D'aquí 6 minuts seran 3 quarts de 12 del matí.
Seguim endavant en aquest matí de divendres.
Parlant ara d'una trobada molt interessant
i molt important que hi haurà dilluns i dimarts
a la ciutat de Tarragona.
Una reunió, una trobada de mercats municipals
a nivell de l'estat espanyol.
Es farà aquí, com dèiem, a Tarragona
i d'aquesta trobada en volem conèixer més detalls
aquest matí amb el tiren d'alcalde de l'Ajuntament
i president de l'empresa municipal Espimsa, Raül Font.
Senyor Font, bon dia.
Bon dia i bona hora.
És la primera vegada que Tarragona acull una trobada
d'aquestes característiques.
Com ha anat això? Com ha anat l'organització de la reunió?
Sí, sí. A veure, la primera vegada.
S'havia fet alguna trobada a la Càmera de Comerç
ara fa 4 o 5 anys d'aquestes característiques
però a nivell de Catalunya, molt adreçada
als propis venedors, etcètera.
La veritat és que nosaltres, des de l'empresa Espimsa,
hem estat participant en les últimes edicions
dels congressos que s'han realitzat.
el primer va ser a Sevilla, en aquest
jo encara no era tinent d'alcalde, encara no era regidor de l'Ajuntament
i no hi vaig poder ser, però sí que vaig ser a León fa 6 anys o 7,
fa dos anys i mig a Saragossa
i ara nosaltres som els quarts a organitzar-ho.
suposo que... no, suposo, ens han triat l'empresa nacional Mercasa
que és una empresa filial del Ministeri d'Agricultura
que es dedica a gestionar els mercats més importants d'Espanya
entre ells Mercabarna, Mercamadrit, Mercasaragossa, etcètera.
Doncs com que ells ens estan redactant el projecte de reforma
al mercat central, van pensar que a Tarragona
tenia un projecte emblemàtic entre tots els projectes
que s'estan elaborant en aquests moments a l'estat espanyol
i ens van fer la proposta, ens van tirar el guant
que nosaltres vam recollir immediatament
perquè hi ha molt bona relació amb ells
i van pensar que era una manera també de dinamitzar
i de moure una mica l'ambient entorn
al que ha de ser la reforma del nostre mercat central.
Quin és l'objectiu, doncs, a la trobada?
Veig que es reuneixen cada dos o tres anys
Mercats municipals d'arreu de l'estat espanyol.
Sí, són mercats d'arreu de l'estat espanyol,
mercats de detallistes, no?
Alguns no són municipals, no?
Però normalment la majoria d'aquest tipus de mercats,
d'aquest tipus de perfils, acostumen a ser de caire municipal
i el lema de l'edició d'en Guany concretament és
Ciutat i Comerç, el paper dels mercats municipals detallistes,
un valor de futur, no?
Un valor de futur subratllat, en el sentit que en aquests moments
en què sembla que els hàbits de conducta han canviat,
que la demografia canvia, que els usos socials canvien,
doncs és important que els mercats facin aquest esforç d'adaptació
per tal que en el futur continuïn tenint una vigència, no?
I l'aposta que fem des d'Espimsa, però que també fa l'empresa Mercasa
i que fa tota la gent que participarà en aquest congrés
o trobada estatal de mercats municipals detallistes,
és una aposta de futur, no?
De pensar que encara continua sent possible aquest tipus de comerç,
que és un comerç, diguem-ne, que ha totalat per les administracions,
perquè els mercats són de titularitat municipal
i la llei obliga a que tots els municipis de més de 5.000 habitants
tinguin un mercat municipal públic, etcètera, etcètera.
Doncs això que sembla que estan entredit,
que sembla que vagi de cap a caiguda,
que hi ha molts llocs on s'estan tancant parades
i que molts mercats de l'Estat, doncs, que estan en una situació de regressió,
doncs, fent-hi i buscant solucions imaginatives,
és possible, doncs, remuntar-ho i tirar endavant,
que és la idea que tenim tots plegats.
Aquesta trobada, doncs, suposo que s'organitza amb diferents ponències
i taules rodones perquè es fa durant dos dies
i al Palau Firalí de Congressos.
Sí, sí.
