Quatre minuts i mig, un quart de dues, és el moment de l'embalat.
És el moment de conèixer alguns detalls de com es prepara.
La nova sessió de focs artificials, desplacem la nostra atenció un cop més fins a la punta del Miracle.
Josep Sunyer, bon dia de nou.
Bon dia, novament. Estem a la punta del Miracle, com cada dia, habitualment a aquesta hora, a partir de la una.
I bé, com ja sabeu, explicarem tot allò que cal saber per venir aquesta nit aquí a dos quarts onze.
A veure avui, atenció, perquè, Jolanda, ja ho saps, que avui hi ha una de les pirotècnies
jo tampoc no voldria opinar massa.
No, però és molt coneguda aquí.
Però és cert, exacte. És la pirotècnia Antoni Caballé, que és una de les, diguéssim que de les grans pirotècnies que han actuat aquí a Tarragona.
A més a més, s'han actuat ja en cinc oportunitats, i molt recordaran segurament la final de Campions de Campions de l'any 99,
on un dels grans dispars que es van poder veure, precisament, de la pirotècnia Antoni Caballé.
Ara parlarem amb un dels seus responsables, perquè avui tenim aquí tres convidats,
tenim d'una banda, ara la seguirem saludant, una persona que és membre del jurat,
i que ara està parlant justament, és membre del jurat i és presidenta de l'Associació de Pirotècnies Espanyoles,
és la Asaskun Astondoa, ara la saludarem.
També s'acompanya el Lluís Magrané, de Cap de Protecció Civil aquí a Tarragona.
Lluís, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I com dèiem, la Isaskun Astondoa. Isaskun, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ara també saludarem, ho dèiem, el Rafael Terol.
El Rafael Terol és el responsable de la pirotècnia Antoni Caballé,
i ell ens explicarà alguna de les coses que avui provaran aquí,
perquè ja me'n dia, m'han avançat.
Rafael, bon dia.
Hola, bon dia. Vaig apagar el telèfon.
Apaga-la, apaga-la.
Que si no, escolta, em sonarà...
M'imagino que quan sona no ha de ser un tro, un petard, no?
Quan sona és per donar feina.
Per altra cosa no, però per donar feina sí.
M'han dit que fareu avui alguna novetat.
En parlarem que parli ben bé i que ens explicarà una mica
què és el que avui podrem veure.
Alguna novetat, no?
Una novetat.
Dins del que són els castells digitals,
nosaltres estem treballant en aquest sistema
i cada volta anem trobant-li més coses.
I avui, en l'últim que l'hem tret,
era el castell de la Fira de València,
però avui anem a millorar el que vam fer allí.
I crec jo que avui serà...
Han fet un cap aè en el principi i en el final,
en el tema digital.
Ara explicava jo al començament, a l'entrada,
a la introducció,
que molts dels espectadors tarragonins,
per cert, grans experts en castells,
ja amb aquestes edicions,
recordaran segurament la final de finals del 99,
on vau tenir un paper molt destacat.
Sí, però m'acordo d'aquest any
que va fer molt de...
Bueno, s'ha acumulat molt de fum.
És que el problema que tingueu en Tarragona és el vent.
Això que sí, la punta mirada,
quan bufa, bufa,
però resulta que quan són els castells, bufa poc.
I saps com, quan fa vent, el jurat què feu?
És a dir, teniu en compte si fa vent,
és un atenuant de cara a puntuar?
Hombre, és que el que no puedas ver,
al final te resulta incòmodo.
Puntuar algo que no se ve,
a mí me resulta muy incómodo.
Entonces, igual sería conveniente repartir al jurado.
Por ejemplo, yo el primer día,
el IDU, estaba viéndolo desde justo al otro lado de la punta,
y yo lo vi perfecto.
En cambio, me dijeron que aquí se acumuló bastante humo.
Però és preferible que bufa una miqueta va bé, no?
Fins i tot.
Eso que ha dicho Izascon ahora ha puesto el dedo a la llaga.
Cuando haya, cuando haya así...
Es que el jurado no se tiene que colocar en un punto en concreto.
Se tiene que ver entre los cuatro puntos.
Habrá quien lo verá y habrá quien no.
Y entre los cuatro, pues hacer un criterio
y hacer una infección de criterios.
Pero claro, si están allí y no ven nada,
pues entonces no...
Hay que poner...
