La una del migdia, en deu minuts, com els dèiem aquest vespre,
es presenta a la llibreria La Capona de Tarragona,
un llibre que pot atreure moltíssimes persones interessades,
entre altres coses, per la història del nostre país,
perquè és un llibre que aborda el que dèiem una organització,
per dir-ho d'alguna manera, que ha tingut molt a veure
i té molt a veure amb la història del nostre país,
però sobretot també amb el que és l'Església Catòlica.
Es titula L'Opus Dei, els regionaris de Crist, els quicos, etc.
i la lluita per el poder al Vaticà.
És obra de Josep Maria Prim i Sarantill,
i aquesta tarda, com dèiem, estarà aquí a Tarragona per parlar-ne.
Ara el truquem per telèfon, ens posem en contacte amb ell
perquè ens doni alguna pista d'aquest llibre,
que ja va per la segona edició, si no, ens equivoquem.
Senyor Prim i Sarantill, molt bon dia.
Bon dia, tingui.
Moltes gràcies per atendre la nostra trucada.
Primer que tot, li agraïm molt i li agraïm el llibre,
perquè tots hem parlat o hem utilitzat alguna vegada aquesta paraula,
l'opus, mira, aquell és de l'opus, aquest ve de l'opus,
però en el fons, en el fons, jo crec que no sabem ben bé
què és això de l'opus, no? Vostè, què en pensa?
Bé, el que és l'opus és, per dir-ho,
en el primer document on consta oficialment la paraula l'opus d'ell,
que és datat per allà el 1940-41,
és del bisbe de Madrid, Eijo Garay,
i diu que l'opus és una pia associació que té per objectiu revitalitzar els valors cristians de la societat.
Si ens ho creiem, doncs ja anem bé.
Però, esclar, hauríem d'anar seguint la història de l'opus
i veure que després, amb això de fer una pia obra,
s'ho va anar agafant d'una manera molt particular,
va entrar en el poder franquista per allà als anys 1950,
va formar part del govern,
va transformar i va trastocar l'economia del país,
i, realment, el govern franquista, en un moment donat,
va ser un govern en mans de l'opus.
Els García Moncó, els Lullastre i, sobretot, el López Rodó,
van ser els que van donar saba nova
a un govern, a un règim com era el franquista,
que ja estava condemnat a desaparèixer
com havien desaparegut els altres dictadors, Hitler i Mussolini.
Qui va ser Montsenyor Escrivada Balaguer
dins del que va ser l'opus?
Perquè sempre, opus, Montsenyor Escrivada Balaguer,
però ell, diguem-ne, podria ser la imatge de l'opus, no?
Sí, evidentment, Escrivada Balaguer és un personatge
que crea, funda l'opus
i li imprimeix caràcter
durant els seus 70 i tants anys que va morir.
Va morir l'any 1975,
el mateix any de la mort de Franco.
El que passa és que l'opus,
que és una institució molt ben organitzada,
ha tingut la sort de, després del Montsenyor Escrivada Balaguer,
de ser substituït per Àlvaro del Portillo,
que també era un home d'una gran categoria,
i en moria aquest per el senyor Javier Echeverría,
que també és de molta categoria.
Ho dic això perquè altres nous moviments religiosos,
com se'n diu sociològicament,
de l'opus, dels legionaris de Crist, dels Quicos, etcètera.
Un altre gran moviment d'aquest tipus,
com és ara els legionaris de Crist,
doncs aquests han tingut la mala sort
que el seu fundador,
el sacerdot mexicà Marcial Maciel de Guellado,
no només no ha estat declarat sant com a Escrivada Balaguer,
sinó que ha estat apartat de la presidència del seu moviment,
acusant-lo d'aquest crim tan terrible de molts catòlics,
de pederàstia.
En canvi, l'opus ha tingut,
a més a més de l'Escrivada Balaguer, com us dic,
tota aquesta línia de personatges de gran categoria
que ha fet que es pogués incidir
dins les estructures del Vaticà,
de manera que actualment es pot dir
que el Vaticà està en bona part en mans de l'opus,
sobretot gràcies a la protecció que va tenir del papa Vuitila,
una protecció que és continuada absolutament
pel papa Ratzinger actual.
