Quatre minuts i seran tres quarts del matí.
En aquest matí de divendres, com us dèiem,
estem repassant algunes de les moltes iniciatives solidàries
a campanyes que es fan aquests dies previs a Nadal.
Ara volem parlar d'un col·lectiu, d'una festa que hi haurà demà dissabte
a Port Aventura i d'altres activitats que hi haurà aquests dies
i que tindrà com a protagonistes els nens que pateixen càncer.
Sota el títol genèric de Possa't a la gorra,
l'associació Afanoc organitza, com dèiem, diferents activitats
que avui volem comentar amb el delegat d'aquesta associació a Tarragona,
el senyor Miguel Javalloi.
Senyor Javalloi, bon dia.
Hola, bon dia.
Què han preparat en aquesta cinquena edició, si no m'equivoco ja,
de la campanya Possa't la gorra?
Sí, és la cinquena edició que es fa a nivell d'Afanoc Catalunya,
però volia comentar que nosaltres fem la festa el diumenge,
no el dissabte, com has dit, el diumenge a Port Aventura,
perquè el dissabte es fa al So de Barcelona,
llavors sí que és la cinquena a Barcelona,
però és la tercera nostra a Tarragona,
i és el diumenge que prepararà tota una jornada festiva
amb la col·laboració del Parc Port Aventura.
Hi haurà dues festes, doncs.
Una general de Catalunya al So de Barcelona
i una concreta a Tarragona, que es farà diumenge a Port Aventura.
Què han previst de fer el proper diumenge?
Quina finalitat té la trobada del proper diumenge a Port Aventura?
A veure, la trobada tant la de Port Aventura
com la de Barcelona, del so, és fer una jornada festiva,
o sigui, els posa-te la gorra, és fer un dia de festa,
perquè nosaltres el lema és que l'associació de Safanoc
és nens amb càncer, però nens,
i els nens el primer que han de fer és jugar i passar-s'ho bé
i disfrutar de la vida, no?
Hi ha alguns que, mira, malauradament estan malalts
i no podran venir a la festa,
però tota la resta, una miqueta en solidaritat amb ells,
fem aquest acte de posar-nos la gorra
i fer un dia festiu, i l'ho dic.
La festa, però, és simplement anar al parc
i disfrutar dels espectacles i de les atraccions?
No.
O hi ha alguna cosa organitzada per l'entitat?
Sí, per tot el parc,
nosaltres col·loquem al matí, fins al migdia,
fins a les llugues del migdia,
hi ha una sèrie de tallers
en els quals els nens podran fer maquillatge,
podran fer dibuix, podran fer estells,
podran fer globus, aquelles figures en globus.
Tot això està distribuït per tot el parc,
amb els voluntaris de la FANOC.
I després, al centre de pescadors,
al matí també fem l'acte central nostre,
amb el que tenim actuació de pallassos,
tenim actuació del Val de Gidanes de Reus,
el grup de teatre en obres, aquí de Tarragona,
i hi ha una sèrie d'actuacions infantils.
I acabarem al migdia,
al voltant de les dues del migdia,
amb la lectura del manifest de l'associació.
Hi haurà, per tant,
aquesta part també més institucional o més seriosa,
com seria la lectura d'aquest manifest,
en fi, quin serà bàsicament el seu contingut?
El contingut del manifest és reivindicar,
és una miqueta el que dèiem abans,
reivindicar el dret que tenen els nens malalts,
en aquest cas de càncer,
però ho fem extensió a tots els nens malalts,
amb malalties de llarga durada,
que d'alguna manera els trenquen el ritme
de la seva evolució, del seu aprenentatge,
d'anar a escola,
doncs el que volem reivindicar és això,
és que la societat no s'oblidi d'aquests nens
i que tenen el mateix dret que qualsevol altre
a continuar creixent, a continuar aprenent
i a continuar jugant.
Aquesta és la tercera vegada,
la tercera campanya que es fa a Tarragona,
de posar la gorra,
la cinquena a nivell de Catalunya,
amb voluntat, imaginem,
de continuar, de seguir,
amb voluntat de mantenir aquestes i d'altres activitats.
Ara mateix, com podríem definir la situació de Fanoc
a nivell de Tarragona i en conjunt de Catalunya?
Quan es va crear i amb quins objectius?
A Fanoc va néixer l'any 87,
va néixer ja a l'Hospital de la Vall d'Hebron,
i va ser entre els pares que estaven ingressats
perquè realment quan un nen està malalt de càncer
ingressa a l'hospital,
ingressa tota la família.