Si tenemos la mala suerte de que el viento nos sopla
y se nos acumula,
si el viento se queda aquí,
pues por la puerta de atrás sí que se podrá ver.
Tendría que repartir el jurado mitad y mitad.
O sea, ¿cuántos puntos cardinales que yo veo que tienen que estar?
¿Cómo os repartiu el jurado?
Ahora, para ilusión, si saps con...
¿Cómo?
No, estamos ahí en la playa,
en una de las terrazas esas de la playa.
Con lo cual, estamos perfectos cuando el viento es favorable.
Es decir, estamos ahí en un lugar privilegiado
y separados de los demás.
Pero cuando el viento no sopla,
para donde tiene que soplar, no se ve nada.
Yo he visto muchos castillos
o espectáculos de fuegos artificiales
y, bueno, he oído, no he visto.
He oído lo que había detrás del humo.
Lo has oído.
Más olerlos que verlos.
Y olerlo.
Olerlos sí, porque...
Al humo.
Sí.
Bueno, es la meteorología,
que cuando es contra esto no hay nada que hacer, ¿no?
De momento no.
Ya veremos.
Igual contratamos ventiladores,
como decía Rafa, en un momento.
¿Habéis pinta bien el día, Rafa?
Hombre, si no se estropea, sí.
De momento está haciendo una briseta
que para trabajar es muy bien.
Deixeu-me preguntar-li
amb el company,
amb el Lluís Maraner,
cap de Proceso Civil,
si el temps, no sé,
us fa la punyata a vosaltres, no?
No, a nosaltres no.
Bueno, en principi,
t'ho diria que no,
però també t'ho diria que sí,
perquè si bufa cap a la platja,
la gent després li hem de posar
coliri als ulls
perquè com que miren en l'aire
i això de portar les ulleres de seguretat
no en porta ningú,
nosaltres sí que les portem,
però ells no les porten,
llavors sí que ens fa una miqueta la punyata.
Tenim que treballar una miqueta més.
Que avui tothom vingui
amb ulleres de seguretat, eh?
Ho ha dit el Lluís Maraner,
preneu bona nota, eh?
Ulleres de seguretat,
és important, eh?
I les mans per aplaudir ben fortes.
M'imagino,
m'imagino, Rafel,
que quan sentiu,
esteu pendents del públic,
que sentiu que aplaudeixen,
vaja, vull dir,
l'adrenalina va en augment, no?
No,
el que la gent aplaudisca
vol dir que el castell dura més temps,
perquè jo tinc la sana costum
que quan la gent aplaudix,
pare.
Aixina li afeixis un poc més de temps.
Aixina es deixa que se regocija
en el castell.
Ah, però no és electrònic,
l'encessa,
no va sol, això?
A veure,
per exemple, com va.
El que he seqüenciat
no se pot parar,
però no hi ha parts dels castells,
els arrebatos finals,
tot això és manual.
Tot això ho puguem aguantar.
És a dir,
que va per seccions, no?
Això, diguéssim,
tot un sistema informàtic
que abans no comentaves
que és una passada, no?
Des de l'algo,
però a partir d'ara
ja no serem coheters,
serem genios,
ingenieros.
No, però és increïble,
la sofisticació,
la que ha arribat, no?
Sí, sí.
La verdad es que sí,
hemos cambiado muy poco tiempo,
además hemos pasado
el disparo manual,
100%.
De la típica bengalita,
ahora el botoncito,
hacer flip y ya.
Home,
es guanya amb seguretat
per moltíssim, eh?
I tant, i tant,
perquè la prova està l'any passat,
quan l'inglès,
aquell que va haver de fer
un manual,
va córrer molt de perill,
no?
Llavors, clar,
com més seguretat,
millor.
Llavors,
si és tot informatitzat,
és qüestió
d'aprendre una miqueta més
d'informàtica
i saber tirar bé
les seqüències, no?
No, des de lloc,
això és un avanç molt gran,
però també hi ha una pega,
i si no funciona,
hi ha que anar corregant,
i entonces...
És el que li passó
a este señor
l'any passat, sí.
Però els seus avantatges
i els desavantatges,
perquè en el moment
que no funciona,
com és tot elèctric,
no pots cremar-ho.
No pots entrar, sí,
és cert.
I què feu en un cas així?
Clar, feu-lo,
allò que convindria
de fer,
però que s'ha de fer, no?
Què fem?
Doncs estirar-nos el monó
que ja deies prou.
