Tres minuts serà un quart d'una.
Obrim un temps d'aquells agraïts al matí de Tarragona Ràdio
perquè es tracta de regalar un viatge, un viatge a Istanbul per a dues persones.
Jo imagino que a hores d'ara, i no exagero,
unes 5.000 persones d'aquesta ciutat aproximadament estan pendents
o li han dit a la veïna perquè no podien escoltar la ràdio.
Escolta la ràdio, aviam si diuen el meu nom,
perquè són unes 5.000 botlletes aproximadament
que estan dipositades en aquesta urna.
Són aquelles botlletes que vostès al llarg de tot el cap de setmana
i en el mar que han de la trobada del medi ambient de Mediterrània
han anat deixant.
Creiem una mica d'expectació mentre presento els convidats
que participen d'aquest acte importantíssim
que es treurà la botlleta guanyadora.
Ángel Juárez, president de Mediterrània, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Ens acompanya també Eduard Berga, de Viatges Berga.
Eduard, bon dia.
Hola, bon dia.
I Francesc Valls Calçada, bon dia, Francesc.
Bon dia, i Holanda i a tothom.
És el director de la revista Entitats.
L'altra entitat, i mai millor dit,
que també forma part d'aquesta voluntat
que la trobada del medi ambient,
a banda de tots els seus atractius,
tingui un altre més, com és regalar aquest viatge.
I a més, un regal que es fa l'endemà
que la trobada tanca portes,
per tant, cueja encara una miqueta el ressò
d'aquesta trobada,
que malgrat el vent,
Ángel, ha estat un èxit, no?
Sí, ha sigut un éxit.
Ha sigut un éxit, sí, sí, la verdad.
Jo quan vaig veure aquell vindicú
i veuràs tu, però no, no.
I un fred.
I fred, i fred.
Perquè és un...
Mira, hi ha una vegada,
però ben, fred,
el partit del Barça-Madrid,
les tres tomes,
moltes coses,
moltes elements,
però un éxit.
A més, a més, un éxit.
I a més, a més,
tenint en compte que, home,
quan es va parlar de l'ubicació,
ja veurem, no?
Perquè era una prova, d'alguna manera.
Ha sigut una prova.
I es veu que la cosa ha anat bé.
I jo vuelvo a repetir
lo que dije ayer en la valoració.
Jo firmaría ya
para no tener que estar cada año
con aquella lucha,
a ver de dónde se la rambla,
que si a ver,
que si hay un decreto,
que si...
Però dius,
on firmo per fer-ho cada any aquí,
no?
Sí, sí, sí, sí.
En la Plaza Corsini
y resme ya para...
Bueno, les pinzas
estan encantados con nosotros también,
el sábado lo fem muy bien también,
perquè la misma gente
que va al mercado,
la misma gente también
que estan...
O sea, incluso creas una inercia
también de llen,
¿no?, a comprar el mercado?
O sea, que molt bé, molt bé.
I a més, Déu-n'hi-do,
coincidia en un cap de setmana
on hi havia tantíssimes convocatòries
de moltes entitats.
Això el francès ho sap molt,
perquè quan és el teixit associatiu
de la ciutat...
Realment el que passa
és que quan hi ha tantes coses,
és allò,
el bosc no deixa veure els arbres.
Però hi ha gent per tot,
eh, ho van veure ahir.
Sí, i a mi el que em va sorprendre,
per exemple,
era el dissabte a la tarda
que vaig anar a veure entitats,
perquè el matí no vaig poder...
Hi ha entitats, perdona,
la fira mediterrània,
i pensava,
Ui, com estarà això?
Perquè a la Rambla
no hi havia ningú.
Del vent que feia,
no es veia ningú.
La gent que passava de pressa,
racerada,
i entrar a la plaça del mercat
i allò era...
Vivien bien.
I s'estava més calentet.
Bona fiesta.
I jo crec que és...
Després del que s'ha parlat,
crec que és millor lloc
que la Rambla,
avui per avui, eh?
I un any més,
doncs, es va tirar endavant
aquesta iniciativa
d'afegir aquest atractiu
a la trobada,
de dir, mira,
ja que passeges,
agafes aquesta bulleta,
passes per l'estand
també perquè recordem
que pertany a l'empresa
municipal de mitjans
de comunicació
i viatges verga.
Amb l'Eduard
ens veiem d'any en any.
I és com una mena
de Paranuel
o Reimac,
pels que siguin més de casa,
perquè cada any ve aquí
per explicar-nos
i a més fer-nos d'entetes
als que no farem aquest viatge
perquè no puguem participar,
no, Eduard?
