D'aquí a tres minuts serà un quart d'una del migdia.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Aquesta sintonia que escoltàvem ens ve la mar de bé
perquè volem endinsar-nos a les entranyes de la terra,
però no passa aquí, ho farem a l'altre costat del xarco,
que s'acostuma a dir, perquè anem concretament a Bolívia
per parlar d'una expedició que el que hem fet ha sigut
recórrer diferents cavitats d'un lloc anomenat la vall de Tupavaca.
Si ho dic bé, Tupavaca, Tupavaca, ara ho diem bé.
Josep Estivill, molt bon dia.
Molt bon dia.
Josep Estivill és el cap d'aquesta expedició esperològica
que heu estat 35 dies a Bolívia, no?, que havia t'estat dit.
Ah, sí, sí. 35 dies a Bolívia i, com que diu,
realment vam arribar a l'osno al migdia del vespre,
que va ser bé al Tarracó.
Les motxilles estan per desfer,
anclant totes les notes que vam prendre
durant aquests 35 dies d'expedició,
que era una tasca encara.
Ara queda la feina de recopilar la informació,
d'arribar a conclusions.
Quantes coves heu fet?
Quantes coves heu recorregut?
Bé, l'expedició ha estat tres setmanes treballant per la zona,
s'han catalogat 16 cavitats noves.
Si en un principi el concepte era la part geològica
i ideologia de les cavitats,
hem de dir que en aquest moment el nivell cultural del país
també s'ha incrementat en aquestes cavitats,
que curiosament totes disposaven de pintures rupestres.
Hem de dir que les pintures estan datades
a través d'una companya, que després us ho explicaré,
una companya, estan datades entre 3.000 anys abans de Crist.
és una tasca i unes troballes tan extraordinàries
que el propi agent del país,
ja que mantindrà la sèrie de contactes amb les màximes autoritats del país,
estan sorpresos del que ha sigut aquesta expedició.
La valla, després centrarem en més detalls,
ens parlaves d'aquesta companya que us ha acompanyat,
serveixi la redundància perquè no anàveu sols,
heu tingut la col·laboració de moltíssima gent,
de gent del país, de Bolívia,
i també d'institucions que us han recolzat,
per exemple l'Institut Noel Kempf,
que després explicarem qui són.
Com és, però, aquesta valla de Tocabaca, allà ho diré?
Tocabaca.
La valla de Tocabaca, diríem,
està cerclada per dues serrelades.
Una serrelada, que és la Sumsas,
que és de Cilúric,
i els Escut Precàmbric,
que és la de la serrania de Chiquitania,
i que davall s'ha desenvolupat dintre el mig d'aquestes dues serrelades.
I a base d'aquestes dues basans,
ha sigut on s'han practicat tota la sèrie d'exploracions.
S'han recorregut aproximadament quasi mil,
o sigui, més d'aquí mil quilòmetres,
amb tot aquell recorregut,
buscant cavitats i contactant amb la gent del país.
Abans em comentaves que és pre-selva amassònica,
és a dir, que no és ben bé selva amassònica,
també hi ha una part de la selva amassònica
que està dintre de Bolívia,
però és pre-selva,
és a dir, que està pràcticament tocant,
molt a prop de la selva amassònica.
Exactament, totes les conques aquestes dels rius
que deixen aquestes serrelades que he comentat abans,
totes van dintre el principal,
si hi ha el riu del Grand, el riu del Marmori,
i ho desenvolupen a l'Amazones.
També es podria dir que el que diem de selva,
el que és pròpiament la selva pura,
aquella amb la humitat és 100%,
i la humitat de la roba és tan gran
que quan te la poses i te la treus cada dia al dematí,
quan està en xopa.
A la zona del que està nosaltres és pre-selva,
llavors hi havia punts que sí que hi havia molta humitat
i altres punts que teníem més solatge
i es podíem assecar.
Partíeu de la base,
teníeu a la vostra disposició uns mapes aèris
fets via satèl·lits,
sedits per la NASA, crec, no?
