Bona nit.
Anem a donar començament a l'acte de lliurament
del cinquè premi de la comunicació de la ciutat de Tarragona.
Té la paraula la presidenta de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació de Tarragona,
la tirant d'alcalde, senyora Mercè Martorell,
que presentarà el conferenciant.
Moltes gràcies, senyor alcalde,
senyor representant de la Diputació,
companys de consistori,
premiats o ordonats aquesta nit,
senyores i senyors.
En primer lloc, dir que és per l'empresa de mitjans de comunicació,
tant pel director i gerent, Ricard Laot,
com per tot el personal de l'empresa
que han treballat durant tot l'any,
però sobretot aquests últims dies,
amb aquestes jornades del Comunica 2005,
és un gran plaer poder trobar-nos aquí un any més
amb aquest lliurament dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona.
A més a més, aquest any,
al marge del que és l'acte oficial d'avui,
hi ha hagut tot un seguit de tres dies
en els quals han sigut molt interessants
les aportacions que hi ha hagut
i la col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili,
de Tarragona, que agraïm tantíssim,
pel fet del que ha sigut el treball dels estudiants
a la universitat lligat a el que són el fenomen
de les telesèries de televisió.
Hem tingut durant tres dies una sèrie de conferències
de personatges famosos de la televisió,
guionistes, directors de sèries de televisió
que han anat analitzant el que han sigut
aquests últims anys de la televisió catalana
i en especial de les telesèries de televisió catalana
que tanta influència i tant ressò
tenen en el nostre dia a dia.
Com deia, agrair a la Universitat Rovira i Virgili
tota la col·laboració amb la participació,
amb l'organització i també amb els crèdits
que ha donat els seus estudiants
a través d'aquestes jornades en les que han participat.
També vam poder el dimecres passat
presentar un llibre també molt lligat
amb la importància del que són els mitjans audiovisuals
com era un llibre del professor Josep Fernández Càbia
lligat a el que era, com deia, els mitjans audiovisuals
i de manera molt especial la importància
i la presència de la televisió
amb un títol sans sugestiu com és la pantalla amiga
amb un gran interrogant.
En definitiva, aquests premis d'aquest any
i mai millor dit per als guardonats,
però també les jornades que els hem precedit
són uns premis molt mediàtics
i molt lligats a persones que tenen una gran presència
a la nostra vida diària
i cada vegada cobrim aquesta pantalla amiga
amb aquest interrogant.
Ja, sense més, agrair també a tots vostès
la seva presència i, per suposat, felicitar ja anticipadament
tant els guardonats per el que són els premis de comunicació d'aquest 2005
com els dos guardonats amb la categoria, podríem dir, honorífica,
dos periodistes amb unes trajectòries molt diferents
que perteneixen a unes generacions molt diferents.
Un de Reus, després es queixaran de Tarragona, un de Reus.
La veritat és que portem una temporada que ens anem otorgant
premis recíprocament a la ciutat de Reus i a la ciutat de Tarragona
i això ja diria que és una cosa molt agradable i molt maca
i molt gratificant.
I l'altre, un era l'Andreu Bruna Fuente,
el qual no cal ni presentar,
i l'altre, el Josep Sabater,
un periodista que fa molt pocs dies es va jubilar
i que realment avui ho dèiem
ha sigut un autèntic senyor i un autèntic cavaller
a part de ser un gran professional dintre dels mitjans de la nostra ciutat.
A més a més, ja saben que vostès,
que el més tradicionalment ja habitual en aquest acte,
d'aquest lliurament de premis,
sempre ens acompanya un conferenciant
que és també a l'eix i a l'inici
d'aquesta jornada de lliurament de premis.
Avui ens acompanya el senyor Josep Maria Soler Sabater,
catedràtic d'Història Contemporània
de la Universitat Autònoma de Barcelona
i llicençat en Història de la Filosofia.
Va ser el primer director del Museu d'Història de Catalunya,
entre els anys 1996 i 2000,
i se'l coneix sobretot per les obres de recerca
que ha publicat en torn al període tan interessant
de la nostra història recent
com és el període de la Guerra Civil i la Postguerra.
Entre els llibres dels quals n'està autor i cal destacar
hi ha la repressió franquista, 1938-1953,
Catalunya sota les bombes, 1936-1939,
l'ocupació militar de Catalunya,
març 1938-febrer 1939
i cronologia de la repressió contra la llengua i la cultura catalana,
1936-1975.
Josep Maria Soler Sabater també ha dirigit i ha participat
amb altres autors en grans obres col·lectives
sobre la història recent del nostre país,
com per exemple són Catalunya durant el franquisme,
Catalunya la Guerra Civil Espanyola,
la Guerra Civil a Catalunya,
o la història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents.
A més de participar com a convidat a nombrosos congressos
i seminaris d'universitats de tot el món,
Josep Maria Soler Sabater també és conegut
per la seva col·laboració continuada als mitjans de comunicació.
Ha estat director i conductor del programa
Postres de Música a Catalunya Ràdio
durant 11 temporades
i ara és el presentador del programa
L'Entrevista a la xarxa de televisions locals de Catalunya.
Josep Maria Soler Sabater obre avui aquest acte de lliurament
de Premi Ciutat de Tarragona de Comunicació
que per primera vegada vol reconèixer
els treballs periodístics en dos àmbits molt concrets
com són el de la societat i el risc
i el de la divulgació del patrimoni
en el seu sentit més àmpli.
Les deixem doncs amb aquesta aproximació de Tarragona
amb la història que ens dibuixa el doctor Soleil Sabater.
Moltes gràcies.
Bona nit.
Moltes gràcies per estar en un acte tan curiós
amb el qual sempre té unes característiques molt acusades.
L'historiador és una persona amb la qual analitza el passat
però que té una particularitat
que molt, diguem, sobretot si tracta del segle XIX i XX
ha de fer unes consultes molt constants a la premsa
i es pot veure l'interès fins i tot de la consulta de premsa
per part dels historiadors es pot veure de com estan bruts
quan es podia mirar en detall
com estaven bruts els propis diaris
o com estaven fets malbé per haver passat els fulls.
Parlaré a poc a poc perquè sé que a algunes persones
que li costa entendre la llengua catalana
germana de la castellana, del mateix origen llatí
però sé que amb bona voluntat gairebé tothom ho pot fer
i es pot veure això, que vas passant els fulls
i es veu més gastat.
