Ara passen dos o tres minuts, en gairebé de dos quarts d'una.
Seguim endavant i en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
No és habitual que parlem d'aquesta casa si no és estrictament necessari.
Nosaltres, en la mesura del possible, no som mai els protagonistes,
sinó que els protagonistes de l'actualitat són els fets, les persones, les entitats, les institucions.
Però avui justament està més que justificat que parlem de Tarragona Ràdio
perquè justament en aquest escenari, a partir del proper dimecres,
s'inicia una nova aventura radiofònica que implica directament la Universitat Rovira i Virgili
i més directament els futurs periodistes i comunicadors que sortiran de la nostra universitat.
El programa, com hem escoltat ara en la falca promocional, es diu...
Anava a dir, es dirà, però de fet, com que es estrena aquesta setmana,
ja podem parlar en temps pràcticament present.
Es diu El Tren i és un programa que realitzen íntegrament
els alumnes de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili,
majoritàriament un grup d'alumnes de segon curs,
però també hi ha la participació directa d'alumnes en de quart.
Tots ells i elles, coordinats, coordinades per la professora de llenguatge audiovisual,
amiga i també companya, Marta Montagut.
Bon dia, Marta.
Molt bon dia, Jolanda.
Benvinguda.
I immediatament presentarem els que seran, sens dubte, els conductors i protagonistes d'aquest tren.
Cada dimecres s'emetrà a partir de les 6 de la tarda.
No sé si ho havia dit, però, a totes maneres, si no ho havia fet, ho dic ara.
A partir de les 6 de la tarda, també coordinat i conduït en antena,
diguem-ne, en el terreny de joc per Núria Cartanyà.
I la Marta, que primer que tot ens expliqui una miqueta com surt aquesta col·laboració,
perquè és una experiència no només radiofònica, sinó que té un vessant social molt interessant,
i és que la ràdio i la universitat treballin plegades justament per donar aquesta opció
a aquests estudiants futurs comunicadors de casa nostra.
De fet, és una experiència pionera, perquè el que sí que s'havia fet,
evidentment, com a totes les carreres universitàries,
és plantejar pràctiques a mitjans professionals a partir d'alumnes de tercer i quart.
El que no s'havia plantejat és poder muntar un taller en el qual una ràdio professional
oferís una hora de la seva programació perquè els alumnes fan el que ells volen fer.
Si dissenyen un programa de zero, posen els continguts que ells volen, etcètera.
Això encara aquí a Tarragona no s'havia fet en col·laboració amb la universitat
i, de fet, probablement sigui el valor més important que té,
perquè a banda que tindran l'oportunitat de dissenyar una cosa de zero,
que de fet no sé si en la seva carrera professional, espero que sí,
però que normalment al principi no ho faran,
no tindran l'oportunitat de controlar també tota la feina que faran,
doncs per ells és una oportunitat també per agafar dinàmiques de treball,
sense la pressió tampoc de l'entorn professional.
És a dir, una experiència curiosa que té moltes coses que els poden servir molt a nivell acadèmic.
I que té justament estatus acadèmic, perquè estem parlant de crèdits,
no estem parlant allò de venir aquí un cop a la setmana
i mira, ens ajuntem i juguem a fer ràdio, ni de bon tros.
Estem parlant d'un programa que es fa sota la més estricta professionalitat
i seguint els paràmetres de tota la formació que van adquirint aquests alumnes.
En un principi aquesta era una iniciativa de la Unitat Prada Departamental
de Comunicació Audiovisual de la Rovira i Virgili i de Tarragona Ràdio,
que és la que va agafar la iniciativa en un principi de trucar al seminari,
que és on estem ubicats físicament, i proposar-nos això.
Se'ns crida, se'ns diu que si estem disposats a fer-ho,
es fa un procés de selecció de tota aquesta gent que tens asseguda aquí.
Van entrar els deu alumnes, que avui n'hi ha uns quants, falten alguns més.
I a partir d'aquí es proposa de fer això,
que de fet se li ha dit taller de ràdio perquè precisament és això.
A banda de la seva vessant didàctica, és el que comentaves,
és rigorós, són tres crèdits de lliure elecció
i també se'ls implica d'una manera que han de complicar de setmana.
