Un quart d'onze del matí.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Us ho dèiem fa un moment en el sumari,
anunciant els continguts del programa.
Aquest matí de dilluns hem convidat el director
de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
el senyor Josep Guitart,
perquè ens expliqui, perquè ens doni alguns detalls
d'aquest gran projecte de recerca arqueològica
de l'entorn de l'antiga Tàraco,
que ja s'ha posat en marxa una iniciativa de gran abans,
en què participen, a més, moltes i diverses institucions
i que afecta un territori
que, bàsicament, ens situa en la riba dreta del riu Francolí.
En fi, de tot això en volem parlar, com dèiem,
en els propers minuts amb el senyor Guitart.
Senyor Guitart, bon dia.
Hola, bon dia.
És el projecte més ambiciós que ha engegat fins ara
l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica?
Home, és un projecte ambiciós, en tenim d'altres,
però aquest és un projecte ambiciós i que afecta el territori
i, per tant, hi ha una col·laboració de molta gent
que hi ha de participar.
De forma molt genèrica, quin seria l'objectiu
d'aquesta gran investigació?
Bé, l'objectiu d'aquesta investigació és l'estudi integral
d'aquest territori,
que és una part del territori de l'antiga Tàrraco.
L'estudi integral
entra l'any 500 abans de Crist
i el 712 després de Crist.
És a dir, l'evolució d'aquest territori
durant 1.200 anys, que és l'antiguitat,
que és l'època en què Tàrraco es va convertir en la capital d'Hispanya,
pràcticament, una de les capitals més importants d'Occident,
i que el territori d'aquesta ciutat, el territori de Tàrraco,
era molt important.
És molt important el que és la ciutat, els seus monuments,
però també és molt important tot el rerepaís,
que és la seva economia,
que és, d'alguna manera, com vivia la gent a fora del que és pròpiment la ciutat.
El territori de Tàrraco era molt gran,
perquè agafa tot el camp de Tarragona,
agafa també el que és el Penedès,
segurament arribava fins a la Conca de Barberà.
Aquest estudi, nosaltres ens entendrem
en una part d'aquest territori,
que és, com deies abans,
la riba dreta del riu Francolí,
que no vol dir que la resta del territori
no sigui molt important,
però com que és un estudi molt ambiciós,
un estudi que vol estudiar molt a fons
l'evolució d'aquest territori,
ens hem de centrar en un tros,
perquè si no, no podríem fer-ho amb la profunditat que ho volem fer.
I per què han triat justament aquest territori
de la riba dreta del riu Francolí?
Té algun interès afegit especial?
Per nosaltres hi ha una cosa que ens ha fet potser triar això,
que és el fet que amb un estudi
que vam fer fa 3 o 4 anys a la zona del Penedès,
ens vam dar compte que aquest territori,
de Tarragona, tot el territori,
té una característica que tenen
moltes territoris de ciutats romanes,
que és el que en diem la presència d'una centuriació,
és a dir, que és una organització del territori,
que els romans quadriculaven el territori
en base a una peça que deien una centúria,
i que això servia per assentar ciutadans en aquesta zona,
per repartir terres, etc.
Llavors, en aquest estudi global que vam fer en aquell moment,
ens sembla que a la zona del Baix Penedès
les restes fossilitzades d'aquesta organització
es conserven molt bé,
més bé que en altres llocs.
i ens interessa especialment comprovar
que tenim aquesta centuriació,
perquè seria, des d'un punt de vista històric,
si podem confirmar-la,
podem datar-la bé,
ens pot dir moltes coses de la història de la Tarragona Antiga.
En certa manera,
aquest és el que ens ha donat,
el que ens ha fet decidir per aquesta part.
Vostè remarcava al principi
la paraula i l'expressió d'estudi integral.
Això vol dir que aquest territori i aquesta època
s'ha estudiat molt,
però de manera dispersa,
i ara el que cal és estudiar-ho integralment,
o és que realment comencem gairebé de zero?
No, bé,
és evident que sempre hi ha hagut interès
pels llaciments arqueològics d'època romana
que tenim en aquesta zona.
El que en diem les viles romanes,
en aquesta zona en tenim algunes i molt importants.
Per exemple,
la vila romana de la Llosa, a Cambrils,
que és una vila que ja s'ha excavat
durant bastant de temps,
i que té moltes possibilitats allà en el futur,
la vila de Calípolis, a prop de Tarragona,
la vila del Morell,
que està a la zona de Repsol.
O sigui, hi ha moltes viles d'aquesta zona,
les Sencelles, famosíssima,
que s'han estudiat,
però s'ha estudiat concretament el llaciment en si,
el llaciment arqueològic en si.