De totes maneres,
jo ara parlo des de la perspectiva personal de la memòria,
la imatge que desprenia,
perquè obeïa una manera de fer de l'època
i d'un règim Monsenyor Escrivada Balaguer
tan populista, amb aquells discursos,
amb aquells estadis complia de persones,
és molt diferent a la imatge que han anat adquirint
en quant a projecció i presència en la societat
més callada, més secreta,
que la que ha tingut més contemporanament l'opus.
Hi va haver una època en què hi havia aquells actes clamorosos,
jo els recordo, haver vist imatges per la televisió,
Monsenyor Escrivada Balaguer,
amb els pobres, amb les dones, amb els nens...
Després, posteriorment, l'opus, la seva presència,
que sempre ha estat lligada a determinats estatus,
a determinades classes,
ha estat com a més callada, més discreta, potser, no?
Sí, el que passa és que en aquella època
l'opus tenia aquestes dues dimensions,
aquesta populista, evidentment,
però també aquesta altra de penetració
en els medis més influents,
sobretot la universitat.
En un moment donat,
més d'una tercera part dels catedràtics
de les universitats espanyoles
eren membres numeraris de l'opus d'ell.
Després el fundava, més a més,
a la Universitat de Navarra, etcètera, etcètera.
Per tant, hi havia una gran penetració
en el món de la política,
en el món de les finances,
en el món de les editorials i tot això,
perquè una cosa completava l'altra.
De totes maneres,
és cert això que dieu,
que l'Escrivada Balaguer
era un home que li agradava molt
el contacte amb el poble,
li agradaven molt les manifestacions,
li agradava molt passar com una persona
carismàtica, però amb un carisma molt especial.
Ell deia que era la persona
més insignificant,
més ignorant,
més burra, com deia ell mateix,
però que li havia passat una cosa estranya,
que havia estat tocada per la mà de Déu,
al qual li dictava el que havia de fer.
Opus d'ell, el capdavall,
és l'obra de Déu.
Per tant, Escrivada és un personatge
molt contradictori,
un personatge que, a més a més,
té una vida familiar molt curiosa,
procedeix d'un botiguer de barbastre
que s'arruïna.
La seva mare és una persona,
per cert, que porta cognoms catalans,
perquè procedia de Fonz o Fons,
un poble de la Franja de Bonent.
La seva mare es deia Blanc Albàs i Blanc.
I aquesta senyora i la seva germana
també van contribuir molt
a la divulgació de l'Opus.
Ara bé, el que és interessant
és que Escrivada Balguer
és un personatge ple de contradiccions,
és un producte del franquisme,
però no només del franquisme,
hi veu ell molt més enllà,
s'adona que s'ha d'anar més enllà del franquisme.
Tant és així que quan, una vegada,
amb uns companys vostres,
concretament els de Com Ràdio de Barcelona,
em van preguntar
si Escrivada Balguer era un nazi.
I, evidentment, en aquella època,
durant el franquisme,
tots els jerarques de l'Iglésia Catòlica
tenien gran simpatia pel nazisme.
Això és una veritat,
com una casa de pagès encara ens ho neguin.
Però l'Escrivada Balguer,
curiosament,
quan ell tenia moltes dificultats,
posem l'any 41,
perquè en un moment donat,
Franco l'empaitava,
ja estaven a punt de posar-lo a la presó,
però això va durar molt poc temps.
Doncs quan estava tan malament
i només estava protegit pel bisbe de Madrid,
aquell Eijo Garay de què hem parlat abans,
aquest senyor li va proposar
que enviés els seus socis,
joves, intel·ligents, agosarats,
en aquella època molt belicosos,
que els enviés a formar part de la divisió en azul
a lluitar contra el comunisme ateu.
I, evidentment,
Escrivada Balguer
s'hi va negar en rodó.