Doncs sí,
encantat d'estar una altra vegada
amb vosaltres
i encantat de poder col·laborar
amb entitats,
col·laborar amb Tarragona Ràdio
i amb Mediterrània
i poder donar, doncs,
aquesta possibilitat
que alguna persona
pugui viatjar
enguany a Estambul.
A mi em sonen les orelles,
algú m'està insultant,
dient, vinga, va,
prou, traieu ja la butlleta
que ja està bé,
ja parlareu després.
No passa res,
el que passa
és que tenim
un autèntic problema,
la urna,
mira, Eduard,
fes tu els honors
i dient,
aviam,
qui fa de mà innocent,
qui fa de mà innocent?
L'Àngel Juárez
diu,
res,
les tirem totes
i n'agafem una.
Dic, sí,
després us quedareu vosaltres
a recollir les paperetes
i diuen que sí,
que es quedaran
a recollir les paperetes.
Per tant,
mira,
jo em desentenc
d'aquest tema.
Unes 5.000 paperetes,
no?
Participeu tots,
poseu la mà,
llança'm una,
agafeu,
jo què sé,
ja vinc,
ala, ala, ala,
5.000 paperetes per aquí,
això és un escàndol.
Sense mirar,
sense mirar,
va.
I continuant
traient més paperetes,
ho veus tu?
Uf,
escolteu,
quin munt de papers.
Serà possible.
després,
a la revista Entitats,
al butlletí municipal,
de ben segur que sortirà la fotografia.
No, no,
la foto aquesta ha de sortir.
Saps per què t'ho dic,
Francesc?
Perquè vegin que això
de les paperetes,
de 5.000 paperetes,
no es cuento,
que és veritat.
Que la tira a l'aire,
que es vegi.
Mira,
com que és la ràdio i no es veu,
poden dir,
no, no, no,
és que ja es veu.
Un fotògraf està fent fotos?
Ja està, ja està.
A l'aire.
Ja l'ha tret?
No, ja,
perquè és digital.
A veure,
qui és?
És un tal
Enric
Enric
Barceló
Irastosa
i posa un número de telèfon
que no el direm,
però que molt ràpidament,
si els companys del control
volen venir a buscar aquest paper
i marcar aquest telèfon,
és un telèfon que comença per 36.
Per tant,
això,
aviam.
Amb 977 a davant.
Amb 977 a davant.
Com a mi que deu ser de Reus.
Sí?
És possible, eh?
Però molt bé.
Bueno,
le damos 10 minutos.
Això ho ha germà,
la ciutat.
Si 10 minutos no responde,
s'acaba d'inventar
una norma a l'àngel
quan el sorteig.
Mentre...
Aviam,
els companys,
alhora també,
sisplau,
que em portin el paper
perquè jo saber
el nom de la persona
un cop heu trucat per telèfon.
L'Enric Barceló.
L'Enric Barceló.
Quina memòria que té,
l'Eduard.
El viatge és a Istanbul,
a Turquia.
Un viatge per a dues persones.
Enric,
molt bé,
perquè a més,
ens hem de quedar
totes aquestes dades
a la nostra disposició
per després fer-li lliurement
a l'Eduard
perquè ens digui
aquest viatge a Istanbul
per a dues persones.
Què dir d'Istanbul?
Istanbul, capital,
fan una miqueta d'itinerari
per a Turquia.
Expliques
quin és el viatge.
No tenim a la persona?
Una altra butlleta
em diuen...
No, home,
una altra butlleta no,
que aquesta persona
té nom,
cognoms i un telèfon.
Mira que són, eh?
No, no,
aquesta persona no hi és.
De totes maneres,
nosaltres no descartem
posar-nos en contacte,
no només per línia interna,
per fer-li sabedor
d'aquesta notícia,
sinó també per parlar
amb aquesta persona,
com a mínim, eh?
Hem de conèixer-la
i donar-li l'enhorabona
per antena.
Si no és ara,
d'aquí una hora,
i si no demà,
vull dir que no quedarà pendent
aquesta...
Si no, no, no, no.
I si no, no, no.
Si no, no, no, no.
Si no, no, no, no.
Tenim un nom i tenim un telèfon.
Tenim un nom i un telèfon
i és una papereta
perfectament amb les dades,
no ens posa una adreça,
però sí un telèfon
que era la condició indispensable.
També val a dir
que si només hi hagués hagut el nom
sí que hagués entret un altre.
Perquè, clar, aquesta persona...
Tenim responsabilitat de capital
i que sigui, sigui,
sigui de reus.
Li ha arribat a l'ànima.
Això.
En fi,
que parlem d'Istanbul
per a dues persones.
