Aquesta subvenció, no és subvenció, és conveni de col·laboració,
ve atorgat gràcies a la intervenció de l'Institut Català de les Dones,
que té conveniat des de la Generalitat en diverses entitats financeres.
Llavors, sempre l'Institut havia cregut en el nostre projecte,
el que passa és que no tenia mitjans econòmics suficients
i ve una vegada més, va creure en nosaltres i va contactar precisament a la Caixa,
que també es coneixia perquè havien també col·laborat fa dos anys
i bé, aquest és el resultat d'aquesta col·laboració entre totes dues,
l'administració de la Generalitat i la entitat privada.
Què implica aquest conveni?
Una dotació de 40.000 euros que a nosaltres ens permet ampliar
l'atenció psicològica específica a les dones,
en el sentit que fins ara, com que som una entitat privada,
doncs l'aportació econòmica per part de les dones
és cada vegada menys necessària perquè les subvencions van pujant,
doncs aquesta injecció econòmica el que suposa és que per a les dones
serà pràcticament gratuïta, abastarà a més dones
i podem remunerar el personal que està atenent-les.
Quanta gent esteu en aquests moments treballant en aquesta entitat, Maria Dolores?
Penso que unes sis persones.
Si poguéssim proporcionar...
Sí, unes sis persones professionals.
Hi ha assistents socials, psicòlegs, un pedagòg i una pedagoga
i un abogat.
Llavors, clar, som molt poca gent en molta tasca
i aquesta subvenció el que ens ha vingut bé
és que les dones, com ha dit la meva companya,
no tenen que aportar gaires diners
i pensem que és molt important per a les dones
tenir accés a tindre una bona atenció psicològica
després de haver patit maltractament.
Tu diré en castellà que...
Sí, sí, perfectament.
M'ho envio.
A veure, en tots els processos que existen en malos tratos
hi ha una...
com ho diria jo...
El maltrato viene de molts anys
i això tu necessitas després fer un tractament profunda
per a que la mujer se dé cuenta de d'aquest vei el problema
i no repita otra vegada els mateixos problemes
que ha tingut anteriorment amb altres companys.
I això només es logra no només amb la atenció inmediata,
que és tot el tema legal i tot el tema social
i posar a su abast, com si diguéssim,
tots els medios i els recursos amb els que comptem,
sinó amb una atenció molt continuada,
que té que ser alargada en un període de temps,
i que a més és individualitzada,
segons que cada mujer necessita.
Ara podem parlar de tot aquest procés,
però abans m'agradaria puntualitzar una qüestió
perquè molta gent segurament coneix l'existència d'Ara,
d'aquesta associació,
però fins i tot molta gent tenia el cap
que es tractava d'un servei públic o pràcticament subvencionat.
I el fet sorprèn, no?,
que avui en dia, vaja, que aquestes persones
hagin, després de patir el que han patit,
encara hagin de ser elles les que aportin de la seva butxaca
un seguit de diners,
doncs a molta gent li pot xocar.
No, a veure, l'administració,
diguéssim, l'atenció,
la primera atenció sempre la faré és l'administració.
Nosaltres el que oferim és una atenció immediata
i prollongada en el temps,
perquè com molt bé ha dit la Maria Dolores,
les repercussions psicològiques que té amb els tractaments,
no, a veure,
amb una atenció de dos, tres visites,
no n'hi ha prou.
Llavors, l'administració no pot, fins ara,
no s'ha fet càrrec d'aquesta atenció continuada,
terapèutica i llarga.
Llavors, estem les entitats privades com la nostra,
que sí que ho fem.
L'aportació, a veure,
n'hi ha dues vessants.
Una és la pròpia necessitat de subsistència de l'entitat
i una altra és el compromís de la dona
d'implicar-se en el seu mateix procés.
I sempre diem,
l'aportació econòmica en funció dels recursos.
Hi haurà dones que no, en aquest moment,
totes estan més empobrides
perquè el mateix procés de separació
implica un empobriment.
Una disminució de recursos.
Exacte.
Però n'hi ha d'altres que sí.
la que pot aportar amb això
ho aporta i la que no, no.
Ara, quan més subvencions anem rebent,
més facilitats per a aquestes dones
que no poden aportar res,
la base és a la llor.
Suposo que per part de la Generalitat
i de les altres administracions
hi ha la voluntat d'ampliar serveis
i de felicitar iniciatives com la d'Adara,
però no hi ha recursos per anar-les ampliant.
Bueno, en ello están.
No, en ello están
y realmente en este último año
sí que se ha notado,
Adara ha notado un importante incremento
en las subvenciones,
lo cual nos ha permitido un respiro
perquè pots treballar moltíssim millor,
o sigui, no tens limitacions.