Així és, sob aquest treball,
sob aquesta fotografia de via satèl·lits
s'ha muntat tota l'expedició.
Ha sigut curiós perquè resulta que en un any
aquesta fotografia aèria està variada totalment.
L'expedició va arribar al punt concret del GPS,
al punt concret on estaven aquests llacs,
aquests humiders,
aigua que entra dintre la muntanya,
i la superació ha sigut tan gran
com que el llac ha desaparegut.
Però no penseu que és un llac normal,
és un llac de dos quilòmetres quadrats de superfície.
ha desaparegut totalment
per la intrusió d'una planta brasileña
que ells no desconeixen,
com pot ser possible que una planta tan lluny
de la frontera de Brasil
ha entrat en aquella zona de Bolívia
i ha destruït tota la fauna que existia en aquest llac
i al mateix temps ha absorbit aquesta planta,
absorbit tota l'aigua d'aquest llac.
O sigui, el llac ha desaparegut.
I el que encara tenen més por la gent del país,
perquè nosaltres estem en contacte amb els serveis
d'Àrees Protegines, el CERNAP.
Us vam fer una bona rebuda, no?
En banda i tot, eh?
Bé, faltava la banda, no?
Però bé, els protocols han sigut extraordinaris, no?
Els protocols han sigut extraordinaris.
Penseu que, en principi,
hi havia tres conferències importants a realitzar el país,
una que era Santa Cruz, La Paz i Cochabamba.
Cochabamba es va posar perquè, realment,
els problemes polítics del país encara no estan ben fixes.
Tothom està esperant el que passi a partir del mes de desembre.
però el que és en qüestió de la Paz,
vam tindre l'oportunitat de poder contactar
i parlar amb el viceministre de Cultura i Esports,
amb el director general d'Esports de Bolívia,
vam contactar amb ell i vam poder comentar-li
el que era l'expedició.
I després amb un tinent coronel,
que aquí vam tindre ja l'oportunitat
de poder planificar a anys vista,
no tan sovint,
a anys vista la col·laboració de l'exècita
en el transport de helicòpteres
per una propera expedició dintre uns anys,
no ara actualment, dintre uns anys,
per poder desplaçar l'expedició a los cerros bailadores,
que són 30 quilòmetres dintre la selva,
i nosaltres a la expedició
ens érem materialment impossibles
a un sònec que havia que obrir,
a cop de machete.
Ja vam fer una altra sòna,
de la sòna de Santiago Corazón,
que vam estar 12 hores a cavall,
per la tornada, 6 hores de nada,
i que realment va ser una expedició molt dura.
M'imagino també que amb una fauna,
en fi, uns animals autòctons
que no sé què s'hi va trobar,
però baixa, que hi deu haver de tot,
no?, per allà, enmig de la selva.
La selva és espectacular.
Qui realment hagi vist algun documental
o bé hagi viscut algun viatge,
el que és la selva,
pot imaginar-se que entre la vegetació
i la fauna és una cosa extraordinària.
El nostre acampament estava al costat d'un riu,
boca xico,
i l'he donat per un tipus de peix petitat
que vam comprovar després,
quan ens banyàvem amb ells,
que en lloc de la boca tenia tentates petitones,
no?
Eren piranyes o...?
No, no, eren piranyes,
era un peix petit que Osvaldo,
el company Vladimir,
és el que està fent els treballs sobre aquest peix
i ens enviarà ràpidament, no?
Són peixos molt petits
i tenien una boca amb dues files de dents, no?
I el bo era posar els peus dintre l'aigua
i veies allà com t'anaven prossegant, no?
En passia colleta.
Sí, justament, no?
Era curiós, no?
I quan rentàvem els plats i això,
eren centenars que se ficaven allí
a menjar el que es podien recollir dels plats, no?
Josep, segurament tot això hi ha fotografies fetes, no?
Perquè portava un company periodista...
Sí, el Xema Morera.
