Un minut i serà un quart d'onze del matí.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
a punt de parlar durant uns minuts de literatura
dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona,
de les bases que es presentaven fa pocs dies.
Unes bases que presenten alguns canvis prou importants
que avui volem comentar amb la coordinadora del certamen,
amb la coordinadora dels Premis Literaris, la Rosa Comas,
que ja ens acompanya aquí en directe als estudis de Tarragona Ràdio.
Rosa Comas, bon dia.
Hola, bon dia.
Canvis una mica importants, no?
Sí, canvis, diríem, profuns, podríem dir.
Una mica d'objectius, també, a tot plegat,
perquè des de l'organització ens plantegem,
clar, que els Premis evolucionen amb la societat.
I això és una cosa que hem de tenir ben present,
de manera que els Premis també s'adapten a les noves necessitats.
I per això, doncs, cada any hem de fer una mica de reflexió
i en un any, doncs, sembla que l'hem fet més profunda
i hem canviat una sèrie de coses, no?
Doncs anem a pams.
Anem per premi per premi, en tot cas,
per veure si, justament, hi ha algunes novetats o no.
Per on comencem?
Pel Rubí i Virgili, per exemple, d'assaig?
Per exemple, és un premi que sí que ha experimentat un canvi important
perquè era un premi d'assaig
i ha passat a ser un premi de biografies,
autobiografies, memòries i dietaris.
És a dir, és un canvi total, diríem,
més de característiques del premi, no?
I això ho motiva el fet que nosaltres, doncs,
vèiem que el premi Rubí i Virgili era un premi que rebia pocs originals,
era un premi d'assaig que no estava molt ben definit dintre del panorama català,
no era un premi important d'assaig, diríem, no?
I, per tant, clar, és això que pensem, no?
Per què fem un premi d'assaig si resulta que no hi ha una demanda suficient,
si no hi ha una resposta?
Aleshores, doncs, una mica, doncs, hem posat d'imaginació
i hem vist que el que és, també agafant el nom de Rubí i Virgili,
que és un memorialista important,
doncs, hem pensat que podíem fer aquest experiment
de, doncs, de convertir-lo en un premi de biografies,
autobiografies, memòries i dietaris,
que serà únic a Catalunya.
És a dir, és un premi que no...
Aquest tipus de premi no es convoca reu
i llavors anem a cap lloc i diem, doncs, bé,
és una cosa que volem provar perquè pensem que té interès,
precisament també suscitat pel fet que aquí,
al Rubí i Virgili es presentaven biografies normalment
i no entraven per les característiques del premi,
o sigui, no acabaven de ser considerades pel jurat
perquè no eren ben bé assajos, no?
O sigui, que tot plegat ens ha portat a fer aquesta reflexió.
La dotació econòmica és igual que en anys anteriors?
Sí, la dotació de 3.000 euros continua sent la mateixa.
Amb això sí que no hem canviat.
Clar, hem canviat el jurat perquè, bé,
és un altre premi totalment diferent
i perquè ja anem fent aquests canvis de jurats i això, no?
Però vull dir, sí, diríem,
continua sent el que és les coses més materials i més característiques,
diríem, més les coses pràctiques, doncs són iguals, no?
Aquest canvi en el premi d'assaig és potser el més important de tots,
de tota la cartellera?
Home, sí, diríem, és un, vol dir, de canvi, no?
O sigui, sí, és una modificació important.
Però també, per exemple, ja hem experimentat,
s'ha experimentat una modificació en el cas del Domènech Guancé,
que era un premi que fins ara era un concurs literari adreçat a joves,
hi havia diferents modalitats,
prosa i poesia de diferents edats,
i llavors, doncs bé, aquest premi,
per això que et comentava que és qüestió de reflexionar
i de veure quins objectius ha de ser un premi,
nosaltres hem observat també que, per exemple,
el Domènech Guancé sempre hi havia una modalitat que quedava deserta.
Per què? Perquè no hi havia prous treballs, no?
És a dir, per exemple, en el cas de la poesia de 18 a 20 anys,
no sé què passava, que no rebíem treballs, no?
I, a part, és que aquest premi originàriament va néixer
per una mica, com diríem,
cobrir el que és la creació als instituts, no?
Als centres de secundària.
I ha anat experimentant canvis al llarg dels anys, no?
I ara hem vist que és un premi,
vam veure que era un premi que sí, que, bé,
premiava gent jove, però gent jove també molta de fora, no?
I, clar, què és el que volem com a ajuntament?
Jo crec que és més potser potenciar la creació
de joves d'aquí, de joves i més aviat d'inèdits.
I per això hem fet un canvi bastant important,
que és convertir-lo en una beca,
en una beca a projectes de creació literària
per autors inèdits.
