Parlem de tres exposicions ben diferenciades, totes elles destacades.
El Museu d'Art Modern ens dona la possibilitat de gaudir de la mostra
Quatre Gats de cases a Picasso i una altra mostra Jacint Salvador,
un camí vers l'abstracció.
Rosa Ricomàs, la directora del Museu d'Art Modern de Tarragona.
Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Saludem també Pilar Sada, és la directora del Museu Nacional Arqueològic.
Pilar, bon dia.
Hola, bon dia.
Un altre any també ens oferiu una possibilitat diferent,
una exposició, en aquest cas, La fragilitat en el temps, el vidre, a l'antiguitat.
Heu fet aquí com una mena de recull, podríem dir, de material molt interessant.
I ens acompanya l'artista Rafael Bartolozzi.
Rafael, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, encantats de saludar-te.
A l'antic ajuntament podrem veure Tecla, viatge profund.
Exposició en principi, si més no pel títol, estretament vinculada amb la festa.
Sí, sí, exactament.
Bueno, ha coincidit dues coses, no?
Un, que m'havien dit de fer una exposició per la festa de Santa Tecla,
i un altre que acabava recentment de tornar d'un viatge per Síria i per Jordània,
la qual cosa estava ja treballant sobre el tema, diguem, d'aquesta zona.
Vas buscar una mica, eh?
A la Tecla, per allà, per Turquia.
I la veritat és que s'han juntat les dues coses, sí.
Molt bé, la veritat és que ens trobem amb tres propostes artístiques
de caràcter molt diferent, no només per estil, sinó des del punt de vista cronològic.
Estem parlant de l'antiguitat, en el cas del Nacional Arqueològic,
estem parlant d'art contemporani, amb Rafa Bartolotzi,
i estem parlant d'un període de les avantguardes a Catalunya realment extraordinari.
No us poseu d'acord, ja ho sabem, però déu-n'hi-do, eh?
Aquesta bona oportunitat que tenim.
Són complementaris, no?
Per això ho dic, que som tres coses ben diferents, per això justament, no?
No, l'art i jo diria que...
Per antiguitat, Pilar, comença tu.
Per antiguitat, sí, sí, justament.
No, a veure, la nostra exposició va des del segle VII abans de Crist fins al segle VI després, no?
Per tant, realment estem parlant d'un període molt dilatat i a més a més això, no?, de l'antiguitat.
Però, de totes maneres, jo penso que es pot veure fins i tot l'antiguitat
des de l'estrita contemporanitat, també, no?
En el nostre cas hem presentat aquesta exposició,
que és una exposició organitzada de producció del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Com alguna altra vegada ja hem parlat aquí,
l'entitat Museus d'Arqueologia de Catalunya està en un període de renovació,
del que se'n diu la refundació, i per tant està reestructurant-se.
I aquest és el primer projecte que presentem a Tarragona dintre d'aquesta reestructuració.
Un projecte molt interessant perquè està fet en base al patrimoni
de totes les seus que composen el Museu d'Arqueologia de Catalunya,
és a dir, Empúries, Girona, Ullastret, Barcelona, Tarragona,
que estem treballant en col·laboració amb aquesta entitat.
I, per tant, és una mostra de vidre antic,
des del segle VII abans d'acris fins al segle VI després.
Molt interessant, 150 peces que jo diria que són,
per la seva conservació, per la seva qualitat i pel seu estat de presència,
és una ocasió única de veure aquesta col·lecció
i que, a més a més, ens permeten entrar en molts temes,
des del tema d'un element tan quotidià com és el vidre,
en la nostra actualitat, a la seva antiguitat.
El vidre es coneix des de fa més de 5.000 anys,
a la seva evolució, el seu comerç, la seva tecnologia...
Vull dir que hem preparat tota una sèrie d'activitats entorn a l'exposició,
que no és només l'exposició, sinó tot el que hi ha al voltant.
