Dos quarts i cinc minuts, dos quarts i cinc minuts d'onze de matí.
Seguim endavant en directe a Matí a Tarragona Ràdio.
Després de parlar d'aquest congrés de futbol,
que es farà, com dèiem, començarà el dia 1,
serà d'aquí a pocs dies, en parlarem,
segurament d'aquest congrés sobre seguretat als estats de futbol.
Volem parlar d'una altra qüestió ara ben diferent.
Caritas Diussassana de Tarragona va presentar la setmana passada
la seva memòria anual de l'entitat.
També va parlar dels programes en els que treballen actualment
i alguns que estan en vista.
En volem parlar i també de la necessitat,
ho van dir, de fet, a la roda de premsa que es va fer la setmana anterior,
la necessitat d'implicació directa de les institucions públiques
per combatre els problemes relacionats amb la immigració i amb la nova pobresa.
En volem parlar de tot plegat i per això ens acompanyen,
d'una banda, la Carme González. Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
La Carme González és responsable del Departament d'Administració de Caritas Diussassana
i també ens acompanya, d'una altra banda, la Victòria Forns.
Victòria, bon dia.
Hola, bon dia.
Ella és responsable del Departament d'Acció Social.
Per on comencem?
Bé, una mica, si vols, podem fer el repàs dels nous programes
en els que està una mica repartida tota la nostra acció,
que és bàsicament acció social, però també una part d'animació,
formació voluntariat i una part també de sensibilització i comunicació.
Si vols, repassa una mica els programes i entrem en els que tu t'interessin.
Podem parlar d'una tasca d'atenció directa d'una banda i d'acció d'anúncia de l'altra?
Sí. Bé, hi hauria una part d'atenció directa que és a través...
Comencem des de la base amb les nostres càritas parroquials, en les que ja es fa acollida,
després tenim tota una organització a través del que serien les càritas interparroquials
o les arxipestals i tot el que seria la feina que fem des de la càritas i usassana
i després sí que és cert que hi ha una part de...
A veure, en la que...
Hi ha una realitat, per exemple, que vosaltres directament no podeu aportar,
però detecteu perquè esteu en contacte amb la realitat del carrer, diguéssim,
la realitat immediata, llavors opteu per fer la denúncia, per dir doncs...
I és a quina esteu les administracions que s'hi evoquin, no?
Sí, bé, és una de les missions de càritas.
Càritas no només aquí, sinó a tot l'estat espanyol, una de les seves missions és la denúncia.
Per tant, fer estudis de la realitat social, acostar-se amb aquesta
i aleshores també manifestar quines són els dèficits que tenim,
tant per posar-hi nosaltres de la nostra part i implementar i impulsar nous programes,
com també de vegades per demanar, bueno, major implicació de les administracions.
I quina és la realitat que us trobeu en el dia a dia, en la vostra tasca?
Parlàveu, per exemple, de noves cares a la pobresa.
Bueno, a veure, aquí ara la que ens resona més a tothom és el tema de la migració,
però sí que és cert que nosaltres tenim el que en diem les noves pobreses
en algunes d'aquestes podem parlar de l'increment de pobresa en famílies monoparentals,
dones que tenen fills a càrrec i que no tenen família,
i com que no tenen aquesta xarxa, tenen moltes dificultats d'incorporar-se al mercat laboral.
Encara que hi hagi guarderies públiques,
a vegades els horaris de les guarderies públiques no són compatibles amb els horaris laborals
perquè tampoc poden accedir a qualsevol tipus de treball,
perquè també hem de dir que són dones amb poca formació i poca experiència laboral.
Aleshores diríem que aquestes és molt fàcil que entrin en processos d'emarginació
i arribem fins i tot a processos d'exclusió.
Això fa que de vegades aquestes noves pobreses que es van feminitzant en molts casos
també acabin abocant-se a temes com el transeuntisme,
que també hi ha un increment de dones en el tema dels transeunts, del sense sostre,
que fins ara era, diríem, una població molt masculinitzada.
La gent jove tampoc no està al marge d'aquesta...
No, quan parlem de famílies monoparentals i dones amb fills a càrrecs parlem de dones joves
i quan parlem que han canviat també els perfils dels transeunts parlem que també hi ha homes joves,
o adults joves, vull dir que sí que és veritat.
A veure, suposo que la precarietat laboral,
més que les dificultats d'incorporació al mercat laboral també són els tipus de contracte que tenim avui dia
i les dificultats d'accés a l'habitatge.