Per tant,
no se'l pot acusar de pronaci,
sinó que per analitzar
la vida de l'Escrivada Balguer
s'ha de furgar
en les seves interioritats,
amb la seva psicologia,
i també s'ha de fer una cosa
que molta gent no ha sabut fer,
és anar a buscar
la seva tesi doctoral.
La seva tesi doctoral
que tracta sobre
el monestir de les Huelgas,
un monestir poderosíssim
de Castella,
dominat per una dona,
per una abadessa,
que tenia més poder
que molts capellans
i que molts bisbes,
i ell fa la tesi doctoral
sobre aquesta matèria,
on ell surt
Psicologia femenina,
Dret,
Història medieval,
una sèrie de qüestions
que donen bona part
la pauta
del que després,
amb el temps,
serà la ideologia
de monsenyor Escrivada Balguer.
Una ideologia
que s'esplasmava
d'aquesta manera popular
en el seu llibre
Camino
i que venia a ser
gairebé com una guia
de comportament
de la vida quotidiana
dels catòlics
que se sentien
fins a l'opus, no?
Sí, evidentment,
Camino
és un llibre molt important,
és un llibre
que ha tingut,
jo diria,
centenars d'edicions
a totes les llengües
del món,
és un llibre
que és imprescindible
per entendre l'opus,
però jo he parlat
amb la gent
que porta la veu cantant
a l'opus actual,
per exemple,
de la prelatura
de Barcelona,
gent d'una gran cultura,
d'una gran intel·ligència,
gent simpatiquíssima,
i aquesta gent
m'han dit
que el Camino
està una mica desfassat,
que l'opus d'ell
va molt més enllà
del que diu Camino.
Ens he de tenir en compte
que Camino
està escrit
durant la guerra,
a prop precisament
de l'acuartament
de Burgos
de Franco,
i que, per tant,
molts dels punts
que són 999
de Camino,
doncs ara
estan superats,
que l'opus d'ell
és molt més
que Camino.
De totes maneres,
jo que he hagut
d'analitzar
moltes edicions
de Camino,
entre elles
les edicions catalanes,
perquè també hi ha
unes quantes
que a mi,
i molt ben traduïdes,
per cert,
pel sacerdot
Torilló,
doncs,
hi trobo a faltar
que aquest llibre
no hagi evolucionat gens,
que la imprompta
de la guerra,
dels anys
de la guerra franquista,
continuï
en les pàgines
del Camino.
I això,
qui ho sap més bé
que ningú,
és mossèn del Mau,
doncs ell va fer
un llibre
contrapunts
al Camino
de l'Opus Dei,
un llibre
que va tenir
molts problemes
i el Fraga
li va segrestar,
etcètera,
etcètera.
És el mossèn Josep
del Mau
que ha prorlogat
el seu llibre.
Exacte,
sí senyora.
Digui'm una cosa,
senyor Prim,
l'Opus
ara mana
més que mai?
Jo diria que sí.
Mireu,
això,
us ho diré
molt clar,
amb una,
no sé si coneixeu,
un personatge
que és catedràtic
de la Universitat
de Sociologia
de la Universitat Autònoma
de Barcelona,
el doctor Joan Estruc,
a més a més
és l'home
que ha escrit
el llibre
més documentat
sobre l'Opus Dei,
que és un llibre
que el va publicar
per allà als anys 90.
Ara potser està
una mica desfassat
perquè no l'ha reeditat,
però a més a més
aquest senyor
és director
de l'Institut
d'Estudis Sociològics
de la Religió.
Doncs molt bé,
jo al doctor Estruc
li vaig preguntar
públicament
quan feia pocs dies
que havia nomenat
el nou papa,
li vaig preguntar
doctor Estruc,
vostè creu
que el papa actual
és presoner
de l'Opus Dei?
Li vaig preguntar
en públic,
a més a més,
perquè volia
que quedés clar.
I ell em va dir
home,
jo això no ho sé
perquè vostè ja sap
que el meu llibre
no està actualitzat,
però a mi el que em faria por
és que fos presoner
dels legionaris de Cristo.
Molt bé,
a veure,
i ara jo em pregunto
qui són els legionaris
de Cristo?