Sí, en total hi ha unes 4.000 fotografies realitzades.
També s'estava filmant un petit documental en vídeo,
però en el trajecte la càmera va...
S'ha filmat una hora,
la càmera va tindre un sostreguet anant a cavall,
és bastant difícil d'estar 6 hores de la cavall,
però hi ha una hora i encara es pot veure alguna cosa.
De aquest material què en fareu?
Teniu pensant fer alguna mostra, alguna exposició?
Exactament, sí.
Sí, en principi està previst que tot el material
és per omplir els treballs de l'expedició,
després es farà un petit muntatge audiovisual
i després intentarem fer una exposició
perquè la gent pugui disfrutar del que és la preselva,
la preselva boliviana.
Éreu, crec que 8 persones, no?
D'aquí que sortiu el passat dia 26 de juliol
cap allà, cap a Bolívia.
6, 8 persones?
8 persones, exactament.
Els companys, per exemple, hi havia el Gerard,
que era encarregat de part d'analítica,
va ser molt important a l'analítica que s'ha realitzat allà,
s'han fet més de 8 analítiques
i 15 paràmetres en cada analítica
dels centres de cavitats.
Després hi havia Vicente Esteve,
que s'encarregava de la part de topografia,
el Carles Valsobre, que s'encarregava de la part informàtica,
tot el que són mapes, introduir els datos de GPS.
Després hi havia el Toni Gallesat,
que s'encarregava de la part de topografia
i també del nostre, diríem, salut,
perquè dintre la salva
portava un gran equip de medicaments
i aparells per poder controlar-nos nosaltres.
Després ho explicaré en un cas concret.
Després hi havia el Carles Fongivell,
que també estava part de responsable de material,
el Concentor de Morxilla,
que s'encarregava de part de topografia a instal·lacions,
i em sembla que no ho deixo ningú més.
Explica'ns aquest cas concret,
que ara ja ens explica la curiositat.
Què us va passar a la salva?
Bé, dintre de la salva sempre...
Com a europeus sempre som una mica sensibles,
sempre ens tenen a portar una mica d'un cotó fluït
quan anem a aquests països
una mica desenvolupats.
El que procurem és sempre dintre d'una sèpcia,
dintre del nostre control,
una sèpcia total,
tant que sigui amb l'aigua
com que sigui amb les picades dels mosquits.
Jo dic que quan vam trobar el que és el llac aquell,
si imagineixo els milions i milions de mosquits
que existien en aquell sector,
és espectacular.
No podíem ni respirar quan vam entrar dintre el que és veure
o intentar buscar el que és el summit.
Dintre de la part de la medicina,
a l'altònia que llisava hi havia una sèrie de controls.
Quan vam estar a la zona,
a 4.000 metres de la zona de Cochabamba,
imagina't que teníem uns controls.
Imagina't que hi havia companys que arribaven
dels 93 a pulsacions per minut fins al 120.
O sigui, respecte a l'altitud.
La pressió constant de cadascú estava entre 12,7 i 9,3,
la pressió del cos.
O sigui que estàvem dintre els límits normals.
Però quan passàvem a altures exagerades,
que és un país molt, molt alçada,
arribàvem a 120 pulsacions per minut.
Jo n'hi do.
Sí, de fet hi ha un treball,
dintre de l'informe es farà un treball de medicina,
en totes les apartats medis que vam fer servir,
els medicaments i tot el que és el concepte de la medicina que vam fer.
Quina va ser la col·laboració del museu de Noel Kempf de Bolívia?
És un museu de força, prestigi a nivell mundial?
Exactament.
O sigui, totes les expedicions que vulguin anar a investigar a Bolívia,
quasi totes passen a través del museu Noel Kempf de Bolívia.
Allí tenim la col·laboració de Vladimir,
que és un especialista en peixos,
i a través d'ell vam sentir tots els contactes
i va entrar dintre l'expedició
a intentar investigar aquella part que ell normalment no se pot arribar
perquè no hi ha cèntims per poder moure's.