No val allò dels treballs d'universitat de dir
no, és que mira, se m'ha espatllat l'ordinador
i si de cas ja t'ho entrego la setmana que ve, t'ho envio, et truco, et dic.
No, aquí hi ha un compromís professional,
per tant, se'ls exigeix.
De fet, avui hem fet un primer assaig aquest dematí, tot plegat,
i s'ho agafen força seriosament.
I evidentment, a la ràdio no es pot permetre un ajornament.
Si un programa ha de sortir, ha de sortir.
Se'n recorden que vam estar fent un programa
justament en l'antic seminari
i vam visitar l'estudi de ràdio.
De fet, bona part del programa el vam fer des de l'estudi de ràdio.
I allà, clar que fan les pràctiques de ràdio,
clar que els joves estudiants que volen ser periodistes,
comunicadors en un futur,
surten al carrer i realitzen els seus reportatges
que també vam tenir ocasió d'escoltar.
Però no és el mateix que crear un programa en directe,
un programa que pot ser en directe, enregistrat,
com sigui, però un programa de ràdio,
com deies, per una ràdio professional.
Presentem ja aquestes veus que les aniran escoltant setmanalment
a partir de les 6 de la tarda.
Els que conduiran aquest tren és l'Àlex.
Bon dia, Àlex.
Bon dia.
Roger, bon dia.
Bon dia.
Joan Carles.
Hola, què tal.
Tenim aquí el Nacho.
Bon dia.
Sara, l'única representació femenina,
tot que dic que també en aquest equip hi ha la Laia i l'Andrea.
Hélder, bon dia.
Bon dia.
Rubén, bon dia.
Bon dia.
Falta el Marc, que tampoc no ha vingut,
però que forma part d'aquest equip.
Penso que els hem presentat a tots, no?
Els 10.
No ens hem...
Apa, que quan hagin d'anar de becaris,
ells que ja tindran experiència radiofònica,
diran, no, no, si això nosaltres ja ho sabem fer.
Tots tenim aquest puntet, no?
Sobradet, tots ho tenim, eh?
I més si ens dediquem a anar a aquesta feina,
que jo no sé per què us dediqueu a aquesta feina,
no sé que ho han explicat o...
O perquè tu, per exemple, Àlex,
tu per què et dediques a això?
Perquè, clar, el fet de voler participar d'aquest espai
és que dins de la feina de periodista
el tema de ràdio és el que més us atreu.
Sí, home, podríem dir el tòpic
que des de petit ja a la ràdio m'ha interessat,
però és que és veritat.
Tots els programes, des de petitet,
part damunt...
Bueno, no dir els d'altres cadenes,
perquè si no queda malament.
Cap problema, eh?
Bueno, La nit dels ignorants, Jordi Basté,
programes d'aquests, Barça Original...
Són programes que et marquen, clar,
que et marquen i que des d'aquí
ja comences a adquirir aquest bagatge
i vols ser tu el protagonista.
I dius, jo vull fer ràdio
i per fer ràdio he d'estudiar
i també m'he d'apuntar
a la primera oportunitat que surti
per tocar micro.
Roger, tu, el tema de la ràdio també,
o tu dius, jo experimento
i aviam si m'agrada la ràdio
o m'agraden altres coses,
que imagino que de tot hi haurà, no?
No, no, a mi és que...
Bé, el periodisme ja m'agradava des de fer anys,
era el que volia estudiar
i la ràdio, doncs,
és el meu mitjà preferit,
si es pot dir així.
Així que sí, m'hi he ficat perquè m'agrada
i el que m'agradaria de bo
és dedicar-me en un futur.
Ja veus que bé, eh?
El teu cas, Nacho?
El mateix?
El mateix que de tots,
i suposo que tots diríem el mateix.
És una necessitat de comunicar
i has d'escollir un mitjà
i escollir el que més tis hem identificat.
És que també es podria dir
que experimentarem en ràdio,
experimentarem a televisió,
experimentarem premsa escrita
i aviam que ens agrada més.
Hi ha persones que ho tenen claríssim
i que es veuen davant d'un micròfon a la ràdio
però no es veuen davant d'una càmera de televisió
ni en una taula d'un diari, no?
Probablement.
Ja ho té molt clar, ja, de bon començament.
Joan Carles.