Mira, és un viatge
que inclou, lògicament,
els passatges d'avió
d'anar i tornar,
inclou els trasllats
d'arribada i sortida
i una estada
en un hotel
durant set nits.
Set nits a Istanbul?
Sí, sí.
És una ciutat preciosa,
una ciutat
que permet moltíssimes coses,
que es disfruta molt,
que té un ambient excepcional.
És una ciutat
que es menja bé,
com apunta l'Àngel
i es poden fer
moltíssimes coses.
Es pot visitar
totes les mezquites,
Santa Sofía,
Mezquita Azunt,
Soliman el Magnífic,
es pot visitar
uns palaus
que són fantàstics,
sobretot el palau
de Topkapi,
el palau d'Edeman,
el palau d'Estiu
de Belliberri,
es pot fer un recorregut
pel Bósforo
en el Cuerno de Oro,
infinitat de coses.
Es pot passar,
es pot creuar
amb ferri
al costat d'Àsia
i per què no
parlar de les compres?
Vull dir,
te pots perdre
el gran patar.
Tu pots comprar tot.
Tu pots comprar tot.
Per levantar la targeta.
El mercat de les espècies.
Jo crec que val la pena
deixar-se la casa a la targeta.
La visa tiembla.
O sigui que
és un destí
de veritat
per disfrutar
i per passar-ho
a la mar de bé.
Molt bonic.
Istanbul,
però Turquia en general,
de fet,
ja has devingut
un dels destins
tradicionals
de viatge,
més que consolidat.
No canvia,
és d'aquells destins
que no canvia.
És un destí molt important,
no solament
la ciutat
que estem parlant ara
d'Estanbul,
sinó tot el que és
el país en si.
Recordem que és un país
que té molta costa
mediterrània,
és un país,
per dir-ho d'una manera,
la costa és molt similar
a la nostra,
que té molts
vestigis
dels romans,
té una zona
com és la Capadòcia,
amb unes ciutats
ropestres,
amb unes iglèsies
que encara
tenen tots
la seva policromia
de les pintures.
En fi,
no sé,
per parlar d'altres coses,
les ruïnes d'Efeso,
que són precioses.
I després,
per què no,
pels tarragonins,
hi ha una zona
que és a la ciutat
de Cònia,
on hi ha
les restes
de Santa Tecla.
o sigui que...
Despronunció
Cònia.
Finalment.
Coneixeu vosaltres
Estambul?
Bueno,
jo estuve
hace pocos meses
allí,
precisament,
no?
Ja no sabes
que el viaje
lo hice con
Edvard.
Bueno,
lo gestiono él.
I la verdad
que és una maravilla,
Estambul,
és precioso.
Además,
no deixa de tenir
aquesta especie
de màgia,
com oriental,
com un país
árabe,
però a la vegada
també medio europeu.
I és el que dóna
molta confiança
al viatge.
que tot i que
a bon país árabe
és bastant...
I sobretot
puedes viajar,
con tranquilidad
por la noche.
O sea,
que a veces te vas con miedo,
pero aquí,
a las 12 de la noche,
no hay cap tipo de problema.
Pasamos por la calle
con una tranquilidad enorme.
I és una de les coses
que també te pots desplaçar
d'un puesto a otro
amb molta facilitat,
els taxis.
Muy baratos.
Tens que fer preu
abans de pujar,
però si agafes una mica
d'idea
del recorregut
que tens que fer,
fas preu abans de pujar
i són baratíssims.
O sigui,
moltes coses
que aquí no t'ho podries
plantejar amb taxis.
Molt valent.
Allí t'ho fas
i vas a amar la veu.
Tot.
Volies comentar una anècdota?
No, que jo tinc
una anècdota d'Istanbul
i vaig anar de molt jove
i quan vaig arribar
a l'aeroport
sense canvi
a l'hotel
surto sol
a buscar,
bueno, sol
anava amb la Sílvia,
a sortir sols
una mica així a l'aventura
a buscar canvi
i no hi havia bancs
i se'ns va a atensar
moltíssima gent
però moltíssim,
tots amb els seus bigotis
i ai, ai,
què passarà?
Ai, què passarà?
Un es posa la mà a la butxaca
com si anava a treure una navalla
i ens dona un tiquet
de l'autobús
i ens explica
on és el banc.
Tot el país és així,
amb habilitat,
etcètera, etcètera.
Per això s'hi pot tornar.
En el cas que l'Enrique
ja conegués Istanbul
segur que no té cap problema
en tornar-hi.
És d'aquelles ciutats
com a moltes
que pots tornar
tantes vegades com vulguis
perquè mai te l'acabes de veure.