És a dir, no delimitem l'edat,
és a dir, pot ser un autor de 60 anys o un autor de 15.
La qüestió és que no hagi publicat un llibre en solitari
i que, doncs, això ens presenti un projecte, no?
I això ha suposat un augment de dotació,
perquè són 3.000 euros,
o sigui, hem passat dels 400 que hi havia per modalitat,
que eren un total de 1.600,
a 3.000 euros.
És a dir, és un canvi important.
I pensem que amb el que ha evolucionat la ciutat,
que ara tenim una escola de lletres, per exemple,
que està funcionant molt bé
i que hi ha una sèrie de gent jove que s'està movent
i que tenen projectes al calaix,
doncs això és el que potser nosaltres hem pensat
que hem de potenciar, no?
Molt bé.
Seguim repassant premis.
El més important, segurament,
per la dotació econòmica
i perquè, en fi, és més conegut arreu dels països catalans,
és el Premi de Narrativa, el Pini Soler.
A més, el més ben dotat, com dèiem,
21.000 euros de dotació en guany,
és a dir, 3.000.000 i mig de les antigues pessetes.
Té algun canvi?
No.
O aquest és el que justament es manté igual?
Justament es manté igual.
Té això, canvis de jurats,
com passa sempre, diríem, amb tots, no?
Perquè això, si t'hi fixes, vull dir,
tots els premis,
això sí que ho anem fent.
Anem renovant, de jurats, això sí,
perquè sempre és una tònica que tenim.
Però no, o sigui, en essència no ha canviat res,
perquè continua sent la mateixa dotació,
la mateixa editorial, columna,
és a dir, amb això sí que no hem canviat gaire.
I el Premi de Poesia, el Comas i Maduell?
El Premi de Poesia tampoc no ha experimentat canvis importants,
perquè continua sent el mateix, també això,
canvis de jurats.
És a dir, que això ja és...
Bé, això és habitual,
perquè nosaltres sempre ho anem fent.
És a dir, és una cosa que tenim una mica clara,
que no ens volem allò apalancar amb un jurat
i anar renovant, no?
Això és una tònica, diríem.
Molt bé, parlem d'un altre,
el Premi de Narrativa Curta per Internet,
el Premi Tinet.
Per exemple, el Premi Tinet també és un dels que ha fet canvis,
no?, perquè, doncs bé, el que és l'OASI, diríem l'organisme autònom per la societat de la informació,
que és, doncs, qui acull Tinet, s'ha volgut implicar, de manera, jo crec que, per nosaltres és molt positiu això,
s'ha volgut implicar directament en el Premi,
perquè ara feia uns anys que estava deslligat del que és el Premi,
i, doncs, això, hem signat un conveni amb l'Ajuntament i l'Editorial Cossetània,
i amb l'OASI, i hem aconseguit, doncs, bé,
ells s'han implicat, suposo que també, doncs, amb tot això,
doncs, de la celebració dels 10 anys de Tinet, no?,
s'han volgut implicar més,
i han pujat la dotació del Premi,
han fet que pugia a 1.000 euros,
era de 700, ara puja a 1.000 euros,
que per un relat està molt bé,
vull dir, estem parlant d'una dotació molt bona,
i, a banda, ells també ens han proposat
el fet de publicar l'obra,
tot el que és el relat guanyador,
més les obres seleccionades pel jurat,
a internet, a Tinet,
és a dir, tant es farà la versió en paper,
per Cossetània, com sempre,
però també seran accessibles a través d'internet,
i això penso que és un abans, no?, diríem.
Un dels premis més moderns, més novedosos,
és el Premi de Traducció Vidal i Alcobé,
que va néixer fa relativament pocs anys,
buscant també aquella singularitat
que començàvem al principi de l'entrevista,
amb el tema de la reconversió del Premi
Roviri Virgili d'Assaig,
el Premi de Traducció Vidal i Alcobé
aquest any tindrà alguna novetat,
o manté l'estructura?
Sí, manté l'estructura, però té canvis,
perquè fins ara hi havia un premi guanyador
i un premi finalista,
ara tot es resumeix en un premi guanyador,
que és de 12.000 euros,
això també perquè hem vist que,
en tant com està el món editorial ara,
en aquests moments,
és difícil donar sortida a tantes traduccions,
és a dir, cada any teníem dues traduccions,
és a dir, és una cosa bastant complicada
de fer que circuli dins del mercat,
i això hem decidit que el convertim
en un únic projecte guanyador.
I a banda, també hi ha un aspecte
que ens portava a problemes,
que és el fet que les obres
que no estaven lliures de drets,
és a dir, que l'autor encara era viu
o que els sereus encara tenien els drets,
això portava a unes despeses,
un obstacle,
perquè, clar, tot s'allargava una mica
a l'hora de publicar l'obra,
i així hem decidit que siguin obres,
o sigui, l'origen siguin traducció d'obres
lliures de drets,
és a dir, que ja estiguin dins del que és
el domini públic.
Altres premis més especialitzats,
hi ha el de Cultura Popular,
Joana Mades.
Sí, el de Cultura Popular
té un augment de dotació,
ha passat de 1.800 euros a 3.000 euros,
i, bé, per tant, això,
bé, el que és el Premi Mades
l'organitza, diríem,
està dintre dels premis literaris nostres,
però el porta directament
l'Associació Cultural Joana Mades
i ells, a través del que és
el Centre de Promoció
de la Cultura Cultural i Tradicional Catalana
de la Generalitat,
han pogut augmentar aquesta dotació.
I el Premi d'Història, el Gramun i Sobiela?
També fa canvis importants,
aquest sí que fa un canvi de base,
podríem dir,
perquè era un premi a obres
ja tancades,
i ara no, ara és una beca,
ara és una beca que es dona
a projectes que es presentin
i que tindran dos anys
per desenvolupar-se,
un any i com a màxim dos
de pròrroga, no?
I sota la tutorització
d'un especialista
que anirà tutoritzant
tot el que és el treball.
Això també va ser
una necessitat que ha sorgit, no?
Dentre el que és el jurat del premi,
van veure que, clar,
evidentment se'n presentaven
dues, tres, quatre obres,
és clar, és que una obra
tancada d'història
de Tarragona,
doncs bé,
és una cosa que,
veure,
o l'estàs fent
per un altre motiu,
o sigui,
no és molt difícil
que facis per un premi,
no?
Llavors és molt més fàcil
presentar projectes,
coses que si te'l donen
el faràs, no?
És una mica,
doncs fer-ho una mica
més pràctic
i més realista,
no?
Una mica.
Molt bé,
doncs ja hem repassat
tots els premis,
aquesta és la cartellera
de Premis Literaris
i ciutat de Tarragona,
dèiem,
una dotació total
de 47.000 euros,
que déu-n'hi-do,
no?
Déu-n'hi-do,
sí, sí.
Dels millors dotats
del panorama en conjunt,
del panorama
de les lletres catalanes?
Sí,
per exemple,
el que és el Pini Soler
està en un bon nivell,
podríem dir,
no?
És a més dels segons,
tercers,
més ben dotats
de Catalunya,
i bé,
si per exemple,
no ho sé,
un premi com el de poesia
és una dotació molt,
que és la més habitual,
diríem,
3.000 euros,
també potser
podríem pensar
que injusta,
perquè la poesia
sempre està
com a menys dotada,
jo crec,
per la meva banda,
diríem personalment,
ara parlo,
crec que està poc dotada,
no?
En comparació
amb el Pini Soler,
per exemple,
un món de novel·la,
no?
Però sí,
teníem en conjunt,
són premis
que estan ben dotats
i a part que tenen això,
la publicació,
la sortida
de la publicació
del llibre,
que això és el que
és important,
no?
Aquí recordem que col·laboren
diferents editorials.
Sí,
les tres,
diríem,
editorials d'aquí,
bueno,
tres, diríem ara,
també hi ha més editorials,
però d'aquí col·laboren
Arola,
Cossetània i el Mèdul,
i llavors tenim columna,
doncs,
des de Barcelona,
col·laborant amb el Pini Soler
i el Vidal Alcuber.
Són quatre editorials
a total.
Amb aquests canvis
que comentàvem,
en general,
el que es pretén què és?
Aumentar la participació,
buscar una certa singularitat
en el panorama
de les lletres catalanes,
què busqueu?
Sí,
s'ha de fer com,
és això,
s'ha de fer una reflexió,
s'ha d'anar mirant,
és això que dius tu,
si tenim uns premis
que no hi ha prou participació,
no té sentit
que els convoquem,
és a dir,
hem de buscar,
hem de mirar la manera
que la gent
tingui interès
per aquests premis
i s'hi presenti,
si no,
vull dir,
és una gestió
que la fem una mica inútil,
vull dir,
el que hem d'intentar
és que hi hagi participació,
i bé,
doncs és això,
sí,
també s'ha de buscar
la singularitat,
perquè, clar,
estem en un moment,
vivim en un moment
que n'hi ha molts de premis,
moltíssims,
i, clar,
i cada cop
potser també perden
una mica
el sentit
que tenien abans,
perquè els premis abans
tenien un clar sentit
de reivindicació,
de nacional,
de llengua,
això cada cop, diríem,
es va perdent una mica,
ara ja hi ha uns altres motius,
potser sempre hi ha
el motiu
de promocionar
la creació literària,
això sempre hi és
a la base,
però, clar,
hem de pensar,
a veure,
com a ciutat,
què hem de fer?
Només, diríem,
tenir uns premis
per tenir-los,
hem de tenir uns premis
que siguin competitius
en el que és el panorama
i que sí, cal transformar-los,
els transformem,
no hem de ser, diríem,
de dir,
no, no,
això no s'ha de tocar,
tot varia
i tot evoluciona,
és la idea.
En fi,
les bases ja s'han publicat,
ja s'han tret
al mercat,
podríem dir,
ara és qüestió
de fer la tramesa
perquè arribi
a molta gent
i perquè molta gent
se n'assabenti
d'aquestes bases
i a partir d'aquí,
què?
És a dir,
quins són els terminis
amb els que treballem?
Ara, doncs,
mira,
el 31 d'agost,
no tenim gaire temps,
però, doncs,
encara tenim uns mesos.
El 31 d'agost
s'acaba el termini
de presentació d'originals
que, bé,
doncs,
la presentació es fa aquí
a l'Ajuntament,
a l'OMAC,
a l'Oficina Municipal
i llavors,
diríem,
el que és el procés
de reunió dels jurats
és durant el setembre,
octubre, novembre,
bé,
més aviat es reuneixen el novembre,
diríem,
tenen aquest temps
per deliberar
i llavors,
el 19 de novembre
tenim l'acte de lliurement,
ja és quan se sabrà,
diríem,
tots els guanyadors
i és això,
doncs prèviament
ja s'anirà descobrint
alguns dels premis,
dels premiats
i, bé,
doncs,
el novembre ja ho sabrem tot.
Si hi ha algú
que ens estigui escoltant
i estigui interessat,
en fi,
en tenir més informació,
suposo que a través d'internet
poden tenir més dades, no?
Sí,
a través d'internet
el que és l'adreça
molt fàcil,
les tres dobles Bs
premisliteraris.org
doncs aquí
ho pot trobar,
diríem,
està tot detallat
les bases de cada premi
i el lloc on ho han d'adreçar
i el període.
L'acte de lliurament del premi
ja veiem que serà
el 19 de novembre
en el mar,
m'imagino,
per tant,
com és tradicional
els últims anys
de la tardor literària,
al Teatre Metropol
o en un sopar,
en format de sopar?
No,
al principi serà en format de sopar,
continuarem amb el mateix format
de fa dos anys
perquè funciona bé
i bé,
per ara continuem així
i ho veurem després,
més endavant,
però per ara ens funciona
i creiem que va bé.
Dels jurats,
dels molts jurats
i diversos jurats,
alguns noms que,
en fi,
que l'organització
vulgueu destacar?
Home,
el Josep Piera,
el Vicente Alonso,
parlo de gent de fora,
del Camp de Tarragona
també n'hi ha.
Per exemple,
no sé,
el Pere Gimferrer,
per exemple,
el Gabriel Jerné Manila,
l'Emili Rosales,
tenim el Josep Massot i Montaner,
hi ha bastanta varietat.
I del Camp de Tarragona
també tenim,
continuem l'Olga Txirinax,
també tenim,
tenim,
per exemple,
el Jordi Janer
com a traductor.
És a dir,
bueno,
sí, sí,
hi ha bastanta varietat
i gent important.
Participació,
espereu que n'hi hagi més
que en els últims anys.
Podem recordar la xifra,
per exemple,
de total d'exemplars
aproximadament
que es van presentar
el 2004?
Sí,
el 2004 eren 334 treballs.
Entre tots.
Entre tots,
entre tots.
Pensem que,
clar,
el Tinet s'en reben molts,
com es diu a ell també,
o sigui,
això depèn molt del premi.
Veurem,
veurem perquè els canvis
sempre porten dubtes,
és a dir,
és una cosa que
anem a veure,
anem a veure què passa.
Sí,
s'intentarà,
potser és una mica
veure-ho a llarg termini,
a veure què passa.
No ho sé,
és tot una mica un experiment, eh?
Doncs estarem pendents
d'aquest experiment,
d'aquestes proves
i d'aquests canvis
que en guany,
aquest 2005,
pateixen els Premis Literaris
de Ciutat de Tarragona.
Avui hem volgut comentar
de manera genèrica,
de manera resumida,
les modificacions,
els canvis.
En fi,
si hi ha qualsevol dubte
o qualsevol persona
pugui ser interessada
en més informació,
poden trobar,
evidentment,
les bases per escrit
o, si no,
tota la informació
a través d'internet.
Uns Premis
que es lliuraran
el proper 19 de novembre
en la Tardó Literària.
El termini
per presentar les obres
s'acaba el 31 d'agost.
En recordem,
en total,
47.000 euros
de dotació econòmica.
Rosa Comas,
coordinadora dels Premis,
moltes gràcies
i en fi,
que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Que siguin tot un èxit.
A veure.
Adéu, bon dia.
Bon dia.