I amb els pares allà reunits,
en les estones aquelles mortes,
allà fent el cafè,
es va parlar d'aquesta necessitat que hi havia
d'omplir el temps dels nens
i una miqueta de l'oblit
en què estaven els nens ingressats allà a l'hospital
perquè sanitàriament sí,
estaven molt bé, estaven molt cuidats,
molt protegits, evidentment,
però després quedaven moltes hores,
i el problema sobretot de l'escolarització
i dels estímuls que ha de rebre un nen a l'hospital.
I així és com es va crear l'associació.
Ara a l'Hospital de la Vall d'Hebron
hi ha tot un funcionament de tallers,
de voluntaris, de monitors
que intenten omplir les hores i l'activitat dels nens.
I aquí a nivell de Tarragona
el que intentem fer és que
un cop el nen surt de l'hospital
i torna cap a casa,
en aquest cas a Tarragona,
parlem de tota la província de Tarragona,
es troba amb una realitat
que ja està a casa
però que continua sense poder sortir,
continua sense poder anar a escola
o durant un temps.
I llavors de l'associació volem veure
quina és la problemàtica,
quines són les necessitats que tenen les famílies
un cop a casa
i intentar d'ajudar
i de suprir les mancances que puguin haver.
Funcionen com a entitat que es reuneix periòdicament,
tenen un local...
Com funcionen a nivell interdons aquí a Tarragona?
Sí, tenim una seua aquí a Rambla Vella,
el número 7 de la Rambla Vella,
i estem creant ara un grup de voluntaris.
En principi, la idea és fer un voluntariat a domicili,
ha de ser un voluntariat preparat,
seleccionat i preparat
perquè aquest voluntariat ha d'anar a casa
a treballar, a estar amb un nen
que està malalt
i que hi ha una problemàtica especial.
Es tractaria amb això
que, per exemple, els pares poguessin alliberar
algunes hores a la setmana
del fet d'estar allà a casa
i la família, si hi ha dels pares,
han de sortir a comprar,
han de sortir a fer alguna activitat,
d'alguna manera deixar el nen
amb bones mans,
unes mans que continuaran jugant
i continuaran donant estímuls.
Aquesta figura del voluntari,
ja el tenen
o el que volen fer és ara justament formar-lo?
Formar-lo, sí.
Existeix el voluntari,
però d'hospital,
el voluntariat que està a l'hospital,
en aquest cas de la Vall d'Hebron.
I aquí, ara, tenim un grup de voluntaris
que ara, en el tema de la festa,
per exemple,
ens ajuden moltíssim
i d'aquí se farà la formació,
hi ha uns cursos,
hi ha una preparació
i la selecció d'aquest voluntariat
per a després atendre aquestes necessitats.
Quantes persones o quantes famílies
formen part d'Afanoc ara mateix?
A nivell d'Afanoc,
hi ha moltes famílies que són socis d'Afanoc,
però que no necessàriament són malalts.
i a nivell de socis estem al voltant
de les 500 persones, famílies.
Com definiríem o com podríem explicar
a una persona del carrer,
a un ciutadat que ens estigui escoltant a través de les zones,
la situació que pateix un nen amb càncer
i la seva família?
Com és el dia a dia?
El dia a dia?
Doncs, aviam,
el dia a dia és bastant complicat,
perquè pensa que d'una situació normal,
una família,
un nen que va a escola
i que té una vida normal,
quan se detecta la malaltia,
quan hi ha el diagnòstic de càncer,
això implica trencar radicalment
amb la teva vida que estàs fent,
perquè el més normal en aquest cas
seria anar a Barcelona,
en aquest cas que tenim l'hospital de referència
de la Vall d'Hebron,
poden haver altres hospitals,
però en principi,
d'un dia per l'altre,
t'has d'anar a viure a Barcelona,
amb el que implica problemes laborals,
problemes d'on vius a Barcelona,
problemes de què passa amb els altres,
si tens germans,
si hi ha altres nens a la família,
o sigui, la situació canvia radicalment.
Els tractaments són llargs,
pensa que és un mínim d'un mes,
dos mesos,
el nen està ingressat a l'hospital,
després a casa continua el tractament
i fins que s'arriba a una normalitat
passa bastant de temps,
o sigui, és tot un canvi radical
en el teu plantejament de vida,
i és molt complicat,
realment és molt complicat.
I des de la FANOC,
el que es tracta és d'intentar ajudar
en aquesta situació,
la família queda totalment desorientada,
al principi, què he de fer,
on he d'anar,
on dormiré aquesta nit,
i una miqueta intentem això ajudar,
perquè de fet els que estem allà a la FANOC
hem passat per aquesta situació
i es tracta d'anar a ajudar
els que van arribant,
els que van trobant amb això.