La veritat és un acte que quan m'ho van dir
em va sorprendre una mica
i els hi he de ser sincer.
No és gaire habitual això.
És a dir, un ajuntament, un premi de comunicació
en referència a uns periodistes i que no sigui endogàmic
és una mica estrany això.
Doncs bé, algun dia, algun analista, algun sociòleg del futur
dirà que la ciutat de Tarragona, és un dels punts
que jo parlaré avui, la ciutat de Tarragona
té unes característiques especials
pel que fa darrere la sensibilitat cultural.
Quan l'investigador de gairebé el que s'ha dit
història del temps no massa llunyà
recordo, no és aquest el títol de la conferència
és perquè vull demostrar la meva admiració
sobre un acte com aquest, no?
Recordo que deien que
per què et preocupes tant de la guerra civil?
Si això ja va passar fa 40 o 50 anys
semblava que havia desaparegut totalment, no?
I fixin-sí si és curiós
que ara quan fa 65 anys
es farà 65 anys o 70 anys
del seu acabament
de la seva conclusió, del seu inici
doncs és tan present
és a dir, hi ha tota una recuperació
és a dir, el temps present sempre ens ve molt a nosaltres
això vol dir que
els historiadors que fan recerca de veritat
que investiguen
que no són aquests historiadors
que copien sobre còpia de llibres
alguns que fan uns llibres extraordinaris
amb una bibliografia extraordinària
sense conèixer res d'aquell idioma
et sorprèn, no?
i t'adones d'aquestes coses
que de vegades tenen un punt de falsificació i de frau
doncs
l'historiador deu molt als periodistes
i aleshores el cert és que
en èpoques determinades
quan hi ha llibertat de pensament
quan hi ha llibertat de premsa
quan hi ha llibertat d'opinió
els historiadors coneixem els periodistes
com si alguns d'ells
els haguéssim tractat personalment
perquè llegim els seus articles
llegim els seus comentaris
les seves informacions
i són molt necessaris per nosaltres
per això
quan els periodistes
els historiadors també ens passa
recordin el frau terrible
que va suposar una persona
que passava per un exdeportat de Mauthausen
és culpa dels historiadors
no és que vagi a criticar a casa d'uns altres
és a dir
quan els historiadors no fem bé la nostra feina
o quan els periodistes no la poden fer
és aleshores quan tenim aquestes mancances històriques
tot sigui dit
el periodisme d'avui ben fet
és la història de demà
demà serà la història
jo faré un resum
molt breu
perquè seria llarguíssim
el que es podria dir
de la ciutat de Tarragona
però hi ha una cosa
que sí que és important
amb tot el que vull dir
que la festa
és a la comunicació
els periodistes
la qual cosa vol dir
que la meva intervenció
serà forçosament
i lògicament breu
jo el títol d'aquesta
breu intervenció
vaig dir
Tarragona un fil d'història
ja saben que els fils
es descabellen
i es fan
d'una forma molt acusada
amb la història
d'una forma
que a vegades
és molt ràpida
i a vegades
és molt lenta
però hi ha una preocupació
que ho he dit alguna vegada
he dit a persones properes
a mi
que estan amb aquest ajuntament
des de l'alcalde
a regidors
i altres persones
i altres persones
de Tarragona
que hi tinc molta relació
per moltes raons
que ara no venen el cas
moltes vegades
he dit
que jo crec que Tarragona
és la ciutat de Catalunya
que té més amor propi
més autoestima
i això ho he dit a Girona
o sigui no es cregui
no ho he dit a Girona
però jo ho penso així
i així ho dic
i per quina raó
és a dir
aquesta és la raó
aquesta és el fil argumental
que jo voldria explicar
amb aquest fil d'història
que vull dir
per quina raó
Tarragona té aquest orgull
que no veig en cap ciutat
de Catalunya
d'una forma general
i d'una forma massiva
jo crec que Tarragona
aquesta ciutat
bimilenària
que per vergonya
d'altres ciutats
de Catalunya
les altres no han celebrat
i Tarragona sí
i ho té molt present
doncs té una personalitat
molt acusada
jo no sé si aquesta personalitat
molt acusada
de Tarragona
ho diu una mica
el que abans
s'estudiava
quan es parlava
de geoestratègia
després
en un món tan petit
tan globalitzat
en un món
en el qual
diguem
els elements de geoestratègia
estan tan en capacitat
d'unes armes
que tenen la capacitat
de pensar gairebé
per si mateixes
i on l'heroicitat
desapareix
i l'heroicitat
només queda
a les pantalles
de televisió
o bé als camps
de futbol
o als camps
de bàsquet
no hi ha herois
individuals
a les guerres
avui dia
no en pot haver
perquè és impossible
només en algun cas
molt concret
i molt determinat
i molt precís
es parlava
d'una ciència
que era
la geoestratègia
i deia
que moltes vegades
la geografia
determinava molt
l'actitud
i el comportament
de les persones
de les ciutats
el cert és que
per la gent
com jo
del Pla d'Urgell
per la gent de Lleida
el nostre port de mar
és Tarragona
i la ciutat
de la platja
i del descobriment del mar
va ser el balcó
del Mediterrani
i la platja
és Salou
i clar
la coneixes de molts anys
i has anat veient
la seva evolució
i vas pensant
com és a Tarragona
és a dir
primer coneixes
primer el balcó
del Mediterrani
i després Salou
però després coneixes
l'alquaducte
i vas amb l'autocar
del poble
et quedes impressionat
després vas conèixer
la ciutat
i a poc a poc
moltes vegades
que un ve a Tarragona
quan és infant
i després ja de més gran
es va fixant
en moltes coses
en els barris
i després quan consulta
tots els estudis
que han fet
de la Universitat
de Brasil
i gent molt diversa
des de l'agenda
prehistòria
que teniu una persona
d'una talla universal
fins a l'agenda
d'història moderna
contemporana
medieval
etcètera
algun d'ells
fins i tot va ser alcalde
del prestigi
o regidors
veus que aquesta geostratègia
o geoeconomia
o geopolítica
té algunes característiques
és a dir
només
recordo la sorpresa
que vaig tenir
el dia que vaig llegir
que a més a més
sota les roques
que estem
o no massa lluny d'aquí
fins i tot Tarragona
té una llacuna
és a dir
ja la meva sorpresa
va ser extraordinària
i alguna vegada
amb algunes persones
que estan aquí a la sala
amb un d'aquests
sopars culturals
que a Tarragona
té un lloc
amb més costum
i més nombrosos
que altres ciutats
de Catalunya
per desgràcia
a les altres ciutats
i els vaig dir
que quedaven plaçats
amb ells un dia
a anar a veure
aquesta llacuna
que està sota
d'aquestes pedres
sigui com sigui
el cert és que
tota la part rocosa
a l'esquerra
del francolí
i tota la part
diguem plana
a la dreta
del francolí
explica molt
aquesta història
de Tarragona
al llarg del temps
al llarg de l'economia
al llarg de la seva història
i al llarg del que
ha posibilitat
aquest creixement econòmic
hi ha un altre fet
un altre fet
que moltes vegades
s'ha explicat
si mirem
la Catalunya estricta
i el Museu d'Espera de Catalunya
qui el coneix
ho ha vist
que hi ha un petit joc infantil
molt didàctic
amb el qual poses una boleta
i deixes que vagi
una bola
amb el qual
fas el relleu
de les muntanyes
dels torons
de les comes
dels pujols
dels torsals
i de les valls
i de les...
