logo

Arxiu/ARXIU 2005/ENTREVISTES 2005/


Transcribed podcasts: 1390
Time transcribed: 18d 4h 18m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El president de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme,
Salvatore Pellicer, encapçala un grup de professionals
que a partir d'ara gestionarà els contactes del Consorci del Camp
amb les companyies aèries de Baix Cost
perquè utilitzin l'aeroport de Reus.
Aquest fet coincideix amb la marxa d'algunes de les companyies
que havien operat en els últims mesos,
com era Transàvia, Air Berlin i ara també la companyia Bluer,
que aquest divendres coneixíem la seva marxa.
Bluer era una companyia, com recordem,
que connecta l'aeroport de Reus amb el de Bucarest,
la capital de Romania.
Avui parlem d'aquesta i d'altres qüestions
amb el mateix Salvatore Pellicer,
que ens acompanya a l'estudi de Tarragona Ràdios.
Salvatore, molt bon dia, senyor Pellicer.
Molt bon dia.
A partir del gener, com dèiem,
només Ryanair continuarà utilitzant l'aeroport de Reus
pels seus vols de connexió amb Europa.
Això vol dir que ha fracassat la política del Consorci del Camp?
Bé, efectivament, a partir del gener,
l'única companyia que hi haurà volant és Ryanair,
que va ser la primera,
la primera no en tot cas va ser Hapa Llois en el seu moment,
però ha estat la que s'ha anat consolidant
a llarg d'aquests anys,
tot i que no arriba als vols que s'havien establert,
però com que és un pagament que es fa per persona,
per tant, tampoc té un cos,
el seu incompliment té un cos pel territori.
A partir d'aquí,
haurem de buscar quines altres companyies poden estar interessades,
amb volar fins a Reus,
però sempre havíem dit que hi havia un handicap,
que era el fet de tenir un aeroport com el de Barcelona,
tan pròxim,
que amb la darrera ampliació pot arribar a tenir 40 millors de peixatges l'any,
i que, per tant, això fa que s'estigui especialitzant en vols de baix cost.
És un aeroport que pràcticament no té vols transicionics
i, per tant, està agafant aquest mercat
i això ha comportat que companyies com Airelin,
o companyies com Blue Air,
doncs, finalment optin per fer els vols fins a l'aeroport de Barcelona.
A partir d'aquí, moltes vegades també diem que no n'hi ha prou
d'alguna manera en establir aquest tipus de vols,
de dir, bueno, ja tenim la línia fins a Amsterdam,
o ja tenim fins als destins europeus,
sinó que el que cal és fer una promoció amb origen
i el que cal també és dotar d'atractiu
les nostres destinacions turístiques durant tot l'any,
perquè, si no, són companyies que estan,
que acaben funcionant durant la temporada d'estiu,
però donada a la pèrdua d'atractiu que tenen
algunes de les nostres poblacions a l'hivern,
fa que a aquestes companyies se'ls faci més difícil
poder mantenir aquests vols durant tot l'any.
Què cal replantejar-se? Què s'ha fet malament fins ara?
Jo diria que...
O que no s'ha fet suficientment bé?
Jo diria que tampoc, d'alguna manera,
quan va començar tant Ryanair com les altres companyies,
van agafar el territori una mica contrapeu.
En el seu moment, Ryanair, la càmbra va fer el que va poder,
ens va tirar aquest contracte endavant,
a través del pacte de la Buella,
i a les altres companyies jo també crec que s'ha fet
el que s'ha pogut per tal d'intentar captar-les cap al verport de Reus.
Bé, a partir d'aquesta experiència,
el que caldrà fer és mirar
de tenir una millor organització,
per tal que quan tinguem noves oportunitats
no ens torni a agafar desorganitzats,
i mirar d'aquesta experiència
què en podem extreure
i què en podem rectificar.
Haurem de revisar els contractes,
quins tipus de contractes a fer,
com es pot lligar millor aquestes companyies,
com es pot incidir en una millor promoció en origen,
que aquests contractes portin realment
una inversió en promoció en el seu origen,
i per tant no es tracta de buscar culpables,