En aquest estudi el que volem fer
és estudiar el poblement a tot el territori,
intentar apropar-nos al màxim
no només les grans viles,
sinó tots els establiments que hi havia a la zona,
per tant, aquí vol dir que el nivell de prospecció
que haurem de fer serà important,
perquè ens interessa veure el conjunt,
i després també ens interessa aplicar
les tècniques que avui en dia disposem,
que s'ha anat desenvolupant en els últims temps,
que són les tècniques científiques
aplicades a l'estudi del territori.
Per exemple, l'evolució del paisatge,
l'evolució de la vegetació,
com la incidència de l'home en aquesta època,
en època antiga,
fa, per exemple, que els boscos desapareixin,
que es aprofitin,
que s'introdueixin diversos tipus de cultiu
en determinats moments,
la vinya, l'olivera, el cereal, etc.
I, per tant, avui tenim dades
per estudiar aquesta evolució de la vegetació antiga,
a través, per exemple, dels estudis del polen,
del polen fòssil, en determinats llocs,
permet, i ajudat també de la tècnica del carboni 14,
per datar una mica la cosa a cada moment,
permet veure com va evolucionar el paisatge en aquesta època.
També els aspectes, per exemple,
de la sedimentació, la sedimentació antiga,
com va funcionar,
com es va anar transformant el territori
a mesura que s'anava passant
d'un paisatge de bosc a un paisatge de cultiu,
i després també volem estudiar una mica
els recursos naturals d'aquesta zona
i l'explotació d'aquest territori.
O sigui, no únicament les cases
que servien per residència senyorial, etc.,
que són les grans viles,
sinó també, per exemple,
l'explotació del territori amb bòbiles,
per exemple, amb fabricació de ceràmica, etc.,
que és molt important a la zona del Baix Camp,
l'explotació de les pedreres d'aquesta zona.
És una mica l'explotació i la transformació
dels recursos hídrics d'aquesta zona
durant l'antiguitat.
Per tant, per això és un estudi integral,
perquè és el territori,
però no només les restes arqueològiques,
els llaciments que hi ha,
sinó l'evolució de tot el territori.
Déu-n'hi-do,
per tirar endavant aquest projecte tan complex,
quanta gent, doncs, intervindrà?
Perquè, a més, segurament no només seran arqueòlegs,
imagino.
No, no, no.
Els arqueòlegs són els que dirigeixen el tema,
perquè són una mica la base del tema,
perquè, en definitiva, això és un estudi històric,
ens interessa l'estudi de l'evolució històrica,
però aquí hi entendran científics,
hi interveniran científics.
Des de geòlegs, de manera important,
la gent que es dedica,
els científics es dediquen a la paleoecologia,
per exemple, a la paleobotànica,
l'evolució del tema,
el paleoclima,
vull dir l'evolució del clima en aquesta època.
Per tant, hi interveniran, diríem,
des de geògrafs, geòlegs,
biòlegs, etcètera.
Molta gent. Quanta poden arribar a ser?
Bueno, en aquests moments,
en aquesta fase de preparació del projecte,
ja ha intervengut, hi ha 12 investigadors.
És un equip de 12 investigadors que arrenca,
però segurament n'incorporarem més,
en funció de les necessitats que tinguem
de com vagi donant l'estudi al tema.
I el projecte ja ha començat d'on?
Vostès ja han començat a treballar.
Hem començat a treballar ja.
Hem començat a fer les primeres recerques bibliogràfiques de la zona,
perquè hem de partir una mica de tot el que ja sabem,
i a partir d'aquí començar a treballar.
En aquests moments, això ja pràcticament està acabat
i al setembre començarem una primera campanya intensiva
de prospecció del territori.
Això quant durarà?
Quan calculen? És a dir, amb quin galandari treballen?
El projecte està plantejat a tres anys.
Tres anys a partir d'ara.
Dels quals, els dos primers anys
és l'estudi complert del territori,
aquest estudi de conjunt,
i el darrer any el reservem per aprofundir
en alguns dels gestions arqueològics
en la problemàtica que hagin detectat
a veure si aconseguim resoldre'l.
És a dir, aquests dos primers anys
tindrem una visió global del territori.
Evidentment, això plantegarà preguntes,
plantegarà conclusions, però també noves preguntes,
i llavors l'últim any està reservat
per la intervenció en alguns dieciments determinats
que ens puguin donar respostes
a algunes de les problemàtiques que sorgeixen.
Aquesta iniciativa, deia al principi de l'entrevista,
implica a moltes i diverses institucions.
Quines, per exemple?
Bé, a nivell de realització,
implica l'Institut Català de Arqueologia Clàssica
i l'Institut d'Estudis Catalans,
perquè l'Institut d'Estudis Catalans
està en un projecte internacional
de la Unió Acadèmica Internacional,
que és l'elaboració del mapa de l'imperi romà,
a una escala relativament petita,
com es farà que fem aquí,
d'1.25.000,
i, per tant, aquest estudi,
a part d'aterra les conclusions pròpies,
servirà també per fer el volum corresponent
d'aquest estudi internacional,
que s'està fent a Itàlia,
s'està fent a França, a Grècia, etcètera.