Hola.
Es repeteix una mica el cas dels teus companys?
Bé, podríem dir que sí.
O tu vols tastar-ho tot una mica?
Jo vull tastar-ho tot una mica.
En principi vull estudiar comunicació audiovisual
però vaja, és experimentar una mica
així el món de la ràdio
i sempre que es puguin fer més coses
doncs allà hi seré, si es pot.
I la Sara?
Doncs a mi m'agrada més el periodisme.
El que passa és que, per exemple,
a la premsa no m'agrada,
m'agrada més la ràdio
però ara que veig el micro aquí davant
em fa una mica de respecte.
No sé si m'hi deixaré en un futur, no sé.
Home, jo modestament respecte fa sempre, eh?
I que t'ho digui la Marta
que també té unes quantes hores de vol
i és més, el micro no s'havia de perdre mai
el respecte, eh?
perquè si no estem perduts.
Elder, ràdio, tele...
Fanàtic de la ràdio.
Ràdio, ràdio.
Ja fas cara de ràdio, ja.
De dir, la ràdio és el meu.
Em penso que la vegada que vam estar parlant
a la facultat que vam fer el programa
ho comentaves també,
que la ràdio és un mitjà que t'apassiona.
Perquè tu vens d'uns altres estudis,
si no m'equivoco.
És el que t'anava a comentar,
que tot i que dels deu que som,
vuit alumnes,
són de segon del primer cicle.
Jo i la Laia, doncs,
diguem que som els raris avis del grup
perquè tot i que estem en un quart curs...
Tu vens de dret?
Jo vinc de dret.
És que a mi em va cridar l'atenció
i ho recordo per això que em penso
que venies de dret, clar, per això.
Doncs jo sempre dic a la gent
que estic en un quart una miqueta fictici.
Perquè diguéssim que porto
un primer quatrimestre de periodisme,
però bé, del que en realitat volia estudiar
i dret ho vaig estudiar
perquè no em va arribar a la mitja
per fer periodisme.
Mira, t'has donat a tu mateix
una segona oportunitat
i això és importantíssim.
Rubén, què t'agrada a tu, de tot plegat?
Jo tendeixo tal com l'Àlex, el Roger i l'Èlder.
El món del periodisme em tira més.
I la ràdio en si també.
I com a Lleida, jo soc de Lleida
i l'Àlex i el Roger també
tenen un programa aquí
i jo a Lleida també.
I fem els nostres primers pasos al mitjà
i a veure.
I què feu?
Jo per se'm a nosaltres...
A Lleida és com una ràdio,
amb una emissora local d'un barri
i ens deixen l'oportunitat
per a iniciatives juvenils
i més o menys semblen
al que proposarem aquí.
Tenen veus de ràdio, eh?
Sí, no?
És que sí, Marta.
Força, força.
Tu que els coneixes, que són els teus alumnes,
tenen veu de ràdio.
Jo aquest matí estàvem fent l'assaig
i em sentia com molt orgullosa,
tot i que no he fet res
per tenir aquestes veus en un principi,
però sí, sí, sonava molt bé.
Hi ha una cosa molt lletja,
es diu el que val, val i el que no ha cultura.
Mentida.
És importantíssim difondre la cultura
a través de la ràdio.
El que passa és que s'han de buscar formes alternatives
i probablement el fet que sigueu joves
i estigueu en el món real
fa que la manera de transmetre la cultura
també intenteu donar un to més innovador.
Per què no ens expliqueu una miqueta
com heu plantejat aquest programa?
Doncs, aviam, és important saber
que intentem enviar aquests missatges de cultura
cap als joves i tractar-los del nostre punt de vista
i així es pot transmetre molt millor.
Llavors, hem intentat fer una iniciativa innovadora
i plantejar-ho tot des d'aquest punt de vista juvenil
perquè els joves també escoltin la ràdio.
Sí, m'agradaria destacar el fet d'això,
perquè els joves vegin que també se pot accedir
a aquest mitjà i que és un mitjà molt útil,
crec jo, i bastant proper.
Creieu que la ràdio generalment encara és un mitjà
en què sobretot l'escolten les persones més adultes
i parlem de programacions generalistes, convencionals.