Es fa durant dos dies, concretament aquest dilluns i aquest dimarts,
s'inaugura de fer a les 10 del matí d'aquest dilluns, dia 24,
i participaran, doncs, des de tallistes fins a regidors,
fins a gent d'Ajuntaments, fins a gent del Ministeri d'Agricultura, etc.,
gent que puguin fer-hi aportacions de, doncs,
en la línia aquesta que et comentava de la modernització,
de l'actualització, de projectes reals, no?,
gent que ens explicarà projectes que ja s'han fet
o que s'estan fent de modernització i de regeneració
i de nova projecció d'aquests mercats.
Aquests projectes, doncs, poden ser un exemple a seguir
o a tenir en compte com a mínim per part de l'Ajuntament de Tarragona
i per part dels venedors del mercat central de Tarragona?
Sí, sí, sempre s'agafen idees,
sempre s'agafen idees que es poden extrapolar,
jo no diria mai copiar perquè cada mercat
té les seves particularitats, les seves singularitats,
però sí que s'agafen moltes idees.
De fet, amb aquests anys, amb aquests 5 o 6 anys
que estem treballant des de, o des que jo estic a Espimsa,
com a president d'Espims, de l'empresa municipal Espimsa,
hem visitat molts projectes d'aquests,
hem visitat molts mercats,
hem tingut moltes reunions
i la veritat és que en aquestes trobades,
en aquests congressos,
agafes moltes idees, no?
I després, quan fas la pausa cafè o quan vas al dinar del migdia, etcètera,
doncs t'asseus al costat de no sé quin ajuntament
i t'expliquen el que han fet ells, quins problemes s'han trobat,
com ho han superat, com ho han remuntat.
Bé, és un tema delicat, perquè una reforma del mercat,
si pensem que a dintre hi ha prop de 100 operadors,
mai estem segurs que mai cap...
hi ha 100 models diferents de reforma, no?
És a dir, no és que n'hi hagin 3 o 4 o 2 o 5,
sinó que n'hi ha...
Cada un en té una, no?,
de model de com s'ha de fer aquesta reforma,
cada un ho veu d'una manera diferent
i del que es tracta és d'intentar
anar avançant conjuntament amb els propis venedors,
amb l'Associació de Venedors del Mercat
i ara una altra nova associació que s'ha constituït
per mirar de tirar endavant
i mirar de remuntar les dificultats que segurament trobarem.
El projecte de reforma del Mercat Central,
ja vull que parlem, en fi,
d'aquesta trobada que hi haurà el proper dilluns i dimarts,
ara com està el projecte d'aquí,
del Mercat Central de Tarragona?
En quin moment, en quina fase de projecte està?
Bé, ens l'han de presentar ara, no?
És a dir, de fet, vam quedar que a finals d'octubre
l'empresa Mercassa ens presentaria aquest projecte,
ens presentarien els eixos bàsics,
els eixos bàsics ja els sabem des de fa temps
i estem treballant amb l'enfoc,
el tenim bastant prefigurat,
però ells ens han d'acabar de fer el projecte definitiu,
sobretot en el sentit de saber de quants diners estem parlant.
Clar, no és el mateix fer una reforma simple o senzilla
que una reforma amb molta profunditat,
que és la que es pretén fer,
i evidentment això probablement serà l'obra pública més important,
més magna, més important i més costosa de les que s'han fet
en tota la història de la ciutat de Tarragona, probablement, no?
O almenys la història dels últims segles, no?
Potser el Cis Romà o coses d'aquestes,
proporcionalment a l'època també ho van ser, no?
Però en aquests moments dels últims anys
és l'obra més important que s'haurà fet mai a la ciutat de Tarragona
quan s'hagi acabat,
perquè és una obra d'una importància econòmica molt potent.
Pensem que no és una reforma que es fa només pensant
amb els venedors del mercat,
sinó que és una reforma que es fa pensant amb els consumidors,
que jo crec que és el que justifica
que avui en dia un mercat central sigui de tutela municipal
i el que pretenem és que, a més a més,
que quedi un mercat ampli i un mercat amb llum
i amb parades més potents i de més metres
i passadissos més amples i llum, aire acondicionat,
calefacció, etcètera.
A més a més d'això, el que pretenem és que hi pugui haver
una mitjana superfície, petita mitjana superfície,
que complementi l'alimentació seca
i els altres complements de la cistella de la compra.
És a dir, que el matrimoni jove o no tan jove
que es plantegi haver d'anar a comprar,
haver de fer la compra aquesta que es fa cada 15 dies,
una mica així grossa,
a més a més de tenir altres referents d'altres hipermercats
i d'altres zones de la ciutat i dels entorns de Tarragona,
pugui tenir també el mercat central.