I amb això que parlàvem de la contemporanitat,
al mateix dia de l'inauguració,
es presenta un concert de Xavier Maristany,
que és precisament un concert amb percussió de vidre
que lliga l'antiguitat i la contemporanitat.
Penso que hi ha moltes possibilitats.
La fragilitat en el temps, el títol molt ben trobat.
En el cas del Museu d'Art Modern de Tarragona,
molta gent fins i tot viva, podríem dir,
es trobarà amb escenaris, amb imatges, amb informació
que li serà molt familiar en el temps, no?
Bé, especialment l'exposició dels Quatre Gats
és aquell punt del modernisme amb abollició,
a l'entorn d'una taverna víntica, en aquest aspecte,
i el títol ens parla de cases a Picasso,
perquè cases en fó un dels fundadors,
mentre Picasso en aquell moment era un jove pintor
que accedia als Quatre Gats
i on va fer una de les seves primeres exposicions individuals.
Tots hem sentit parlar dels Quatre Gats,
aquesta exposició...
El mític.
Exacte.
A part de pintura i escultura,
també disposa d'elements propis del que era l'espai,
els propis Quatre Gats que identificaven l'espai,
gerres...
També disposa de material de bibliòfil,
que són menús, cartes,
en referència a Pere Romeu,
que era l'amo dels Quatre Gats
i els que allí feien la tertúlia i allí es posaven.
I també s'ha fet una exposició
sobre les portades de les revistes,
que es van editar sota aquest nom,
i també d'una sèrie de llibres editats dins del marc de creadors
que d'alguna manera eren tertulians d'aquesta taverna.
Creiem que és una exposició molt atractiva per aquesta diversitat
i perquè també com a tarragonins ens sentim identificats
amb moltes obres de les que hi ha,
ja que els seus autors no són de les nostres terres
o van treballar part de la seva trajectòria artística
en les nostres contrades.
En el cas de les dues exposicions,
tant del Nacional Arqueològic com la del Museu d'Art Modern,
són mostres molt assequibles al públic en general, no?
A veure, jo crec que la dels Quatre Gats
és una exposició que no necessites potser uns coneixements previs
perquè l'experiència de vida,
el que és els mitjans de comunicació,
els teus coneixements com a formació,
ja t'hi han apropat.
El modernisme no és un moviment que puguem dir
que sigui difícil ni d'entendre.
Potser una miqueta més complicada serà la de Jacint Salvador,
que és la de Quatre del Camí vers l'abstracció,
ja que es tracta d'un artista vinculat a les avantguardes,
molt vinculat a Picasso,
perquè hem de pensar que ell mateix fau el famós model
de l'Arlequí de Picasso
i que d'alguna manera va fer un procés
vers l'abstracció geomètrica molt interessant.
Un autor nascut a Montroig, mort a Castellet,
que potser la seva obra no ha estat prou reconeguda,
que fins i tot la seva mort va passar molt desapercebuda l'any 83
i que a mica a mica, a través d'entitats com la Generalitat de Catalunya,
com el Museu Nacional Centre de Reina Sofia
i ara nosaltres, i especialment la Sala del Mau,
han aconseguit donar-li altra vegada aquest protagonisme
i aquesta importància que havia quedat una mica relegada.
En aquest sentit, per tant, és un artista encara per descobrir
per una bona part del públic, no?
Jo crec que sí, jo crec que sí.
A veure, fora dels grans àmbits de l'estudi i de la difusió de l'art,
no he estat un artista proper al públic en general.
Presenteu un llibre també?
Sí, sí, una obra del doctor Antoni Salcedo,
que d'alguna manera hem intentat aportar novetats
en un període una miqueta obscur,
que va ser l'època de la Segona Guerra Mundial
i la seva estada a Suïssa.
El doctor Salcedo va fer un estat a París
per fer una recerca en biblioteques i arxius
i ha estat un llibre en el qual aportem novetats documentals
que ajuden a conèixer més a fons aquest artista.