I què podeu fer des de Càritas amb aquestes persones que es troben en aquesta situació tan difícil,
tan compromessa de vegades?
Suposo que, esclar, no es pot acollir una mare i el fill permanentment en una casa d'acollida?
No.
No, és que, de fet, menors nosaltres no podem acollir a la casa d'acollir del transeunt.
En tot cas, tenim altres serveis alternatius que no estan específicament pensats per a aquestes noves pobreses,
no són acollides de famílies,
però si tenim uns pisos des de la Comissió de la Sena de Migracions,
cada vegada els podem utilitzar per acollir algunes famílies.
Però, quan parlem de sense llar, ens hem trobat a la casa que hem tingut dones embarassades
i en el moment en què ha nascut la criatura hem hagut de buscar altres alternatives,
o pròpies o d'altres institucions, perquè no podem acollir menors.
I sí que algunes de les coses que hem anat parlant des de la direcció de Càritas
és que potser els perfils varien i nosaltres també hauríem de modificar o adaptar
el servei que oferim des de la casa d'acollir del transeunt
i, per tant, donar possibilitats que tinguessin places per a famílies.
I per què no es poden acollir infants, Carme?
A la casa?
Perquè no estan preparades per poder-les acollir
i també no tenim, suposo, els permisos adequats.
I aleshores sí que és una cosa que us estàvem plantejant ara fa bastant de temps,
de poder tenir...
Perquè, clar, a més, si venen famílies home i dona,
també s'han de separar amb el nen.
I, doncs, clar, tampoc no...
I, doncs, això sí que s'està replantejant.
Repassem, us sembla, Victòria, Carme,
els programes que teniu entre mans,
els programes que s'ha donat a terme des de Càritas.
Deixem a prop de destacar que sou una cinquantena de tècnics i professionals.
Estem parlant de persones que rebeu el suport d'una xarxa de més de 900 voluntaris.
Estem parlant aquí concretament del territori tarragoní.
Teniu 92 delegacions de Càritas, no?
Sí, entre el que serien les Càritas parroquials, les arxiprestals i les interparroquials.
Vull dir que és una mica tota la distribució que nosaltres hem de la nostra acció.
No, les 92 són Càritas parroquials.
Després en tindríem dues interparroquials, que és Tarragona i Reus.
I Reus.
I després d'arxiprestals n'hi tenim...
Explica'm la diferència entre les unes i les altres.
A veure, la parroquial és la que s'han...
Bueno, la parroquial és la més petiteta, és la primera acollida, no?
I depèn d'una parròquia, tal com diu el nom.
D'això és com parlem de les arxiprestals,
és que n'hi ha algunes, el que fem és que recull...
És l'agrupació de diferents Càritas de diferents pobles.
Són les arxiprestals.
I coincideixen moltes vegades amb comarques.
I després, les interparroquials són ciutats més grans,
com per exemple Tarragona o Reus,
que el que agrupen són les parroquies de tota una ciutat.
Llavors, Càritas diossesanes?
Diossesana agruparia a tota la diòcesi,
totes les parroquials, les interparroquials,
els arxiprestals, de tota la diòcesi.
Doncs minga, ara parlant de l'acció social, va.
De Càritas diossesana, concretament.
Bé, de la diòcesi de Tarragona.
No parlem només dels nostres...
Tenim alguns projectes que ens són propis
i que nosaltres gestionem i financem
específicament des de la diòcesana,
però nosaltres el que volem és explicar
tot el que es fa la nostra diòcesi.
Llavors tenim diferents programes,
concretament d'acció social són set,
un programa de família,
que seria també d'atenció primària,
que començaríem amb el que fóra l'acollida.
Són ajudes a famílies,
ajudes bàsiques per a famílies
que poden ser des de qüestions d'aliments
o petites ajudes puntuals econòmiques
o a vegades suporten la família
també tasques més educatives
i la derivació en aquells serveis
més especialitzats.
No vol dir que nosaltres no treballem
també amb altres serveis de la comunitat,
sí que fem acollida
i encetem plans de treball
amb aquestes famílies.
També hi ha la renda mínima d'inserció,
que també som entitat homologada
i hi hauria tot un programa
també lligat amb l'alimentació
més infantil de llet i farinetes
que es fa també en diferents càritas nostres.