És a dir, que a més a més d'anar a comprar el bon pes que es ven,
la bona carn, les bones verdures
i el bon pollastre, etcètera, que es pugui vendre al mercat,
que aquest comprador pugui comprar el cafè,
les llaunes de sardines, el detergent per la rentadora,
les pastilles de sabó i el paper de vàter,
és a dir, el que habitualment conforma la cistella de la compra.
I això és important, que hi pugui haver aquesta mitjana superfície,
però a més a més tenim previst fer una planta subterrània de càrrega i descàrrega
perquè hem de petonalitzar tot l'entorn,
el governador González, el reding, tot allò s'ha de petonalitzar,
hem de treure les furgonetes de càrrega i descàrrega, diguem-ne, del carrer,
s'haurà de poder fer des de baix, amb càmeres frigorífiques,
amb molls de descàrrega moderns que donin comoditat
als propis repartidors i als propis empresaris que treballen allà
i després hem d'afegir-hi 3 o 4 plantes de pàrquing més
perquè amb les 400 places que tenim
ens en puguem anar cap a les 1.000 places d'aparcament
que facin que allò sigui un eix d'atracció potent.
No només per tot això que diem, sinó també per tots els comerços del voltant.
De fet, el POEC, l'estudi aquest d'equipaments comercials
que tenim fet a Tarragona,
que vam encarregant al seu moment el Raimont Serret,
parla que un dels principals eixos comercials
de la província de Tarragona
és justament l'entorn del mercat central.
Com més potència sigui el mercat,
en fi, més potència agafarà tot l'entorn.
Tot l'entorn. I quan diem tot l'entorn,
volem dir des de Ramón i Cajal a un tros de la Rambla,
tots aquells carrers de Fortuny,
Lleida, Soler, Plaça Ponent,
tot el que és allò a cinc minuts a peu
de l'entorn del mercat central.
I això ens sembla que és molt important
perquè acabarà de consolidar el comerç urbà,
perquè les ciutats,
sempre sovint diem que les ciutats aquestes...
A veure, només cal que et passegi, per exemple, pel Vallellana.
El Vallellana és un carrer amable,
agradable, és un passeig bonic,
és un passeig atractiu per anar-hi a passejar,
però, escolta'm, un dissabte per la tarda,
que tots són bancs i agències d'assegurances
i entitats bancàries,
és un carrer mort,
és un carrer que sí, però no.
En canvi, la Rambla, el carrer de la Unió,
d'altres carrers que tenen aquest comerç,
o la zona petonal de l'entorn de l'antic Simago,
perquè ens entenguem,
August, Méndez Núñezal,
tot allò té un atractiu.
Es tracta que la zona aquesta de l'entorn de Corsini
també pugui presentar aquest mateix atractiu,
que serà, doncs, gràcies a l'aparcament, etcètera.
No oblidem que, justament,
perquè han aparegut grans superfícies,
el comerç petit, de proximitat,
no només de Tarragona i de barris,
sinó de municipis veïns,
està desapareixent i amb una línia de regressió, no?
I aquesta gent, no només de Tarragona,
sinó dels Pallaresos, del Catllà,
de Bràfic, de l'Argilaga, etcètera, etcètera,
quan baixen a Tarragona,
doncs, també busquen aquest comerç
que pensem que aquesta oferta
pot omplir i cobrir aquest buit.
Deia, senyor Fon,
que rebran a finals d'aquest mes d'octubre el projecte.
Quin és el calendari que es planteja ara l'Ajuntament?
Perquè del tema de la reforma al mercat
ja fa temps que se'n parla,
entre altres coses perquè és un sector,
en fi, problemàtic,
no podem oblidar que el mercat d'aquí
i el mercat pràcticament de totes les ciutats,
els mercats d'aquestes característiques
on s'estan patint una certa problemàtica
per la competència d'altres tipus de comerç.
Quan començarien?
Quan podria començar la reforma?
Mira, nosaltres el timing l'hem de marcar amb els venedors.
El que no farem mai des de l'Ajuntament
o des d'Espimsa és tirar per la directa.
Jo sempre he dit que aquesta és una feina de consens,
de consens diari, total.
Des de fa cinc anys estem treballant
amb aquesta línia de consens
i ha de ser la pròpia associació de venedors del mercat
el que d'alguna manera ens demani
quin és el timing,
que amb ells també els hi està bé.
haurem de conjuntar la disponibilitat econòmica
que un projecte d'aquesta magnitud representa
amb els interessos dels propis venedors.