El llibre el presentareu en el decurs de la inauguració
el proper divendres.
Divendres també inaugureu el Nacional Arqueològic
i hi haurà aquest concert, que deies, no?
Sí.
En el cas de l'exposició de l'antic Ajuntament
sempre podem parlar amb l'autor,
que sí que ens pot explicar allò que no acabem de veure clar
en la seva obra.
Però és curiós com les coses a vegades coincideixen, no?
Perquè des del principi que em va dir el Jordi Avelló
de fer una cosa,
primer no sabia el que faria de moment
o què estava treballant,
si continuaria fent les mateixes coses o no,
això fa un any.
I després el fet que s'ha coincidit
amb aquestes dues exposicions és curiosíssim,
perquè clar, jo el que estava fent
és a través d'un viatge profund,
com tu parles d'un viatge fràcil,
però clar, utilitzant els sistemes museístics antics
per fer coses meves, escultures petites,
representant quasi elements
com si fossin falsos,
molt més antics que jo.
Com si fessis imitacions de peces antigues, vols dir?
Sí, dintre del món...
Amb la perspectiva actual, no?
Dintre d'aquest joc de viatge profund,
està molt basat en tot l'arqueològic,
o sigui que no sé si també
podem parlar de 6.000 o 8.000 anys abans de Cris,
perquè és tota la Bíblia,
és el món bíblic i clar, és molt antic.
Des del punt de vista material,
parles de peces, d'escultures petites,
també quadres,
què és el que ens ofereix en conjunt la mostra?
Està molt dividit en dues sessions,
perquè l'antic ajuntament té com a dos espais.
Un, però clar, no us l'apuntaré tot,
perquè és una gràcia.
Un, sí que tindria aquest aire, diguem-ne,
de museístic,
totalment, i més aviat,
per ser arqueològic,
i l'altre és més pintòric.
Les dos quadres que estàvem fent,
o que estan fets,
en relació amb aquesta mena de món,
diguem-ne, de misteri i de la regenda, no?
I després, curiosament,
a l'espai actual,
o al bar actual dels Quatre Gats,
hi ha dos quadres imitant
les coses que existien de casa,
que també ho vas fer jo,
i són els que estan ara.
Tota aquesta...
Que és una exposició molt antiga,
que vas fer amb la Ranz,
i que es deia Escòpia,
i van imitar totalment tota l'obra
i l'element de los Quatre Gats.
O sigui, ja és curiós, això.
M'ha cridat això que deies...
No és que ho pugui fer representant
de les tres exposicions.
I ara,
però a mi m'ha cridat l'atenció,
tornant a la teva en particular,
a això que deies del viatge,
de la cosa bíblica,
estàs entrant en un món així molt espiritual,
una mica esotèric,
és un canvi respecte a altres coses
que has fet anteriorment?
Bueno, aprofito el que és el viatge,
i el viatge allí impressiona molt
perquè és el món de la creació.
Almenys és el que l'home es va inventar
i va escriure,
doncs en l'Antic Testament
és on passen les coses,
on es mor Moïsès,
o arriba Abraham,
i clar,
això et frapa molt
perquè estàs vivint un conte,
o una leyenda,
o una credibilitat,
la creació en si,
la creació si la poses també
a l'ordre del que fem els artistes,
però clar,
estem sempre lluitant
en crear coses noves,
no?
Creació amb l'idioma
em sembla que vol dir
fer alguna cosa de res,
de l'anada.
A partir de l'anada
construir alguna cosa,
això és el creador,
no?
I això en el món artístic,
clar,
és una cosa bàsica.
I en aquest sentit
sí que té una gran profunditat
estudiant
per què es crea,
per què fem nosaltres ara,
què s'ha fet abans,
etcètera, etcètera.
Inaugures divendres.
Ets present a les teves inauguracions,
com gairebé tots els artistes?