I un programa d'infància,
que és per un dels que també apostem especialment,
que és un treball que es fa
bàsicament des de la Càritas Interperroquial de Tarragona,
un projecte que es diu Som-hi Tots,
que és de reforç escolar i l'odoteca.
I també hi ha un projecte molt interessant
que és a treballar en el carrer,
que aquest menys temps és més innovador
i bàsicament es tracta de
aplegar nanos que estan moltes hores al carrer,
que no gestionen adequadament el seu temps,
que no tenen un altre lligam,
diríem, en la comunitat.
I a partir d'aquí, a través del joc
i a través de l'esport,
se'ls ha federat
i a través de l'esport es treballen
habilitats, aptituds, comportaments, etc.
També tenim tot el que és formació i ocupació,
perquè nosaltres acostem molt
no només per l'assistència i per l'acollida
i per l'atenció directa,
sinó també per la promoció de la persona,
que bàsicament es tracta de fer formació
i d'intentar fer inserció laboral i social
amb persones que tenen molt poca formació,
persones que tenen dificultats
d'incorporar-se al mercat laboral.
I aquí tenim tot un itinerari.
Tenim des de la reutilització que fem
de la roba usada
a través del nostre magatgem,
que allí és on centralitzem tota la roba,
i en aquest mateix magatgem
fem projectes d'inserció.
Tenim sis contractes
que el que intentem és amb persones joves
de no més de 35 anys
formar-los
i que sigui el pont,
fer una mica de pont
perquè després s'incorporin a l'empresa ordinària.
Aquesta roba, on es pot depositar?
Doncs els punts de recollida
són les pròpies càritas parruquials
i després aquí, concretament,
a la ciutat de Tarragona,
tenim a l'Avinguda Prat de la Riba,
davant de la seu de la càritas interparruquial de Tarragona,
tres contenidors també.
Però totes les parròquies
tenen un horari en la càritas parruquial
doncs recull la roba
i aleshores es centralitzen al nostre magatzem
i allí és on sortim.
Concretament,
les dos robes que tenim a la ciutat de Tarragona
però també aquest projecte
de reutilització de roba
està a tota la diòcesi.
En tenim a Reus,
en tenim a Montblanc,
en tenim a Valls,
en tenim a l'Arbós
i en tenim al Vendrell.
I a Constantí.
Sí, el Constantí és nou.
S'ha obert aquest any 2004.
Carme, l'any passat, el 2004,
la setmana d'entra vau fer el balanç,
de quantes persones havia arribat
a aquesta acció social.
Tenim xifres,
crec que són 14.000,
18.000 les persones
a les que va arribar
aquestes accions
destinades a cobrir necessitats bàsiques
com es comentava ara la Victòria.
O sigui, coses molt, molt elementals
però que són de vegades
molt iminents en el dia a dia.
A veure, diríem que ajuden a sortir-se
de situacions d'emergència,
però no ens volem quedar només amb això.
Lligat amb aquestes atencions
que poden ser més emergents,
nosaltres ens setem tot un pla de treball.
Per tant, si la persona necessita formació
o la persona necessita incorporar-se
al mercat laboral
o la persona necessita un suport familiar
o necessita que li fem de pont
i l'ajudem a contactar
amb un servei més especialitzat.
Vull dir, que es fa un treball
per veure si aquesta situació varia
i en funció de si varia o no varia,
doncs es manté aquesta ajuda
que pot semblar més de necessitat bàsica,
però el que intentem
és promocionar la persona
i, per tant, que arribi a la seva autodeterminació
i sigui una persona autònoma,
no depengui dels nostres serveis.
El 2004 també va ser l'any
que vareu fer la campanya
per recollir donatius pel Tsunami.
Una campanya important.
No sé si la Carme té dades.
Sí, la Carme té dades.
Sí, del Tsunami.
Sí, bueno, del Tsunami,
cal dir que el 2004
la recollida va ser molt poqueta
perquè va ser el mes de desembre
i quasi totes les coletes
han vingut durant l'any 2005.
Però és una campanya que encara està oberta,
que no està tancada
i, bueno, podem parlar
de les dades que podem parlar
és de, a nivell de l'Estat espanyol,
22 milions,
a nivell de Catalunya,
1.150 milions
i, llavors, concretament,
a la diòcesi de Tarragona
són 180.000 euros.