Que, claro, nosaltres hem passat
des del año 2000
que empezamos prácticamente
haciendo voluntariado.
Y lo digo prácticamente
perquè era un voluntariado
que totes les que estàbem allà
ho facíem amb guste i amb ganes
perquè creíem en el projecte
i perquè creíem, además,
que la mujer té que ser
tractada a nivell integral
i que no haces nada
brindindindole solamente un recurso,
como, por ejemplo,
es el asesoramiento
a la hora de un juicio.
No, es que después del juicio
la mujer se queda sola,
es que después del juicio
la mujer se empobrece,
como dice Pili,
es que entonces necesitas
brindarle recursos sociales,
necesitas brindarle
la atención psicológica,
que es importantísima.
Yo creo que es
lo más importante
que tiene una mujer
después de un proceso de estos,
porque, claro,
viene el proceso del maltrato
y viene el proceso de la separación
y se encuentra entonces
sola con sus hijos
y las cargas
que deviene él
con todo ello.
Comentàveu ara
aquesta major implicació
de forma progressiva
de les administracions.
Sembla que
la caixa de ressonància
que s'ha generat
en aquests últims cinc anys
en què tots aquests casos
de violència de gènere
que ja es produïen abans,
malauradament,
però que no tenien repercussió
als mitjans de comunicació,
doncs, de mica en mica,
amb aquesta, doncs,
s'ha dut a terme
una ressonància
i tothom, més o menys,
des del seu àmbit
va prenent consciència
de l'existència real
d'aquest problema.
Sí.
Sí.
Sí, es verdad eso.
Lo que sí se necesita
es más coordinación
de los recursos.
En quin sentit?
Pues que todos los profesionales
que estamos trabajando
en este campo
coordinemos nuestros esfuerzos.
porque a veces,
claro, el problema
de que el tema
de la violencia
siempre ha existido,
pero parece que ahora
ha sido un boom.
Entonces se ponen recursos,
se duplican recursos,
entonces yo creo que
en cambio faltan recursos
en otras áreas, ¿no?
Yo creo que lo ideal
es precisamente
que todos los profesionales
que estamos trabajando
en este campo
seamos conscientes de ello,
la administración
sea consciente de ello
y se coordinen los recursos,
que todos estemos trabajando
como si dijéramos
en la misma dirección,
no unos en una dirección,
otra en otra dirección,
entonces para eso
hace falta elaborar
unos buenos protocolos
que creo que en eso estamos,
elaborar unos buenos protocolos
y poder trabajar
todos en conjunto.
Eso es de corpida.
I tant.
A ver,
anem cobrint,
yo siempre he dicho
que las entidades
de dones
y las entidades
en sanidad de lucro
el que anem fent
és omplir buits
que no omple
l'administració.
Per sort,
se van omplir
en uns buits,
però en aquest camp
queden encara
molts flecos,
com diu la Maria de Valls,
la coordinació dels serveis,
es dupliquen molts serveis,
però hi ha altres
que no es cobreixen,
com és
un pis d'urgències,
un pis en condicions,
no una pensió
o no una atenció puntual
i després que la dona
estigui sola
en una pensió.
Fa falta encara
el pis d'urgències
perquè una dona
no estigui sola
en aquests moments
que són
els més delicats
pels quals
passa una dona
quan ha hagut
de deixar-la a casa.
Bé,
ara es parla
del centre integral
que està per aquí,
que no se sap ben bé
què passarà.
diferents partits polítics,
com per exemple
Esquerra Republicana
han demanat
la seva posada en marxa.
Nosaltres
venimos haciendo
lo que es
atención integral.
Podem explicar-ho,
és un centre
que s'ha posat en marxa
una Catalunya,
concretament a Sals,
si no va gerrat,
podeu explicar-ho.
Mira,
nosaltres
el primer
que vam fer
quan van
constituir
l'associació
era un projecte
d'atenció
integral
i especialitzada
perquè pensaven
a partir
de l'experiència
propa de cadascuna
què és el que
es necessita,
atenció especialitzada
i tot
en un
qual més centralitzat
millor.
Coordinat,
això el que feia
abans de la Fésia.
Sí, coordinat
i no,
és que a veces
a la mujer
se la marea mucho
perquè jo,
a ver,
són casos
que tu vas viendo
cada dia,
te vas dando cuenta
de dónde están
los problemas.
És una mujer
que llega
en un momento
molt malo
para ella.
Una situació
personal
extremament delicada.
Delicada.
No és capaz
de pensar
por sí misma.
En segundo lugar,
no té por qué
saber leyes
perquè el fet
de ser maltratada
ni los demás
sabemos leyes.