sinó que es tracta que amb aquesta experiència
poder tenir una millor coordinació
de tots els agents implicats
en el que és la promoció del territori
per tal que puguem tenir millors resultats en el futur.
És millor que aquests contactes
amb les companyies de baix cost
ho facin directament els professionals turístics
que no pas els polítics, com ara?
Bé, jo diria d'alguna manera
que això tampoc no vol dir
que sigui garantia de res,
vull dir, en algun moment
el que sí que podem intentar
és que aquest debat
que genera tot el tema dels vols de baix cost
surti una mica del sí del Consorci del Camp
i que, per tant, aquesta ponència
que s'establirà
sigui una mica com un òrgan consultor
de quines haurien de ser
les estratègies a seguir
de cara a la captació d'aquestes companyies
coneixent una mica el mercat,
de la resta de mercats turístic
que tenim a la zona,
mirar de quins indrets,
de quins orígens
és més adient
finançar, ajudar econòmicament
algunes d'aquestes companyies,
és a dir, les companyies
poden vindre d'on vulguin
i poden utilitzar l'aeroport d'arreu
si s'entenen, lògicament,
amb l'aeroport,
però aquelles que rebin
un ajut econòmic des del territori
haurem de mirar
que siguin aquelles que realment
ens interessen.
Bé, i amb això,
aquest grup de gent
que tampoc són gent experta
perquè no són gent
que tinguin un coneixement
o bona part d'ells
del que és
tot el tema
de línies aeroportuàries
o de la gestió aeroportuària,
doncs haurem de mirar
d'intentar
amb la nostra fenya
i amb el coneixement
que en tinguem
i de l'experiència
d'aquestes últimes contractes
que s'han portat a terme,
doncs de mirar
de buscar les companyies
i de consolidar
aquest fet
a l'aeroport d'arreus.
Vostè parlava ara
d'ajudes,
de subvencions,
és partidari
vostè que les administracions
es mullin
i apostin
decididament
per les companyies
de Baix Cos,
tot i
que aquest fet
havia comportat
alguna polèmica
en els últims anys.
Bé,
jo crec que
el tema
de les línies
de Baix Cos
és una tendència
que hi estan apostant
molts aeroports
i que per tant
mentre es doni
el recolzament
amb aquestes línies
d'altres aeroports
nosaltres
si volem
despegar
tenint
companyies
d'aquest tipus
haurem de fer
un esforç
des del territori
perquè si no
se'n van
cap a altres indrets.
Jo diria
que en tot cas
hauríem de ser
més selectius
en tant que
potser hi ha
orígens
dels quals
hi ha més competència
en tipus
de vols
charter
en tipus
d'antoroperadors
i que
lògicament
poden vindre
vols
com deia abans
d'on siguin
però aquells
que rebin els ajuts
segurament
és més fàcil
ajudar en companyies
que vinguin
de França
o des d'Itàlia
per exemple
on realment
no hi ha
vols
que arribin
arreus
i per tant
no hi ha
una competència
com pugui haver
amb altres indrets
com a Gran Bretanya.
Pensa vostè
en aquests orígens
i en aquestes
companyies
d'aquests països
com Itàlia o França
per exemple
com a objectius
més o menys prioritaris?
Bé, a partir d'aquí
haurem de veure
primer hem de fer una tasca
de veure com està la situació
de veure quina financiació hi ha
de tirar coneixement
de tots els contractes
que s'han signat
fins al moment
i quan tinguem
tota aquesta informació
haurem de veure
quines possibilitats hi ha
quines companyies
podrien estar interessats
amb algunes d'aquestes
se les haurà d'anar a veure
i bé
a partir d'aquí
una cosa és allò
que per nosaltres
creiem que podria ser òptim
l'altra cosa és que
hi hagi un interès
d'unes o d'unes altres companyies
sempre diem
que el que convé
és incentivar
aquelles companyies
com deia abans
de determinants orígens
però que també vinguin
durant tot l'any
jo crec que això
és una tasca
d'unes companyies
regulars
que venen durant tot l'any
i que ens poden ajudar
a desestacionalitzar les temporades
per tant en principi
l'objectiu és aquest
ara bé
quan es plantegen
situacions de dir
bueno
les companyies
que es poden estar interessats
només durant la temporada