Per tant, participarem en això.
Per tant, això, a nivell de realització,
és l'Institut i l'Institut d'Estudis Catalans.
I, a nivell econòmic,
aquí tenim l'ajuda important de CESA,
que és una mica la que ens ajuda a arrencar el tema
i que aporta una aportació econòmica important.
Després, comptem amb la gent implicada en el territori,
en els museus que tenim en el territori.
Per exemple, el Museu de Reus,
el Museu Salvador Vila-Seca de Beu de Reus,
ha participat també en la programació del projecte.
També el Museu de Cambrils,
que és un museu arqueològic de Cambrils important.
El Museu de Tarragona,
esperem que també ens col·labori en aquest tema.
I després els ajuntaments,
els ajuntaments a la zona,
tant del Baix Camp com de l'Alt Camp,
perquè agafem ajuntaments de les dues comarques,
i també agafem l'ajuntament del municipi del Cuber,
que és al camp, però que està a la dreta del Francolí.
Per tant, aquí no ens assenyim a les comarques actuals,
sinó a la topografia antiga del tema.
Dèiem al principi de l'entrevista
que segur que aquest és un dels projectes més ambiciosos
de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
que recordem és un organisme relativament,
o no relativament,
de fet és molt jove en la seva creació
i ha impulsat algunes investigacions
i alguns projectes de considerables dimensions.
Vostè, com a director de l'ICAC,
se'n sent prou satisfet d'aquesta etapa
que, en fi, que apenes dura un parell d'anys?
Sí, penso que hem arrencat amb força,
que és una mica el que es tractava,
de crear equips capaços de fer projectes importants
com aquest que anem a fer ara,
i penso que el setembre farà dos anys que vam inaugurar l'Institut
i tenim tota una sèrie de projectes treballant no només a Tarragona,
per exemple, a Tarragona potser el projecte més ambiciós que tenim en aquests moments
és l'elaboració del mapa, del plano arqueològic de Tarragona,
topogràficament ben afinat,
i per qui participen arqueòlegs, topògrafs, documentalistes, etc.
però també treballant en altres punts de Catalunya.
Vull dir, tenim, per exemple, estem treballant al Pirineu,
vam signar fa molt poc un conveni amb el govern d'Andorra
per fer també un estudi que, en certa manera,
complementa aquest que farem aquí,
un estudi de paisatge a la zona del Pirineu,
a la zona d'Andorra i de l'Alt Urgell i de la Cerdanya,
que és una zona que per l'època antiga està molt poc estudiat,
la zona de muntanya.
I, per tant, aquests dos estudis permetran, en certa manera,
comparar perquè hem de pensar que a l'antiguitat,
en l'època romana, el Pirineu tenia un paper important,
perquè són recursos també importants, etc.
I, per tant, una mica segur que lliga una cosa amb l'altra.
Vull dir, estem treballant una mica tot Catalunya
i creant equip.
En aquests moments som ja vuit investigadors permanents a l'institut,
bastants becaris ja s'han incorporat,
tècnics a suport a la recerca, etc.
i això ha d'anar creixent i hem de realment fer un institut potent,
tal com es va programar en el moment en què es va crear.
Un institut potent amb la voluntat de ser tot un referent
a nivell de Catalunya i a nivell internacional?
Sí, sí. Aquest és l'objectiu.
Aquest és l'objectiu i penso que estem en camí.
També han anat les coses on fins ara?
Se sent, com dèiem, prou satisfet vostè com al capdavant de l'institut?
Sí, sí. Jo estic plenament satisfet.
Penso que hem incorporat investigadors de gran talla,
molt ben formats i amb molta capacitat.
I potser en el moment inicial,
quan es va fer el primer concurs que vam fer per captar investigadors,
i potser seria l'aspecte que hem de millorar,
es va presentar poca gent de fora de Catalunya.
Vam tenir investigadors ja formats, etc.
Segurament perquè en el camp de l'arqueologia
i en general de les humanitats,
la mobilitat dels investigadors
és una cosa que no hi ha gaire tradició.
Així com en el camp de les ciències experimentals,
la gent és molt més,
dintre l'empresa, la universitat, etc.
Al nostre camp no, però és un tema en què insistirem
i que voldríem també en el futur
incorporar investigadors de fora en el nostre equip.
Fa un moment ens comentava altres coses
que està fent ja l'Institut Català d'Erqueologia Clàssica,
més enllà d'aquest projecte que presentàvem de recerca
de l'antiga Tàrregó, en la riba dreta del riu Francolí.
I en quines altres coses estan pensant
o hi estan treballant per, en fi,
posar-s'hi a treballar d'aquí uns mesos?
