logo

Arxiu/ARXIU 2005/ENTREVISTES 2005/


Transcribed podcasts: 1390
Time transcribed: 18d 4h 18m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Hola, molt bon dia des del Ceipa de Saavedra.
Som efectivament aquí en aquesta escola on hi ha aquesta exposició.
Ara en parlarem detalladament, anirem parlant dels diferents experiments
que es poden visualitzar aquí, al voltant de fets extraordinaris
com per exemple aquest tren magnètic del qual aquí es pot veure
una maqueta, una reproducció petita d'escala,
però en qualsevol cas que permet visualitzar les possibilitats
de cara a un futur no gaire llunyà que pot tenir aquest aparell,
un tren magnètic que alguns ja existeixen en fase experimental
en alguns països que també en comentarem.
Per parlar-ne a tot plegat d'aquesta exposició
i dels diferents apartats que té, ens acompanya en Francesc Díez
i és a càrdic de física de la Universitat de Rovira i Virgili
i també és un dels organitzadors d'aquesta setmana de la ciència
que ja hem vist en alguns actes i òbviament també d'aquesta exposició
que té un caire internacional, ara també ho explicarem.
Francesc Díez, molt bon dia.
Hola, bon dia.
D'entrada això, que forma part d'un projecte molt gran,
no un projecte europeu.
Exacte, aquesta exposició forma part del projecte LIFE
que permet i té com objectiu la divulgació de diferents aspectes
de la física i de la tecnologia
i distribuir aquesta potencialitat de divulgació
als diferents països de la Comunitat Europea.
Participa a Hongria, a França, al Reino Unit,
a Espanya concretament estan implicats dos grups de Catalunya,
l'Institut de Ciència de Materials
i la mateixa Universitat Rovira i Virgili.
i l'objectiu de l'exposició i el paper que volem que jugui aquí a Catalunya
és que arribi la visualització de tota aquesta potencialitat
que té la superconductivitat, que arribi no solament a la gent de secundària,
que sí que durant tots els matins dels dies laborables
tenint ja en el programa funcionant 900 alumnes de secundària
que passaran a veure aquesta exposició.
Però no solament això, volem que la ciutat, la ciutat de Tarragona
interaccioni amb les potencialitats de l'exposició
i per això hem fet un esforç des de la universitat
en portar l'exposició al centre de la ciutat
i de fet la veritat és que estem obtenint un èxit important
perquè ja han passat, a part dels 900 alumnes de secundària,
han passat per l'exposició 500 persones
en visites monitoritzades, és a dir, monitors expliquen els diferents efectes
que anem visualitzant.
Per tant, estem molt contents d'aquesta sinèrgia que estem obtenint
entre la universitat, la ciència divulgada i la ciutat.
Quants experiments podem veure en total aquí?
Doncs bé, hi ha nous experiments funcionant
però jo breument us intentaré explicar el fonament de dos principis
que són els que sustenten els nous experiments que tenim desplegats
i els quals es poden realitzar de forma interactiva.
Un d'ells, el primer, és demostrar que un material superconductor
no presenta resistència al pas del corrent elèctric
i, per tant, no presenta consum.
Aquest primer experiment que tenim aquí a la planta baixa del Col·legi Saavedra
és un experiment en què tenim una resistència convencional de coure
en sèrie en un superconductor.
Fem passar, com pots veure, 40 amperes
i a la part de conductor convencional, concretament el coure,
ens està fent bullir el nitrogen líquid.
Això és el reflex de l'escalfor que prové,
de l'escalfament que fa el pas del corrent elèctric
al llarg d'un conductor convencional.
Té consum d'energia i ho manifesta
traient un escalfor cap a l'exterior.
La part de superconductor no manifesta,
no està bullint el nitrogen líquid,
no hi ha consum d'energia,
veient llavors que si nosaltres féssim una instal·lació
d'electricitat a casa nostra en base de superconductors
no tindríem consum,
podríem nosaltres estar absents del pagament
de la factura d'electricitat.