home en principi
si tinguessin
totes les companyies
que volguéssim
interessades
en vindrà tot l'any
doncs aquestes
lògicament les descartaria
a partir d'aquí

si no hi ha
altres companyies
doncs
que tinguin interès
haurem de valorar
també què fem en aquestes
perquè en definitiva
el fet
que marxin
algunes companyies
per exemple
a Bloer
que és la que s'ha anunciat ara
era una companyia
que el tipus de viatger
que portava
doncs no tenia
una gran incidència
sobre la costa d'Orada
però d'alguna manera
el fet
que es vagin
eliminant
vols que arriben a Reus
doncs això
no juga massa
a favor
per tal
que
des de l'aeroport
s'afacin
totes les inversions
que hi havien previstes
en el seu moment
que hi ha perill
que es pugui perdre
cert interès
en tirar endavant
totes les ampliacions
que estaven previstes
quin és l'objectiu
que s'ha fixat
vostè personalment
a quantes companyies
o quants orígens
quants vols
li agradaria veure
a l'aeroport de Reus

jo crec que no és un objectiu
que m'hagi fixat
jo
jo com deia
el Consorci del Camp
a mi en el seu moment
doncs m'encarrega
com a representant
del sector
i de la Càmera de Comerç
de Tarragona
que es faci
una proposta
d'una sèrie de noms
que puguin configurar
aquesta ponència
aquest òrgan consultor
a partir d'aquí
serà un objectiu
que ens marcarem
aquestes persones
vull dir
en principi
no hi haurà d'haver
un lideratge
d'aquest grup
sinó que es farà
una feina
que es farà
entre tots
i veurem
quines possibilitats
i quins objectius
es poden marcar
com més companyies
i com més moviments
hi puguin haver
cap al territori
és positiu
i és positiu
no tan sols
pel sector turístic
directament
sinó per molts altres sectors
vinculats
amb aquesta activitat
però també
per la pòpia població
que es pot desplaçar
en qualsevol ciutat
d'Europa
per uns preus
molts assequibles
però no s'ha marcat
cap xifra
cap...
no, en aquests moments
bé, les xifres
que seríem
nosaltres el que anirà
més darrere
és d'augmentar
el número de passagers
d'arreus
però també
bé, en principi
en aquests moments
està sobre
un milió de 300.000
passatgers
fins a estar
hem de pensar
doncs que bueno
que de moment
començarem
un any
amb tres companyies
menys
per tant
veurem
si aquest milió de 300.000
se manté o no
però farem
doncs
es tracta de fer
els esforços
perquè hi hagi
un altre interès
d'altres companyies
o que la mateixa
regener
doncs pugui
mica en mica
anar ampliant
el nombre de línies
com vostè comentava
ara fa
cosa de deu dies
el Consorci del Camp
el va nomadenar a vostè
perquè crees
aquesta ponència
que s'encarregués
de tots aquests contactes
quin calendari
seguirà tot aquest procés?
bé, en principi
la setmana vinent
nosaltres
enviarem
al Consorci del Camp
la configuració
d'aquesta ponència
suposo que el Consorci del Camp
a partir d'aquí
haurà de
fer la seva aprovació
i li donar
la seva conformitat
podria ser
que potser
volgués integrar
també alguna persona més
aquesta
la nostra proposta
consistirà
en set persones
com dic
vinculades
amb el sector
i vinculades
amb les càmeres de comerç
i amb el sector empresarial
sap ja vostè
els noms concrets
d'aquestes persones?
bé, més o menys
ja està configurat
en tot cas
m'haureu de permetre
que nosaltres
en les tasques
fes-les arribar
al Consorci del Camp
i per tant
ja serà
al Consorci del Camp
en tot cas
qui en faci divulgació
però
el calendari
serà que en breu
nosaltres donarem
aquests noms
i a partir d'aquí
suposo que el Consorci del Camp
acabarà convocant
aquesta ponència
per fer una miqueta
de trasllat
del que hi ha
en aquests moments
és a dir
el que deia abans
de traslladar
els contractes que hi ha
de traslladar
com està la situació
de quin finançament
es disposa
per tal d'anar
a captar
una d'aquestes línies
i a partir d'aquí
ens marcarem uns calendaris
i començarem a treballar
vostè comentava abans
que una de les competències
principals
de l'aeroport de Reus
és l'aeroport de Barcelona
però potser molta gent
té la tendència
a pensar que la principal competència
és l'aeroport de Girona
com ho hauríem de situar?
Com s'encaixa?
Bé, jo crec que...
En el sentit
que l'aeroport de Girona
s'ha convertit
en aquests últims anys
en un referent
de les companyies
de Baix Cost
i de fet
de Ryanair
ja s'ha de fer
la seva base
en el sud d'Europa
Sí, jo crec que Girona
té sobretot
una gran companyia
com és Ryanair
que ha establert
el seu hub
pel sud d'Europa
i
tampoc crec que sigui
en aquest sentit
una gran competència
respecte a Reus
jo crec que
en aquest moment
ens significa
més competència
a l'aeroport de Barcelona
com deia abans
perquè amb l'última ampliació
que ha fet
ha ampliat molt
la seva capacitat
ha de rentabilitzar
les seves instal·lacions
i
dona capacitat
a moltes companyies
que abans
potser no tenien capacitat
o no se'ls donava
els slots
o la capacitat
de poder volar
fins a Barcelona
tenien més dificultats
ara en aquests moments
tenen més facilitat
hi ha espai
per fer-ho
a Barcelona
i que moltes companyies
prefereixen fer-ho
des de Barcelona
això ha estat
el cas
d'Aer Berlin
i suposo
que també
el cas
de Blue Air
El secretari de Mobilitat
de la Generalitat
el senyor Manel Nadal
ha dit recentment
que l'aeroport de Girona
és molt més competitiu
que no pas al de Reus
entre d'altres
rons
perquè està
més a prop d'Europa
i els avions
no passen
per l'espaix aèri
de Barcelona
què en pensa?