A l'expedició s'hi va incorporar una especialista,
una antropòloga, l'Erica Pia,
és italiana,
porta 20 anys treballant a Bolívia
i s'hi va incorporar a l'expedició nostra
perquè d'aquella banda allà baix també l'interessava per poder investigar.
i gràcies a aquestes màxims autoritats
hem pogut fer un gran treball.
És espectacular,
o sigui, en el moment no cal posar d'allò medalles,
però a nivell mundial són uns treballs extraordinaris que s'han dit allí.
Explica'ns alguna cosa de l'interior de les cavitats,
perquè aquí la majoria de mortals
no anem habitualment per a terra per cavitats
i m'imagino que el món que es troba allà sota
és totalment diferent del que un es pugui imaginar.
És a dir, que d'entrar hi ha el silenci,
absolut, aquella frescor, fred,
no sé, el canvi de temperatura.
Com a espiòlegs,
per a la gent que vulgui escoltar
què és un espiòleg perquè s'endinja la cavitat,
diríem que és com tornar al dintre
del ser matern de la mare,
o sigui, dintre del cos de la mare,
dintre del silenci, del caliu de la cavitat.
Encara que els conceptes
que tenim dintre les cavitats,
diríem que és tornar als orígens del metrometriament,
el fred, l'aigua limitat,
la foscor, el silenci,
són conceptes que, ara actualment,
els humans que anem caminant de sol,
dintre d'aquestes cavitats,
pot resultar
també una mica de compromís,
una mica d'esforç.
Però, com a espiòlegs,
això ens encanti i ens agrada.
Respecte a les cavitats que vam fer a Bolívia,
vam poder també localitzar
una sèrie de cavitats importants,
com la cavitat de...
No, el col·lo, no.
Ja sortirà, ja sortirà.
Bueno, una cavitat que vam poder connectar
dues parts del sistema
que fins ara no s'havien localitzat,
que són força interessants,
400 i escaig metres de la longitud,
i un riu subterrani,
molt important.
Després, tot això,
que no serien roques calisses,
que normalment no s'oblopen les cavitats,
sinó que seria en arenisques,
que és la zona del concepte
de cavitat que hi ha per allà.
I altres cavitats,
bé, són 16 cavitats noves
que s'han catalogat,
i la més important és aquesta.
Molta quantitat d'aigua, també, no?
Allà a Bolívia tinc entès
que les precipitacions són molt fortes
i que tota aquesta aigua va per algun lloc
que no se sap massa bé on.
El que, sí,
aviam,
la polimetria de la zona
que estem treballant nosaltres
són 2.000 litres per metro quadrat.
O sigui,
imagineu-vos la polimetria que hi ha.
Hem escollit el mes d'agost
perquè allà és l'hivern,
o sigui que la polimetria
baixa a nivell en zero.
A partir d'octubre,
setembre-octubre,
és quan comença la polimetria gran.
on vam poder nosaltres desplaçar-nos
amb els totterrenys
per aquella zona allà,
quan entra,
quan es posa a ploure,
estan 4 a 6 mesos incomunicats.
Quan passàvem per aquells ponts
que termolava el pont sencer,
a vegades pensàvem,
si aquelles dues tonelades
que passava el totterreny
podria aguantar el pont,
perquè anàvem corregir
el que és la fusta, no?
O sigui,
molt precari tot allò.
i diuen que estava bé la carretera.
Per nosaltres érem impossible.
Sobretot els pinchassos
que teníem a les rodes
era...
El par de cada dia, no?
Sí,
era el par de cada dia.
El problema era
que aquella gent
amb poques eines
podien associar-te els problemes, no?
Et desmunten un motor
i et el munten
en qüestió de...
Ni t'imagines.
Seria llarg explicar
el que hem de veure nosaltres allà.
Quines temperatures
us heu trobat?
Molts canvis de bruscos
de temperatura
de la nit al dia, per exemple?
Sí,
hem pogut comprovar
el que són els surazos.