Això és el principi de la bombeta, no?
Seria anar bé, vaja, si no hagués d'interrogència
seria una bombeta, seria encandescent això?
Bueno, és evident que no per tot és bo
la utilització de superconductors,
per si el que volem és treure un efecte d'escalfar-nos,
no seria, òbviament, el superconductor un material idoni.
Ara, per transportar energia sense consum,
ahir és a on jugar un paper essencial.
I teniu present que molta de l'energia elèctrica que produïm
no la consumim perquè la perdem en el transport.
Els superconductors tenen la resposta
a no tenir aquestes perdes.
L'altra cosa seria el preu dels superconductors,
que aquesta és una de les traves que hi ha actualment,
perquè els nostres llars tenim, efectivament,
coure, que és la que condueix l'electricitat.
Les xarxes que arriben fins a les nostres llars,
majoritàriament encara són de coure
i, evidentment, és un material que presenta aquesta resistència,
que fa que bé que es perdi,
que hi hagi moltes pèrdues pel camí,
que no arriba i que, a més a més, això suposi un cos.
És, efectivament, el que està passant actualment.
Anava a dir, per exemple,
el material que és molt conductor, que és la plata, crec, no?
Però, clar, és clar, no?
Exacte.
Dintre dels conductors clàssics,
la plata és el metall millor conductor,
no és tant, li ha guanyat en l'aplicació tecnològica,
li ha guanyat el coure,
perquè és més abundant
i s'ha pogut produir a costos més baixos.
Bé, però, parlant del preu dels superconductors
que vostè comentava abans,
els superconductors de la generació actual ja
són superconductors ceràmics.
Aquesta família que s'ha anat descobrint
a partir de l'any 86, no gaire,
permet, primer, utilitzar el nitrogen líquid
com a mitjà de refrigeració,
no com els d'abans que utilitzaven a l'heli,
molt més costós.
El nitrogen líquid, un litre de nitrogen líquid,
nosaltres estem ara en l'exposició
consumint 300 litres diaris
i l'empresa subministradora ens el cobra a mig euro.
Estem al preu d'un litre d'aigua actual.
No és ja, aquest mitjà ja no és un consum
o no és un preu exagerat,
és a dir, que fa la tecnologia de la superconductora
totalment assolible i competitiva
perquè aquesta se pugui implementar en els propers anys,
que segur que vostè i jo la veurem ja.
S'està parlant que abans de l'any 25
hi haurà ja moltes línies superconductors
desplegades en el transport de l'energia elèctrica
i en el que és la segona gran propiedat
de la superconductora, que és la levitació.
Doncs en els superconductors podrem
eliminar tot aquest fregament mecànic
que hi ha en quantitat,
imagines vostè,
els motors i màquines
que en aquest moment estan moguant-se.
Imagines-se.
En fàbriques, factories,
quantitat de motors
accionats per una energia elèctrica
i que estan moguant un eix,
un alternador que també està moguant.
Bé, tots aquests moviments
es fan tractant de minimitzar el seu fregament
posant coginets.
La levitació superconductora
permetrà mantenir estables aquest tipus de moviments
sense cap tipus de contacte,
ni el dels coginets
que necessiten
l'accionament convencional.
Per tant,
els rendiments que ara un motor elèctric
pot tenir d'un 40%
de l'energia que vostè li dona
i que impulsa un motor elèctric
n'aprofita en el millor dels casos un 60%.
L'altre 40% són pèrdues.
Una gran part d'aquestes pèrdues
són pèrdues de fregament mecànic.
En una levitació de l'eix superconductora
aquestes pèrdues s'eliminaran.
Per tant,
estarem fent un món més sostenible
perquè no necessitarem produir tanta energia,
almenys eliminarem les pèrdues.
Les pèrdues també per escalfament,
per calor, pèrdues energètiques.