fas tot això
la boleta aquesta
es vas movent
l'única vegada
o es queda sempre aturada
o surt
a la ciutat de Barcelona
si ho fas
amb un nivell
peninsular
veuràs que
dins de totes
aquestes característiques
és
a tota la zona
de Tarragona
amb el qual
diguem
a tota la zona
de tot el camp de Tarragona
és al qual
la bola va
perquè
amb un criteri català
és veritat
que la centralitat
és Barcelona
i amb un criteri
més peninsular
tenint en compte
que l'est
de la península ibèrica
l'oest
de la península ibèrica
era
menys
més desconegut
més llunyà
molt
molt pla
molt de difícil accés
i de poca comunicació
amb Roma
lògicament
la capital
llavors
per lògica geogràfica
geostratègica
és Tarragona
s'explica
doncs que
en fi
durant
un període
de la història
de Tarragona
fos capital
del món
era la capital
de l'imperi
perquè aquí
en fi
durant 3 anys
del 27 al 24
abans de Cris
doncs
Agust
va estar aquí
i diguem
i això
és un fet
que jo crec
que determina
totalment
la història
de Tarragona
fins al present
és a dir
nosaltres
veiem
al llarg
de la història
de Tarragona
uns moments
amb els quals
aquestes dos zones
amb dues bandes
del riu
francolí
doncs
generen
una economia
agrícola
que serà molt present
que serà
més constant
amb èpoques
normalment de crisi
o bé
hi ha més activitat
comercial
amb època
de crescència
econòmica
o bé
veiem
que té un port
que tindrà més vida
com més activitat
hi hagi
i l'economia
baix sigui
més creixent
amb més increment
tota aquesta història
de Tarragona
ens porta
diguem
a l'explicació
de per què
hi ha tots uns fets
que determinen molt
aquest nivell cultural
de Tarragona
que jo
he definit
com aquesta autoestima
insòlita
a Catalunya
en una ciutat
vull dir que
no la té
excepció
i genera
no la té
Lleida
no la té
Figueres
no la té
Barcelona
etc.
ara la comença
a tenir Barcelona
generada més per fora
que per pròpia dinàmica interna
i això explicaria
que
a partir d'aquests fets
si Tarragona ha sigut
la capital de l'imperi
lògicament
quan es cristianitza
l'imperi
vingui
després
la creixió
d'un bisbat
i posteriorment
d'un arquebisbat
també significa
un altre fet
que és important
que la trama urbana
la trama urbana
de Tarragona
es pugui fer
com fa molt bé
el Museu Arqueològic
de la Ciutat
i els diversos
museus
arxius
i tots els centres
culturals
que hi ha a la ciutat
de Tarragona
quan
amb aquell pòster
que explica
perfectament
que sobre la ciutat romana
està construïda
la ciutat actual
per això
diguem
aquesta mena d'eufòria
col·lectiva
que hi ha a la ciutat
de Tarragona
davant de totes
les restes romanes
diguem que
tota aquesta personalitat
ens portaria a veure
que
Tarragona
al llarg de la seva història
doncs
ha tingut aquestes
puges
i aquestes baixes
amb els quals
possiblement
el moment
amb el qual
entre el segle IV
i V
fins al segle XV
a breu jo moltíssim
lògicament
doncs
són èpoques
no positives
per la ciutat
la ciutat és bastant despoblada
té pocs focs
focs
és el que es deia
d'on vivia
una família
i s'havia de multiplicar
per 3,5
per 4
per 5
aquí els historiadors
no són massa precisos
la ciència del ser humà
no és massa precisa
perquè el ser humà
tampoc ho és gaire
i
aleshores
així podríem veure
que a vegades
ens parlen de 300 focs
de 400 focs
si multipliquen
per 4 o per 5
vol dir 2.000 habitants
és a dir
ens dona
unes xifres
una mica curioses
de la població de Tarragona
vol dir que Tarragona
després va poder ocupar
gràcies a aquest abandó
moltes restes
moltes restes
que hi havia romanes
es va construir
de molt
això explicaria
també un altre fet
i aquest altre fet
que seria
la possibilitat
que la recuperació
vingués
al moment
amb el qual
comença a sortir
una classe
que és una classe mercantil
que és una classe comercial
que és una classe burgesa
que és una classe progressista
que davant
de la societat
antiga
de la societat
feudal
de la societat
de l'antic règim
diguem
promociona
tot això
i això seria
el comerç
i a partir d'aquí
és quan
Tarragona evoluciona
moltíssim
i ens trobem
que hi ha una sèrie característiques
que li són molt favorables
li són favorables
per després
al segle XIX
ser una ciutat
tan important
dins de totes
aquestes característiques
doncs
les activitats
mercantils
el port
el vi
el comerç
l'urbanisme
després els ferrocarrils
i ens deixem una cosa
que és importantíssima
i més dient-ho
davant de gent
que són de Reus
decidir
que la capital provincial
sigui Tarragona
això és importantíssim
Arquabisbat
primat
l'Arquabisbat
de Tarragona
la situació
les comunicacions
i ser capital
de província
li dona tota una administració
i un funcionament
important
que hi ha certes ciutats
que al segle XIX
el camp de Tarragona
i el Baix Camp
ho viuran en dificultat
aquesta és la història
de Tarragona
que té una certa lògica
té una certa lògica
una històrica
una política
una de classes socials
de tradició
potser enfrontada
amb el que en aquell moment
és la dinàmica econòmica
que estava molt
encapçalada
per Reus
d'aquí
alguna d'aquestes explicacions
d'aquesta
fins i tot
aquesta broma
que quan s'ha presentat
l'acte
es feien referència
a Reus i Tarragona
nosaltres ens trobem
al segle XIX
com poden veure
hem avançat
moltíssim els segles
que malgrat
les distàncies
malgrat els fets
doncs Tarragona
malgrat els setges
malgrat
totes les dificultats
Tarragona ha fet
un creixement
que s'ha mantingut
sobre la ciutat
Tarragona
hagués pogut ser
una ciutat
que hagués pogut
quedar amb un segon nivell
hagués pogut
quedar una ciutat
que hagués
pogut
quedar
diguem
pretèrita
davant
de l'impuls
de la força
de Reus
perfectament
és a dir