això sí
és cert
està més a prop
tenia inicialment
unes instal·lacions
més ben preparades
que les de l'aeroport de Reus
i aquest factor
de no traspassar
l'espaix aèri
de Barcelona
és cert
i que per tant
també hi ha
una qüestió
de consums
de combustible
d'arribar
fins a Reus
i jo crec
que aquí
tenim unes grans
potencialitats
ens hem centrat
molt
en el que és
la temporada
i com deia abans
hem de donar valor
a la resta de l'any
el que passa
que per donar valor
sempre han dit
això és el pes
que es mossega la cua
és a dir
si no tenim
aquestes línies
aquesta capacitat
de portar gent
durant tot l'any
difícilment
puguem capgirar
aquesta situació
però sí que quan comença
a vindre aquesta gent
hem de fer un esforç
des del territori
per tal
que aquests municipis
turístics
que tenen capacitat
que tenen capacitat
de l'era
i que tenen capacitat
d'albarcar
aquesta gent
d'alguna manera
han de fer un esforç
perquè tota l'activitat
complementària
i des de la mateixa administració
s'intenti
que hi hagi una activitat
a l'entorn
durant tot l'any
sempre ho hem dit
no n'hi ha prou
és a dir
necessitem els serveis
com a mínim
que siguin
els mateixos
de l'estiu
no pot ser que la seguretat
sigui pitjor que l'estiu
o no pot ser que la neteja m'invi
o altres serveis públics
jo crec que s'ha de fer un esforç
en mantenir això
i que l'oferta complementària
tingui certa
iniciativa
en mantenir
certa activitat
durant tot l'any
això és una aposta
a mig i llarg termini
en el sentit
que segurament
això no s'arregla
d'un any per l'altre
és a dir
és una aposta
com a mínim a tres anys
en la que primer any
segurament es perdran diners
el segon any
se'n perdran menys
el tercer any
potser ni se'n perdran
ni se'n guanyant
i podrem capgir la situació
però també veiem
moltes vegades
que en les poblacions
que ha estat capaç
de capgirar
aquesta situació
i d'allargar
la temporada
doncs durant tot l'any
hi ha hagut
a vegades
un lideratge fort
des de l'administració
i jo crec que
ha de ser una qüestió
que d'alguna manera
ha de liderar l'administració
amb la figura
dels seus alcaldes
al capdavant
per tal d'incentivar
a tot el sector
no tan sols
a l'hoteler
sinó de tot el sector
tot el que és el comerç
tot el que és la restauració
etcètera
per tal
que hi hagi
aquesta aposta
i per tal
d'ajudar
de dir
escolteu
què necessiteu
per tal
que
puguem
tindre certa activitat
per tal
que puguem
oferir
aquesta activitat
durant tot l'any
i liderar
i ficar
tot l'organisme
dels ajuntaments
a treballar
amb aquesta línia
en aquesta cerca
de les companyies
de baix cos
per l'aeroport
de Reus
també hem d'esperar
resultats
a mig termini
o quan creu
que es podrien
començar a recollir
fruits
si les negociacions
fructifiquen