Aquí podem veure alguns dels experiments.
Som a la part de baixa,
ja hem baixat cap a baix.
Abans ser en dalt hem anat baixant per l'escala
i ara som baix on hi ha la majoria
dels experiments que es poden veure aquí a situ
i el que agrada més l'atenció,
aquest d'aquí, per exemple, què és?
Bé, aquest és uns imants levitants
sobre un superconductor
que està sotmès en un ambient de nitrogen líquid
i permet que aquesta plataforma,
que té uns imants en la seva part inferior,
els corrents magnètics d'aquests imants
han estat memoritzats en un superconductor
i ara permet que nosaltres,
mitjançant aquest joystick,
produïm un moviment
sense tenir contacte amb la plataforma
i el sosteniment superconductor que té.
Està levitant a una distància d'uns dos centímetres
i aquest gosset està visualitzant
que hi pot navegar
sense consumir per efecte de fregament.
Això ho hem vist en pel·lícula de ciència-ficció, eh?
Exacte, sí, sí.
És un efecte que pareix màgic
però és molt real.
És a dir, no és més que
les conseqüències de l'experimentació en física
que s'ha anat fent els últims anys.
Ara perquè no tenim temps,
però aquí vostè en podria fer levitat, no?
Exacte, i realment si vostè s'atreveix,
que segur que s'atrevirà...
Si ho posem, ho provem?
Sí, sí, aquesta plataforma
le permetrà ja fins a 300 quilos.
Està dissenyat aquest levitador superconductor
per aguantar 300 quilos.
Vostè no supera aquesta quantitat,
per tant podrà girar
i li podem donar les revolucions que vostè vulgui
sense que vostè degradi cap tipus d'energia
perquè no té fregament.
No té fregament.
Giri, giri, giri.
Ja està a unes dues revolucions.
Per un minut.
Són baixes, aquestes encara,
però ara podríem donar-li un impuls lateral
si vostè ho suporta.
Exacte, ara ja està, ja està, ja està.
Un ballerí, un ballerí perfecte
sobre una plataforma
sobre una plataforma
que no té cap tipus de fregament.
Queda vista empíricament
l'experiència, efectivament estava a l'habitant,
estava a l'habitant, extraordinari.
Això és una de les experiències que ensenyen aquí
als alumnes que estan en aquests moments
veient l'exposició.
Francesc Díez, aquí,
ara podríem jugar escacs també
amb unes peces que literalment també
l'habiten sobre d'un taulell d'escacs.
Exacte, el principi és el mateix,
el que passa és que hem volgut recrear el mateix principi físic
en diferents ambients
el més normals possibles,
perquè la gent vegi i faci seva
l'aplicabilitat d'aquest efecte
i d'aquest principi físic.
Aquesta sensació que tinc jo ara,
tinc una sensació estranya al cos,
pot ser que sigui de...
No, vostè simplement és que s'ha marejat una mica,
doncs està donant voltes sobre el seu propi eix,
però amb això no té cap efecte...
Volia donar rellevància al fet que acabem de viure,
perquè no m'ho hem vist en el moment,
però he estat literalment l'habitant durant un segon.
Exacte, sí, sí, segur que aquesta sensació
segur que no té relació
amb la superconductivitat i el magnetisme,
és totalment compatible
amb el confort i el benestar de les persones.
Quins efectes pràctics podem traslladar
d'aquests experiments, d'aquesta tecnologia,
d'aquest fonament a la vida real,
a la vida cotidiana, a la dia a dia?
Jo, a part de les...
Perquè després en l'última sessió
intentaré explicar-li també
tecnologies més frontereres
i d'última generació
que estan basades també en la superconductivitat,
jo el que voldria transmetre
és que la superconductivitat ens farà,
ens farà, i jo dic que ens farà,
perquè en els propers anys vostè i jo ho veurem,
més habitable aquest món.