Però sobretot, jo sempre dic
que hem de ser respectuosos
amb totes les sensibilitats que hi ha allà.
Són prop d'un centenar d'empresaris,
d'operadors, de detallistes
i cadascú té al darrere totes unes circumstàncies
i un plantejament familiar
i de treball i laboral
que hem de respectar.
Estic parlant de la persona
que potser en aquests moments
pugui tenir 60 anys,
que li falten 5 per la jubilació
i que potser cap dels fills
vol continuar el negoci
perquè han estudiat,
perquè han fet estudis universitaris
o perquè es dediquen a altres professions
o a altres activitats artístiques
o professionals del tipus que sigui.
Doncs aquesta persona, d'alguna manera,
si ara li diem que s'embarqui en una reforma,
li estem fent,
li estem pertorbant
la seva planificació personal
i el ritme de vida
que potser tenia la fulla de ruta
que tenia marcada des de feia uns anys
i que potser li falten 5 anys per la jubilació
i l'estem pertorbant.
Doncs ens hem de seure amb aquesta persona
i hem de ser capaços tots plegats
de valorar conjuntament
quines possibles solucions podem trobar.
Això és molt important.
Ara també és important que fem la reforma
perquè, si no,
cada vegada es van anant tancant més parades.
No aquí, aquí a Sabadell,
a València, a Madrid, a Saragossa,
a tot arreu on estan fent reformes.
La ciutat de Barcelona,
que han sigut pioners a nivell de l'estat espanyol
en aquest sentit,
han fet la reforma del mercat de Santa Caterina,
han fet la reforma del mercat de la Concepció
al carrer Aragó,
han fet la del mercat de la Sagrada Família,
a Sabadell també han actuat d'una manera important,
a València...
La reforma és imprescindible.
O fem això que fan ells,
i tothom ha fet el mateix,
tothom ha posat una mitjana superfície
perquè quan decideixis on vas a comprar
diguis, allà hi tinc de tot.
La reforma és imprescindible.
Amb llocs d'aparcaments, més moderns,
canviant els horaris,
el consumidor demanda,
el consumidor i l'accés de la dona al mercat del treball
demanda que la venda d'aquest tipus de llocs
es pugui fer també per la tarda, no?
No té sentit que al segle XXI
encara continuem obrint de set a dues.
Això tenia un sentit
quan abans la dona,
50 anys enrere la dona no treballava
o hi havia molt poca gent que treballés
i feia de mestressa de casa
i que tenia temps suficient al dematí
per sortir amb tota tranquil·litat,
anar a comprar, fer el dinar...
Això ha canviat.
La gent jove i no tan jove, insisteixo,
doncs el que fan és comprar dos vegades al mes
una gran compra
i després les faltes, diguem-ne, que tenen
les van cobrint amb la botiga de proximitat.
Bé, això hem de fer que el mercat central
no perdi la clientela que ara té
totes aquestes senyores d'una certa edat
o que treballen a torns
o que encara poden anar
i van els caps de setmana, van els dissabtes, etc.
Que això no es perdi, que no es perdrà,
ni té per què perdre's,
al contrari, s'ha de potenciar.
Però a la vegada servir d'atracció
a tota aquesta gent de tot aquest interland
que et comentava abans
de 30 quilòmetres a la Rodona,
de municipis de 30 quilòmetres a la Rodona
que puguin venir a fer aquest acte de compra
i que triïn el mercat central
no només per la qualitat
sinó perquè també hi poden trobar
aquests complements que deia abans
del Nescafé, de la botella de Coca-Cola,
de l'iogurt i de les compreses
i del dentifrici, no?
En fi, la situació del present i del futur
del mercat de Tarragona
i en general de tots els mercats
en parlarà en aquesta trobada tan interessant
i tan important
perquè és a nivell estatal
de mercats municipals i detallistes
que hi haurà dilluns i dimarts
al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.
Segur que en parlarem
en els informatius d'avui divendres
i també de la setmana vinent
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Per avui volem conèixer la prèvia
amb el president de l'empresa municipal
Espimsa, el senyor Raül Font.
Senyor Font, que vagi molt bé
la trobada de dilluns i dimarts
i fins la propera.
Moltíssimes gràcies i perdona'm una cosa
deixa'm que m'adhereixi
a la felicitació que ha fet abans
la Maria Mercè Bartorell
al teu company de ràdio Sabater
per la guardó que se li dona
i per tots aquests anys de treball radiofònic.
Molt bé, doncs gràcies, senyor Font i bon dia.