisos electorals
que tenia l'equip de govern.
L'increment, doncs, de les ordenances de mitjana, l'IPC,
però preveuen algun impost bastant per sota o d'altre
que pugui tenir un augment significatiu per les raons que siguin?
No, aquí sempre hi ha, des de fa 4 o 5 anys,
hi ha el tema de la contribució, que és important perquè afecta a tothom,
que nosaltres, doncs, fa 4 o 5 anys que no l'estem tocant,
és a dir, ni tan siquera pugem l'IPC,
perquè, com que va haver-hi revisió catastral fa 4 o 5 anys,
la base imponible, doncs, va pujant un tant percent cada any,
i, en principi, amb aquest tant percent ja n'hi ha suficient,
i l'any passat ja no, ja va ser un menys zero, no?
Vull dir, el tipus que fixa l'Ajuntament va ser el mateix,
i, en principi, aquest any també serà el mateix.
No, quan li deia això, quan li deia d'alguns temes
que estan a estudiar ordenances fiscals,
doncs, hi ha des de tipus de temes de desgravacions
per a determinades activitats que a l'Ajuntament li interessa fomentar,
com també el gravament d'altres activitats
que, insisteixo, que giren més al voltant del domini públic,
no al voltant de l'activitat, diríem, normal i correnta dels ciutadans,
que, bé, que és important, doncs, que l'Ajuntament les tingui regulades
i que generin ingressos per a la ciutat.
Pujar les ordenances als impostos municipals de mitjana,
l'IPC vol dir, en la pràctica, pràcticament congelar
la càrrega impositiva als ciutadans de Tarragona,
i això vol dir, té com a conseqüència,
que el nivell d'inversions, per exemple, o de despesa de l'Ajuntament de Tarragona
pot quedar relativament també congelat, o no?
A veure, el que vol dir és que nosaltres intentem
que la pressió fiscal sobre els ciutadans no sigui molt elevada,
perquè creiem que és la dinàmica de la ciutat
la que té que tirar endavant, no?
No és exactament fruit d'allò del 100% de l'activitat de l'Ajuntament.
L'Ajuntament té una feina, diríem, de recolzament i de planejament
i d'inspecció en moltes coses,
però no té que ser el motor principal de funcionament d'aquesta ciutat.
Això ho ha de fer-ho la societat civil, les seves empreses, els seus treballadors,
els seus negocis, etcètera, etcètera, no?
Sí que és veritat
que en funció d'una càrrega impositiva, diríem,
que intenta ser controlada,
significa, lògicament, per l'altre costat,
que has d'intentar controlar les despeses de la casa, no?
El que no pot ser, això és com una casa, no?
El que no pot ser és que
entrin els diners que entren
i que tu vulguis gastar més de lo que entra.
Això és evident que no pot ser, no?
Totes gràcies, això no té relació directa amb la inversió.
La inversió, des de la llei d'estabilitat pressupostària
que es va aprovar a Madrid
pel anterior govern del Partit Popular,
a la capacitat d'endeutament d'un Ajuntament,
que és allò que li permet fer inversions,
està, diríem, equilibrada
a la seva capacitat de retorn dels préstecs que té.
Per tant, ja fa un parell d'anys
que la capacitat de demanar préstec
és pràcticament, cada any és la mateixa.
Per tant, els nivells d'inversió són molt similars.
En qualsevol cas,
i pel que fa ja a la derivació del tema impositiu,
que són els pressupostos,
quina filosofia vol donar-li als pressupostos del 2006?
Seran similars pel que fa al nivell d'inversions
als de l'exercici del 2004 i el 2005?
Sí, des del punt de vista d'inversions segurament sí,
perquè ja li dic que també venim manats
per una sèrie de normatives
que ens limiten la nostra capacitat d'endeutament.
El que passa és que, clar,
totes les inversions que es produeixen a la ciutat
tampoc les produeix estrictament a l'Ajuntament.
La ciutat es produeixen també
en moltes circumstàncies, doncs,
que són inversions públiques
i que són molt importants,
temes de carreteres, per exemple,
avui es fa esment d'alguns temes importants,
a la carretera de Barcelona, etcètera, etcètera,
doncs que també completen el paper
i l'activitat que fa el propi municipi.
Però segurament des de magnituds absolutes,
que és el que vostè pregunta,
serà similar.