Com que no necessitarem
consumir tanta energia,
sense baixar inclús
en les quotes de benestar
que ens hem exigit,
la societat mateixa,
podrem mantenir-les
sense tenir que fabricar,
produir tanta energia,
perquè almenys,
en el que són les pèrdues,
transport, fregaments,
la superconductivitat ens les minimitzarà
i farem un món més sostenible,
almenys és la meva aspiració.
En l'àmbit del transport,
quedarà ben palès amb el tren magnètic,
un tren que ja està en fase experimental
a molts països,
crec que a Alemanya,
també no sé si al Japó,
ho dic de memòria,
i és un tren que pot arribar
a 600 km per hora
dintre d'un circuit determinat,
a més a més no pot descarrilar,
en fi,
tots són avantatges, no?
És la resposta a un prototipo
de tren magnètic convencional,
que ja, com vostès saben,
possiblement,
és una realitat a la Xina,
Xangai,
aeroport Xangai,
té un tren levitant,
però magnètic convencional,
entre imants,
no superconductors.
Aquí hi ha necessitat
d'un control lateral
i hi ha una mica de fregament.
En la nova tecnologia superconductora,
aquesta realitat del tren
podrà ser una realitat
sense absolutament
cap tipus de consum per fregament.
I ara farem una petita demostració
d'aquesta realitat
que, com vostè ha comentat abans,
al Japó i a Alemanya
una vegada més s'avançaran
i serà una realitat
en 4 o 5 anys.
Tindrem un tren
en aquestes característiques
a escala real.
Nosaltres aquí ho hem volgut reproduir
a una escala més reduïda
perquè puguin ser visualitzats
pel que s'apropi
a aquest tipus d'exposicions.
Es veu una maqueta
d'una via de tren,
una via magnètica en aquest cas.
Ara en fargecida
està habilitat el dispositiu
perquè pugui funcionar
com molt bé deia.
Hi ha llocs on ja funciona,
a la Xina,
però també a Alemanya,
amunt i concretament
hi ha una d'aquestes vies
de tren magnètic.
Ho van dur a terme,
ho estan investigant
pel fet que cada cop
les carteres estan més saturades,
cada cop els mitjans de transport
s'aturen més les vies principals
i convé un sistema
que sigui ràpid, eficient, net
i sostenible,
com deia en Francesc Díaz.
N'és un cas,
aquest, el tren magnètic,
el cos continua sent encara
un dels inconvenients.
Però és un tren
perquè es faci la idea.
Nosaltres aquí estem esperant
que arribi el TGV,
el tren de gran velocitat,
que arribarà en els propers anys.
Aquí la nostra demarcació
estem esperant aquest tren
que anirà a 200 km per hora.
Aquest tren és un tren
que pot arribar
a 600 km per hora.
Per tant,
faci-se la idea.
Estem parlant
de molta més velocitat
i a més a més
amb un sistema
molt més controlat
perquè és un sistema magnètic,
el tren no toca la via,
no toquen ni pels laterals
ni per la part de baix.
És a dir,
que és un tren
que literalment
va a l'habitant
i amb aquesta velocitat
i a més a més
el sistema,
segons les proves
que s'han fet fins ara,
doncs se presenta
amb molta, molta seguretat.
Aquí veiem una maqueta,
una maqueta
on es veu aquesta via magnètica
i que ara en Francesc Díaz
el que està fent és
preparant el tren,
és a dir,
el que seria el dispositiu
que anirà per sobre
d'aquesta via
i que anirà,
doncs bé,
literalment,
s'haurà perquè es facin
una idea per sobre
d'aquesta via del tren.
Ara mateix
els hi podrem explicar.
Exacte,
en aquesta primera etapa
interactiva,
els nois de batxillerat
la poden fer
ells mateixos,
és memoritzar
en aquests supercondutors
que constitueixen
la plataforma
del tren
l'habitant supercondutor,
memoritzar-li
la via magnètica.
