Ara són dos quarts d'una que enviem radicalment de registre
aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Continuem parlant de l'activitat que hi ha prevista avui a la ciutat de Tarragona
en el marc de la festa, però parlant d'una commemoració.
Avui n'hem parlat, eh?, al matí de Tarragona Ràdio,
si no recordo malament era la quarta hora del Dia Mundial de l'Alzheimer.
És un altre d'aquells dies on es posa èmfasi en una temàtica generalment social
una mica per tenir com a excusa, per parlar-ne, per fer memòria
i mai millor dit de determinats aspectes sovint oblidats.
Però és que avui també és el Dia Internacional de la Pau.
En aquest sentit, per commemorar aquest dia Creu Roja Joventut
i el Centre per la Pau organitzen la construcció d'un mural gegant
a la plaça de Dames i Vells.
Ens acompanya per parlar-ne l'Albert Conde. Bon dia, Albert.
Bon dia.
És el director de Creu Roja Joventut.
La Núria Martorell, coordinadora. Núria, bon dia.
Hola, bon dia.
I el Ricard Fernández, que és en voluntari de Creu Roja Joventut.
Ricard, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. És una d'aquelles dates, ja ho sabem, no?,
que passen desapercebudes. Cada dia és un dia de...
Però això, que passi desapercebut, no treu que molta gent
i entitats i organitzacions com la vostra diguin
no, no, no volem que passi desapercebut.
Aprofitem l'altaveu, que suposa una festa major
i també muntem la nostra activitat, no?
Esclar.
Explica'ns una miqueta què és el que heu previst
i quin és el sentit d'aquest acte.
A veure, el sentit d'aquest acte és recordar
que a l'Assemblea de les Nacions Unides
es va decretar el dia 21 de setembre,
el Dia Mundial de la Pau,
per aconseguir que durant aquesta jornada
s'assessin els conflictes per un dia,
que les nacions aconseguessin cessar els conflictes.
Nosaltres, avui el que organitzem,
són un seguit d'activitats per recordar aquest dia
i que, per així dir-ho, inculcar una sèrie de valors
als nens, sobretot.
És un dia internacional per la Pau,
cada dia hi ha guerres,
un dia sense guerres és impossible.
És difícil, suposo que la deixem molt difícil d'aconseguir.
Si miréssim la història, segurament no en trobaríem cap.
Ho dubto.
Però, en fi, com a mínim,
fem un dia internacional per la Pau.
Sorgeix des de Creu Roja Joventut,
aquí a Tarragona, tot i que Creu Roja Joventut
a nivell de Catalunya també fa les seves accions, òbviament, no?
Sí, de fet, aquesta acció aquí a la ciutat de Tarragona
l'organitzem Creu Roja Joventut,
però dintre del paraigües del Centre per la Pau de Creu Roja.
El Centre per la Pau de Creu Roja
es va inaugurar a l'octubre de l'any passat
i aglutina a nivell de Creu Roja Catalunya
totes les activitats que, diguéssim,
tenen com a objectiu sensibilitzar
i difondre el que és la cultura de la Pau.
I, aleshores, aquesta setmana,
la setmana del 15 al 25,
arreu de Catalunya,
se celebren diferents activitats per la Pau.
A la ciutat de Tarragona
l'hem volgut fer coincidir
avui dimecres, el Dia Internacional de la Pau.
El sentit està claríssim,
treballar el valor de la Pau,
que és treballar des d'altres àmbits,
a l'escola, caldria que també es treballés
des de l'àmbit familiar, social, entitats,
però, en el cas d'avui,
ho poseu en pràctica amb una acció.
Heu triat un escenari molt tarragoní,
molt de festes,
que és la plaça de Mas i Vells.
Què és el que fareu allà?
O què és el que convidareu a fer?
Allí el que farem serà muntar dues carpes
i en una d'elles s'explicaran contes
per nens adreçades a 6 entre 10 anys
i els contes també, o sigui,
estarà ambientat amb coixins, peluixes,
el terra estarà moquetat
i a l'altra carpe es farà un taller de paper o flexia
on es faran coloms,
on es penjaran al voltant del mural
qui posa Pau
i és una metàfora de construir amb la Pau
perquè en lloc de pintar les lletres
s'han retallat cartolines
i allí on qui vulgui es pot adreçar,
escriure un missatge i anar enganxant
i construir la paraula Pau.