Els surazos són uns vents freds
que venen de la part d'Argentina
i hem pogut comprovar
el que són els surazos, no?
Pensem que estàvem
en la zona de Xochís
i va baixar la temperatura
fins a 9 graus
i la boira va baixar
a nivell del poblat.
I la gent que ens ajudava
va dir que ells no es movien
perquè a dintre la salva
amb aquelles temperatures
i amb aquella boira
no es podien...
no veurien el camí.
La collida abans
ja hem comentat
que per part de les persones
que eren allà
doncs que ha sigut excepcional
com són la gent de Bolívia?
Com els definiria?
Són gent oberta
gent oberta
i col·laboradora
però tenen un defecte
que demanen sempre.
S'ha demanat molt, no?
Quasi tot els...
per exemple
quan estàvem a la zona
de Santo Corazón
el ricón del Tigre
i tot això
sempre...
hi havia un alcalde
en cada poble
no?
Són petites comunitats
de 200 habitants
i hi havia l'alcalde
com a màxima autoritat
però penses tu
que l'alcalde
pot ser la màxima autoritat?
Doncs no ho és.
És el cacique
qui mana allí.
El cacique?
És el cacique
i clar
sempre diuen que anem a buscar
del cacique
i a través del cacique
per molt que digues l'alcalde
el que hi ha el cacique
és el que va anar a la missa
en aquest cas concret, no?
Però la gent
són gent receptora
molt maca
col·laboradora
però ja dic
sempre tenen
el defecte de demanar.
Abans ja ens has explicat
que han fet descobertes
absolutament
impressionants
com per exemple
aquell llac
que havia desaparegut
per una espècie
no autòctona
que havia vingut
de Brasil, no?
i que havia fet desaparèixer
un llac
en fi
que sortia
el GP
sortia a la imatge aèria
a través del satèl·lic
que teníeu
i allà no hi era.
No existia.
i és tan greu aquest cas
que en contacte amb el CERNAP
al qual li vam informar
perquè ells desconeixien tot això
i fins i tot de la zona
que estàvem nosaltres
és que el desconeixien totalment
és tan greu aquest cas
que ens han demanat ajuda
per intentar posar
una solució
a aquest problema.
En quin moment
el problema més greu
que tenen ells
és que aquesta planta
entre la zona
d'Amboro i el Beni
on hi ha comunitats indígenes
que viuen
del riu
i dels llacs
que ells tenen allí
i que es multiplica
com s'ha multiplicat
en un any
s'ha multiplicat
a la zona aquesta
que hem estat nosaltres.
Intentarem desaquí
fer una mica de guia
a través del Gerard
que és licenciat
en Medi Ambient
i llavors intentarem
buscar una solució
a aquest problema
tan greu que tenen ells.
I me comentaves
també com espectacular
hi ha dos casos concretes
que coneixi jo
a través de les informacions
que pugui tindre
un està a Espanya
i l'altre ha sigut
a Bolívia
a la zona aquella concreta
també hem estat nosaltres
al costat d'aquests llacs
hem trobat una surgència
surgència és on
l'aigua de l'interior
d'un sistema
surt cap a l'exterior
fos notat una surgència
d'aigua blanca
diríem aigua blanca
pot ser que sortia
no sé en gas
no no
és aigua purament blanca
i això
el nom científic
se diu
per segon llet de luna
llet de lluna
és un cas concret
i les analítiques
que s'han realitzat
estan molt carrades
de sulfats
sulfats vol dir
que interiorment
podem tindre
que aquesta aigua
estigui travessant
una zona de guixos
molt important
per la qual