Que això, bueno,
són aportacions de particulars
i també una col·lecta específica
que va encomanar el senyor Arquibisbe,
que també lo van fer a la resta de bisbats,
per tot aquest tema.
Tornant una mica al tema de l'inici,
no l'hem mordat gaire,
però quan deien la roda de premsa
que vam fer la setmana anterior
que demanava més implicació
per part de les administracions,
amb temes d'immigració i nova pobresa,
què és el que caldria?
Perquè jo ara m'imagino,
abans comentàvem que no hi ha places.
Aquesta és una, no?
Però si parlem, per exemple,
de persones grans,
de la tercera edat,
aquí hi ha, suposo que les mancances
es multipliquen per molt, no?
Bueno, a veure,
jo no sé si en la nostra roda de premsa
va sortir específicament
que nosaltres féssim una demanda
a les administracions.
Això és un títol d'un mitjà concret.
Un titular.
Un titular.
Però, a veure,
perquè si hem de dir
que nosaltres també treballem
en les administracions
i alguns dels nostres projectes
es financien,
en part,
sí que voldríem que hi hagués més,
no t'he d'enganyar,
voldríem que hi hagués més implicació,
sempre en demanem més
i les administracions en són conscients.
No vull dir que sigui suficient,
però sí que hi ha implicació
per part d'administracions,
concretament,
a nivell municipal,
l'Ajuntament de Tarragona
col·labora en quasi un 50%
del que seria el finançament
de la Casa de Colliva Transaú.
Si en parles, per exemple,
de gent gran,
diem, doncs sí,
cada vegada tenim més gent gran
i amb gent amb dependències,
perquè no és una qüestió
de fer-se gran,
la teva mateixa família,
la teva xarxa més comunitària.
Sí que és veritat
que s'estan obrint més places,
però també és difícil
que tothom hi pugui accedir
i el que és interessant
és que hi hagi més places
que siguin d'oferta pública,
perquè sí que sabem
que tenim oferta privada,
però hi ha moltes persones,
molta població,
i sobretot,
sabent que la gent gran
cobren pensions molt petites,
parlem de minipensionistes
en molts casos,
és difícil que accedeixin,
però, doncs, clar,
el que ens interessa
és que s'incrementin
les places públiques.
Però després hi ha altres tipus
de serveis
que es poden fer amb la gent gran,
que són més d'acompanyament a la llar,
i moltes vegades
no és només una atenció
d'un servei específic
de salut
o d'assistència mèdica
o d'higiene, etcètera,
sinó molta gent gran
que ens trobem a casa
que estan sols,
que bàsicament el que tenen
és una situació de soledat,
de tristesa,
d'inicis de fases de depressió,
perquè viuen aquest canvi,
preparar-se per a fer-se gran
és difícil,
i viuen aquest canvi
moltes vegades en soledat.
I aquí és on nosaltres
sí que tenim un paper principal.
I de vegades
no ho expliquen a ningú,
ho viuen sols.
Sí, i a vegades
reconèixer aquesta situació
és dolorós,
reconèixer
unes seves pròpies misèries
és dolorós.
Que no s'arriba a final de mes,
que els fills
no passen per casa.
Exacte.
I lligat amb això
és que nosaltres
teníem un programa
de gent gran,
un projecte concretament
que es fa
a la Caritas Interparroquia
de Tarragona,
i hi ha una cosa
incipient també falset
que va a la mateixa línia,
que precisament és fer un estudi
de en quina situació
tenim els avis a casa nostra
per veure quants d'aquestos
estan en situació de risc
i per tant
hem d'actuar d'una altra manera
o fins i tot
hem de derivar
o informar
d'aquestes situacions
a l'administració
i en altres casos
en els que bàsicament
el que es necessita
és companyia
i anar superant
aquesta situació
de soledat,
una mica d'abandó,
doncs aquí sí que intervé.
La Caritas Interparroquia
de Tarragona
està fent una feina
molt important
a través de voluntariat
de desplegament
en el domicili
de les persones grans
i a Falset
s'ha començat
hem començat
a fer una mica
de prospecció
d'aquestes necessitats
i hi ha un equip
molt animat
s'ha fet aquest curs
des del Departament
de Formació
de Animació
i Voluntariat
tota una formació
per a gent gran
per fer atenció
a gent gran
i ara es tractaria
de començar
a implementar
tot el que seria
l'acompanyament
a la llar de l'AVI.