I ja preveuen allò llistat d'inversions,
llistat d'obres, llistat de projectes?
Home, això ara sí que...
Encara és aviat.
Això sí que és una miqueta aviat, sí.
En qualsevol cas, l'oposició sí que més d'una vegada
ha acusat a l'equip de govern
de projectar moltes coses,
de fer el llistat d'inversions
i després de no complir les inversions pressupostades.
Què n'ha de dir?
Bé, és que això sempre és una mica recorrent.
Fins i tot ja és una mica avorrit,
si em permet l'expressió,
perquè un cicle inversor
no és mai un cicle d'un any.
És difícil que sigui un cicle d'un any,
un cicle inversor,
perquè entre elaboracions de projectes,
tot el tema, diríem,
de les garanties públiques
que hi ha a l'hora de contractar
per part de l'administració,
treure-ho a concurs, etcètera, etcètera, etcètera.
Això normalment és un cicle
que dura més d'un any.
Jo sempre he dit i segueixo dient
que jo crec que l'important d'un balanç,
d'un ajuntament,
és mirar de fer un balanç a quatre anys.
Si no, és complexa.
Fins i tot, jo crec que els que diuen això
moltes vegades ells mateixos
entran en contradiccions,
perquè per altre costat,
doncs, alguns partits de l'obligació,
el Partit Socialista, Tarragona, etcètera, etcètera,
són d'aquells que filosòficament defensen,
jo també ho defenso,
que els períodes d'un ajuntament
no haurien de ser de quatre anys,
haurien de ser de sis.
Això vol dir reconèixer
que quatre anys és un període
en què hi ha determinades coses
que no és fàcil de jutjar.
Insisteixo, per la pròpia dinàmica que tenen,
ja no em fico
en si en un moment determinat,
doncs, en un determinat tema,
apareix un determinat problema
que no estava previst,
que llavors encara es dilata més en el temps.
Per tant, per un costat es diu això,
s'hauria d'allargar sis anys
perquè seria l'ideal
que fossin els mandaris municipals,
i per l'altre costat
es pretén exigir
allò
el 100% del compliment
any a any,
és a dir,
d'1 de gener
a 31 de desembre.
I sempre només fixant-se
en les inversions.
Home, també
un es pot fixar
en la despesa corrent
de l'Ajuntament,
que és bastant més elevada
que les enviem
als totxos,
als mons
i aquestes coses.
Després,
l'Ajuntament té molta més activitat,
serveis socials,
cultura,
no sé què.
Clar, també es podrien fixar
amb això,
i en això el grau de compliment
del pressupost
és del 95%
i era el 96%.
Però, bueno,
suposo que la feina
de l'oposició
és sempre mirar
la part buida
de l'ampolla.
Hem parlat bàsicament
d'economia,
és a dir,
de pressupostos
i d'ordenances fiscals.
Hi ha alguna altra prioritat,
algun altre àmbit
on l'equip de govern
vol incidir especialment
en els propers mesos?
Bé,
doncs,
l'inici d'algunes obres
que jo crec que són
importants
i esperades a la ciutat,
segurament
la més important.
si tot va vessar
a la Biogusta,
jo crec que la Biogusta
és una obra
molt important
i és molt necessària,
a més a més,
no solament
pel que significa
de trama urbana
cap a la zona de Llevant,
sinó també
per acabar
de dignificar
molt més
una de les entades
a la ciutat.
Això,
però això,
aquestes són
de les coses
importants
que passaran
els propers mesos
com a obra,
diríem,
molt emblemàtica
i molt vista.
Serà també
aquest curs polític
el de l'aprovació
definitiva
del Pla General
d'Ordenació Urbana?
Sí,
jo crec que sí,
que aquests sis mesos
seran els de l'aprovació
inicial,
perquè això,
ja sap vostè
que pateix
diferents fases
legals,
jo crec que sí,
que aquests sis mesos
seran també
els de l'aprovació
inicial del Pla General,
que també és un element
molt important
perquè el Pla General
és aquell que ens marca
quin ha de ser
el creixement
i l'àmbit
de creixement
de la ciutat
en els propers
10-15 anys,
que és un període
de temps llarg
i que per això
també s'intenta
no només avançar en això,
sinó també avançar
a l'hora d'obtenir
el màxim consens polític,
perquè un Pla General
no és un pla,
o no ha d'intentar
no ser un Pla General
de cap partit
ni de cap equip de govern,
sinó ha de ser
una aposta conjunta
de l'Ajuntament.