Tú no sabes
cuáles son tus derechos.
Entonces,
les persones
que los recibimos,
como si dijéramos
que estamos
en la primera barrera,
tenemos que tener
claros
los derechos
de aquella mujer
y darle la opción.
pero a veces
explicárselo debidamente
porque según
cómo se dicen las cosas,
tú le dices a una mujer
usted tiene derecho
a una orden de protección.
¿Qué te dice a ti
una orden de protección?
¿Qué le puede decir
a una mujer
en ese momento
lo que es una orden
de protección?
Ella puede decir
no,
no la quiero.
Es que no sabe
ni lo que es.
No sabe ni qué es,
ni qué implica,
ni qué necesita,
ni qué representa,
etcétera, etcétera.
De ahí que
una cosa
que nosotros
nos planteamos
es que la mujer
debe de ir
a poner la denuncia
acompañada
por alguien
que la pueda asesorar
en esos momentos.
y que luego
todo el proceso
ya va rodado
porque si no
quedan muchos cabos sueltos
que difícilmente
después ligas
porque ya
por el medio
hay juzgaos,
hay leyes,
hay un montón
de cosas
que es muy difícil
desligar
lo que se ha dicho
en un momento previo.
Y la mujer
en esos momentos
realmente
no está en condiciones
de nada.
Y luego
pues estaba
lo que decía Pilar
lo del piso de urgencias
y nos parece
imprescindible
dejar una mujer
sola
en ese momento
o sea simplemente
que porque
ha tenido un maltrato
la coja
la Guardia Civil
la Policía
la Fuerza de Seguridad
que sea
la coloque
en una pensión
y ahí se queda
sola
es que ojo
las horas son muy largas
para pensar
y para plantearse
muchas cosas
necesita una profesional
en aquel momento
a su lado
que la haga ver
cuál puede ser
el cauce
y qué salidas
puede tener
porque si tú
no le das esas salidas
al final
termina diciendo
hoy estoy sola
no conozco a nadie
no sé cuál es mi futuro
me voy a lo conocido
que es malo
evidentemente
pero me vuelvo
a lo conocido
y esto es un riesgo
porque evidentemente
el maltrato se vuelve a repetir
¿Es una prioridad
per tant
aquest centre integral?
El centre integral
l'acompanyament
a les dones
en aquest procés
en aquest moment
d'anar
a posar la denúncia
i de saber
quins són
els seus
acompanyament
professionals
des d'un primer moment
des d'un primer moment
i a més
professionals
bé
especialitzats
que sàpiguen
de la problemàtica
i que puguin
acompanyar
aquesta dona
no sé
comprendre-la
és un altre
projecte
que té
a d'ara
també
i és un altre
buit
que ens estem
trobant
que sí
que la dona
té dret
a una ordre
de protecció
ojo
si el jutge
ho considera
però
en aquell moment
en què la dona
va a fer
la denúncia
ha d'anar
acompanyada
i això
és un buit
que nosaltres
també estem detectant
i que crea
problemes
perquè després
es van trobar
la setmana
fa un mes
amb una senyora
que sortia
amb la seva
ordre
d'allunyament
però l'home
estava a la cantonada
esperant
amb un cotxe
que ja d'on
estava sola
i em dic
aquí hi ha d'haver
algú
que digui
que truqui
a la policia
a la policia local
o aquí sigui
i digui
aquest senyor
no pot estar aquí
en aquests moments
bé
és un altre buit
que nosaltres
en aquell moment
detectem
i és en ese momento
perquè
jo recuerdo
el caso este
que dice Pili
a ver
que te llame
una mujer
desde el juzgado
y te diga
estoy aquí sola
mi marido
lo tengo enfrente
me acaban de dar
una orden
de alejamiento
pero mi marido
lo tengo enfrente
què faig
i aquella persona
òbviament
no està
en la capacitat
per pensar
i raonar
i en un juzgado
que no era
en Tarragona
precisamente
perquè por zona
le correspondia
otro
doncs
a veure
que des de allí
te llame en un taxi
i sempre
te quedas
con la duda
i el marido
que estava
en la porta
¿habràs seguido
al taxi?
perquè claro
no haces nada
poniéndolo
tú en una pensió
o poniéndola
en un hotel
si resulta
que tienes
luego la duda
de
el marido
¿habràs seguido
al taxi
para ver
dónde iba
su mujer?
i què pasará
mañana?