és difícil
en aquests moments
de dir
a veure
en quin termini
podem per capgirar
la situació
i que puguin
començar
a vindre
de línies
perquè com deia
també depenem
de com evolucioni
el trànsit
amb altres
aeroports
jo crec que hi ha
una tasca
de fer conèixer
la costa d'Orada
una tasca
de fer conèixer
els avantatges
d'arribar
a l'aeroport
de Reus
hem d'anar
molt lligats
amb la pròpia
gestió
de l'aeroport
al final
que la promoció
vagi per un costat
i la gestió
per un altre
al final
això ha d'estar
molt lligat
per això
dèiem
que aquest òrgan
de promoció
si mai
hi arriben a haver
la Generalitat
arribi a tindre competències
sobre la pròpia
gestió
dels aeroports
això hauria d'estar
tot lligat
és a dir
la pròpia gestió
de l'aeroport
se n'hauria de cuidar
d'aquesta promoció
perquè si no
a vegades
hi ha aspectes
que et queden deslligats
però com dic
haurem de veure
primer de dir
quines companyies
hi ha a analitzar
quins mercats
ens poden interessar
quines companyies
els estan
tocant
aquests mercats
i veurem
en els pròxims mesos
quines possibilitats
tenim
però també
haurem de donar a conèixer
com dic
els avantatges
de poder volar
fins als Reus
i de presentar
a la Costa Dorada
perquè moltes vegades
ens donen compte
que ens pensem
que són coneguts
en molts indrets
i després
no és tant
Per cert
que comentava ara
la importància
de la gestió
de l'aeroport
de Reus
aquest el passat dijous
la comissió d'urbanisme
de la Generalitat
va aturar
el pla espacial
de l'aeroport
de Reus
redactat per AENA
com analitza
vostè
aquesta paralització

jo
com deia abans
a mi
a vegades
m'ha preocupat
de totes
aquestes
retirades
de línies
era una mica
l'aspecte aquest
de dir
escolta'm
si anem reculant
en quant al número
de vols
que arriben a l'aeroport
això fa que es
ralentitzin
una mica
el calendari
que pogués haver
previst
per realitzar
totes les ampliacions
que hi ha
perquè en un moment
determinat
hi pot haver més pressió
per retirar
aquestes ampliacions
perquè l'aeroport
es pugui quedar
més just
amb els seus serveis
d'alguna manera
hi hagi més pressió
per agilitzar
el fet
que es vagin retirant
fa que això
es vagin
ralentint
no és positiu
conèixer
aquest tipus
de notícia
perquè tot això
paralitzarà
i realitzarà
encara més
aquesta situació
Entrem
de ple
en qüestions
turístiques
ho hem estat fent
durant el llarg
d'aquesta entrevista
però deixem
per uns instants
l'aeroport
de Reus
altres semes
d'actualitat
que afecten
el sector turístic
i hoteler
per exemple
Méser Carburos
instal·larà la seva nova planta
al municipi de Tarragona
i no a Vilaseca
com es preveia
en un inici
a vostès
en principi
tampoc no els agradava
la torre de 64 metres
que contemplava el projecte
com ho veuen ara?