Els legionaris de Cristo
són també
un nou moviment religiós
per a l'Opus Dei.
Però s'integra
dins de l'Opus?
No,
teòricament no,
però fixeu-vos-hi
en el que ha passat.
Aquests senyors,
dintre els quals
hi trobaríem
a fer ves,
les palacios
i gent d'aquest tipus,
per tant,
té molta importància
a Espanya,
tot aquest va fundar
a Mèxic.
aquest moviment
ha tingut la mala sort,
com us he dit abans,
que el seu fundador
està actualment
empaperat
pels tribunals del Vaticà
per haver estat
acusant de pederàstia.
Molt bé,
què passa llavors?
Que no tenen
un cap visible,
no tenen
l'enorme carisma
que té
l'escrivada
de Balaguer,
fundador de l'Opus,
l'Àlvaro del Portillo
successor,
el Xavier Xavier Barria,
nou successor.
I com que estan
una mica òrfans,
qui,
sota quina,
sota quin paraigua
s'emparen?
Sota el paraigua
de l'Opus,
perquè l'Opus
té un organigrama
molt millor,
una gent molt més intel·ligent,
molt més ben situada
en el Vaticà
i a més a més
uns caps
que sempre,
el primer,
l'escrivada de Balaguer,
ja sabeu que ha estat
no només veat,
sinó més a més
santificat,
l'Àlvaro del Portillo
també està a punt
de ser santificat
i el tercer,
que és la Xavier
també té una gran categoria
i, en canvi,
els regionaris de Cristo
no tenen res d'això,
estan orfes
i, per tant,
ells,
el seu punt de referència
és l'Opus
i l'Opus
els pot maniobrar
perfectíssimament.
Una cosa semblant
passa amb els quicos,
aquesta gent que són,
teòricament se'n diuen
camino neocatecumenal,
però popularment
són els quicos,
que són,
aquests són més
d'un milió
i també estan
molt sota
el paraigua
de l'Opus Dei.
I els jesuïtes,
l'ordre de la Jesús,
quin paper juga
en aquest mapa,
en aquest panorama?
Ara sí que
heu tocat
el Bora Viu.
Els jesuïtes
i l'Opus Dei
són
l'antítesi.
Els jesuïtes,
durant,
quan Franca guanya la guerra,
els jesuïtes
s'han apoderat del país.
Ells són els que manen.
L'Opus Dei
és un moviment
i gent molt poc influent
i que els jesuïtes
no el poden veure
ni en pintura.
L'odi entre jesuïtes
i l'Opus
és brutal.
I això
no és un invent meu.
Això, en tant,
és així que és de jutjat
de guàrdia
perquè hi ha denúncies
dels jesuïtes
contra l'Opus.
i tot això
continua així.
Els jesuïtes
estan en mans de Franco
totalment,
porten la política de Franco,
però després van evolucionant
cap a la teologia
de l'alliberament,
cap a les comunitats de base
i, en canvi,
l'Opus
que neix
contra
Franco,
tant és així
que, en principi,
el Franco
el vol empresonar
l'esquivar de Balaguer
i, en principi,
doncs,
la gent més progre,
progre
dintre el que significava
els anys 40
i tot això,
estan més
influïts
per l'Opus
que pels jesuïtes,
en canvi,
fa una evolució
diametralment oposada.
És a dir,
que Opus i jesuïtes
no es poden veure
ni en pintura
des del principi
durant aquest trajecte
i cap al final
el papa Vulltila,
ja sabeu que
escapça totalment
els jesuïtes
i aquells
que eren
aquell horde poderós
que tenien
gairebé 40.000 membres
passen a tenir
un poc menys
de 20
i, en canvi,
l'Opus
va creixent
fins a cap als 80.000.
A Barcelona
tenim un cas
ja gairebé
còmic
que és
les dues
grans escoles
de negoci,
SADE
dels jesuïtes
i S
de l'Opus.
Totes dues
que es creen
a Pedalbes
i allà on va
la flor innata
dels futurs
executius
de l'economia
catalana.