entonces claro
esto
me imagino
que a la mujer
le crea una inestabilidad
pero a las profesionales
también nos la crea
te crea una inestabilidad
que no sabes exactamente
qué, cómo
y de qué manera
actuar en aquel momento
porque con los recursos
los recursos que tienes
son los que tienes
no tienes otros
¿aquestes mancances
se reprodueixen
a nivell de tot
Catalunya
o a nivell
de tot
a nivell de tot
Espanya
o ya
o ya
més enllà
d'aquest centre
que comentàvem
ara de salt
altres iniciatives
en aquest sentit
que fan que
en determinades zones
de l'estat espanyol
ja s'actuï
de forma
més o menys
correcta?
no ho sabem
pensar que
la creació
del centre
d'intervenció
especialitzada
de salt
fa
res
uns mesos
suposo que
ara a finals d'any
es farà
l'avaluació
des de la nostra
experiència
que és el funcionament
com un centre
d'intervenció
especialitzada
te podem dir
que encara hi ha
8
que cada zona
cada territori
és diferent
i per tant
ha de comptar
els recursos
perquè aquí
per exemple
no tenim
els Mossos
d'Esquadra
desplegats
per segons què
això implica
que s'hauria de coordinar
la Guàrdia Civil
Policia Nacional
Policies Locals
etc.
cada territori
té la seva
idiosincràsia
i és molt particular
a veure
hi ha també
municipis
que estan creant
els seus propis serveis
bueno
doncs sí
es van fent coses
però falta una mica
de coordinació
a nivell territori
a nivell territori
perquè el que és bo
per aquí
potser no funcionaria
a Lleida
o no funcionaria a Barcelona
és la metrópolis
és una cosa
totalment diferent
llavors aquí
el que detectem
és això
el que estem mirant
és això
i
el que te lleva
a pensar
tot això
després de largos
anys d'experiència
és que
no se poden
uniformar
els recursos
o sigui
el que funciona
per exemple
en Barcelona
com dèixi
el que funciona
en Barcelona
el que funciona
en Lleida
pot no funcionar
en Tarragona
per la pròpia
idiosincràsia
de la nostra
província
idiosincràsia
estructurada
a les ciutats
exactament
entonces
coses que funcionen
en otros sitios
no tienen por qué
funcionar aquí
o viceversa
entonces yo creo
que se tienen
que hacer
unos planes integrales
de manera
que funcionen
dependiendo
de qué tipo
de población
tenemos
y cómo funcionan
es a dir
el plan integral
está fet
ahora
se ha de
ajustar
a cada territori
y eso es lo que
bueno pues
es va fent
poquet a poquet
Teniu
en la nota
de premsa
de la Fundació
La Caixa
en què s'explicava
el per què
de la signatura
d'aquest
conví
etcétera
s'apuntaven
també dades
de vaja
dels casos
i de les
persones
a què heu atès
a d'ara
en tot aquest
temps
i són
pilars
estadístiques
que ja
veu rebut
un nombre
molt important
de trucades
que sorprèn
malauradament
negativament
sorprèn
però
a dades
fins a 30 novembre
que em sembla
les que teniu
són moltes
les trucades
que heu rebut
Sí
a veure
una cosa
són les trucades
perquè tenen
un número
de telèfon
que després
recordarem
òbviament
que funcionen
les 24 hores
aquí rebem
tot tipus
de trucada
des de persones
dones
que truquen
directament
per assessorar-se
per saber
de nosaltres
per informar-se
fins a
moltes dones
que ja han estat
ateses
i que
mantenen
aquest canal
com a
d'atenció
i de contenció
emocional
immediata
de coordinació
perquè un cop
truca la dona
nosaltres hem de fer
i els recursos
i els serveis
implicats
ens truquen
i orientació
d'urgència
també en fem
i després
un altre
número important
és de seguiment
dels casos
vull dir
dones
que fa temps
que no truquen
igual te truquen
al cap d'un any
de dos anys
també
ho fan servir
aquest mitjà
amb una mitjana
d'unes 17 trucades
diàries
Sí
però
ja saps
el que passa
amb les mitjanes
que un dia estén desbordades
i l'altre dia
que està clara
que les
les
les
les
les
les
tienen
su
proceso
entonces
muchas veces
esto que comentamos
por ejemplo
llega una señora
y viene
haces la entrevista
la ves
le
haces el asesoramiento
le indicas
y ahí se para todo
y al cabo
de a lo mejor
de un año
o de dos años
se pone en marcha
¿por qué?
porque necesita
su proceso
y ese proceso
se ha de respetar
evidentemente
pero nos parece muy importante
el que la mujer
tenga
en el momento
que a ella
se le despierta
como si dijéramos
la idea
de algo pasa
poderla asesorar
después
ella toma su decisión
cuando toma su decisión
que puede tardar un año
puede tardar 15 días
estás otra vez detrás
y eso
es lo que
nos parece
más importante