Si parlem
del món
de la immigració
dels nouvinguts
no fa gaire
es va acabar
va finalitzar
un procés
de normalització
malauradament
moltes persones
van quedar fora
d'aquest procés
ja sigui
perquè no van poder
accedir-hi
perquè això
també va passar
hi havia llarguíssimes cues
i no tothom
va poder anar-hi
o simplement
perquè no
no complien els requisits
no tenien un permís
municipal
d'residència
en fi
què feu
davant d'aquesta realitat
és a dir
què es pot fer
davant d'aquesta realitat
davant de persones
que ho passen malament
però que no tenen papers
bueno
a veure
nosaltres
des de Càritas
diusosana
nosaltres
tenim un servei
que és la comissió
diusosana de migracions
bàsicament
fins ara
el que s'ha fet
amb la normalització
és intentar aconseguir
que tots els que es podien acollir
doncs ho aconseguissin
però a veure
la nostra tasca
no s'acaba aquí
i una part
dels nostres projectes
és
amb aquells que es pot
i això sí que hem de ser realistes
i això també
en la raó de premsa
ho vaig voler deixar clar
nosaltres
acollim a tothom
intentem donar resposta a tothom
però si és veritat
que hi ha que tenen més possibilitats
aquells que es poden acollir
una normalització
aquells amb els que pots fer un treball
vull dir
formar
que puguin aconseguir una feina
que puguin aconseguir
llogar un pis
per tant que puguin intentar
doncs
integrar-se sociolaboralment
hem d'apostar per aquestes
amb els altres
i podem fer
però clar
el que fem
no és tant una tasca de promoció
perquè la llei no ens ho permet
no podem promoure una persona
no podem incorporar-la
amb el cal laboral
sinó podem normalitzar
la seva situació
no pot aconseguir
un permís de residència
un permís de treball
és impossible
per tant
sí que apostem
en aquesta línia
de tots aquells
que puguin
tinguin la possibilitat
de passar
per la normalització
i bueno
doncs
intentar
coses com
que tinguin
un millor
accés a l'habitatge
pel fet de ser immigrant
moltes persones
tenen dificultat
i nosaltres
o avalem
a persones immigrades
que han passat
pels nostres serveis
o fins i tot
els acollim
en els nostres pisos
tutelats
i si hem-hi tutelats
hasta que han aconseguit
una feina
que els dona
prou d'autonomia
econòmica
per després
llogar ells mateixos
un pis
o llogar una pensió
hi ha altres qüestions
que són
com
aquesta sèrie
d'habitatge
i després
tot el que
nosaltres parlem
d'un ofici
un treball
que és
intentar
aconseguir
que tinguin
més possibilitats
d'incorporar-se
al mercat laboral
moltes vegades
és formació
formació
que podem oferir
nosaltres
o formació
que poden oferir
altres entitats
i bueno
i després
també ajudar-los
en el que és
la tasca de cerca
de feina
i qüestions
com per exemple
la llengua
també
hi ha persones
que tenen
el hàndicap
de la llengua
i per tant
ajudar-los també
amb classes de llengua
perquè això
també els faciliti
o qüestions
com fer un currículum
com presentar-te
en una entrevista
de treball
qüestions que poden
semblar molt bàsiques
però que quan ets
una persona
estrangera
i no comunitària
doncs la qüestió
de la cultura
o de la llengua
pot dificultar-te
una mica més
Carme
que l'he sentit
de poc avui
ja som conscients
de la realitat
que ens envolten
o no?
No som prou conscients?