En principi és una activitat adreçada als nens
a partir d'una certa edat, no?
Perquè molt petits, molt petits, tampoc no...
Sí, bueno, els contes sí.
Els contes sí, però després el que és...
Encara que tothom és lliure de vindre a escoltar els contes.
A més, tan còmodament com has descrit l'espai,
estarà tothom molt còmode allà, eh?
Molt gust, i tant, molt acollidor.
I l'altra banda, en el del mural,
allí és convidem a tothom que vingui a escriure,
a deixar el seu missatge.
Per tant, sessió de contes,
els narradors sereu vosaltres mateixos,
voluntaris de la Creu Roja.
Contes que tenen a veure amb la Pau?
Amb la Pau, sí.
Són quatre contes que vam escollir
i van a posar això, parlen de la Pau.
Contes coneguts, contes allò...
No, no.
No coneguts, però que tenen un gran missatge
per als nens i que el que volem és això,
inculcar-li uns valors.
Encara que no siguin els contes de tota la vida,
també són importants.
I en l'ambientació que l'hem posada,
jo crec que és força atractiu
perquè un nens disfruti
i a la vegada aprengui.
I troba aquest espai, no?
Que diguem-ne, no tot és lleure per lleure,
sinó que el lleure, com escoltar un conte,
també pot ser una eina perfecta
per anar a assimilar-ne en determinats valors.
La part del mural,
que hi ha a aquells que són més grandets i més actius,
explica'm-nos en detall com ha d'anar.
Ho dir per allò, arriba...
Jo vull participar d'aquest mural que ha de fer.
Poden ser adults, també?
Sí, sí.
Aquesta és la idea, no?
Aquí pot vindre tothom,
fins i tot els més petits o els més grans.
Jo arribo allà aquesta tarda,
a partir de quina hora, per exemple?
A les 4 i mitja.
Ja puc allà, ja estareu a punt.
Ja estarem allí.
Jo arribo allà i dic,
escolta, jo vull deixar la meva empremta,
el meu missatge, què he de fer?
Doncs allí t'hi trobes uns voluntaris molt macos.
Com ara vosaltres.
I et donen una cartolina
i allí tu escrius el que vulguis,
un missatge o el teu nom,
i l'enganxes dins les lletres
que hi posarà Pau.
i així entre tots anirem construint la Pau.
I aquest mural, clar, estarà allà,
tothom que s'hi acosti pot llegir
el que han escrit els altres,
aquesta és la idea.
Després també, si vols,
pots fer la papiroflexia
i posar el teu nom al colom
i enganxar-lo pel voltant.
També al voltant de la paraula.
Quina dimensió heu previst per aquest mural?
I on el col·locareu?
Aproximadament, eh?
Vull dir que es veurà, que serà gran, no?
Sí, és gran, és gran.
Jo diria que fa 4 metres de llarg
per 2 metres d'amplada.
Començarà a quarts de 5,
tot i que jo imagino que la gran afluència
que esperem que n'hi hagi de persones
es produeix a partir de les 6 de la tarda,
la canalla ha sortit de l'escola,
comencen els actes potents de la festa
per la zona, plaça de la Font,
per tant, és aquella hora que esperem
que hi hagi moltíssima gent.
Val la pena fer ressò,
perquè dius, calla, que m'hi acostaré
a tot el tema del pregó,
de l'arrencada dels gegants,
m'escapo un momentet cap a la plaça de Masivells,
que està allà al costat,
i doncs deixo el missatge
i perfectament.
Deia el Ricard,
allà hi estarem un grup de voluntaris molt macos.
Com teniu el tema del voluntariat?
Sou gent molt jove,
i això està molt bé,
això la veritat és que puja la moral,
de veure que hi ha gent que esteu treballant
en l'àmbit del voluntariat,
en aquest cas de Creu Roja Joventut.
En el teu cas, per exemple, Ricard,
fa temps que fas de voluntària Creu Roja.