En aquest tren
la via estarà
constituïda
per imants convencionals,
aquests imants generaran
i generen
un camp magnètic
vertical,
el supercondutor
una vegada
estigui
sobre la via
en la posició
d'aquesta via
memoritzada,
què vol dir
memoritzar?
Que les línies
de camp magnètic
un supercondutor
les fa,
les reflexa,
les deflecta
cap a l'exterior,
no deixa
que entrin
al seu interior
i d'aquesta manera
genera una força
que compensa
la gravedat,
l'evitant.
Aquestes línies
magnètiques se deflecten lateralment
i li donen
segurida lateral
a la nostra evolució
sobre la via.
Hem memoritzat
un camp magnètic vertical
de la part inferior
de la via
i també un lateral
perquè la via
també visualitza
la possibilitat
que un tren
d'aquestes característiques
passi per un pont
on no hi ha terra
com veureu.
Ja no és màgia,
és realitat física,
hi ha unes línies
de camp magnètic laterals
que permetin
que l'evolució
també sigui
en aquesta tecnologia
memoritzant
camp magnètic lateral.
Ja ho tenim memoritzat,
el posem
sobre la via
i veiem que
aproximadament
tal com hem memoritzat
a un centímetre
de la via
en aquesta maqueta
la maqueta de tren
que nosaltres
hem desenvolupat
evoluciona
sense cap fregament
sobre la via.
És extraordinari
perquè efectivament
el tren està
ara mateix
sorant
aproximadament
a un centímetre
per sobre de la via
ho estem veient
en aquests moments
com aquest tren
va per sobre la via
a un centímetre
imaginin-ho
i no para de rodar
per aquesta via
amb aquest camp magnètic.
No se'n va
com deia
ni cap a un costat
ni cap a l'altre.
Això és extraordinari.
Exacte.
Aquí es visualitza clarament
que és impossible
que descarregli.
Aquesta tecnologia
controla
controla lateralment
la posició
de l'evitador
i no permet
que descarregli
en cap moment.
Ara en Freticides
està movent el tren
lateralment
i efectivament
no es mou de la via.
Efectivament.
Un altre efecte
que volem visualitzar
perquè la gent vegi
que
podria agafar-se
la idea
una mica
fora de la realitat
que el tren
no pararia mai
com no té fregament
llavors també
en aquesta maqueta
s'incorpora
un freno magnètic
que han canviat
el camp magnètic
que l'havíem memoritzat
li hem posat
una direcció invertida
i llavors
òbviament
podrà haver estacions
en aquesta tecnologia.
El tren
es podrà frenar.
I després
el que li comentava abans
que pot evolucionar
per un pont
en el que
no hi ha
terra
per sota.
És a dir
que si volem
que en aquest tren
i estem passant
sobre un riu
se visualitzi
la cristallinat
d'un riu
s'ho podrà veure
per al terra
d'aquest mateix tren.
O sigui que...
He vist que fa molta velocitat
allà.
He vist que s'ha envelat.
Allà hi ha
un impulsor
electromagnètic
i llavors
perquè permeti
el seu moviment
de forma
sostenible
hem dissenyat
aquest tipus
d'impulsor
electromagnètic.
Com veieu
podríem estar
mentre el nitrogen líquid
no s'acaba.
En una tecnologia
a escala real
el nitrogen líquid
estaria
en un contenidor
perfectament aïllat.
Nosaltres aquí
això no està
perfectament aïllat
simplement
és perquè hi hagi
una interacció
amb el
visitador
de l'exposició
però
l'evaporació
que tenim aquí
de nitrogen líquid
es pot minimitzar.
Per tant
el consum
de nitrogen líquid
seria mínim
també.
Doncs no cal que vagi
al Japó
ni a Múnica
veure aquest tren
magnètic
el podem veure
aquí en aquesta escala
en aquesta escala
Francesc
i despreument
un minut i pico
un minut i escaig
què podem més
ensenyar aquí
és a dir
què podem dir
que tenim per aquí
perquè puguin
vindre
terragonís
i terragonís
a la gru.