hi ha un element
que em sembla
que manté això
molt a Tarragona
i és
un
la muralla
element importantíssim
i després
el port
aquest és un element
importantíssim
en la història de Tarragona
i aleshores
diguem
el gran salt qualitatiu
que al llarg del segle XIX
fa tot el país
amb la renaixença
element importantíssim
per entendre
l'autoestima
dels catalans
a la seva història
a la seva
construcció econòmica
al seu projecte polític
a la recuperació
de l'autoestima col·lectiva
que encara vivim
malgrat el sotrac
de la guerra civil
encara vivim
diguem
som hereus
d'aquell període
es veu
diguem
amb totes aquestes activitats
i aleshores
si al segle XIX
trobem que a Tarragona
hi ha més de 150
publicacions periòdiques
més de 150
publicacions periòdiques
al segle XX
continuen
amb aquest nivell
de publicacions periòdiques
fins que arriba
la gran astucinada
la guerra civil
la paral·ligi de tot
tot es palitza
per la guerra civil
la guerra civil
és el gran atur
perquè és
la barbària
amb referència
diguem
les possibilitats
d'acabar
amb molts errors
per part de la república
segur
i per part de la gent
segur
però d'acabar
amb una societat
injusta
retardada
i de privilegis
això és el que va intentar
fer la Generalitat Republicana
i no se'n va sortir
per culpa
d'aquest cop
Tarragona viu
a la postguerra
com saben vostès
és una ciutat
amb la qual
amb això acabaré
perquè anem als premis
que és l'important
viu amb dificultat
a la postguerra
per moltes raons
moltíssimes raons
és a dir
és una
és una economia autàrtica
és una ciutat
que ha estat escapçada
tota la seva classe dirigent
i no recupera res
la gent que ha tingut
el pes polític
de la ciutat
no recupera res
i aleshores
s'ha de dir
que als anys 60
hi ha una sèrie de persones
d'influències
d'actituds
de comportaments
que més enllà
de les diferències polítiques
que hi hagués
i que tindríem amb ells
possiblement
si poguessin parlar
van fer una cosa
que és molt important
van optar per Tarragona
i van aconseguir
com s'havia aconseguit
anteriorment
doncs
una certa opció industrial
amb la fàbrica de tabacs
en la camsa
amb l'unió nazofrera
doncs van aconseguir
als anys 60
el que és el present de Tarragona
i que la fa de les ciutats
en proporció
al nombre de població
diguem
de les ciutats industrials
amb més activitat
i més índex de població
sobre activitat industrial
determinada
l'és petroquímica
i tot el que genera
al seu voltant
a més a més
Tarragona
té una altra particularitat
i és que
aquesta particularitat
li ve donada
per un altre fet
de tipus econòmic
és que a més a més
es troba
en una zona
que
li és
molt beneficiosa
a partir
de l'esclat de Salou
és a dir
el boom turístic
és tremendament
positiu
per Tarragona
estem doncs
al Salou de Plensa
de l'Ajuntament de Tarragona
on s'està desenvolupant
aquest acte
d'alliurement
de premis
de comunicació
ciutat de Tarragona
en aquests moments
s'està pronunciant
la conferència
d'obertura
a l'historiador
Josep Maria
Soleil Sabaté
us deixem
amb les seves paraules
porten unes comunicacions
i sempre
proper a vies de comunicació
en falta alguna
que és molt important
que no cal que digui
quina és
el retardat
la dificultat
de modernitzar-se
de l'estat espanyol
doncs
és evident
que les comunicacions
són tan febles
no solament
a nivell
a nivell de ferrocarril
sinó
a nivell
d'infraestructures
d'aviació potents
diguem
tot això
què fa
que dins
d'una Tarragona
que en tan pocs anys
hagi mantingut
aquest orgull
aquesta autoestima
aquesta mena de ser
molt tarragonina
de la gent de Tarragona
fins i tot
en primera generació
ja
no solament en segona generació
molt més
només cal anar a la universitat
i ho veus la Rubí i Virgili
amb els estudiants
l'orgull de ser tarragoní
què ho ha fet factible
ho han fet factible
doncs
totes les entitats excursionistes
ho ha fet factible
el Nàstic
ho ha fet factible
el Club Nàutic
ho han fet factible
totes les activitats culturals
l'Òmnium Cultural
l'Ateneu
l'Arxiu i les biblioteques
però jo crec
sincerament
que
i amb això
sí que realment concloq
que mai he vist
a la meva vida
ho repeteixo
mils de vegades
mai he vist
un entoixisme col·lectiu
com el que jo he vist
davant d'on som ara
a l'Ajuntament de Tarragona
recordo la multitud
de gent
intercanviant-se els cromos
per tindre
la col·lecció completa
dels sants
dels cromos
de les estampes
de la Tarragona romana
jo crec que
no he vist mai més
a la vida
és a dir
el mercat de Sant Antoni
a Barcelona
jo els meus fills
els portava a intercanviar cromos
era més aficionat
jo que ells
canviava més els cromos
jo que ells
amb l'excusa d'ells
els canviava jo
en fi
l'historiador sempre és una mica
col·leccionista
mai a la meva vida
vaig tenir
fins i tot
en fi
em vaig emocionar
quan ve gent senzilla
i
que canviava cromos
per tenir
tota la col·lecció
de cromos
de la ciutat romana
i els asseguro
que jo crec
que
aquesta és la raó
per la qual
Tarragona
al llarg de la seva història
malgrat totes les dificultats
té un fil
i de la mateixa manera
que
en Tassi
es va dir
quan van recuperar
el Palau de la Generalitat
que aquestes pedres
que són història
i que és
de les poques entitats
del món
que la seu del govern
d'un país
fa 600 anys
o 700
que és el mateix lloc
això ho tenim els catalans
amb el Palau de la Generalitat
al Barça de Sant Joan de Barcelona
de la mateixa manera
i molt més
Tarragona fa
2.000 anys
que les pedres
amarren els esperits
de tots vostès
i per això
crec que
tenen
aquesta mena
d'autorgull
inestimable
aquest és el fil
de la història
de Tarragona
les seves pedres
moltes gràcies
aquestes
eren les paraules