Més enllà de les qüestions
i dels projectes
més generals
de ciutat,
hi ha temes concrets
de l'actualitat del dia
o dels últims dies.
Per exemple,
tenim la polèmica
de la Pedrera del Mèdul,
els grups ecologistes
s'han queixat,
demanen el tancament
de...
En fi,
que no tiri endavant
aquesta possible
i futura activitat
de la Pedrera
molt a prop
de l'agulla del Mèdul.
Què farà a partir d'ara?
Després del que ha fet,
què farà a partir d'ara
el govern municipal
en aquesta qüestió?
Bé,
doncs intentar
que no
que no tiri endavant
el tema de la Pedrera
i defensar-lo
com ho hem fet
fins ara, no?
Jo crec que
al final
s'acaba produir
un cert confusionisme
amb determinades coses
quan hi ha un cert interès
en embolicar-les, no?
Nosaltres
no vam...
Ens vam mantenir ferms
a l'hora de no donar
una llicència
que se'ns havia demanat
perquè creiem
que no l'havíem de donar
i fins i tot
va haver-hi
un possible advertiment
que potser
el regidor
que no volia donar
la llicència
estava fent un delicte
perquè les llicències
són reglades.
A vegades
això no sé si
a vegades s'explica prou
però les llicències
per coses
que el planejament
no s'hi oposa
són d'obligat
s'han de donar
obligadament
no pot l'Ajuntament
dir a vostè
si a vostè no
vostè m'agrada més
o vostè m'agrada menys
i aquí doncs
ho vam fer
fins i tot
va haver-hi un acord
de plenari
en què es donava
recolzament
al regidor
que suposava
l'obertura
d'aquesta pedrera
que era el responsable
de donar les llicències
en aquell moment
i bé
seguirem intentant
que no s'obri la pedrera
vull dir
per tant
estem d'acord
que allò
és un paratge singular
amb valors
naturals
molt importants
i bueno
intentarem
intentarem sortir
jo crec que ens en sortirem
però bé
doncs és un partit
que està
a mig jugant
en aquests moments
tenim d'altra banda
el pla integral
de Camp Clar
aquest estiu
ha aprovat
dins de la llei de barris
del govern
de la Generalitat
per tant
a partir d'ara
tocarà posar-se d'acord
treballar conjuntament
amb la Generalitat
i tirar endavant
tot aquest pla
efectivament
jo crec que ha sigut
una magnífica notícia
que s'hagi aprovat
el pla integral
de Camp Clar
i ara
doncs estem
converses
amb la Generalitat
per veure
quins són els mecanismes
d'implementació
del pla
i a partir d'aquí
evidentment
posar-nos
i nosaltres ja
tenim
determinades coses
la part d'aportació
de l'Ajuntament
en el pla
i en determinats aspectes
ja està funcionant
però bé
faltava el tema
de la Generalitat
per això ja ho tenim
i ara doncs és
sobretot mirar
que realment serveixi
pel que volem tots plegats
que és per millorar
i millorar molt
el barri de Camp Clar
que és l'interès
que tenim tots
tenim altres temes pendents
com a Ajuntament
o com a ciutat
en relació amb el govern
de la Generalitat
com la Ciutat Judicial
l'Escola Oficial d'Idiomes
la façana marítima
confiant que aquest curs polític
senyor Arejo
jo confio
molt especialment
en el tema
de la façana marítima
crec que
abans que s'acabi l'any
tindrem
notícies
positives
i per tant
donarem passos endavant
en el tema
de la façana
i passos importants
en el tema
de la façana marítima
amb el tema
de la Ciutat Judicial
bé
és que jo crec que
tornem a el mateix
una mica
és com
me'n recordo
una mica allò
de la tabacalera
afegir
debat
afegir problemes
a qüestions
que
tenen prou de complexitat
per ser resoltes
apareixer al mig
del tema
de la tabacalera
i dir no
ara volem comprar
per oficines
doncs
jo crec que ara
amb el tema
de la Ciutat Judicial
és una miqueta
és una miqueta
el mateix
és a dir
l'Ajuntament
que segueix
tenint
no el de Tarragona
tots els ajuntaments
de Catalunya
la capacitat
i la competència
de planificar
el seu territori
i el seu creixement
diu
escolti
jo crec que és
important
la Ciutat Judicial
i aquí té uns terrenys