A veure,
però com va...
Ara, el Lluís feia referència
al que va passar l'any passat,
moltes vegades
la persona va patir ferides,
va patir cremades,
per què va passar allò?
És que quan passa una cosa d'això,
la impotència que et crea,
vols cremar, no?
Vols fer...
Vols que ja es calgui en l'aire
i te tires a cremar
i cremes moltes coses
que estan preparades
per cremades elèctriques
i botes foc a poca paper.
O sigui, cremes,
com aquest que diu,
davant,
i t'eixes morros,
i quan vas nerviós
perquè vols cremar,
perquè no funciona res,
t'es que anar cremant
i vas a la loco,
una cosa que ets preconcebida
en el moment
que no vaig a,
doncs t'es que la loco.
I què passa?
Doncs quan passen aquestes coses,
doncs,
pots repercutir en això,
que tinguis accidents,
però és per l'afant
que eixca tot,
no perquè la cosa és així,
no perquè explotin ni molt o menys,
és perquè vas corregüents
i clar,
doncs,
te'n pot passar d'això.
Abans ens alguna cosa,
va, d'aquesta nit,
digue'ns alguna cosa
del que podrem veure,
però hi ha alguna cosa concreta,
m'ho llegu una miqueta.
Jo estoy,
mira,
la fase de temporització
va ser impresionant,
perquè va ser
per arriba i per abaix,
o sigui,
vam a tirar temporitzat
aèriament i terrestre.
I els últims 30 segons
del final,
bueno,
els 30 o 40,
no com un italiano
de la noix
que se tiró media hora,
els últims 30 segons
deben ser,
serà una cortina,
s'abrirà,
s'abrirà,
s'abrirà,
s'abrirà i que no se cierre més
i terminarem apoteòsicament,
perquè el final és,
el que és el final de trueno
és impresionant.
¿Un comentari, Fé?
No res,
els italiens ho van posar molt al l'aire,
però vosaltres també ho tireu bastant bé,
llavors,
com més soroll i més colorido,
vull dir,
serà millor,
estem a la Mediterrània,
hauria de fer ruïdo.
Això és cert,
sí.
Alguna apuntació previa
o no podeu...
Bueno,
jo estic segura
que lo van a fer bé
i a veure si teniu suerte
amb el vent
i tot sale com està previsto,
que això suele ser també
en otra de nostres guerres.
Moltes gràcies,
i estic molt.
De nada.
Escolta,
quant porteu vosaltres
en el món de la pirotècnia?
Perquè,
si he mirat abans una mica
d'informació
de la vostra pirotècnia,
Antoni Cavallé,
i escolta,
estem parlant de fa moltíssims anys,
no?,
que esteu al món.
Des del 1800,
des de tècris memorials,
però des del 1800 hi ha alguna cosa,
no te ho podries ser d'ara.
1800,
d'anar o per allà,
ho veus?
No l'havíem apagat.
Heu fet ciència pràcticament
en la pirotècnica.
És que el Rafael porta uns quals mòbils,
és un home ben connectat
com no pot ser d'altra manera.
Lluís,
insistim en alguns consells
perquè és que vinguin avui a dos quarts.
D'entrada,
imagino que vinguin en previsió,
que no vinguin a última hora,
no?
Sí,
això sempre,
que vinguin en previsió,
que pensin que les motos
no poden arribar fins a baix a la platja,
que pensin que no han d'esperar
fins a l'últim quart d'hora,
i previsió sobretot.
I això sí,
tranquil·litat
i a l'hora de sortir
que pensin que tenen
molt bona sortida,
no com ahir
que la gent
s'ho preni una miqueta de calma,
que nosaltres els donem sortida,
que vagin a sortida
el més ràpid possible
perquè tenen bastanta sortida.
Llavors,
que pensin que,
bueno,
que hi ha persones
que van a peu
pel tema dels vehicles
i que respectin
les normes de seguretat
que tenim establertes a la platja,
que pensin que tenim
quatre ambulàncies en guany,
i que hi ha més seguretat
que l'any passat,
que estiguin tranquils
que aquest tema
no ho tenim tot cobert.
I si veuen
que una persona
de protecció civil
o alguna guàrdia urbana
els diu
que no han de passar
per un lloc,
no passin,
perquè si els hi diuen
és per alguna cosa.
I els voluntaris,
que a vegades
no respectem els voluntaris.