de l'historiador
Josep Maria Soleil Sabater
que ha iniciat
aquest acte
de lliurement
dels primers ciutats
de Tarragona
ha parlat
de per què
d'aquest entusiasme
de Tarragona
per la senyora
propi història
i orgull
de la ciutat
per a lectura
de l'acte
del jurat
del cinquè Premi
Ciutat de Tarragona
gràcies alcalde
bona nit a tothom
i també a aquelles persones
que segueixen aquest acte
a través de la sintonia
de la Ròdio de la Ciutat
Tarragona Ràdio
en guany per primera vegada
els Premis Ciutat
de Tarragona
de Comunicació
volen reconèixer
treballs periodístics
en dos àmbits
de la informació
molt relacionats
amb la ciutat
la difusió del patrimoni
en el seu sentit
més ampli
el patrimoni
arqueològic, cultural, històric
i la difusió
de la cultura preventiva
davant de situacions
de risc
mediambiental
tecnològic
industrial
o de qualsevol altre tipus
aquest és l'àmbit
en el qual
s'ha mogut
la convocatòria
d'aquests Premis
de Comunicació
procedim doncs
al lliurament
dels guardons
Premi de Comunicació
Patrimoni
Categoria
en l'àmbit local
està dotat
amb 3.000 euros
i una reproducció
de l'estatueta
al pedagog
el jurat
concedeix el Premi
a Joaquim Miguel
Pujals
pel reportatge
Tarragona
2.000 anys
de Història Viva
publicat al número 91
de la revista
Turismo Rural
corresponent al mes de maig
d'aquest any
de l'any 2005
el jurat
valora la capacitat
de síntesi
de treball
que facilita
la difusió
i projecció
del patrimoni
de la ciutat
de Tarragona
l'autor es troba fora
està de viatge
i per tant
recollint el premi
les seves germanes
Roser i Cristina Miguel
lliure el premi
l'alcalde de la ciutat
el senyor
Joan Miquel Nadal
aquest és el primer
dels premis
que es lliure aquesta nit
concretament el premi
de patrimoni
en la categoria local
el guanyador
com dèiem
Joaquim Miquel Pujals
per un article
titulat
Tarragona
2000 anys
d'història viva
pronunciar les paraules
a les seves germans
benvolguts amics
lamento
no poder ser a Tarragona
aquest vespre
a causa d'un viatge
professional planificat
uns quants mesos
quan i se'm passava
pel cap la possibilitat
que em distingiríeu
amb aquest premi
normalment
i tot que el nostre treball
no està gaire ben pagat
ja considero
un veritable premi
poder dedicar-me
a conèixer llocs
i persones interessants
i escriure sobre ells
perquè al seu torn
altres persones
els coneguin
moltes gràcies
a l'organització
dels Premis de Comunicació
Ciutat de Tarragona
i a les persones
que van dedicar
el seu temps
i la seva paciència
a facilitar-me
la informació
que va fer possible
el reportatge
gràcies
les paraules
d'agraïment
de Joaquim Miguel Pujal
el seu patrimoni local
que ens arribaven
a través de la veu
d'estima germana
volem destacar
que el jurat
del Premi de Comunicació
Patrimoni
fa una menció especial
a la periodista
Núria Bea
pel treball presentat
al concurs
sobre el desè aniversari
de la recuperació
del Metropol
publicat el 10 de març
de 2005
al diari de Tarragona
i per tota una tasca
de difusió
del patrimoni
de la ciutat
realitzada
al llarg
dels últims anys
recull el premi
Núria Bea
al lliure
Maria Mercè Martorell
presidenta
de l'empresa municipal
de Mitjans de Comunicació
En aquest cas
és la periodista
tarragonina
Núria Bea
que treballa
al diari de Tarragona
que està recollint
aquesta menció especial
a la categoria
de patrimoni
en l'àmbit local
Ara sí, ponem pas
al Premi de Comunicació
Patrimoni
categoria
àmbit general
està dotat
amb 3.000 euros
i una reproducció
de l'estatueta
al pedagog
El jurat
atorga el premi
a Iñaki Olano
per ser l'autor
de diverses informacions
a meses
a Euskal Televista
la televisió pública
del País Basc
relacionades
amb tasques
de recuperació
i difusió
del patrimoni
cultural
d'Euskadi
El jurat
valora
el tractament
eclèctic
i altament
professional
del treball
presentat
al concurs
recull el premi
al propi
Iñaki Olano
i el lliure
al senyor
Francesc Enric
Comà
primer tinent
d'alcalde
de l'Ajuntament
de Tarragona
que no hi és
però segur
que aquí hi ha
prou representants
municipals
per poder lliurar
aquest premi
a Iñaki Olano
és
Maria Mercè Martorell
Petita anècdota
del vespre
aquest guardó
l'havia
de concedir
al primer tinent
d'alcalde
de l'Ajuntament
de Tarragona
que no ha estat present
i ara
pronunciarà
les paraules
al guanyador
Iñaki Olano
de Fiscal Televisió
És un honor
reculli
aquest premi
en una terra
tan admirada
i us ho vull
agrair
en el vostre idioma
mai hauria sabut
que comunicar
existia
la no ser
per la Fundació
Santa Maria
encarregada
de la rehabilitació
de la Catedral
Vella
de Vitoria
quan els vaig dir
per telèfon
que havíem guanyat
crec
que va començar
a saltar
d'alegria
espero
no haver
contribuït
a escardar
les parets
de l'estimada
Catedral Vella
Santa Maria
de Vitoria
seu
d'un ambiciós
projecte integral
que ha aconseguit
implicar ciutadans
atraure turistes
i sorprendre
experts mundials
he de compartir
aquest premi
amb molts companys
i companyes
que treballen
amb tanta professionalitat
i estima
en la nostra
televisió basca
Onditz Medisabal
Ainhoa Bendiba
Ramon Lizaralde
Amaya Lassida
Usirica
Itziad Aspeitia
Quique Aguirre
Cotona Ribas
Nagora Lissundia
Maite Churruca
Ima
Mari Carmen
Merche
Gonçalde
Fonoteca
i molts altres
la dedicació
de tots ells
és nota
en el producte final
gràcies
al Dani Gómez
de Ràdio Catalunya
en Bilbao
sóc català
per dos minuts
gràcies
a tot
cor
gràcies
de tot cor
a tothom
i gràcies
a tots
vostès
per donar-me
l'oportunitat
de conèixer Tarragona
i les seves gens
escàrri cascò
i els diotxés
us calte-li visteco
al vistes de servitzo
en ixenean
o oreba dàmen