Sí, fa 3 anys que hi soc.
Perquè ets jove, no?
Sí, 10 anys, 19 anys.
Imagina't, i des del 16,
que fas de voluntària Creu Roja Joventut.
Allò com els anuncis de detergent,
ho recomanaries?
I tant, i tant, m'encanta.
I per què?
Coneixes molta gent, aprens,
i no només coneixes gent d'aquí,
sinó que això et permet viatjar una mica
i conèixer gent de Creu Rojas de Catalunya, d'Espanya,
i és una experiència molt maca.
Quines activitats desenvolupes habitualment?
Ja has anat canviant de tipus d'activitat,
a mesura que has anat creixent també i evolucionant?
Sí, sí.
Vaig començar amb Medi Ambient,
i ara ja estic de monitor amb els de 14 anys.
Amb nois i nines de 14 anys?
Sí, que són els que també estaran allí a plaça de Masivells.
que són voluntaris també.
Per tant, si parlem de Creu Roja Joventut,
ja que tenim el seu director també,
a partir de quina edat es pot ser voluntari de Creu Roja?
I aprofitem per fer una mica de falca, no?
Que dic jo, no?
D'acord.
El que estem venent és legítim.
Per tant?
Es pot ser a partir de 14 anys
que ja comencem a entrar en el projecte de grup de joves,
i aquest projecte abarca gent des dels 14 fins als 17.
A partir dels 17, ja tenim els 18 anys,
tenim una franja de projectes,
en el qual tothom que vulgui es pot ficar com Sòmnit,
que és de control i prevenció de drogues,
el centre de mediació social...
Aquest de Sòmnit és un programa veterà, eh?
No, no, ja té anys aquest programa.
i un seguit d'activitats també que fem puntuals, etc.
i tindria abarcada fins als 30 anys.
Als 30 anys ja no podries formar part de Creu Roja Joventut.
Però pots passar a continuar el voluntariat dins de Creu Roja
amb altres projectes, no?
Exacte, però ja passaria a ser l'apartat de Creu Roja, entitat.
Tu quan als 16 anys vas decidir ser voluntari de Creu Roja Joventut,
ho vas comentar al teu entorn i van dir,
home, però escoltar, hi ha coses més divertides, no?
Bueno, això ens ho van comentar els professors,
quan vaig començar primer de batxiller,
i allí a l'estona aquí ens van dir que si volien apuntar-se
i van parlar amb un parell d'amics
i van dir, va, ens apuntem.
Però no sabies que...
No, no, no, tots a Medi Ambient vam decidir
i al final només quedo jo, tots hem marxat.
Els altres doncs no, i per què?
Bueno, perquè han vist altres coses que els interessen més probablement.
Sí, bueno, però s'han cansat, han anat a estudiar fora.
Però tu has vist claríssim que vols continuar.
L'Albert és jove, també, vas començar com a voluntari també.
Sí, no, i soc voluntari.
Ets voluntari, soc voluntari.
Que quan diem director que ningú es pensi aquí
que té la nòmina a final de mes.
Llavors vas començar com a voluntari jove.
No, vaig començar fa un any
i em vaig ficar per lo mateix que el Ricard.
Vaig entrar perquè els dos es pot dir
que tenien ganes de fer alguna cosa més
que no està pel plantatge,
perquè això vol dir joventut,
és a dir, una mica de reivindicació, ajudar la gent.
I de mica en mica ens hem anat coneixent,
hem anat treballant i ara,
a més de ser director, que ja dic,
és un càrrec com un altre que qualsevol soc voluntari.
I treballem per això.
El vostre entorn més immediat, companys d'estudis,
que quan saben que dediqueu una part del vostre temps de lleure,
una part, l'altra, òbviament,
l'ocupeu en el vostre lleure i els vostres interessos personals,
us pregunten si interessen pel fet que sou voluntaris.
En aquest cas sou voluntaris de Creu Roja Joventut,
podríeu ser voluntaris d'altres entitats,
serà per entitats i feina a fer, no?
Sí.
Què us diu el vostre entorn més immediat?
S'estranyen que no ocupeu el temps en una altra cosa?
Ho troben natural?