Que no s'assusten
con lo que valen las cosas
que cambia.
Porque yo pensé
me corrí a comprar
una botellita de agua
y cuando me piden
un millón y pico
de yo no sé qué
digo, ¿eh?
¿Cómo?
Un millón y pico
de libres egípcias.
Sí, de libres egípcias.
No, perdona,
de libres turques.
Dios mío.
Sí, sí.
Però bé, és igual
és un país
que es pot anar
perfectament
amb els euros
sense cap tipus
de problema.
I com has dit
la veritat
és que és un país
d'aquests
que si tens
una oportunitat
de tornar a anar
no dius mai que no.
No te l'acabes.
No te l'acabes.
Tots som Enric Barceló
o ens agradaria ser l'Enric
que en aquests moments
està a la seva pell
esperem localitzar-lo
poder donar-li
l'enhorabona
per antena
perquè ens faci
dentetes
a tots plegats
i en fi
doncs
moltes gràcies a vosaltres
per haver vingut avui
a la ràdio.
que són los boletos de verdad
que no estan...
Sí, jo per això
deia allò de la fotografia.
Ara m'heu deixat una taula
plena de bolletes
A vegades hi ha gent
que diu
no, què passa a la gent
passa, passa...
No, no.
Hi ha gent expressament
a firmar los boletos
i a echarlo.
Estamos hablando
de 5.000
solo el stand
de Tarragona Ràdio
de un i dos
la gent que ha passat.
Molt bé.
Voleu afegir
alguna coseta més?
No, doncs
encantat de col·laborar
i demostrar
que la gent
té ganes de viatjar.
O sigui que
quan els hi dones
una mica de caramel
i a més la gent
participa
perquè realment
jo el que estic notant
és que a la gent
li agrada
o potser té necessitat
però cada vegada
li agrada més viatjar a la gent.
I de fet ara ja
moltes persones
estan començant
a reservar
les seves vacances d'estiu
amb una certa antelació
perquè així també
aprofiten alguns descomptes, no?
La veritat és que
cada vegada
la gent ho està fent
amb més antelació.
Vull dir,
en passat de reservar
coses d'una setmana
per l'altra
sí que hi ha gent
per tot, no?
Gent que no ho pot fer
amb més antelació
però la gent
s'ho programa ja
al començament d'any
o ja es comencen a preparar
doncs el viatge
que volen fer.
I que hi ha una oferta
també ho repara
els mesos.
O mantenim
els destins habituals
respecte als llocs
que ens agrada visitar
els tarragonins?
La veritat és que
Europa és un destí
que cada vegada
està més de moda
i estan entrant
uns països
doncs que
com són els països
bàltics
o els països
escandinaus
que cada vegada
tenen més
més atractiu
i lògicament
doncs
segueix la passió
per poder fer un creuer.
Jo recordo que l'any passat
van fer un creuer
pel ring.
Bueno, ho van fer jo.
Va fer el senyor
o la senyora
que van guanyar.
No felicitaron.
L'altre dia lo dije
ben antena
precisamente
no felicitaron
perquè le encantó
el creuer del ring
era precioso.
I cada vegada
està més de moda
no solament el ring
sinó el de Nubi
i després
els canals de França
també
els creuers marítims
també són molt interessants.
El canal de França
Sí, sí
pots llogar
un barco
i navegar
el canal de Midir
per visitar
la Camarga
i la zona del Luar
llogues un barco
el tripula
el condueixes
tu mateix
és molt fàcil
te donen
unes petites lliçons
hi ha traques
i vas a comprar
això es fa al Castells
del Loire
també
és una opció
pacífica
tranquil·la
perfectament
només has de portar
repel·lent pels mosquets
oi?
Bueno, depèn de la zona
Senyors, moltes gràcies
per acompanyar-nos
Ángel Juárez
president de Mediterrània
Eduard Berga
director de Viatges Berga
Francesc Valls
Calçada
Trobades com la Mediterrània
és una festa
per a entitats
també, no?
Sí, sí
i jo estic molt content
per dues coses
perquè veig que la gent
escolta molt Tarragona Ràdio
i entitats
també la van llegint
i la prova
està aquí
en aquesta urna
i voldria aprofitar
per agrair
a la gent
que connecta
i llegeix
dia a dia
els productes
el que jo els deia
que és d'aquells
moments radiofònics
agraïts
perquè del que es tracta
és donar un premi
i un regal
moltíssimes gràcies
a tots tres
enhorabona per la iniciativa
farem una pausa
i tot seguit
parlarem d'una manera
de viatjar
que res té a veure
amb el que els hem explicat ara
a tots tres
i et