i satea
suekingustiokin
estutiño i sastuco
deduïm tot i que no entenem
el basc
que al final
Iñaki Olano
ha agraït
aquesta distinció
al Premi de Patrimoni
Categoria General
ell és basc
i ha fet l'esforç
de pronunciar
aquestes paraules
d'agraïment
en català
i ha dit
que ha comptat
amb la col·laboració
d'un periodista
català
que treballa
al País Basis
En el lliurament dels premis
en l'àmbit del patrimoni
entrem en un segon àmbit
és el Premi de Comunicació
Societat i Riscos
Comencem per la categoria
d'àmbit local
està dotat amb 3.000 euros
i una reproducció
de l'estatueta
al pedagog
El jurat
atorga el premi
a la revista Cambrils
que va produir el reportatge
a la força d'una riarada
a més per Canal Reus Televisió
el mes de desembre de 2004
El jurat valora
especialment
que el reportatge
explica una situació
de risc permanent
a partir d'un fet històric
que es pot tornar a repetir
Recullen el premi
Jordi Moreno
i Lluís Rovira
i el lliure
el senyor Javier Bort
director general
de l'Associació Empresarial
Química de Tarragona
Aquest és el tercer premi
que es lliure aquesta nit
el de Societat i Riscos
en l'àmbit local
per aquest reportatge
que va ser més
per Canal Reus Televisió
que havia estat produït
com dèiem
per la revista Cambrils
i que abordava
el fenomen
d'una riarada
que es va produir
ara fa uns anys
i que va ser
per comombre
a la població de Cambrils
el món audiovisual
ha sigut el primer reportatge
audiovisual
que ha fet
la revista Cambrils
ho volem precisar
perquè algú potser
ha pensat
que el premi
era un premi
en paper
tot i que quedava
molt clar
que Canal Reus Televisió
al qual agraïm
també la bona entesa
que hem tingut
en tots els moments
tant per l'emissió
d'aquest reportatge
com amb altres temes
que hem pogut
parlar amb ells
i evidentment
destacar
sobretot
aquest primer reportatge
i que és una feina
de tot un equip humà
molt important
treballar tota la gent
de la revista
per fer-ho possible
i ens ha obert
també les portes
a futurs
reportatges audiovisuals
que en aquests moments
estem treballant
i estem a mig fer
moltes gràcies
el reconeixement
a un projecte insòlit
perquè va ser
una revista
en aquest cas
la revista de Cambrils
qui va produir
aquest reportatge televisiu
en l'àmbit general
dotat amb 3.000 euros
i una reproducció
de l'estatueta
al pedagog
el jurat
concedeix el guardó
a la periodista
Lola Galán
pel reportatge
Quien teme l'apagón?
Quien teme a l'apagón?
Aquest treball
va ser publicat
al diari El País
el 17 de juliol
de 2005
el treball ha estat
proposat
per un membre del jurat
perquè s'ajusta
a les bases
i l'esperit del premi
el jurat valora
el caràcter divulgatiu
del reportatge
sobre el risc
d'una pagada elèctrica
a l'estat espanyol
recull el premi
Lola Galán
i el lliure
el senyor Albert Ballbé
vicepresident
de la Diputació de Tarragona
Aquest és el darrer premi
de la convocatòria
que es lliurarà
aquesta nit
correspon a la categoria
de societat i riscos
en el seu nivell general
a borda
és un reportatge
que va ser publicat
al país
i a borda
què passaria
si de sobte
estallés
el subministrament elèctric
com afectaria això
la nostra vida
i la indústria
i l'economia
ha sido una sorpresa
absoluta
per a mi

i el periodista
Lola Galán
després de rebre
aquest premi
i per la categoria
de societat i riscos
a tots els premiats
i sobretot
l'esforç
de totes les persones
que treballen
en l'àmbit de la comunicació
o en els àmbits
de la comunicació
que són molts
l'organització dels premis
també vol reconèixer
cada any
la trajectòria
de professionals
del món del periodisme
i la comunicació
enguany
en l'àmbit local
de Tarragona
s'atorga
aquesta distinció especial
a un periodista
tarragoní
nascut l'any 1941
que s'acaba de jubilat
com a delegat
de Catalunya Ràdio
a Tarragona
ha estat a l'emissora pública
des de la seva creació
l'any 1983
abans havia treballat
a Ràdio Popular de Reus
a Ràdio Tarragona
i a la desconnexió
que feia Televisió Espanyola
per a les comarques tarragonines
en premsa
ha treballat
a El Correo Catalán
Teleexpress
Diari de Barcelona
Destino
i Garbo
entre altres publicacions
ha estat també
el cap de premsa
de l'Arcabisbat de Tarragona
en el període
entre el doctor Ponigol
i el doctor Ramon Torrella
el passat 30 de setembre
es jubilava
després de 40 anys
de professió
la distinció especial
d'aquest premi
és per a Josep Sabater
Ara és Josep Sabater
el periodista Josep Sabater
qui rep aquest primer reconeixement
de la nit
un reconeixement
que fas mint
a 40 anys
de trajectòria professional
en el món del periodisme
desenvolupats
íntegrament
a Tarragona
i que
com comentàvem
en la presentació
li ha permès abordar
tots els gèneres
i tots els mitjans
de comunicació
Simplement agrair
aquesta distinció
que no és una altra cosa
que 40 anys de feina
i dedicar-me
a intentar reproduir
el que passava a Tarragona
aquests darrers 40 anys
darrers 40 anys
que Déu-n'hi-do
i res més
que
fer altra cosa
que treballar
a favor de la informació
i transmetre
el que passava a Tarragona
aquests darrers 40 anys
que em veia
gràcies
dues paraules
d'agraïment
també de Josep Sabequer
per aquest reconeixement
als seus 40 anys
de feina
en una manera geogràfic
més global
l'organització dels premis
atorga en guany
la distinció especial
a un periodista
nascut a Reus
des de la ràdio local
va fer els primers
passos
d'una carrera
que ha evolucionat
sense presses
amb ofici
acompanyat
d'un somni
que es podia sospitar
el dia
que va aixecar
el cap de la taula
on treballava
a Ràdio Reus
i va dir
faré un programa de ràdio
que es dirà
el Terrat