Per exemple, estem treballant,
aquí vam començar a treballar l'any passat
i aquest any hi seguirem treballant de manera important,
amb un projecte que és l'excavació i estudi
d'un llestament arqueològic interessantíssim
que va aparèixer fa dos o tres anys
a la zona a prop de Barcelona,
entre els municipis de Montmeló i de Monttornès
i que els ajuntaments de Montmeló i Monttornès
ens han encarregat a l'Institut d'Arqueologia Clàssica
de què ens n'ocupem,
i que és l'excavació d'un castell d'època romana,
un castellum, que diem,
que és un castell, un llegiment,
una fortificació que estava al costat de la Via Augusta,
és la Via Augusta que des del Pirineu
passava per tot el Vallès,
venia cap a Tarragona,
i aquest seria un castellum
de segle segon abans de Cris,
és a dir, el primer moment de la romanització,
i que es conserva molt bé,
pràcticament el podrem excavar sencer,
és relativament petit,
no és una ciutat, sinó que és un castell,
i és una experiència que l'Institut ha portat a terme
de col·laboració amb ajuntaments,
és a dir, agafar un llegiment important com és aquest
i encarregar-se de la seva excavació,
del seu estudi, etcètera.
I aquest és un tipus de recerca
que també seguirem fent en el futur,
no ho podem fer tot de cop,
hem de fer una cosa o l'altra,
però un tipus d'experiència interessant.
Satisfet també vostè del suport de les institucions,
de la pròpia universitat,
en el funcionament de l'Institut?
Bé, absolutament satisfet.
És a dir, com sabeu,
l'Institut és un consorci
creat pel Departament d'Universitats,
pel Durci,
i per la Universitat,
que els dos estan en el Consell de Direcció
i són els que impulsen l'Institut, en definitiva.
També en el Consell de Direcció
hi participen les altres universitats de Catalunya
a través de representants del Consell Interuniversitari,
que estan en el Consell de Direcció,
i la relació amb la universitat és una relació molt fructífera.
En aquests moments estem fent ja un doctorat interuniversitari
d'arqueologia clàssica,
per tant, l'arqueologia clàssica en el camp de la docència avançada
que l'Institut també vol impulsar des del començament,
ja pels seus estatuts és un mandat que tenia,
ha donat aquest primer fuit,
aquest primer fuit que és el doctorat interuniversitari,
i ara, per l'any que ve,
hem programat ja, i començarà l'octubre que ve,
un màster interuniversitari d'arqueologia clàssica.
I, a més a més, hem fet aquests últims mesos,
amb un esforç important,
però que ha donat un resultat gran,
és que aquest màster que comença l'any que ve,
hem fet un acord amb altres universitats europees,
perquè es converteixi en un màster internacional.
Vam signar el conveni amb la Universitat de Provença,
d'Examprovenç,
i amb la Universitat de Nàpols,
que participen també en aquest màster,
i és un màster que tindrà, de fet, tres universitats,
que començarà com a màster internacional l'octubre del 2006,
això s'ha de programar amb temps,
en aquests moments ja està signat el tema,
i que permetrà que els alumnes que facin aquest màster
el puguin fer movent-se entre les tres universitats.
És a dir, podran fer assignatures aquí,
perquè el màster és el mateix,
per això és un màster internacional,
podran fer assignatures aquí,
podran fer assignatures a Examprovants,
que és una de les universitats més prestigioses
en el tema de l'arqueologia clàssica,
proto-històrica, colonització, etc.
i també la Universitat de Nàpols,
pensem que Nàpols té a tocar els llaciments de Pompeia,
Herculà, etc.,
que és també un centre de l'arqueologia clàssica important.
Això ens situa també com a universitat i com a ciutat
en el panorama internacional,
amb exemples com aquest d'aquest màster.
Sí, sí, sens dubte.
Jo espero que aquest màster serà un màster
també amb molta potència,
amb molta potència que permetrà
que els nostres alumnes puguin tenir una visió àmplia
del món antic, a Itàlia, a França, etc.
I per tant, penso que això és una cosa de gran futur
i que posa d'alguna manera
aquest màster internacional nostre
i interuniversitàri,
per a altres universitats de Catalunya,
ho posa una mica en el centre
de l'arqueologia clàssica europea.
Sense dubte que aquests exemples en l'àmbit de la docència
o en el de la investigació que comentàvem fa uns minuts
demostren la vitalitat
de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
d'apenas dos anys de vida.
Senyor Josep Guitart, director de l'ICA,
moltes gràcies,
molta sort amb aquesta investigació que comentàvem,
amb aquest projecte de recerca tan important,
d'un abast tan considerable,
i en fi, molta sort també
amb totes les altres iniciatives
que podrem anar comentant en el futur.
Gràcies.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Bon dia.