Home
a veure
ja he de dir
que en el sentit
més ampli
de la paraula
és a dir
som conscients
de la realitat
que ens envolta
A veure
jo crec que som conscients
de les demandes
que a nosaltres ens arriben
jo crec que potser
no ens arriben
totes les que
realment existeixen
hi ha mancances
que hi ha vegades
per exemple
quan parlava
la Victòria
de tot aquest tema
del projecte
aquell de gent gran
si no se fa un estudi
no fas una prospecció
aquesta gent
no te vindrà
quan parlem
de les noves pobreses
moltes vegades
són gent
que tenen
una mancança
que en un moment
determinat
de la seva vida
han tingut una vida
mitjanament estable
arriba un moment
que pel que sigui
se queden sense feina
són gent gran
i si no
i aquesta gent
no te ve a Càritas
aquesta gent
a vegades
estan enteres
perquè
potser coneix
algú
però és que si no
jo no crec
que arribin
ni a Càritas
ni a altres serveis
aquesta gent
no són gent
que van als serveis
a demanar ajuda
perquè no estan acostumades
potser a nivell
de consciència social
jo tinc la sensació
que nosaltres
ens pensem
que tenim una societat
millor de la que tenim
penso que tenim
una percepció
molt més bona
de la que és
la realitat social
de la que en realitat és
hi ha més necessitats
de les que la gent
percebeix
i penso que només
percebim aquelles
que visualment
ens molesten més
com el tema
potser de la gent
al carrer
el tema dels sense llar
és un tema
que la gent denuncia molt
perquè fan nosa
és una mica
com un mobiliari urbà
que ens anem acostumant
a tenir-lo per allà
però que en determinats moments
ens molesten
i el tema
de la immigració
perquè també hi ha hagut
i penso un discurs
interessant
que visualitzar-los més
perquè també
hi ha hagut
determinats discursos polítics
que propiciaven
una mica això
aquesta la inversió
vindran
ens prendran la feina
després
aquests són els que
accedeixen als recursos
abans que els autòctons
aquest discurs
també és un discurs
interessant
perquè per què accedeixen
als serveis socials
o a determinades prestacions
abans que els autòctons
perquè també estan
en llindar de la pobresa
molt més que nosaltres
perquè hi ha hagut
un desplançament
de les bosses de pobresa
i aquests que arriben
arriben amb molts més dèficis
i és per tant
molt més fàcil
que tinguin
possibilitats d'accedir
a això
perquè compleixen
molt més ràpidament
amb els requisits
per aquesta raó
li deia precisament
si som prou conscients
de la realitat
que ens envolta
canviant una realitat
i a més a més
canviant de forma molt ràpida
jo crec que no
que no ho som prou
i per això
també és molt important
la tasca que nosaltres
fem a Càritas
i altres entitats
de denúncia
i de sensibilització
de sensibilització
a través de moltes
de les campanyes que fem
que això potser
la Mari Carmen
ens ho pot explicar millor
a veure
una de les coses
que nosaltres pretenem
és si això
és una mica
l'explicar
que quan diguem
que fa Càritas
que es fa
i on arribem
una mica
és això
perquè la gent
prengui consciència
d'exactament
quina és la realitat
i quina és
la mancança
de la gent
i això que parlava
a l'editoria
sí que és veritat
que a vegades
quan has anat
a serveis
de les Càritas
perroquials
quan venen gent d'aquí
diu
no és que tu no m'he de dones
aquesta ajuda
perquè l'estàs donant
amb aquell que és immigrant
i no veuen
que potser
aquell està més necessitat
que no el mateix
i sí que és una realitat
que es veu
llavors clar
tenim campanyes
com a molt fixes
durant l'any
com pot ser
la d'immigració
pot ser la de sense llar
i algunes altres
que llavors
sí que sobre determinades
problemàtiques socials
o fenòmens socials
amb els que nosaltres intervenim
hi ha una època de l'any
en què insistim molt
tornem a sortir
els mitjans de comunicació
com a campanyes fixes
tenim la de corpus
que es diguem
la que es fa
la recaptació
perquè hi ha una culeta
que va ser la d'ahir
a les misses
que va directament
pels programes
i les despeses
de la Càritas
i Otesana
després
hi ha caetes
parroquials
que cada una vegada
al mes
n'hi ha que ja fan
una campanya
perquè ja ho tenen
així establert
la de Nadal
que també és molt forta
que a més
la de Nadal
normalment
la majoria
en fan recollida
d'aliments
més recaptació
també de recursos
econòmics
perquè la missa
del Gal
també va
i això sí
aquesta campanya
va excursionalment
per les caetes
parroquials
i després
la que es deia
la Victòria
la d'immigració
la de Transseuns
i m'es sembla
que de moment
no n'hi ha cap més
que són les que estem fent
durant l'any
Carme
González
Victòria
Forns
ens ha quedat molt clar
el missatge
si no som prou conscients
de la realitat
que ens envolten
de pensar una mica més
i observar
al nostre voltant
sí
jo penso que sí
hem de tenir
els ulls una mica més oberts
i les orelles també
escoltar
estar molt receptius
al que passa
al nostre voltant
Carme
Victòria
gràcies per venir
a Maria Tarragona Ràdio
i fins aviat
que vagi bé
moltes gràcies
moltes gràcies