els que ho van sentir
ho van deixar córrer
perquè en definitiva
era l'Andreu
uns anys després
el Terrat
s'ha convertit
en una important empresa
de comunicació
de la que anés president
una de les coses bones
que tenen els professionals
destacats
populars
coneguts
és que t'estalvies
el currículum
l'Andreu Bonafuente
és sobradament
conegut
en ràdio
premsa, escrita, llibres, televisió
en l'actualitat
ell és el responsable
que bona part del país
dormi menys
del que és recomanable
avui una ràdio local
el vol distingir
i aquí ho tenim
Andreu Bonafuente
Un reconeixement
en aquest cas
per un Rauseng
ja ho deia
l'atinent d'alcalde
de Patrimoni
i presidenta
de l'empresa municipal
de comunicació
Maria Mercè
Martorell
en la presentació
d'aquest acte
que enguany
Tarragona
distingia de nou
un Rauseng
en aquest cas
el reconeixement
és per la tasca
que en Déu Bonafuente
ha desenvolupat
en diversos mitjans
de comunicació
i que ara
l'ha portat
a fer un programa
intentaré ser breu
però ja sabeu
que no és el meu fort
en tot cas
m'agradaria avui
destacar
un parell de coses
una
que
sempre que
un ajuntament
es fixa
en el treball
d'un professional
de la comunicació
una ciutat
en definitiva
a mi fa molta il·lusió
el món dels premis
està una mica pervertit
en alguns àmbits
sobretot
en l'espectacle
i us puc assegurar
que vas a buscar premis
que fan una miqueta
de mandra
però
quan em van dir
que Tarragona
i vaig preguntar
però Tarragona
Tarragona
i em van dir
sí, sí
Tarragona
i dic
hòstia
com ha canviat això
que la ciutat
ens volia premiar
a vegades parlant plural
a mi em va fer molt feliç
perquè
perquè sí
perquè
no hi ha cap sospita
de cap tipus
i l'agraiment
és directe
després
un matitxar
una altra cosa
crec que és molt interessant
el que esteu fent
com deia Soler i Sabater
té un punt inèdit
aquesta convocatòria
però a mi em sembla
que molt necessària
aquestes comarques
estaven faltades
segons la meva modesta opinió
d'uns premis professionals
per una professió
sovint
poc autocrítica
i potser també
poc autoexigent
que si aquests premis
caminen
i segueixen
amb aquest prestigi
ens anirà molt bé
a tota la professió
i per últim
avui m'agradaria
recordar els meus orígens
jo vaig començar
a Reus
una ciutat
que està aquí
al costat
i que
però vaig publicar
el meu primer article
al diari de Tarragona
que encara el guardo
era l'any 1982
i em va fer molta il·lusió
dic això
perquè en la meva història
hi ha una component
molt forta
del nostre origen local
actualment
en el Terrat
jo crec que no es podria explicar
sense la presència
de molts
molts tarragonins
i reusencs
hi ha més tarragonins
que reusencs
però ens agrada
ens agrada molt
tenir aquest origen del sud
que ens fa diferents
catalans
més crítics
més mal parlats
més gamberros
i més catxondos
ens agrada molt
ser del sud de Catalunya
i si això expliqués
una mica
la nostra trajectòria
a mi em faria molt feliç
o sigui que moltes gràcies
i que continuïn els premis
bona nit
no podia ser d'altra manera
l'humor ha estat present
en les paraules
d'agraïment
d'Andreu Buenafuente
en rebre aquest reconeixement
a totes aquelles persones
que han estat premiades
i reconegudes
que s'acostessin
us faig que un altre cop
ho sento
faríem una fotografia
amb tots els premiats
gràcies
ara és un altre dels moments
protocolaris de la nit
el moment en què
tots els premiats
s'aixequen
se situen a la part central
del Saló de Plens
just davant
de la taula de presidència
per tal de poder fer
la foto de grup
ara sí que ja s'han lliurat
tots els premis
en aquestes dues categories
d'una banda patrimoni
en l'àmbit local
reconeixer-se
que el reconeixement
que el reconeixement
ha reconeixut en Joaquim
Miquel Pujals
per l'article
Tarragona
2000 anys de història viva
publicat a la revista
Turisme Rural
en el número 91
després una menció especial
per la periodista
del diari de Tarragona
Núria Bea
per l'article
a Jujo
li gostaria
este metropol
categoria de patrimoni
general
el premi ha estat
per Iñaki
Olano
de televisió
basca
de Euskal Televista
per un seguit
de reportatges
emesos
per aquesta televisió
i centrats
en la recuperació
de la catedral
de Santa Maria
de Vitoria
els altres dos premis
són el de Societat
i riscos
en la categoria local
per un reportatge
sobre la Riera
de Can Vils
a més de Caral Reus
i un de l'Ola Galán
publicat
al diari El País
Senyores i senyors
permeti-me
cloure l'acte
molt breument
felicitant
a l'organització
felicitant
tot el que ha estat
l'empresa de comunicació
per aquest
aquest cinquè
aniversari
i la consecució
de diferents actes
un després de l'altre
amb molt
amb molt de prestigi
i molta qualitat
i sobretot
amb molt bona organització
moltíssimes felicitats
deixi'm també
reconèixer
el Josep Maria Soler
el fet que hagi vingut aquí
moltíssimes gràcies
i
també felicitar
a totes i cada una
de les persones
que han estat
reconegudes
voldria felicitar-los
a tots
especialment
però deixi'm
que acabi
amb els dos
considerats
o guardonats
el primer
senyor Sabater
40 anys
d'història
de Tarragona
a les seves esquenes
jo li dic
que és un jubilat
de luxe
i ell me diu
que no
però jo crec
que té
té encara
molt de
recorregut
té molt de treball
per fer
té moltes coses
que dir
i sobretot
té moltes oportunitats
encara d'utilitzar
de la vida
moltíssimes felicitats
de veritat
moltíssimes felicitats
perquè
hem de reconèixer
tots plegats
sobretot
aquells que portem
alguns anys
al voltant
d'aquesta casa
que la teva amabilitat
i la teva gentilesa
sempre han estat
molt
molt importants
t'ho agraïm
de veritat
també agrair
al senyor
Buenafuente