Home,
a la inauguració normalment sí,
al seguiment de l'exposició
intento escapar-me,
fer guàrdies no.
Jo això imagino que té un perill,
i tant la Pilar com la Rosa
ho deuen saber,
d'aquell visitant,
despistat o no,
però que busca
l'artista
i l'interroga
sobre la seva obra.
Jo no sé si és un moment
d'aquells que busques
un foradet per tan greu,
que dius,
escolti,
que jo no vull donar explicacions,
vostè faci, no?
Miris a...
Home,
jo crec que la meva feina...
O a tu t'agrada,
allò,
parlar amb els visitants
i explicar-li...
Gens,
m'agrada parlar molt,
però no...
Però no,
no que et preguntin
dels visitants.
No ho faig enllà,
no,
perquè jo crec que la meva...
la bo ja està feta,
vull dir,
ja està alli exposada.
I el que hem de parlar
són les peces,
són les que hem de tindre comunicació.
Jo,
per molt que expliqui el meu,
serà la meva versió.
I si tu ho poses
és perquè hi hagi
moltes versions
al voltant de la teva obra.
Justament,
és la mirada del públic.
Jo que voldria discrepar una mica,
des del punt de vista pedagògic
i a vegades de visites,
necessitem a vegades,
d'alguna manera,
no explicar l'obra,
però donar unes pautes,
unes idees,
unes pistes,
perquè el que vingui a vegades
sàpiga de què estem veient
o com l'artista ha arribat allí.
O sigui,
això que ens explica
que diu que no vol explicar,
de fet,
és interessant explicar-ho,
perquè ell ha fet un recorregut
i per arribar en aquest punt
ha fet aquest recorregut
i és molt difícil
que el visitant,
sense tindre una petita pista,
sàpiga com ha arribat
l'artista fins aquí.
O sigui,
potser això és el paper
dels departaments pedagògics
dels museus,
però que d'alguna manera
comprenc la seva actitud
en aquest aspecte
i llavors,
des dels departaments pedagògics,
fem aquest paper
d'apropar l'obra
sense,
d'alguna manera
fer una nova versió
del que fa l'artista
per donar aquestes indicacions,
aquestes pautes
una mica
perquè pugui
a vegades
el públic
no passar fredament
per una exposició
sense tindre
doncs arribar
en aquells
punts de treball
i d'abstracció
que arriba a l'artista.
De altres maneres
entenc el paper del creador.
Jo també.
El creador
té les seves motivacions
i té la seva obra
i per això la deixa allà.
Jo penso que és això,
quan s'exposa
en els museus
o en les sales
aquest paper de mitjencer
que l'únic que hem d'intentar fer
és obrir camins.
Tampoc és donar
una versió
unidireccional
i només
una sola versió
sinó que
totes les coses
tant la
de l'estricta
creació contemporània
com
la patrimonial
antiquíssima
poden tenir
moltíssimes visions.
I el nostre paper
en tot cas
és obrir
la possibilitat
de moltíssimes visions
no d'una sola.
Jo entenc
a l'artista
que li costi
perquè donaria
la seva.
I això és una mica...
Home, això és el que he intentat dir.
Així només la teva tanques.
Així ens diu que no s'ha d'explicar tot.
Sí, sí, jo trobo que no.
Però té raó rosa
en el sentit
que s'ha d'ajudar.
És una labor
que ja es fa
a banda del creador.
Ja existeix
la direcció
d'un museu
la preparació
diguem
d'una guia
d'una sèrie
d'exposicions
i després
sí que
nosaltres ho fem molt
és que quan es truquen
i que ja es formen
un grup
o jo que sé
d'escoles
de belles arts
o d'alumnes
o del que sigui
però més aviat
és un diàleg.
O sigui, tu pots
la documentació
del que tu has fet
ja ho escriuen
amb els crítics
i es publiquen llibres.