que li cedeixo
gratuïtament
i a més a més
amb una explicació
important
de per què
es planteja
passar el riu
i anar a l'altre costat
del riu
que és dir
escolti
els barris
de Ponent
de la ciutat
també
els podem ajudar
posant un equipament
de qualitat
i molt potent
sobretot
allò
a vostès
govern de la Generalitat
que tant parlen
dels barris
dels barris
escolti
doncs miri
una de les millors maneres
que podem fer-ho
és aquesta
i això
en el seu moment
es pacta
amb el govern
de Convergència Unió
i es firma
uns documents
documents que no han sigut
diríem
que encara ningú
se'ls ha carregat
llavors es posa
en qüestió
un altre cop
el tema aquest
i en algun moment
es fan servir arguments
d'aquells
dir no
però és que hem d'estar
i estem
on estem
perquè a més a més
estem a prop
de l'equipament penitenciari
etcètera
etcètera
però l'equipament penitenciari
ara es veu que marxa
també
i llavors
no volem anar allà
allò que vostè
em dona gratuïtament
i que
nosaltres
com a ajuntament
creiem que té un sentit
de ciutat
des del punt de vista urbanístic
des del punt de vista
no volem anar allà
ara volem anar allà
ens agrada allò d'allí
bueno escolti
doncs miri
si agrada allò d'allí
pagui-ho
compri-ho
clar
és que
jo ja l'hi don gratuïtament
en el lloc
on jo crec
que té
que té
no només
és bo per vostè
sinó és bo
pel conjunt
de la ciutat
és bo
portar un equipament
d'aquestes característiques
a prop dels barris
de Ponent
dignifica
ajuda a dignificar
la zona
doncs molt bé
aquests que són els més progressistes
del món
que es veu que són
el govern d'ara
ens diuen
no no
allà
no hi volem anar
i nosaltres
no escolti
ara volem estar
al mig de la Paz
imparer al Tàrrec
o jo què sé
o vint a prop
o el que sigui
home
em sembla que no és de rebut
em sembla que no és de rebut
jo espero
que la Generalitat
s'endongui a compte
i si no
doncs molt bé
doncs bueno
si vol una altra cosa
que sigui de l'Ajuntament
que sigui de l'Ajuntament
evidentment
si vol comprar
doncs
que compri
una cosa que sigui de l'Ajuntament
bueno
doncs suposo que ens haurem d'entendre
en el preu
però l'últim capítol
de la ciutat judicial
sembla una jugada a tres bandes
com a mínim
l'alcalde comentava a fons
en aquest programa
que hi hauria el tema
del cort anglès pel mig
és una possibilitat
però llavors
hi ha diners pel mig
i jo diria
que algú perd diners
que això també s'hauria d'explicar
algú perd diners
perquè la Generalitat
la Generalitat
té uns terrenys
comprats
també
justícia
també té uns terrenys
comprats
a darrere
diríem
de lo que són
les cases
dels mestres
a la part interior
jo crec que
vull dir
l'Ajuntament
per dir-ho d'alguna manera
l'Ajuntament
evidentment
que entenc
que és necessari
la ciutat judicial
i això és la prioritat
un
la dos
és dir
escolti
i a més a més
creiem que el lloc adequat
és aquell
si al final
ens hem d'entendre
l'Ajuntament
sempre intentarà
entendre's
amb el govern
sempre
amb el que sigui
ara
a lo millor
si es fa tota aquesta jugada
tan ample
que diu vostè
i que és una possibilitat
i que s'està treballant
en aquests moments
resultarà que algú
la festa
li acabarà costant
molts diners
i amb no la sensació
que és a la Generalitat
quan podia tenir
uns terrenys gratuïts
però bé
escolti'm
doncs bueno
ho estem treballant
però jo el que
considero
és que és un
és un error
i és un error
per part de la Generalitat
i sobretot
crec que ajudaríem
molt
els barris de Ponent
posant-hi un equipament
d'aquestes característiques
és un error
però reconeix
que l'Ajuntament
si cal
doncs contribuiria
a aquest canvi de terrenys
de tal manera
que la ciutat judicial
anés a Joan XXIII
i el Corte Inglés
anés a les cases
dels mestres
diríem
que nosaltres estem
treballant
amb totes les opcions
perquè també
se'ns barregen
tots els problemes