És que a vegades
això passa,
té molta raó
del que està dient
que a vegades
els voluntaris
potser que no s'explicaran
de cas,
com els que van informar.
Sí, sí,
jo crec que quan veuen
que és un voluntari
diuen,
va, és un voluntari.
Molta gent,
hi ha molta gent
que ens respecta
perquè ens coneix
i saben les funcions
que fem nosaltres.
Però hi ha molta gent
que no el respecta.
Però el que pensi
la gent aquesta
que no el respecta,
que en aquest moment
el voluntari
de protecció civil
que està treballant
aquí a la platja
està treballant
com a policia auxiliar,
com a guàrdia urbana auxiliar.
I a l'hora de fer denúncies
la igual la podem fer nosaltres
com la pot fer
qualsevol guàrdia urbana.
Denúncies governatives
en les quals
porten un judici
i si implica
la seguretat
de la resta del públic
i que pensin
que si posem unes tanques
és perquè aquesta gent
en plan de previsió
que no els hi passi res,
que no és perquè
saltin a aquesta tanca,
que vull dir
per saltar tanques
hi ha els hipòdromos
i hi ha els cavalls
que salten a les tanques.
Que la gent respecti
les tanques.
I saps,
que una hora
que no està,
que s'ha ido,
Rafael,
que per cierto
estava per aquí,
està per allà,
mira,
està per allà
que m'han trucat.
Hablades un poc
de la pirotècnia
que actuarà avui.
Doncs és una empresa
centenària
que també
té moltes coses
que dir
i jo crec
que amb la incorporació
sobretot
del disparo digital
sempre és
aquest punt
de perfecció
i de sincronia
i tal com l'ha descrit
sonava molt bé.
Per què es caracteritzen?
Abans parlàvem
que els italians
no es veu
que fan molt de soroll,
en fi,
en Toni Cavallé
per què es caracteritza?
Quin seria
el seu principal actiu?
Doncs és que
és una empresa valenciana.
Els italians
fan ruït
però jo crec que
aquí
no hi ha més.
Perquè normalment
jo els que he vist
no...
Com ayer
no havia vist
nunca un espectacle
italiano.
Aquí sí,
aquí el fuego
valenciano
i mediterrani
sempre
té un component
de sonor
molt important.
És a dir,
que els italians
si actuen
per exemple
a Itàlia
ho fan d'una manera
i si actuen aquí
ho fan d'una altra?
Jo estic convencida
que sí,
encara que també
he comentat
abans
que en altra ràdio
que la globalització
també ha arribat
a la pirotècnia.
Llavors ja
les diferències
no són tan evidentes,
però jo estic segura
que allí
no hacen el mismo fuego
que aquí.
Si tú no,
ya que estamos
en este plan globalitzador,
si tú no,
el concurso de Tarragona
a nivel mundial.
Uy,
eso es muy difícil.
Te puedo situar
a nivel estatal
porque tampoco me he movido
tanto a nivel mundial,
pero a nivel estatal
está muy bien.
Yo creo que es algo
que es evidente,
las empresas que vienen aquí
vienen con muchas ganas
y hacen un gran espectáculo
y normalmente vienen
con muchísimo material
y buen diseño
y un buen hacer.
está muy bien
y el marco
es un marco perfecto.
¿También puntúa?
También puntúa,
claro,
estar cerca del mar,
sentir el mar
y sí,
sí.
Este año la possibilitat
de classificar-se
per la final de finals
de l'any que ve
¿os ha posat
més difícil el jurat?
És a dir,
veieu que van més
per totes,
cadascuna de les pirotècnies,
que han posat
tota la carn a la garella?
Yo creo que sí,
yo tengo esa percepción,
así como otros años,
porque ya llevo años
viniendo,
no era todo el mundo
vengo a por todas,
este año sí tengo
esa sensación,
lo que he visto hasta ahora.
Has disfrutat
fins ara o no?
Sí,
espero disfrutar más,
pero sí,
de momento sí.
doncs,
bé,
disfrutarem més
perquè encara queden
dos dies,
és a dir,
avui,
tu harem de dir que veient
encara que hi ha un parell de dies,
vull dir que la competitivitat
aquí encara serà molt alta.
Sí,
jo creo que sí,
jo creo que sí.
Tornem al Lluís,
Lluís,
explica més coses,
va,
doncs que ha sigut
de saber la gent
que vingui a part
de les ulleres de protecció
que no portaran
perquè jo sé que no portaran.