Una altra cosa
és, perdona,
circumstancialment
en l'acte d'inauguració
que et vingui algú
a preguntar
és diferent
a marcar una línia
i una cita
amb l'artista
que pugui fer
una visita guiada
que és diferent.
Sí, sí.
És molt diferent.
I no oblidem una cosa
que a vegades
amb tanta pedagogia
i perdoneu
i amb tanta didàctica
s'oblida
que l'espectador
ha de donar-se
el plaer d'esforçar-se.
És molt important
esforçar-se una miqueta
també.
fer la seva lectura.
És a dir,
per exemple,
aquesta exposició
que presentem nosaltres
que és una exposició
jo diria
com de joies
però són 150 peces
que són cadascuna
d'elles
una joia
però una joia
que amaga
molts discursos
des del purament
tecnològic
el cronològic
el funcional
el comercial
és que amaga
molts discursos
darrere
i nosaltres
podem donar
una visió
que és
amb la posta
en escena
d'aquella exposició
podem donar
molta informació
que s'hi dona
en cada una
de les peces
i en el conjunt
de l'exposició
podem organitzar
tota una sèrie
d'activitats paral·leles
que estan organitzades
des d'aquesta visió
més contemporània
que pot ser
el concert
del Xavier Maristany
que donarà
una altra visió
i una altra versió
del vidre
a conferències
sortides
per veure
qüestions tecnològiques
com és la sortida
que hem programat
al Museu de Bimbudí
per veure com es fabrica
el vidre
en aquests moments
i que és la mateixa tècnica
que es va descobrir
en el segle primer
abans de Cris
del vidre bufat
o sigui
podem complementar
moltes coses
però crec que és molt útil
deixar la llibertat
a les persones
perquè mirin les coses
perquè observin
perquè reflexionin
perquè donin la seva versió
i jo no sé si li passa a la Rosa
però a nosaltres ens passa
que moltes vegades
els comentaris
dels visitants
sobre l'exposició
o les propostes
que nosaltres fem
ens donen una versió
molt diferent
en la qual
potser tu no havies caigut
o no havies pensat
i fins i tot
unes altres necessitats
que potser tu no havies pensat
que hi poguessin ser
darrere
d'aquella proposta
que tu fas
jo crec que això és un enriquidor
que permet moltes coses
has d'estar molt atent
a el que el públic
que et comenta
et diu
perquè tu presentes
algunes qüestions
presentes algunes observacions
i potser ells
et destaquen
una tercera
el que no es veu
en aquella exposició
llavors dius
bueno a veure
jo t'estic explicant
tot el que veus
i tu m'estàs explicant
per exemple
dels quatre gàs
què més hi havia
d'ara en aquella època
que no estava
o sigui
et veus obligat
d'alguna manera
a pensar
en el que dius
i en el que no dius
perquè algú t'ho pot preguntar
el que no estàs dient
i perquè dius una cosa
i no en dius una altra
també és
hem de tenir en compte
que tot el món
aquest creatiu
i les llegendes
en el cas de la Santa Tegla
o tacle
o com
depèn d'on
es parla d'una manera
o d'una altra
és un món
molt màgic
i s'ha de tindre
molta fe
perquè si no partim
de la fe
allà no existeix res
no sé quants braços
de Santa Tegla
n'hi ha pel món
molts eh
molts escampats
per tot arreu
això del món
de la reliquia
l'última la teniu
aquí a l'arqueològic
no?
crec que ha sortit
d'ahir a l'Eroski
l'última
de Santa Tegla
no, no, no
va sortir
una tecla
una lápida
una inscripció
sobre una tecla
no, però vull dir
que això de la fe
i el que és això
i tal
és molt bonic
perquè la gent
faci aquesta mena
diguem de reflexions
a banda de
el que tu puguis explicar
per això estan els medis
també
que és lo que
teniu que fer
i lo que estem fent ara
i encantats de fer-ho
sobretot recordar
que el dia 16
el divendres
comença la festa
i s'obren les portes
d'aquestes tres exposicions