jo crec que això
el que no ha de deixar
és
el que es demanava
per la implantació
de Carburos
era un tema
de trànsits
de segregació
de mercaderies
i un tema
del mur verd
de lo que era
la carretera
acabada
de Vilaseca
a l'autobí de Salou
encara que
es fiqui més enrere
nosaltres sempre diem
que els impactes
visuals
que generen
aquest tipus
d'instal·lacions
s'haurien de mirar
de minimitzar
d'alguna manera
han tingut
darrerament
algun tipus
d'acord
amb altres instal·lacions
com ha estat
el pantalà
de Repsol
en què
hi ha hagut
una altra sensibilització
cap al territori
i per tant
s'ha entès
que
no n'hi havia por
amb la renovació
sinó que s'havia de fer
un esforç
en matèria de seguretat
i en temes
d'impacte visual
nosaltres reclamem
aquesta sensibilització
que es pugui realitzar
en totes les altres instal·lacions
en el sentit de dir
si hi ha d'haver
unes instal·lacions
que són necessàries
pel desenvolupament
d'aquesta activitat
de mirar
de quina manera
es poden
minimitzar
els seus impactes
i per tant
això que reclamava
l'Ajuntament
de Vilaseca
ja no és una qüestió
tan sols
per la implantació
d'aquesta empresa
sinó que és una cosa
que està completada
en el pla director
i hem de recordar
que el pla director
fa dos anys
que es va aprovar
que havia contemplat
que s'havia de presentar
un pla de segregació
de mercaderies
ara fa més d'un any
i en aquest moment
damunt de la taula
nosaltres no tinguem
coneixement
que hi hagi cap proposta
d'aquesta segregació
de mercaderies
ni del que era
el mur verd
per tant
independentment
que aquesta instal·lació
s'acabi ficant
en territori
per tal de
no tindre que complir
aquests requisits
de l'Ajuntament
entenem que els han de complir
igualment
pel tema del compliment
del pla director
altres qüestions
aquesta és una setmana
molt especial
molt complicada
per a alguns
però en qualsevol cas
hi ha un doble pont
un poble festiu
demà dimarts
i aquest dijous
quines són les previsions
hoteleres
de la Costa d'Aurada?

les previsions
les podríem
separar
pel que és
més o menys
del 3 de desembre
al 6 de desembre
i la resta
doncs
de la setmana
aquest
del 3 al 6
serà
quan
tindrem
una major
ocupació
i calculem
que
estarà
al voltant
d'un 60%
d'ocupació
encabat
a la finalització
de la setmana
aquesta ocupació
ja ens baixarà
dependrà
també
molt
del temps
de les previsions
del temps
perquè
amb aquests
ponts
a l'hivern
depenem molt
de les reserves
de darrer moment
i per tant
es fa
per les previsions
que més o menys
tenim en aquell moment
que puguem arribar
en aquest 60%
d'ocupació
Vostè ha reclamat
insistentment
al llarg d'aquesta entrevista
i d'altres entrevistes
i el dels últims
mesos i anys
l'allargament
de la temporada
turística
aquí a la demarcació
a la Costa d'Aurada
de mica en mica
per exemple
en guany
iniciatives
com l'arribada
del Rally
Catalunya
a Costa d'Aurada
la forta campanya
Halloween
des de Port Aventura
els dies de Nadal
s'estan fent passos
en aquest sentit?

jo crec que s'estan fent esforços
en algun sentit
és a dir
Port Aventura
ja en el seu moment
va optar
per allargar la temporada
a partir d'octubre
per obrir els casos de setmana
després el període de Nadal
fins al gener
i sempre havíem dit
que aquesta era
una oportunitat
per seguir
els passos
de Port Aventura
en aquest sentit
i que
encara que no
potser és difícil
arribar a allargar
la temporada
de cop
però sí que més no
aprofitar
aquestes sinergies
per tal de dir
si Port Aventura
té aquest calendari
d'obertures
però és per què no
seguir una miqueta
aquest pas
i intentar
obrir
aquests caps de setmana
i aquests períodes
en què
Port Aventura
estigui obert
és una manera
d'anar
allargant
aquesta temporada
i això tenim
que moltes vegades
veiem els caps de setmana
que hi ha gent
que els establiments
en aquestes
poblacions turístiques
hi ha moviment
però que necessitem
una mica
de tota l'oferta complementària
necessitem que aquesta gent
quan surten a donar un tomb
trobin determinats serveis
puguin anar a prendre un cafè
puguin anar a comprar
un diari
un regal
etcètera
i això
a vegades
la imatge que donem
no és l'òptima
per intentar allargar
aquesta temporada
però com dic
això és una aposta
és difícil
però hem de ser capaços
d'incentivar
una mica
l'empresariat
i això crec que a vegades
necessitaríem
el recolzament
de l'administració
que liderés
aquesta voluntat
de canvi
també
ficant serveis
públics
necessaris
durant tot l'any
per tal de poder
realitzar aquest canvi
senyor Salvador Pellicer
president de la Federació Empresarial
d'Oscaleria i Turisme
moltes gràcies
per acceptar la nostra invitació
i més en una setmana tan complicada
com comentàvem
i en tornem a parlar
moltes gràcies a vosaltres