clar
aquesta és una altra
què té de dolent
els terrenys
que
el Corte Inglés
aspira
en el seu origen
a posar
els seus
grans magatzems
què té de dolent
doncs molt bé
que uns senyors
de la Generalitat
fan una ratlla
que diu
escolti
això no és trama urbana
consolidada
bueno
que en aquests moments
s'estan fent les obres
de 20 i pico
de milions d'euros
de tota l'urbanització
d'aquella zona
no és trama urbana
escolti
doncs segurament
dintre d'un parell d'anys
serà trama urbaníssima
i aquests senyors
a més a més
hi tenen uns terrenys
on està el problema
doncs bueno
aquest també
ens l'han afegit
al damunt
perquè clar
també són els mateixos
en tot cas
la mateixa formació política
que governa la Generalitat
qui diu
amb els del Corte Inglés
no no
escolti
quan més al mig millor
i si pot anar a la Rambla
vagi a la Rambla
esclar
doncs els del Corte Inglés
diuen
ah bueno
escolti
si volen portar cap a la Rambla
jo
doncs fantàstic i feliç
però clar
llavors
quina capacitat de planejament
té la ciutat
jo voldria només recordar una cosa
a la ciutat de Sabadell
hi ha un Corte Inglés
aquell Corte Inglés
ha generat una nova centralitat
a la ciutat de Sabadell
i allò ho va planificar
l'Ajuntament de Sabadell
amb tot el dret del món
a fer-ho
nosaltres
Tarragona
no podem planificar
també part del nostre creixement
en funció d'un equipament
d'aquestes característiques
i dir
escolti
si posem aquest equipament allí
se generarà
una nova centralitat
a més a més
insisteixo
en un pla parcial
que en aquests moments
ja s'han començat a fer
les obres
del pla parcial
dels carrers
de l'enllumenat
etcètera
hi haurà les finques
i per tant
es podrà començar a edificar
nosaltres
què passa
que som més tontets
que els de Sabadell
o d'un altre lloc
no podem planificar
de la manera
que ho van fer ells fa anys
ara clar
si posem tots aquests problemes
i els posem en una coctelera
doncs bueno
poden donar resultats
a tres bandes
i fins i tot a quatre
aquesta coctelera
aleshores
pot donar-nos
un curs polític
em sembla
a priori
bastant
bastant intesa
o com a mínim
de bastanta polèmica
entre Ajuntament
i Generalitat
faig un passant enrere
o poder de solució definitiva
de totes aquestes coses
també és una opció
no té per què ser
diríem
que amb una coctelera
sembla que els problemes
siguin més
més difícils
de resoldre
com a mínim
però a vegades
com diuen
la barreja
surt més bona
faig un pas enrere
en unes declaracions
quan parlava de la façana marítima
diu
abans de finals d'any
tindrem novetats
passos endavant
importants
jo crec
que creia que sí
faig un pas enrere
perquè aquest mes d'agost
en una entrevista
al diari El Punt
el conseller Joaquim Nadal
venia a dir
que tot el tema
de la façana marítima
de Tarragona
està en els seus inicis
està molt endarrerit
quins elements
ens pot aportar vostè
a dia d'avui
per dir que
realment
podem tenir passos
endavant
en aquest tema
abans de final d'any
nosaltres estem treballant
molt i molt i molt seriosament
i molt colze a colze
per
per tindre
diríem
la incorporació
de la Generalitat
al projecte
de la façana marítima
que això és una peça
bàsica i fonamental
i si el tenim
jo crec que ho hem donat
més d'un i més de dos
passos endavant
per tant
les declaracions
del conseller Nadal
dien que tot està
a les beceroles
a veure
depèn del que es refereix
i si es refereix
escolti
el projecte
està a les beceroles
bueno
sí el projecte
sí que està a les beceroles
clar perquè hi ha una
avantprojecte
però què ha dit
l'Ajuntament
des de fa dos anys
que va presentar
l'avantprojecte
va dir
escolti
sobre aquest avantprojecte
tenim que crear
un
un
un
un ens
diguem-li com vulguem
una societat gestora
diguem-li com vulguem
on hi hagi l'Ajuntament
la Generalitat
el Govern de l'Estat
la Renfe
per què?