Hi ha com una mena de grup de suport
a pares, a famílies
que es poden trobar en aquesta situació?
Sí, hi ha psicòlegs...
Perquè aquí hi ha un tema d'atenció psicològica
que crec que evident, no?
Sí, sí, sí.
Hi ha l'hospital de psicòlegs,
aquí a la delegació de Tarragona
tenim una psicòloga
que està treballant ja amb algunes famílies,
hi ha un treballador social,
hi ha tota una sèrie de personal
que estan per detectar
les possibles problemàtiques
que puguin tenir cada família.
A FANOC fa aquestes activitats festives
aquest cap de setmana previa a Nadal
sota l'eslògan o sota el títol genèric
de posa en la gorra
perquè d'alguna manera
la FANOC l'entitat el que ha volgut
és simbolitzar amb la gorra
pels nens, doncs, això,
l'efecte principal,
l'efecte visible, no?
Sí, sí.
Que té principal...
Sí, sí, els tractaments de quimioteràpia
una de les primeres coses que fan
és que fan perdre el cabell, no?
Llavors els nens i els adults, no?,
que passen per això també,
la primera cosa que fas
és buscar una gorra,
buscar un barret,
alguna cosa per tapar-te, no?
I llavors per això el lema nostre,
no?, posar-te la gorra, no?,
demanant que tothom es posi la gorra
i això, no?,
com fer un acte de companyerisme, no?,
de solidaritat.
Els nens viuren una jornada festiva
o un parell de jornades festives
aquest cap de setmana.
Això sempre ho organitzen justament
una mica abans de Nadal
per aprofitar aquestes dates?
Sí, normalment se fa,
se fa això,
se fa el cap de setmana abans de Nadal,
des del que es va crear,
això fa cinc anys a Barcelona
i sí, sí,
s'està fent aquest dissabte a Barcelona,
diumenge a Tarragona.
Més en ja, però,
de les festes,
de les jornades festives,
fan altres activitats
de manera periòdica
com a entitat aquí a Tarragona
o a nivell de Catalunya?
Bé, després hi ha
sí actes puntuals
que puguin sortir,
però bàsicament
després està la feina del dia a dia, no?,
d'això que comentàvem,
el treball de la psicòloga
aquí a Tarragona,
dels psicòlegs a Barcelona,
el detectar problemes,
l'estar en contacte amb els hospitals
i això,
i anar treballant dia a dia.
Té compte amb la col·laboració
d'altres entitats o d'institucions
a l'hora de tirar endavant la feina?
Sí, sí, sí, sí, sí,
sí, perquè si no ho fos així
no ho podríem fer.
Ara hi ha aquest acte important
de la gorra,
evidentment,
que per nosaltres
té molt de ressò
i és molt gran,
però evidentment
sense el suport
de les institucions,
Diputació de Tarragona,
els ajuntaments,
Tarragona,
Salou, Vilaseca,
Cambrils,
etcètera,
algun més que em deixaré,
Departament de Generalitat,
de Salut,
o sigui,
totes les institucions
col·laborant amb nosaltres.
Quanta gent
esperen trobar-se diumenge
a Port Aventura?
Doncs nosaltres
hem posat 10.000 gorres
al carrer
i hem volat,
hem volat en dos dies,
ens hem quedat sense gorres,
o sigui que esperem
mínim aquestes 10.000 persones,
a més a més
de les que després vinguin
a Port Aventura
depressiu,
o sigui que hi haurà
un bon ambient.
Doncs aquesta serà
segurament l'activitat
festiva principal,
es farà diumenge,
la festa de demà dissabte
és la de Barcelona,
la del So de Barcelona
que plegarà
a nens amb càncer
i famílies,
aquests nens
de tot Catalunya,
però la festa
de les comarques
terrenines
es farà
el proper diumenge,
bàsicament al matí,
fins al migdia,
al Parc Temàtic
Port Aventura.
És la tercera edició
a Tarragona
d'aquesta campanya
Posa't la gorra
que organitza
l'associació
de nens amb càncer
a Fanoc.
Avui el senyor
Miguel Javaloi,
que és el delegat
de l'associació
de Tarragona
ens ho ha explicat
en directe
a Tarragona Ràdio.
Senyor Javaloi,
que vagi molt bé
la festa
de diumenge
i més enllà de la festa
que vagi molt bé
la feina
i el dia a dia
amb aquests nens.
Gràcies i molta sort.
Gràcies.
Bon dia.