jo voldria dir-li
que
vostè té
i vostè té
amb mi
un admirador
ja li deu
sapigui greu
perquè tindre un admirador
de Tarragona
això és dubtós
però
també voldria dir
que nosaltres estem donant
una sèrie de premis
la Maria Mercè
se li envà la mà
últimament
a Reus
i aleshores
arribarà un moment
que tindrem que
o bé
ens donen el premi gros
que potser arriba
la setmana que ve
i llavors
la compensació
quedarà més aclarida
però si no
senyor Buenafuente
li preu que comuniqui
als seus companys de Reus
que vostè tanca el cicle
durant una temporada
però en tot cas
en tot cas
deixi'm reconèixer-li
en fi
jo
és una d'aquestes coses
que tots nosaltres
probablement
quan veiem la televisió
no acabem d'entendre
o no acabem de
posar-se a la pell
d'aquestes persones
que fan un programa
amb aquesta intensitat
amb aquest diari
amb aquesta capacitat
d'estar al dia
en cada moment
i això
almenys jo reconeixo
que és un estrès important
i per tant
moltíssimes gràcies
per estar avui aquí
el premi dels periodistes
és habitual
que
el premi dels periodistes
comporti
un reconeixement
per la seva feina
en tots vostès
de fet
estic molt content
especialment molt content
que Cambrils
hagi guanyat
aquest premi
perquè de fet
els treballs
els treballs
que afecten
el que és
el nostre entorn
i sobretot
el risc
del nostre entorn
han de ser importants
jo m'agradaria
que un dia o altre
començéssim
a ser capaços
de parlar
d'un risc
que ens afecta a tots
i que sovint
no veiem
que és el risc
del que fan
els joves
des que marxen
de casa
fins que arriben
a les 5 del matí
i els riscs
que suposen
altres coses
que no són
els propis riscos
de la naturalesa
o de la industrialització
alguna vegada
tindrem que començar
a avaluar
el risc
de la conducció
el risc
de la nocturnitat
mal utilitzada
i el risc
del que significa
també la vida diària
i el treball
però moltíssimes gràcies
perquè el tema
de la Riera de Cambrils
és un tema
personalment
que me va
frapar molt
i el fet
de
no sé
el fet
que un 4x4
intentés passar
era un Volvo
concretament
si no recordo malament
que intentés passar
i que es
Andorra
que intentés passar
i tot el que va succeir
al llarg d'aquest tema
és una qüestió
que ens ha de fer reflexionar
sobre els riscos
de la pròpia vida
o de la innecessarietat
d'entrar en determinats riscos
moltes felicitats
a tots
senyors i senyors
que compleix
aquest cinquè aniversari
n'hi haurà molts més
premiar a la premsa
també significa
almenys per mi
i per tant
assumeixo tota la responsabilitat
criticar-la
i per tant
que dir aquí
com ha dit el senyor Buenafuente
aquest moviment
intermig
entre la representació
de la ciutadania
els responsables polítics
i el que és la premsa
i la seva obligació
de criticar
i de relatar
exactament
tot el que succeeix
dintre d'una ciutat
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies a tots
i bona nit
i que vagi tot molt bé
gràcies
les paraules
a la sala d'alcalde
Joan Miquel Nadal
han posat punt i final
en aquest acte
del lliurament
de la cinquena edició
dels Premis
Ciutat de Tarragona
que recordem un cop més
enguany
han agafat un format especial
amb dues categories
diferenciades
en patrimoni
i societat
i riscos
tots els guardonats
i els convidats
que s'han aplegat
aquí al Saló de Plens
s'estan aixecant ja
per començar
a abandonar
la sala
l'acte
s'ha obert
recordem-ho
amb una conferència
de l'historiador
Josep Maria Soler
i Sabater
que ha parlat
de tot allò
que al llarg de la història
ha fet de Tarragona
la ciutat
que és ara
i com
aquesta ciutat
ha estat condicionada
per la seva situació
geoestratègica
com aquesta situació
ha condicionat
la seva història
el fet
que fos capital
durant l'època romana
durant l'època
d'August
com després
es va convertir
també
en un bisbat
i un arcabisbat
important
i com això
ha anat condicionant
la seva història
ha destacat
sobretot
Josep Maria Soler i Sabater
l'orgull
i l'autoestima
que caracteritza
els tarragonins
un fet
que ell considera
gairebé únic
a nivell de Catalunya
el sentiment
d'identitat
i de pertinença
a la ciutat
que té la gent
que viu a Tarragona
ell ho atribueix
precisament
en aquests
2.000 anys
d'història
i el fet
que la ciutat
estigui construïda
sobre els mateixos
fonaments
de la ciutat romana
aquesta era la intervenció
amb què s'obria
aquest acte
de lliurament
dels premis
que s'han lliurat
aquest vespre
al Saló de Plens
a l'Ajuntament
i que ha acabat
amb l'atorgament
de dos reconeixements
a dos comunicadors
de cils ben diferents
d'una banda
el periodista
Josep Sabater
que s'ha jubilat
escassament
fa unes setmanes
i que ha treballat
durant 40 anys
en el periodisme
tarragoní
en diversos diaris
revistes
va ser també
cap de premsa
del Bisbat
de Tarragona
ha treballat també
en ràdios
i ara
feia 20 anys
que era el delegat
de Catalunya Ràdio
Tarragona
concretament
des que es va crear
l'emissora
l'altre reconeixement
ha estat
per Andreu Bonafuente
per la seva trajectòria
que es va iniciar
a Ràdio Reus
ja fa bastants anys
i que l'ha portat
per molts mitjans
d'àmbit català
i ara també
d'àmbit estatal
concretament
amb el programa
Bonafuente
que emet
3 dies a la setmana
a la nit
a Antena 3
i com dèiem
per àmbit estatal
un repte
que ha assolit
ell
i que destacava
que no l'ha fet sol
sinó que l'ha fet
amb tota la companyia
del Terrat
que destacava
també amb un nen
a tot humor
que hi ha precisament
molts tarragonins
i fins i tot
més tarragonins
que no pas
Reusencs
aquest ha estat
més o menys
el resum
d'aquest acte
que s'ha desenvolupat
aquesta nit
aquí al Saló de Plens
de l'Ajuntament de Tarragona