A l'última part
de l'exposició
on hi ha
les últimes
tecnologies
diguem
les tecnologies
d'última generació
que també
estan
basades
algunes d'elles
i altres
que utilitzen
la superconductual
per fer-les possible.
Un és
per exemple
el detector
de camps magnètics
de mínima intensitat.
Nosaltres
per exemple
en el cervell
en totes les parts
del nostre cossos
hi ha elements
ionitzats
que al moure's
generen
petits camps magnètics.
En un dispositiu
superconductor
nosaltres
podem detectar
aquests camps magnètics
per mínims
que siguin
i les seves variacions.
És això
que dona
fonament
al desplegament
d'una nova tecnologia
de diagnòstic mèdic
que és la
magnetoencefalografia.
Es pot fer
un magnetoencefalograma
on
escanejant
en aquest efecte
de determinació
no hi ha cap
radiació externa
és totalment
inocua
aquesta
tecnologia
i fent
escàners
de diferents seccions
del servei.
Si es detecten
petites variacions
de fluxes
en el servei
comparant
en una distribució
normal
nosaltres
mitjançant
aquests escàners
detectaríem
mitjançant
l'utilització
d'aquest detector
supercondutor
perfectament
el funcionament
en un determinat moment
del servei
de qualsevol
pacient
diguem
és una tecnologia
dels últims
5 anys
diríem que
encara a Catalunya
no hi ha
cap dispositiu
d'aquest instal·lat
però
és una tecnologia
molt de futur
en quant al
diagnòstic
de malalties cerebrals
per exemple.
Fins a quin dia
està oberta
l'exposició?
Fins al diumenge
el diumenge
al migdia
a les dues
del migdia
tancarem
aquesta disposició.
Després en altres llocs
però en qualsevol cas
llocs que estan més lluny
que no es queden a l'abast
si més no
entre cometes.
Francesc Díaz
no ho he de deixar aquí
se'ns acaba el temps
però veig per exemple
que per aquí es parla
de l'ÍTER
un íTER
que ha estat molt i molt
conegut per tots
especialment els periodistes
que han parlat i molt
els darrers anys.
Exacte
malauradament
un projecte
que hagués estat molt bé
per a aquestes comarques
ara
disfrutaran d'aquest projecte
els francesos
però en aquest projecte
també els supercondutors
tenen molt a dir
supercondutora
camps magnètics molt intensos
que controlaran els plasmes
que permetran
fer la recerca
en base
a la fusió
com a alternativa
a la fissió
forma de generar
energia menys contaminant
i per tant
també en aquest vessant
del projecte
d'ÍTER
els supercondutors
tindran
una contribució
important
i en aquest aspecte
també
els científics
de les comarques
de Tarragona
intentarem
a través de la supercondutora
contribuir
el desenvolupament
del projecte
encara que estigui
en terres franceses
recordem també
que hi ha la possibilitat
que l'oficina de l'ÍTER
estigui a Barcelona
el 23 arroba
a veure si es proyeix així
mentrestant aquí
continuarem
esperant
esperant que arribi
de moment
el tren a alta velocitat
i mentrestant
podrem veure
en forma teòrica
aquests trens magnètics
aquí en aquesta exposició
fins a aquest diumenge
i si no
doncs
en fi
informar-se
en qualsevol
dels llocs
que hi ha pertinents
a aquesta nova tecnologia
que obrirà
moltíssimes portes
en un futur
no gaire llunyà
franceses gràcies
gràcies a vostès
i gràcies per la col·laboració
i això és tot el que us podeu explicar
des d'aquí
des del Col·legi Saavedra
on insistim
ja aquesta exposició
continua aquí oberta
i per tant
és una exposició més que recomanable
per vindre a visitar-la
fins ara mateix
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies