.
Ara són a tres quarts de dotze del migdia
i quatre minuts en deixem a la cuina.
Déu-n'hi-do, eh?, el Francesc ens ha posat deures.
La veritat és que desperta l'interès i les ganes de fer coses
i més ara que ens acostem al cap de setmana.
Nosaltres canviem radicalment d'escenari,
mai millor dit, perquè sortim a l'exterior.
La pluja no és cap impediment perquè fem aquest tom
pel centre comercial més gran de la ciutat de Tarragona,
els establiments de la Via T,
el comerç tradicional aquell de tota la vida,
aquell comerç de proximitat que cada dia té reservat aquest espai,
la Via T.
La Via T t'escolta i escolta la resposta a la pregunta que fem cada dia.
On és la nostra unitat mòbil?
Quin establiment visita avui?
La veritat és que avui s'ha situat en un punt una mica...
No sé quin adjectiu posem.
Complicat? Potser sí és l'adjectiu que li es cau més.
Complicat.
Saludem els nostres companys de la unitat mòbil.
Joan Maria Bertran, Josep Sunyer, bon dia.
Bon dia, Jovanda.
Complicat al carrer, no dic al lloc.
El lloc no és gens complicat,
a més té un cartell que es veu amb molta facilitat,
però al carrer on està ubicat l'establiment d'avui
és una mica complicadet, no?
Contrasta, contrasta el silenci que allà no estic jo ara
amb el soleil que hi ha fora.
De totes maneres, complicat de forma transitoria, eh?
Sí, és qüestió de mesos, és qüestió de mesos.
I aquí ja va una pista, ja va una pista.
Sí, i podríem dir també que el color blanc
és un altre dels colors característics del que avui ens ocupa.
A veure, comencem una mica aviam primer
i que tots hi situem els nostres oients.
Comencem, doncs, amb l'establiment que avui ens visitem.
Què et sembla?
Doncs sí, em sembla que estem, com molt bé deies tu,
un lloc que és complicat,
sobretot per aquells que vulguin vindre fins aquí amb cotxe.
És a dir que, si vols, van dir fins aquí
ho tenen una mica complicat amb el cotxe, eh?
Deu dir que es pot arribar, eh?
També deixem-ho dir.
Pere, Josep, deixa que escoltin això els oients.
A veure, hi ha una pista, mira, la primera.
A veure, tornem-hi.
Ui, fa cosa, eh?
Prou, prou, prou, prou, prou.
Ui, ui, ui, ui.
Què? Pista bona.
Boníssima, boníssima.
Li han agafat afició.
El Lluís ja ha agafat afició.
Aquest efecte, Déu-n'hi-do, eh?
Mira, la pell de gallina se m'ha posat, eh?
De fet, els rostres que veig per aquí...
A veure, també...
A veure, hi ha molta llegenda urbana,
perquè avui dia no és com abans, això.
Sí, ha canviat molt, eh?
Avui dia és una meravella,
és que ni te n'enteres, eh?
Sí, sí, sí.
A veure, un carrer transitoriament complicat,
perquè està en obres, molt cèntric.
Jo no sé si ens han...
Josep, t'estàs fent alguna cosa i per això no pots parlar?
No, no, és que mira, ara surto fora al carrer, eh?
És que dic, hi ha molt de silenci.
A veure, al carrer, vinga, sol al carrer.
Escolteu, a la pista auditiva.
A veure.
És que ara no treballen, tu, ara estan parats tots.
Perquè plou, perquè plou, clar.
Estan parats tots, però vaja, però per aquí fora treballen, eh?
És a dir que...
És un carrer que està en obres, ja s'ho poden imaginar, no té més.
És un carrer de la ciutat que si vols comprar llibres ho tens molt bé, també.
També, no, de fet, mira, en aquest carrer et pots tallar els cabells,
pots comprar llibres, pots treure llibres en préstec una mica, no?
També, també.
Si ho puges una miqueta a un carrer que hi ha perpendicular,
pots comprar discos, pots comprar flors,
uf, quina cosa és que pots comprar.
Et pots posar un neoprè i...
També pots baixar la cova urbana, si vols, des d'aquest carrer.
Bé, el carrer ja el tenim, eh?
Ja tenim el carrer.
Ara es tracta de saber l'establiment.
Avui ho estem posant molt fàcil, eh, en Josep?
Sí, jo crec que sí.
Perquè, mira, entre el carrer, l'efecte sonor que ha posat el Lluís,
això que hem dit que hi ha molt de llegenda urbana
i que, afortunadament, avui dia,
doncs és com anar, no sé, doncs...
No diré que serà, doncs, el somni de qualsevol persona,
però bé, ja que hi has d'anar, doncs la mar de vent, no hi ha cap problema.
Jo crec que hem donat unes pistes tan clares
que hi ha algú a l'altre costat del fil telefònic.
El que sí, el que sí, ens agrada dir sempre
que ens han de dir el nom exacte de l'establiment.
No vol dir si és allò que fan...
No, no, no.
El nom exacte de l'establiment és el que ens han de dir
per considerar, doncs, que han guanyat
i que han donat en resposta a la pregunta de la Viett.
Josep, jo saludo la persona que ens truca
i si l'encerta, tu mateix, eh?
Donem pas a aquesta trucada. Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Pilar Aleu.
Què tal, Pilar?
Bé, el que no sé, segur si l'encertaré, però bueno...
Ah, però s'ha de provar, dona, si no, si no, si no, no s'arrisca, no guanya, eh?
Sí.
El nom exacte del lloc, eh? De l'establiment.
La llibreria de Capona.
No, no som a una llibreria.
Bueno...
No, Pilar, ho sento. Gràcies.
D'acord, gràcies.
Adéu, sí, adéu, clar.
La Pilar s'ha despistat una mica
perquè com que el Josep diu
si volem comprar llibres on...
Aviam, podem llegir, eh?
En lloc on està el Josep podem llegir.
L'objectiu no és anar a llegir.
Si no t'agrada llegir, també pots parlar segons com,
si tens algú al costat, i depèn.
Hi ha llibreries, hi ha botigues de flors,
de discos en aquest carrer,
però també hi ha un establiment,
que és el que visitem avui,
que no té res a veure amb els llibres.
Oi que no, Josep?
Tenim el Josep?
Sí, sí, estic aquí.
Jo és que a vegades tinc la sensació
com que no et sent tu.
No, saps què passa?
Que el millor és que ell està utilitzant
els serveis d'aquest lloc
i per això no pot parlar.
No, no, encara no, encara no, eh?
Però t'he de dir que aquí hi ha molt de silenci,
és un lloc que hi ha molt de silenci.
El blanc és un color, abans tu deies, fonamental.
Color blanc.
A veure, Lluís,
el Lluís té la pista aquesta sonora d'abans?
Ai, aquí està que va.
Mira, mira, mira.
Ala!
Ja li feia falta, ja, eh?
Uh, Déu-n'hi-do, sí, ho necessitava.
El color blanc,
el carrer aquest que té llibreries
i que està en obres
i que és molt cèntric
i que des d'aquest carrer es pot baixar la cova urbana.
Per tant, el carrer jo crec que està claríssim.
La Pilar també, doncs,
ha parlat d'un altre establiment de la ciutat.
Per tant, efectivament, som al carrer gasòmetre,
el sorollet aquest, el color blanc.
No suposa cap problema visitar aquest establiment,
tot el contrari,
ens solucionen problemes
que sí que podem tenir en un moment determinat.
Tots a la vida, una vegada o una altra,
hi anem, no, Josep?
Deixem dir, a més a més,
que el nom de l'establiment té molt a veure
amb un dels artilugis
que aquí, podríem dir, que s'implanten.
Ja, també, també, sí, home,
i tant, i tant, que ho sé.
I és el que et deia,
que tard o d'hora tots passem uns més,
uns menys,
però tots passem alguna vegada
per establiments d'aquest tipus.
I també els més petits, eh?
Els més petits,
que ara podríem dir que aquest establiment,
després ho explicarem, eh?
Però vull dir que tenim atenció especial
pels més menuts.
Avui en dia, a més a més,
se'n té molta cura d'aquesta qüestió,
i és important fer campanyes de prevenció
per no acabar, no?
Doncs, i que em perdoni la persona responsable,
però en lloc d'anar-hi, doncs,
molt sovint és millor no anar-hi tant, eh?
I ho sento, és millor la prevenció.
Donem pas a una altra trucada,
aviam si hi ha més sort,
i ens situo en l'establiment que visitem avui
de la Via T.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Assumpció, Robert.
Què tal, Assumpció?
Bé.
Vostè sap on som?
No ho sé.
Adona.
Ara, el que diré, no ho sé.
Provi, a veure.
A la biblioteca.
No, però és que a la biblioteca van de blanc,
Assumpció.
Ah, no van de blanc.
I aquest soroll, no, més aviat no, eh?
Van de carrer, que diria aquell.
Ho sento, Assumpció.
Bon dia, adéu-siau.
No, no, i aquest soroll a la biblioteca
no el fan, i aviam,
i la prevenció sí que llegir pot prevenir
de moltes coses, però en aquest cas
no és el tema.
Mira, i el Josep, com que no parla,
jo insisteixo, probablement està aprofitant
i està fent-se una revisió.
No, no, no, però estic veient una bata
de color blanc, eh?
Estic veient una bata de color blanc,
és a dir, que qui vingui aquí veurà
bates blanques, bates blaves,
en fi, és que clar, escondit,
ho han dit pràcticament totes.
És molt fàcil, eh?
Jo crec que ja més pistes ja no podem donar, eh?
Sí, és que clar, si dic mig nom,
ja hi seríem, eh?
Seria molt fàcil.
Però mira, han parlat d'una llibreria,
doncs estem molt a part d'una llibreria.
Tot just davant de...
De fet, estem just davant d'una llibreria, eh?
Davant de la llibreria La Capona, a més a més.
A la part transitable del que seria
el carrer gasòmetre,
és a dir, fins aquí pots arribar en cotxe,
per tant, estem per aquí davant.
I té un rètol que, escolta,
es veu perfectament des del carrer, eh?
Té un rètol que és inconfusible
i tota, diguem-ne, la façana de l'establiment
indica perfectament de quin establiment es tracta.
Tots hem passat, eh?
I molts han entrat.
Bon dia.
Hola, bon dia.
En qui parlo?
Amb la Paquita Lleixà.
Què tal, Paquita?
Mira, mullada.
Que ve del carrer ara.
Una mica.
Ai.
De quin establiment estem parlant?
Home, jo diria que de l'Abacus.
Que no és una llibreria, Paquita.
No.
No, no, no, en absolut.
Ni duen batars blanques,
ni fan aquest sorollet,
ni hem de passar tots...
A veure, si vol, passa qui vol,
però allà...
En fi, que no, que no.
Paquita, que ho sento.
No és l'Abacus?
No, no, no, ja l'he dit que no, eh?
Bueno, bueno.
Gràcies, bon dia.
Adéu-siau.
Jo, anda, donaré una...
No sé, una...
Mira, dos minuts a les dotze del migdia,
no hi ha manera, eh?
Converteix en joies les teves,
i aquí posarem punts suspensius.
Ho estic llegint aquí, ara.
Converteix en joies...
En joies les teves...
En perles, eh?
En perles, correcte.
Per la cosa del color.
I ara també cuidem-les dels més petits.
Molt bé, doncs donem pas a una altra trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
En l'Andreu, Ori.
Home, l'Andreu segur que l'encerta.
Doncs no ho sé.
On som, Andreu?
He trucat, com veig, que no surt ningú.
Ja veus, ja veus.
Sí que surten, però no l'encerten.
On som, Andreu?
Jo crec que esteu a l'Orthodom 6C d'Amèrica.
Molt bé, clar que sí.
Ens calia l'Andreu perquè encertés on som avui.
Doncs, efectivament, molt bé.
A més, l'has dit, el nom, el cognom i el segon cognom i tot, eh?
Home, com ha de ser, no?
Molt bé, Andreu.
Escolta, gràcies per trucar-nos.
Enhorabona.
En tot cas, jo imagino que el Josep està acompanyat
de la doctora Penélope Gómez.
Et sembla, Josep, que la doctora Penélope Gómez
li digui a l'Andreu què ha de fer?
I després de les 12 parlem amb ella?
Doncs em sembla perfecte.
Què ha de fer el guanyador del concurs a venir per aquí, no?
Sí, que passi per aquí, li donarem el premi,
que és un raspall elèctric.
Molt bé, molt bé.
No està gens malament, eh?
Doncs, Andreu...
Enhorabona, eh?
Gràcies.
Doncs a la doctora Penélope Gómez
l'emplacem d'aquí uns minutets,
després de les notícies,
per comentar una mica les característiques
i tots els serveis que ofereix aquest establiment.
Andreu, ja saps, eh?
Pases per Ortodòctic Centers
i et obsequaran amb aquest raspall de dents elèctric.
No és una dentadura postissal, el premi, eh?
Cap problema.
Gràcies, Andreu, bon dia.
Adeu.
Adeu-siau, adeu.
Doncs, Déu-n'hi-do, eh?
Si ha costat avui.
Ens hem capficat amb els llibres
i no, no.
Era aquesta clínica dental,
a l'Orthodòctic Centers,
al carrer Gasòmetre,
número 34, Baixos, de Tarragona.
De tornada de les notícies,
parlem amb la doctora Gómez.
I saludem a Josep Sunyer
i saludem a la doctora Penélope Gómez,
que l'hem tingut aquí escoltant les notícies,
però Déu-n'hi-do,
si ha costat avui el tema del carrer Gasòmetre
i dels llibres,
ha embolicat una miqueta
i ha confós a les nostres oients,
però finalment, doncs,
l'Andreu Bori ha encertat
de quin establiment es tracta.
Josep, tu mateix,
explica'ns una miqueta
i parla amb la doctora Penélope Gómez,
que ens expliqui, doncs,
la tasca que desenvolupen
aquí a Orthodòctic Centers.
Ara m'explicava la doctora
quin és l'últim crit amb orthodònsia,
perquè estem acostumats,
bé, imaginant-se allò que hem vist tota la vida,
aquells aparells de ferro
que es veien molt,
que molestaven,
que feien molta noça,
i tot això,
podríem dir que encara s'utilitza,
però l'últim crit
passa per aparells
que pràcticament no es veuen,
que tenen molta cura de l'estètica
i que, a més a més,
per cura no fricciona gaire la boca.
És així, no, doctora?
Sí.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Doncs, mira,
li està explicant
que nosaltres fem orthodònsia
per a nens i per a adults.
Cada cop més
venen més adults
que ens demanen
corregir la posició de les dents
perquè en el seu moment,
quan érem més petits,
no es mirava tant,
no es feia tant,
i ara, doncs,
tothom vol tenir un somriure ben maco
i molts volen ara,
no els hi fa por
i tenen moltes ganes de fer-s'ho.
Llavors,
s'han desenvolupat
molts tipus d'aparells
ara que siguin més estètics
pels adults
i últimament tenim
aquestes noves tecnologies
que són aparells
amb baixa fricció
que fan que el tractament
vagi cada vegada més ràpid
i per intentar
escurçar els temps de tractament
i que ho puguem tenir tot preparat
en menys temps.
Aquest camp de l'ortodònsia,
de tot el tema de la cura,
amb la boca i les dents,
abans es mirava molt
el tema exclusivament de salut.
Ara, avui en dia,
es desdobla en la salut
i en l'estètica.
Exacte.
Quan comentes,
Penélope,
persones grans,
com de grans?
Perquè hi ha qui dius
escolta, ja total aquesta edat,
vols dir que m'he d'arreglar la boca?
Però sembla que no, no?
Que hi ha moltes persones
que volen corregir
allò que no els acaba d'agradar.
Sí, sí,
de totes les edats.
Fins a 60 anys
tenim pacients
i encantats de la vida.
Vull dir,
això és molt personal
i cadascú,
doncs,
si vol millorar
i vol estar millor,
doncs,
no hi ha límits d'edat.
A part,
és el que et comentàvem,
els aparells nous
s'han anat adaptant
i tenen molta cura
de les genives,
de l'os,
de tot,
i no tenim límits d'edat.
Només són les ganes.
Les dents d'or
han passat a la història,
no?
Sí, sí,
exactament.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí.
Home,
no fa tant, no?
No, no,
és que tot evoluciona
molt ràpid,
ja ho saps.
