és un estudi totalment inèdit i que no té precedents.
Jo crec que serà, o almenys esperem,
que serà, a part de molt informatiu,
que els resultats han de ser positius.
Jo ho espero, com a veí del Camp de Tarragona
i que vivim amb la meva família i jo,
la preocupació ambiental que ha hagut
durant les dues últimes dècades,
i sobretot durant l'última dècada,
ha estat notòria.
Vull dir, en aquests moments tenim el Ministeri de Medi Ambient,
tenim Conselleria Medi Ambient de la Generalitat,
la major part d'ajuntaments tenen les seues residències de Medi Ambient.
Això fa 20 anys enrere era impensable.
Vull dir, les empreses en això
han d'anar-hi una resposta.
I les d'aquí del Camp de Tarragona no són una excepció.
I jo vaig llegint a la premsa,
o sento els comunicats que diuen vostès,
que ells han anat fent una important inversió ambiental.
Llavors aquesta inversió ambiental l'hem de veure,
l'hem de poder mesurar
en notables millores ambientals, també.
reducció de la contaminació
i reducció del nivell d'exposició per a les persones.
O sigui, en aquest sentit,
tot i que un estudi està acabat,
no pots dir res,
jo vull ser optimista en els resultats que trobarem,
que espero que siguin millors
que els que hem tingut d'aquesta foto fixa,
que no són dolents del tot,
però espero que millore això.
Ningú dubte, com vostè ve deia,
que moltes empreses han posat els mitjans
per millorar els seus sistemes de control
en temes de contaminació.
Aquest conveni per fer el treball
el signaven ahir representants del Consorci del Camp,
la incineradora de Cirussa
i la Universitat Rovira i Virgili.
En aquest acte, el president del Consorci,
precisament l'alcalde de la ciutat,
Joan Miquel Nadal,
deia que trobava a faltar
la patronal química tarragonina.
En aquest sentit, potser és una llàstima
que s'hagi perdut aquesta oportunitat.
Doncs sí, però a veure, jo no sé...
Vostè que en pensa com a científic, no?
Sí, mira, a mi la veritat és que
falta no me'n fan amb el sentit científic,
purament dit de la paraula en el sentit tècnic.
És més, si ells no participen,
per una banda encara em donen més garantia i independència.
No per nosaltres,
perquè la independència nostra és total i absoluta,
si no, no ens posaríem en temes d'aquest tipus, no?
Però sempre podria haver-hi persones
que pensen dir, bueno,
si és un estudi finançat per la patronal,
com ja ens ha passat en alguna altra ocasió,
en algun tipus d'empresa,
diria que és lògic que els resultats siguin bons.
No sé si m'explico.
Perfectament.
Doncs d'aquesta manera,
si som finançats per entitats com és el Consorci
i la Mancomunitat de Municipis del Can de Tarragona,
doncs aquí sí que no...
Els resultats siguin els que siguin bons o dolents,
jo espero que no puguin ser qüestionats
sense base científica.
Clar, base científica, qualsevol,
no pot qüestionar,
si em demostra que jo m'he equivocat, evidentment.
Clar, el que és la comunitat científica
valora aquests resultats,
però insistim una vegada més en la línia anterior
que la població en general també els valora
i aquesta, diguem-ne, independència que els dona
que no hi intervingui a la indústria química
doncs és un valor positiu
des del punt de vista de la comunicació,
no, dels resultats.
Exacte, des del punt de vista de la comunicació,
tot i que a mi particularment em molesta molt,
com a la major part de companys que atrevem a la universitat,
que en funció de qui et financia un estudi
puguis estar qüestionat,
perquè llavors sí que estem perduts, no?
Vull dir, la nostra independència
s'ha de valorar abans que res
i si estic al servei de qui et paga
doncs arreglat s'aniríem, no?
Ara, altra cosa és, vull dir,
el que després determinats ciutadans puguem pensar, eh?
Però vull dir, de la nostra independència
vull deixar ben tranquil a tota la seva audiència
que n'han d'estar absolutament segurs
pels propis criteris personals.
Com podríem enganyar nosaltres,
els nostres propis veïns,
si nosaltres vivim aquí?
Durant cinc anys faran aquest estudi,
les mostres, el treball es farà,
en diferents punts,
en diferents localitats o aèries del territori, no?
Sí, sí, sí, sí.
Bàsicament hem dividit en quatre zones,
són 27 punts en se mostrejarà,
tant sols com vegetals,
i abarquen, diguéssim, per entendre així en resum,
el que seria el polígon nord, una sèrie de mostres,
el polígon industrial sud, un altre,
llavors ciutats, perquè és molt important
que a efectes comparatius
comparem també els nivells de contaminació urbà
amb el que és industrial,
perquè moltes vegades un es pensa
que el viure pràcticament al costat de la indústria
suposa molt menys risc d'exposició a contaminants ambientals
que el viure a la Rambla,
i moltes vegades no és així,
almenys per determinats contaminants.
Aquí tenim molt de tràfic rodat,
moltes calefaccions,
en fi, altres fonts que també generen contaminants.
Doncs les zones urbanes serien el tercer grup,
i el quart grup serien, per exemple,
les muntanyes de Prades, l'Aleixà,
cinc o sis punts,
on no hi ha ni presumpta contaminació,
ni rural, ni urbana important,
que ens serviran de controls,
de blancs de referència per entendre'ns.
A llocs que no hi ha contaminació,
els compararem amb els que presumptament n'hi ha,
i veurem si les diferències són molt grans
i són intolerables.
No hi ha dubte que és un treball important.
D'aquí cinc anys es coneixeran les conclusions
definitives.
Però imagino, senyor Domingo,
que de tant en tant podem anar fent una miradeta,
no?, de com va?
Sí, sí.
Nosaltres anirem treballant per anys, diguéssim.
O sigui, són cicles anuals,
el que passa és que una conclusió definitiva
no la tindrem fins als cinc anys,
però vaja, resultats parcials.
És a dir, si nosaltres detectéssim
durant aquests cinc anys,
per exemple, el segon any,
que detectéssim una pujada
d'un contaminant determinat,
nosaltres, a les autoritats
amb les que han fet el conveni,
naturalment els informaríem immediatament,
perquè ells valoren la situació
i prenguessin si s'escau alguna mesura.
Gràcies.