Muntarem una botiqueta
nosaltres,
l'única manera
de tenir alguna subvenció
a muntar les ulleres
de protecció.
No,
a veure,
més que res,
la gent ve aquí a disfrutar,
està demostrat
que la gent,
el que dèiem abans,
ve amb les seves taules,
les seves cadires
a disfrutar
el màxim possible.
Venen famílies
des de baix
al Club Nàutic
fins aquí a la platja
i venen abans d'hora,
venen a sopar
i després de sopar
venen a veure
el Castell de Focs.
És el que dèiem,
és diferent
que per Santa Tecla,
Santa Tecla
venen aquí baix
fa la professor,
venen aquí baix
veuen el Castell de Focs
i tornen a marxar.
Aquests dies,
no,
aquests dies venen a disfrutar aquí
i a passar-s'ho bé
el màxim possible.
Sempre hi ha algú
que fa la guitza
però avui en dia
tot està controlat
per nosaltres
i per la Guàrdia Bona
i per nosaltres.
El fet que sigui
una setmana sencera
de concurs de Focs
també fa que disfruteu més
tothom en general,
el públic de Tarragona
que van sentir
que és molt exigent,
també és membre del jurat,
no,
perquè ara també
no sé si estan a punt
de començar ja
a Pamplona
i van tirar
els xopinazos
a punt, no?
Sí,
bueno,
ayer empezó
Ricardo Caballers
disparava el primer espectáculo
ayer
i allí són,
creo que són 9 o 10 dies.
Anirem a veure
si trobem el Rafel,
que no se n'ha anat
el Rafel Terol
i li volíem dir almenys
per acabar,
per cert,
el vent cada cop
vol fer una mica més fort,
és accelerar.
Sí,
ara està limpiando
hacia allá.
Sí,
tira cap a muntanya
que vull dir
que és bo
per la tirada de Castells
i no canvia,
però aquí
que després
per atràs canvia el vent.
Llavors,
jo també el que volia dir
és que pensi la gent
que són 6 dies
de Castell de Focs
i que tingui
un promisc
de 18 voluntaris
cada dia.
Voluntaris me'n refereixo.
Llavors,
també s'ha d'agrair molt
al voluntariat
que vol vindre
a fer aquesta tasca
a recolzar
la Guàrdia Urbana
que també tira
els seus agents
per aquí,
però que vull dir
que pensin
que nosaltres estem aquí
per ajudar el públic,
no estem per
retreure res
sinó que al revés
per col·laborar
amb la gent.
Lluís,
m'agradaria
cap de Protecció Civil,
gràcies per acompanyar-nos
a ser aquí amb nosaltres
als micròfons
de Tarragona Ràdio,
que vagi bé.
Vinga,
gràcies a vosaltres.
Que tingueu poca feina.
Això, això,
i que la gent voti
el millor que surti d'aquí.
I saps com
Estondoa,
membre del jurat
i president
de l'Associació de Pirotències
Espanyola,
també gràcies
per acompanyar-nos
i que vagi bé,
que disfruteu.
Vale,
escarcasco.
Escarcasco.
I el Rafel Terol
de la companyia...
Que està parlant per telèfon,
perdut.
Acaba de ser el telèfon
ara mateix
i el torna a agafar,
el torna a agafar el telèfon.
Aquest home...
És un home molt ocupat
i molt sol·licitat.
Ara està allà enmig de les carcasses,
en fi,
està a peu de canó,
que s'acosteva a dir.
Home,
com ha de ser.
Josep,
doncs moltíssimes gràcies
per aquesta connexió
i una vegada més
jo m'atreviria a dir
que aquest embalat
ens ha servit a tots
una miqueta
de curset intensiu,
eh?
Cada dia aprenem més coses
del que és el món
de la pirotècnia
i el concurs
de focs artificials
Ciutat de Tarragona.
Gràcies, Josep.
Fins després.
Fins ara.
Adéu-siau.
Dos minuts i mig
en dos quarts de dues.
Nosaltres també marxem,
eh?
S'acosta a l'hora de dinar.
Vindran ara
els serveis informatius
de Tarragona Ràdio,
els explicaran
tot el que ha estat notícia
al llarg del matí
i nosaltres tornarem demà
a l'hora de sempre
a partir de les set en punt.
Fins aleshores,
gràcies per la seva atenció
i acabin de passar
un bon dijous.
Adéu-siau.