A mi tot ho veu molt normal.
Això sí, cap vol entrar.
Si ho veu normal, clar, és que és perdre, entre cometes, el seu temps.
No, no, clar, pensa, no, home, és que jo tinc altra feina, no?
Deuen pensar més...
Ells ho veuen molt bé, però no s'hi posen.
Ah, veuen molt bé que ho facis tu.
Sí.
I els hi deu agradar fins i tot tenir un amic
que dediqui una part del seu temps al voluntariat.
Sí.
I mira que aquí diuen sempre que som un país
on el voluntariat té un nivell molt elevat, no?
Des d'aquesta perspectiva, la Núria, que és veterana, en aquest sentit,
hi ha molts joves...
No, no, no, no.
Perdona, sóc una senyora, que diria aquella, no?
Perquè em van preguntar-te l'edat, ni tu a mi tampoc.
No, només faltaria.
Però més a banda, Núria, però la veterania aquesta
sí que t'ha vist una miqueta com ha anat l'evolució
de l'interès pel que fa al voluntariat entre la gent jove.
Hi ha hagut un increment?
Tu ho has vist?
Si hi ha interès o hem reculat?
Jo diria que no és que hagi incrementat o disminuït,
és que ha canviat una mica el perfil de voluntariat
i les inquietuds del voluntariat.
Llavors jo entenc que també les organitzacions de voluntariat
una mica ens hem de posar al dia
i fer encaixar realment els projectes,
les activitats que podem oferir
amb el que algú de voluntariat espera o vol fer.
Això és complicat.
Això és molt complicat.
Vull que m'entengueu, jo crec que encara hi ha gent
que es deu pensar que aquella persona que opta per fer el voluntariat
és una persona que no té altra cosa a fer, que mira...
I no, no, no, jo aquí davant tinc dos nois maquíssims
en el sentit absolut de la paraula,
externa i internament m'imagino perquè ho han anat de dir que és això
i que teniu els desinteressos, els vostres amics, els vostres estudis
que us agrada fer altres coses perquè dius
et, jo una part la dedico a això, això compensa personalment.
Personalment compensa, molt, la veritat és que molt.
A més, és que aprens i veus la vida d'una altra manera, per així dir-ho.
Sembla un missatge molt comú que et puguin dir, però és veritat.
A veure, jo tinc els meus amics, surto de festa, no sé, tinc una vida social...
Ets una persona normal, absolutament normal.
I llavors no hi ha cap problema i el que dius tu,
jo aprofito el meu temps, una mica del meu temps,
per això, per Creu Roger, per veure si podem millorar una mica
la situació actual i per inculcar valors i que me'ls inculquin a mi també.
Això moltes vegades amb el que està caient dius
és molt difícil aguantar la pressió de com està la situació en general.
Dius, home, com a mínim, si dedico una part del meu temps
tinc aquesta cosa de pensar que faig alguna cosa útil, no?
I tant, i sobretot amb els, ara els més joves,
com estem de monitors i ho veus, ells diuen, quan els preguntes
per què us heu apuntat, diuen, no, per fer alguna cosa.
I al principi els hi costava, però ara m'ho diuen,
és que m'assento més útil des que he entrat i això a mi m'agrada molt,
m'ha reconforta.
Hem de quedar un altre dia quan passi tot això,
hem de fer més publicitat, més falques, podríem dir-ho,
del que és el voluntariat, perquè sempre hi ha lloc, no?
Per molts que sigueu sempre hi ha lloc per algú més,
perquè sempre fa falta mans i gent per tirar endavant,
projectes globals, alguns veterats com els que ha esmentat l'Albert,
i d'altres puntuals com el d'avui, aquesta festa per la pau
a la plaça de Dames i Vells a partir de dos quarts de cinc de la tarda.
Heu posat una hora límit.
Dos quarts d'avui, les vuit.
Fins que veieu que la cosa ja s'acaba, no?
Moltíssimes gràcies per venir avui,
l'Albert Conde, el Ricard Fernández i la Núria Martorell,
director, voluntari, coordinadora, tots voluntaris,
també de Creu-ho Roja a Joventut.
Bona festa major i fins la propera.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.