Benvinguts i benvingudes a l'Embalat, la secció de festes de Tarragona Ràdio.
Molt bon dia des de l'Embalat. Avui anirem fins a una vila instal·lada just als límits
entre l'Alt i el Baix Penedès.
La singularitat dels seus perfils arquitectònics, que s'accentuen des del Turó,
on la vila és aposentada, s'uneix a un enclavament privilegiat
que fa d'aquest poble una autèntica joia històrica catalana.
Parlem ni més ni menys que de la vila de l'Arbós.
La història de l'Arbós ve marcada per la seva condició de vila reial,
no sotmès al senyor feudal, per la qual cosa gaudia de concessions i privilegis propis.
El mercat dels dimarts data de l'any 1200, la fira de Santa Llúcia de l'any 1230,
a més de posseir un notari públic i un call jueu.
Però fent un salt en el temps, la petjada històrica que més ha colpit
la història col·lectiva d'aquesta població van ser els episodis organitzats
l'any 1880 pels vilatans arbossencs a la Guerra del Francès
amb l'heròica resistència contra les tropes napoleòniques.
La tradició folclòrica de l'Arbós és rica i variada.
La festa major és una de les més típiques de Catalunya
i aplega cada quart diumenge d'agost
la mostra més viva del sentir festiu dels habitants de la vila.
El Vall de Diables, amb la seva famosa carretillada, el Vall de Bastons,
els gegants i els nans i el drac Badalot
són l'exponent de l'empenta associativa de l'Arbós,
als quals s'han d'afegir la lengua artística arbossenc,
la coral Rassó, les bars Sant Julià, una penya blaugrana,
una penya ciclista i un club de futbol, entre d'altres.
Tot plegat fa de l'Arbós una vila culturalment rica,
de tarannà amable amb el visitant
i sempre alerta per mantenir d'en peus
els puntals de la seva pròpia identitat.
Per fer-nos cinc cèntims de les festes de l'Arbós i del mateix poble,
tenim amb nosaltres Josep Maria Janer,
regidor de promoció econòmica i de turisme del Consistori Arbossenc.
El primer que li preguntarem avui és quina és la característica principal
de les festes de l'Arbós que s'ha mantingut durant anys com a pròpia.
Bé, jo per mi la característica principal de la festa major de l'Arbós,
el quart d'umenge d'agost que ja hem fet,
el quart d'umenge d'agost de la festa major de l'Arbós
és la seva tradició.
O sigui, són unes festes que apropem més de cent anys.
Justament aquest any el programa de la festa major
estan reproduïts els cent programes de tot el segle passat
de la festa major
i si es miren i s'analitzen
doncs hi ha una estructura molt similar
durant tots aquests anys fins al nostre dia.
O sigui, els actes principals es van repetint i modificant
amb les petites modificacions que hi ha any rere d'any
però el tronc comú és el mateix.
Són unes festes molt tradicionals.
De fet, des de començament ja del segle passat
en tots els programes es posa una de les més típiques de Catalunya
i de fet realment és així.
El principal és la tradició i és una tradició viva,
no és una tradició recuperada com molts pobles
que a partir de l'arribada de la democràcia
es van començar a recuperar els valls populars.
De fet, nosaltres aquí a l'Arbós vam tindre la sort
que no es van arribar a perdre mai.
Llavors, doncs ha sigut una festa molt viva i molt sentida.
La festa major de l'Arbós és una de les més típiques de Catalunya
i això és fruit de tenir una història que les avala.
Bé, les primeres referències que tenim així de la festa major
són de mitjans del segle XIX.
Les referències escrites suposa que abans també ja es feia festa major
i després ja en tot el segle XX i des de final del segle XIX
i molt d'allò ja s'ha anat fent la festa major.
Volens que t'inspirat d'espiridors
truants de fira i bocador
I com tots els pobles, l'Arbós també té un patró al qual venerà.
En aquest cas parlem de Sant Júlia.
Josep Maria Gené ens explica més coses del seu patró.
El Sant Júlia és el 9 de gener
però llavors allà fem la festa major petita.
Llavors la festa major gran per això no és un dia fix
sinó que sempre és el quart diumenge, el quart diumenge d'agost.
No un any cau el vinti i pic, el vinti i set,
un altre any cau el vinti i vuit, aquest any cau el vinti i vuit
perquè sempre és el quart diumenge.
Sant Julià de l'Arbós ja ve de la creació del poble de l'Arbós,
les primeres referències històriques que trobem a l'edat mitjana
al segle XII, doncs ja parlen de Sant Julià de l'Arbós.
O sigui, de fet, l'Arbós des que es va fundar
ja l'església està dedicada a Sant Julià Màrtir.
i sempre ens ha hagut una especial devoció
perquè ets sant i fins als nostres dies
que sempre ha sigut Sant Julià.
I de la història i dels patrons passem a parlar específicament
dels actes del cartell de festes d'enguany.
Jo els dividiria en dues parts importants, o sigui, els actes principals per nosaltres
pels esbucsancs són els actes de sempre, no sé,
podríem anomenar, doncs, els castells de d'unmenys al migdia,
la carretillada dels diables al vespre,
els valls, els valls de gitanes, el tot un de l'Arbós,
el vall de bastoners, que també és un dels valls principals,
etcètera, el vall del seguíssim, etcètera.
Vull dir, per la gent de l'Arbós,
l'aspecte folclòric que ja ve dels nostres avis
i dels nostres pares, doncs, aquest és el principal.
Però part d'això, doncs, també és una festa, doncs,
oberta avui en dia.
Hi ha unes espectacles, hi ha un concert de rock,
tenim un concert de rock que...