els dissol
i surt en aquesta
estructura blanca
que és bevible
es pot beure
però bueno
certa precaució
fa respecte
però bueno
és un cas excepcional
la col·laboració
del gent del país
com més gent
és una sala
bastant tupida
la zona aquesta
de Tucavaca
a la banda
del Siluí
aquella
de la sala
de la sala
de la Sonsas
la gent d'aquella
han dit
que intentaran
buscar
algun forat
i ens passaran
informació
i a través
d'una petita antena
que ells tenen
i comuniquen
a través d'un altre sector
ens passaran
la informació
i ho entendrien
dintre uns anys
no ara
dintre uns anys
ho intenten
muntar en d'expedició
ara Josep Estivill
m'imagino
que ha recopilat
que dèiem
al començament
ha recopilat
tota la informació
totes les conclusions
a què heu arribat
tot aquest treball
que ara
clar
heu estat 35 dies
allà in situ
fent feina de camp
però ara toca
posar ordre
una mica d'ordre
així es posa l'ordre
en el 2002
es va fer un bon treball
el treball
no va acabar
presentant
els informes
sinó que va continuar
fent aquells treballs
i amb aquesta expedició
posar a l'ordre
de tota aquesta informació
que tenim
s'obinçar
a la gent del país
i passar
a les autoritats
d'aquí a Tarragona
i a la Generalitat de Catalunya
són treballs
molt macos
i que realment
són a nivell
per a la gent
molt experimentada
i que permeten
que des de Tarragona
puguin veure
el país
com en aquest cas
de Bolívia
un agraïment total
perquè la col·laboració
per part de la gent
dels autoritats
del país
de Bolívia
com a les autoritats
de Tarragona
ha sigut
una relació
molt maca
pensem que
la entrega
de la bandera
de Tarragona
que ens va realitzar
el senyor Raül Font
el dia abans de marxar
aquesta bandera
en aquest moment
està dipositada
a Santa Cruz de la Sierra
a la casa d'Espanya
que es van cedir
al local
per realitzar
una sèrie de conferències
que es donava
en el país
i bueno
ha sigut
una col·laboració total
i la gent
que ha vingut
a les conferències
ha sigut
les màxims autoritats
i enteses
del país
tant en geologia
com en arqueologia
i les propis autoritats
de l'Ajuntament
La Universitat d'aquí
la Rovira i Virgili
també ha col·laborat
amb un estat d'interès
Sí, exactament
la Universitat de Rovira i Virgili
ens va fer
un formulari
de protocol
perquè
bolivians
d'últim curs
de carrera
de paleontologia
poguessin venir
a estudiar aquí a Espanya
el problema
és que
dintre de les dues
tant sigui el Museu d'Arqueologia
a la PAD
com la part
del Museu
del Mercado
no s'acaben d'aclarir
llavors la meva solució
ha sigut
ràpida
i
expeditiva
posar aquesta informació
en mans del director general
de Cultura de Bolívia
i sigui ell
que s'hi determina
però això s'informarà
de la Rovira i Virgili
perquè encara
en aquell moment
no puc parlar
amb aquest això
hem portat un set de mostres
tant de terres
de les cavitats
perquè dintre
hi ha diferents departaments
de la Universitat de Rovira i Virgili
estan interessats
en fer cultius de fongs
a veure què és el que poden trobar
i això és molt important
és a dir
un treball
molt complex
i complet
tot el que és
saltar dintre de l'expedició
el cavitats
segons
m'imagino
que són d'aquelles
totalment sorprenents
estalactites
estalactites
o no?
o és diferent?