ho dic la Renfe
perquè és el propietat dels terrenys
no sé què
el Ministeri de Foment
la Generalitat
perquè és el Govern del País
l'Ajuntament de Tarragona
per desenvolupar
aquest avantprojecte
convertir-lo en projecte
i començar
diríem
a instrumentar-ho
bé
què ens hem trobat
darrerament
doncs
bé
que hi ha hagut una certa
com a inhibició
amb tot això
com si
com si això no n'és
amb el Govern de la Generalitat
o
el Ministeri de Foment
jo diria que algú
inflant el cap
al Ministeri de Foment
perquè amb el Ministeri de Foment
sempre passa una cosa
molt curiosa
aquí es diuen
determinades coses
del Ministeri de Foment
i al final
el Ministeri de Foment
acaba més o menys fent
el que és raonable fer
i el que toca fer
però sembla que hi hagi
algun interès
des d'aquí a Tarragona
per part dels socialistes
d'anar onflant el cap
a fora de casa seva
d'on manen ells
i dir
no aquest el desviu
no el feu
o no sé què
o no sé quant
no sé què
amb un interès
en onflant el cap
és una cosa
que no sé
a què beneficia
perquè jo crec
que ens perjudica
perdó
perquè ens perjudica
com a ciutat
doncs
jo crec que tindrem
diríem
passos endavant
des del punt de vista
de la incorporació
de la Generalitat
a tot aquest procés
que què voldrà dir
que haurem
diríem
fet més ratlles
al projecte
no no voldrà dir
que haurem fet més ratlles
al projecte
però voldrà dir
que solament ens faltarà
allò
que jugui
a fons
des del punt de vista
de dir
vinga va
sentem-se a tota la mateixa taula
aquí encarreguem el projecte
no sé què
no sé quant
doncs vinga
posem la màquina
en funcionament
en base a aquest avant projecte
que ha fet l'Ajuntament
del Ministeri de Foment
i de Renfe
però la Generalitat
evidentment
el Govern de Catalunya
és una peça fonamental
amb tot això
a partir d'aquí
jo crec que
al final
en aquest aspecte
de la façana marítima
pel bé de la ciutat
el Govern de la Generalitat
de Catalunya
està obligat
a posar-se al nostre costat
dues qüestions concretes
per acabar
senyora
i jo
tema Terrescavades
aquest curs polític
serà l'inici
de reprendre un altre cop
pla general
pla general
què vol dir
pla general
bueno
que el pla general
doncs contemplarà
la definició urbanística
de Terrescavades
nosaltres hem dit
per activa i per passiva
que més enllà
de les circumstàncies
que s'hagin pogut produir
creiem
que era un bon
pla
i
una magnífica zona
de creixement
de la ciutat
definida ja
des de l'any 80 i pico
com s'ha pogut demostrar
documentalment
per
l'arquitecte
Cantallops
llavors amb responsabilitats
de l'Ajuntament
per tant
hi seguirem
i l'última pregunta
aquest curs polític
serà el del relleu
a l'alcaldia
al cap davant
de l'Ajuntament de Tarragona
això
és
això és
això és massa
massa especular
a més
depèn de com s'agafi vostè el curs
jo crec que és massa
és massa
especular
això
crec que en aquests moments
no crec que l'interessi
excessivament a la gent
aquestes
a vegades
aquestes històries
tan
intrapolítiques
no
és que són ells
que
es van repartint
els cartonets
i no sé què
escolti
a la gent
l'interessa
que se solucioni
determinada cosa
que es faci
la via Augusta
que tirem endavant
en la façana marítima
jo crec
i nosaltres
la nostra feina
és aquesta
el que tingui que ser serà
fart de les especulacions
periodístiques
no
fart no
però al final
és una mica
reflectari
tot això
senyor Joan Areggio
portaveu de l'equip
de govern
tinent d'alcalde d'Isenda
i Economia
de l'Ajuntament de Tarragona
gràcies per acompanyar-nos
aquest matí
i per repassar
aquests temes
tan importants
que té la ciutat de Tarragona
per davant
en aquests propers mesos
en aquest nou curs polític
2005-2006
gràcies
i fins la propera
gràcies a vostè
bon dia
bon dia