També hem de dir que tots els actes són gratuïts,
nosaltres també jo, però tota la gent que vulgui vindre de fora,
tots els concerts són gratuïts.
No sé, podríem, doncs, parlar, per exemple,
de l'empalmada de rock del dissabte,
que ve el grup Sabotatge, Societat Alcohòlica, Boicot,
o el de diumenge, amb el qual actua un grup local,
més el Daxen Buston.
Vaja, no sé, moltíssims, moltíssims grups que van venint.
El dilluns ve el Toni Albà, que fa els bufons del regne,
el dimecres, com ja es trageix un altre de fa uns quants anys,
que fem un concert de jazz amb el grup New Orleans Blues Trompers, etcètera.
Vull dir, el programa és molt variat
i podíem dir, doncs, que els dos dies principals,
el dissabte i el diumenge, és una cosa rere l'altra.
No passaran els anys,
veuràs que no he fet res sense pensar en tu.
És curiós que un poble de petites dimensions
compti amb un cartell de festes tan potent com el d'enguany.
Com pot ser això?
Hi ha hagut molta tradició sempre amb festes,
vull dir, l'Arbós, per les dimensions que té.
Jo estic segur, de la comarca segur,
és el poble que ens gastem més diners en festes,
dintre del que és el pressupost de festes,
però clarament, de fet, la gent m'ho demana i participa.
Són les festes multitudinàries,
ve de gent de tot arreu.
Hi ha actes, no és com pot ser els castells del migdia
o la carretillada del vespre,
amb el qual no s'hi cap,
o els concerts que és de rock,
que es fan al camp de futbol,
perquè si no, no s'hi cabria en cap altre lloc,
doncs hi ve moltíssima gent.
Anem a conèixer ara com són els veïns i les veïnes de l'Arbós
per a tots aquells que vulguin fer cap al poble aquest cap de setmana
per viure intensament la seva festa major.
Jo considero que som una gent molt oberta,
de fet, hi ha hagut una tradició,
un poble que no és,
no és tan cap exclusió,
no és si tenim moltíssima immigració forastera,
primer ben tindrem una immigració, doncs,
als anys 60, de la gent de la resta de l'Estat.
Això ja ens ha donat un caràcter, doncs,
integrador, i aquests últims anys,
doncs, també de moltíssima gent,
doncs, que han vingut d'altres països,
de Romania o del Marroc,
i, de fet, no hi ha problemes de convivència,
és una població, ja considero una població oberta.
L'Arbós ha volgut tenir un cartell de festes
per a tots els gustos,
però quin és el públic majoritari de les festes de l'Arbós?
És una mica per a tots.
Principalment és la gent jove,
com totes les festes,
és el motor i l'ànima de la festa,
la que interessa els principals,
els grups folklòrics,
els que porten l'ànima,
però a tot la gent gran,
doncs, també hi participa,
hi ha balles,
a part d'aquests consells de rock,
doncs, hi ha balles, hi ha sardanes,
el dilluns, dimarts i dimecres,
que són els dies més menors,
doncs, es fan coses per la quitxalla,
es fa festa de l'espuma,
es venen grups de fora,
grups d'animació,
de fet, és un programa,
i et dic que si tingués que llegir,
ara tot el programa de la festa major,
és un programa, doncs,
molt estens i que a gent pot dir
que no hi ha hores entre mig.
I finalment, la pregunta estrella
de l'embalat de cada dia,
per què ens hem d'acostar a l'arbost
aquest cap de setmana?
A mi em sembla que la gent de fora
que ve a la festa major de l'arbost,
i amb això,
el missatge de boca a boca
és el principal
i per això ve tanta gent,
s'han de donar a compte
que la festa de l'arbost
són unes festes vives,
no són artificials,
són sentides.
Els balles populars,
el folclore,
és un folclore viu,
no és un folclore
que el veus allò
d'estar disfressat
i fer comèdia.
s'assenten els bastons,
quan piquen,
doncs piquen amb aquell coratge
que tenen la gent
que ho sent.
Els diables,
quan tiren carretilles,
tres quarts del mateix.
Els castells,
tenim una colla pròpia
recuperada
des de fa pocs anys,
etcètera.
O sigui,
veuran una festa viva,
això és la part més principal,
veuran una passió
amb totes les coses
que es fan.
Després veuran una festa,
el poble és magnífic,
és un poble monumental,
en el qual tenim edificis,
la Giralda,
uns edificis del carrer major
d'estil modernista preciosos,
és un poble
que val la pena
de ser visitat,
en aquell moment
també està obert
al Museu de Puntes al Coixí.
De fet,
la gent que ve
s'hi troba bé.
Amb tot això
donem per tancat
l'embalat d'avui,
que esperem
que us hagi agradat
i que us hagi encès
la llumeta
que tenim dins del cap
per escollir
un bon indret
per passar el cap
de setmana.
Molt bones festes
a tothom
i fins demà.
de l'embalat d'avui,
de l'embalat d'avui,
de l'embalat d'avui,
de l'embalat d'avui,
de l'embalat d'avui,
de l'embalat d'avui,
de l'embalat d'avui,
de l'embalat d'avui,
de l'embalat d'avui,
de l'embalat d'avui,
de l'embalat d'avui,
de l'embalat d'avui,
de l'embalat d'avui,
de l'embalat d'avui,
iums d'avui,
de l'embalat d'avui,
de l'embalat d'avui,
de l'embalat d'avui,
d'avui,
d'avui,
de l'embalat d'avui,
de l'embalat d'avui,
d'avui,
d'avui,
d'avui,
de l'embalat d'avui,
d'avui,
d'avui,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!