I tots dos
fan gairebé
la mateixa feina,
però tots dos
contraposats,
però tots dos
amb un públic
diferent.
De manera que
la realitat
és aquesta
i això
es pot trobar
fins i tot
en els jutjats,
perquè ja us dic,
hi ha denúncies
de jesuïtes
contra l'Opus
perquè els de l'Opus
els robaven
els seus millors
membres
a les congregacions
marianes
dels jesuïtes,
els de l'Opus
anaven allà
i els hi robaven,
segons l'Opus
els pescaven,
segons els jesuïtes
els segrestaven
les seves millors
figures.
Per exemple,
el cas
de l'Opus Rodó,
l'Opus Rodó
és un home format
a can jesuïta
i que els de l'Opus
li segresten
entre cometes
evidentment
i ell se fa
un dels membres
més preclars
de l'Opus.
Per tant,
un dels capítols
del meu llibre
està dedicat
a la rivalitat
opus jesuïta
i és un dels que
la veritat
és que em va divertir
més escriure-ho.
Doncs està molt bé
que vostè vingui
aquesta tarda,
senyor Primí Serentill,
perquè el llibre
és apassionant
de debò
i a més
per a aquells
que vulguin entendre
no el passat
i repassar la història
sinó per entendre
la situació actual
és un llibre
que a més
si em permet
dir-ho
es llegeix
d'una forma
molt amena
perquè la rigorositat
històrica
no està ranyada
amb una certa ironia
amb la qual
vostè planteja
aquesta part
de la nostra història
i una mica
del present
d'aquest ordre,
d'aquesta organització
ben bé.
Jo no m'atreveixo
a definir-la
en una paraula.
Vostè sí?
Ja per acabar
que estem gairebé
fora de temps?
Bé,
és que
les definicions
per definició
sempre limiten.
Jo diria
que és l'ordre
més poderós
que actualment
domina
el Vaticà
i que els altres
nous moviments
religiosos
els que ja no m'he anat
abans
tots estan
supeditats
dins l'òrbita
de l'opus
amb una excepció
potser
que és
Comunione
e Liberazione
que és un altre
nou moviment religiós
que hi ha a Itàlia
molt poderós
a Itàlia
que és el del
Rocco Botiglione
perquè ens entenguem
no?
Aquest
nou corrent
també és molt poderós
però només ho és
a Itàlia
i en canvi
l'opus
està estès
per tot el món
i a més a més
aquest Comunione
e Liberazione
resulta que està
molt empodegat
amb la política
dels Botiglione
i tot allò
Déu-n'hi-do
però aquests són
els dos grans enemics
sense aquests corrents
opus
versus Comunione
e Liberazione
Josep Maria
diguem-ne
no no
jo diria que
per anomenar
el nou papa
Ratzinger
van fer un pacte secret
Comunione
e Liberazione
d'una banda
i opus
d'ell
i Quicos
que a la seva vora
i els altres
els que us he dit
abans
els legionaris
de Cristo
i també
un altre corrent
molt més nombrós
que tots aquests
que és els
Focolares
que potser són
uns 4 milions
i mig
una cosa així
i que estan
presidits
per una dona
cremiga íntima
del papa
Boitila
Tenim moltes converses
pendents
i ha de fer molts llibres
encara
senyor Josep Maria
Prim i Serantill
un tema apassionant
avui presenta avui
el seu llibre
dos quarts de nou del vespre
a la Capona
li agraïm molt
que hagi atès la nostra trucada
enhorabona per aquest treball
molt bon dia
Jo també us ho agraeixo molt
a tots vosaltres
i espero que avui
aquesta tarda
tinguem un bon públic
a la llibreria
a la Capona
Moltes gràcies
Adéu-siau
Bon dia
Només un minut
i seran dos quarts de dues
és el moment
de posar el punt
i final
al matí
de Tarragona Ràdio
en uns moments
arriba el repàs
de l'actualitat
local
des de l'informatiu
Tarragona Actualitat
gràcies per la seva atenció
i acabin de passar
un bon dijous
Adéu-siau