Molt ràpidament.
A part ara,
bueno,
nosaltres,
t'està explicant
que fem nens i adults,
del tema d'empastos
i tot això,
tenim una doctora
que ve a fer-lo
només per a nens,
ja que tenim
una clínica dissenyada
molt alegre
i molt especial
per a ells
i tenim coses
perquè estiguin entretinguts,
perquè no tinguin por
i penso que quan venen
aquí estan molt aguts.
Llavors,
intentem tractar
les dues vertents.
Potser als matins
estem més tranquils
i tractem més adults
i a les tardes
ens dediquem més als nens.
Home,
als nens avui en dia
quan un nen
li has de dir
que va al dentista
ja no és com abans,
es queda tan ample
perquè sap que no...
s'ha resolt molt
el tema de la molèstia,
del dolor
que podia provocar
abans
algun tipus d'actuació
a l'interior de la boca.
Avui en dia
aquest tema
està solventat
i com bé deies
els materials
que s'empreen
precisament
per fer totes
aquestes correccions
són molt agradables.
Vull dir que no...
Abans jo recordo
que era com un calvari això,
no?
Sí, sí, sí.
Exacte.
Ara al revés
venen contents,
volen colors,
es posen un munt de coses,
s'ho trien ells
i molt contents.
Sí, sí.
I ja des de petits,
a partir de quina edat
aconsellaries?
Cada nen
és diferent,
és òbviament,
però a partir de quina edat
generalment
es comencen a aplicar
correctors a la boca?
A veure,
nosaltres diem
que l'edat ideal
és entre els 6 i 7 anys
per fer una primera visita.
Llavors aquí
determinar
si és important
si hi ha algun problema
que s'hauria de començar
de petitet
perquè de petitet
es contem que els nens
estan creixent
i podem fer canvis
que més endavant
no podem fer
o si no diem
està bé
potser s'haurà de tractar
però més endavant.
O sigui, 6-7 anys
és una edat bona
per fer una primera visita
i només dir
si convindria
a fer alguna cosa
o no
hem d'esperar.
De totes maneres
els pediatres ens ajuden
i quan hi ha problemes greus
de vegades
venen nens més petits
3, 4, 5 anys
que ja han començat
a posar alguna cosa
perquè són coses
més importants.
Però si no,
6-7 anys
és una edat molt bona.
És una edat bona
a tall de prevenció
no sé si el Josep
em vol afegir
alguna cosa més.
Ha dit que estaven
molt especialitzats
amb infants
i a l'entrada
el robador
hi ha la part d'adults
llavors hi ha una part
amb unes tauletes
com aquelles de parvularis
saps què estan les petitones?
Llavors et poses allà
posa l'infant
el nen o la nena
i va dibuixant
mentre espera
va dibuixant, eh doctora?
Sí, sí
intentem fer
cada mes o cada dos mesos
anem preparant activitats noves
ara els hem preparat
al compte de la castanyera
els hi donem
i llavors hi ha unes vinyetes
que les han de pintar
si les pinten
i ens les porten
els hi anem donant punts
els punts se'ls van canviant
per regar
hi ha tota una cosa
que a ells els estimula
els hi encanta
venen aquí
què hem de fer aquest mes?
Venen a demanar deures també
Vaja, que els agrada anar
al dentista
que ho havia de dir
ben contents
Molt bé, doctora Penélope Gómez
gràcies per obrir-nos avui
les portes
per atendre'ns
tot i que
hi ha hagut una miqueta
de canvi d'hora
perquè costava
costava això
del tema de dir el nom
el tenir el nom així
una mica llarg
però en fi
al final
l'hem resolt
i de fet
és un establiment
força visible
aquí al carrer Gasòmetre
34 de Tarragona
gràcies
novament
fins la propera ocasió
recordem que el telèfon
és el 977 24 71 91
imagino que és convenient
demanar hora prèvia
sí, sí
això és molt important
Josep
ens trobem d'aquí una estona
fins ara
adeu-siau
la via té avui
acompanyant-los
també des del matí
de Tarragona Ràdio
fem una petita pausa
perquè el rellotge
avui ens empaïta
i tot seguit
saludem
Sònia Navarro