totalment diferent
totalment diferent
estem parlant
són
arenisques
i les úniques estalactites
que hem pogut observar
ha sigut
una sola cavitat
una sola cavitat
i ben just
amb un contact
en un cantó
però a tot a més
són arenisques
són cavitats
que la corrosió
i l'erosió de l'aigua
han anat creant
aquestes
petites galeries
com a cas concret
del que s'ha emmissarat
ara han sortit
com sense la llum
sortiu de fang
fins al coll
sí, sí, sí
fang i arena
el problema han tingut
el Xema ja ho sap
el problema ha sigut
l'arena
l'arena ha sigut
un dels dos problemes
més garantintes
de la fotografia
ja que
o bé aturava
s'enganxava
del durador
o els flassos
quedaven inutilitzats
totalment
això
un fotògraf
és una
recapi la paraula
però vaja
és un problema
és un problema
molt greu
sí, sí, sí
ja dic
resumint
realment
el que s'ha de l'expedició
ha sigut
un treball
extraordinari
un treball
de recopilació
un treball
de mostres
d'analítiques
mostres de terra
i tot això
el que avança
és intentar posar
una miqueta
d'ordre
i aclarir
tots els
tots els
punts
que queden
quan calculeu
més alment
Josep
podrem veure
aquestes fotografies
aquest
treball final
teniu alguna
previsió
o s'ho aneu en calma
ara de moment
voldreu de fer la maleta
i després ja en parlarem
de moment ja dic
la motxilla
encara s'ha de fer
i realment
avui començarem a fer
la motxilla
i calculem
uns 15 dies
aproximadament
i també m'agradaria
uns 15 dies
començar a veure
alguna cosa
d'aquest material
que portem aquí
el muntatge
d'audiovisuals
i tot això
potser trigaríem
un mes
també m'agradaria
dir en aquest moment
la col·laboració
que han tingut
de les institucions
de Tarragona
Diputació
VIP
Carrefour
Esports
de Tarragona
per tant
esports
tota aquesta sèrie
d'institucions
que ens han pogut
ajudar
per tirar endavant
aquesta activitat
d'estrenari
Quan un veu una
i acabem
no em prenc més temps
però és que això
no puc estar
a preguntar-t'ho
quan un veu
una pintura rupestre
de 3.000 anys
abans de Cris
quan la té al davant
què penses
i a més
ser molt conscient
que potser
fa milers d'anys
que no l'ha vist ningú
No, no és que
no hi havia cap
no hi havia cap control
no se sabia
i ara
totes les habitacions
estan situades en GPS
Com eren?
Per cert
quines formes tenien?
Doncs mira
moltes havien
les mans
eren marques
de les mans
altres
eren figures
com a llargandeixos
amb perifetes portes
hi havia com a figures
també d'aranya
hi havia altres
que eren ratlles
correlatives
una de l'altra
altres
es posava
un de l'altre
o sigui
són significatius
són uns dibuixos significatius
i a través
de la llicapia
doncs
intentaré
posar mi catador
d'aquests dibuixos
ella és una experimentada
antropòloga
20 anys a Bolívia
i està fent
un catàleg
de la sèrie de capitats
que va allà
per això ens va acompanyar
perquè la sona allí
no la controlava
jo ha sigut
jo crec que haurem de fer
una segona part
i explicar més detalls
d'aquells que aniran sortint
de tota manera
Josep t'agraïm
molt que avui
amb la motxilla
per desfer
encara s'he vingut aquí
a Tarragona Ràdio
explicant-s'ho
a parlants d'aquesta expedició
a la vall
de Tocabaca
Bolívia
heu estat 35 dies
un grup de 8
terragonins
allà investigant
diferents cavitats
d'aquesta vall
i heu arribat
algunes conclusions
que avui
s'han avançat
algunes
però que d'aquí
una 15 o 20
de dies
en tindrem
moltes més
Josep gràcies
i descansa
de fet
en aquell moment
estava
l'horari de Bolívia
en aquell moment
estàvem aixecant-se
de dormir
aquesta hora
s'ha de aixecar-ho
són la sèrie
a les 6 i mitja
del dematí
encara tens una mica
de jet lag
bastant
11 hores de vol
des de Biro Biro
a Santa Cruz
fins a Espanya
a Madrid directe
és molt cansat
Josep gràcies
recupera't
fins aviat
fins aviat gràcies
Vostès en el marxin
són dos quarts
i mitja
d'una
del migdia
perquè d'aquí
a pocs minuts
els donem
alguns
consells
en fi
parlarem
de reduir
aquests aquilets
de més
que tots hem fet
aquestes vacances
del mes d'agost
parlarem
amb un fisioterapeuta
i també
amb un expert
en nutrició
serà d'aquí
a pocs minuts
a pocs minuts