Les fórmules musicals és un altre tema, que és diferent,
però la ràdio, allò de paraula,
la ràdio aquella d'explicar coses d'entrevistes,
la ràdio convencional, que es diu,
no sé si d'una manera molt correcta,
encara és només un mitjà per a persones
allò anomenades adultes, madures.
La gent jove, més enllà de les fórmules musicals,
potser no escolta la ràdio?
No, jo crec que sí, això que dius.
Si no la fórmula, sinó la ràdio generalista,
doncs diria que sí que és poc coneguda per la gent jove.
Perquè si parles de tele, tothom, pim-pam.
Però jo dic, potser,
a mi m'agrada a tal hora escoltar tal programa.
Doncs un company em diria, ostres, no tinc ni idea.
O és que ni un programa em podria dir de ràdio.
Fins tu et cataloguen de friki perquè escoltes la ràdio.
És curiós.
No, és normal que passi això perquè estem dins de la cultura,
els joves, de la imatge, no?
La televisió.
Exacte, llavors la ràdio queda poc temps
quan tens tota aquesta telebrossa,
tot aquest ventall,
i clar, és el que tens més pròxim.
I la ràdio queda en un segon pla.
Quan en realitat és molt millor, la ràdio.
Home, generalment,
no s'escolten algunes coses que es veuen
a les pantalles de televisió.
Però vosaltres, que sou oients de ràdio,
no teniu la sensació
que des de la gent que fa els programes de ràdio,
als joves sempre se'ls agafa quan convé,
com un col·lectiu per parlar, com Reres Avis,
com si no forméssim part del dia a dia,
sinó que tal cosa,
aviam què en pensen els joves,
com si aviam què en pensen no sé qui.
És a dir, que no esteu presents
com a part de la societat quotidianament,
sinó que si us agafa allò com un grup,
el govern ha dit no sé què,
aviam què en pensen els joves.
Per això fem aquest programa,
per demostrar que un producte de qualitat
fet des dels joves,
destinat cap als joves,
pot funcionar.
I parlar de cultura,
i en una ciutat com Tarragona,
teniu molt clar quin és l'itinerari
que heu de seguir?
En quant a l'oferta,
perquè m'imagino que parlar de cultura
és parlar de moltes coses,
no és fer una agenda d'activitats.
Sí, bueno,
dividim el programa en seccions,
cadascuna de les quals,
doncs,
nosaltres,
en particular,
hi posem la veu,
per exemple,
el Roger,
el reportatge,
el Nacho i el Rubén,
tracta la televisió,
jo mateix tracto el teatre,
el Marc,
el cinema,
la Sara i l'Andrea,
la música,
i em sembla que em deixo algú,
i l'Elder,
tracta temes de la universitat,
i ens ho han dividit d'aquesta manera.
De fet,
se'ls va donar una mica carta blanca
perquè escollissin els temes
que a ells els agradaven o els interessaven.
Sí que ha sortit molta cosa cultural,
perquè, evidentment,
els joves són grans consumidors
de productes culturals
i moltes vegades
amb molt més criteri
del que s'atribueix
des dels mitjans de comunicació,
això s'ha de quedar...
Jo crec que això
ho tinc claríssim
i crec que ells també
ho tenen claríssim,
ells no dubten
que tenen un criteri
molt clar
de seleccionar els temes,
i tampoc ens hem trencat
a vessants
o preocupacions
més socials
que potser ja no entren
dintre del concepte
de magasin cultural,
però pensàvem
que no havíem de restringir
el programa,
és un programa fet per ells,
amb els temes
que a ells els interessin,
per exemple, demà,
demà no dimícres,
hi ha un reportatge
sobre què n'opinen
els joves davant
dels instituts
i dels col·legis
sobre la violència
als llocs de marxa
i la violència als instituts,
per exemple.
Si cultura
són els llocs de marxa,
també hem de parlar
del que passa allà
i moltes vegades
partint d'una base cultural
derivem cap a altres temes
que són propers
en el vostre entorn.
De les pràctiques,
del treball
que podeu fer a la facultat,
ara que heu de posar
en antena
un programa de ràdio,
heu trobat molta diferència?
Home, sí,
en part sí,
perquè és interessant
saber que
darrere d'un programa de ràdio
hi ha tot un procés
de producció
que hi ha molta feina
i s'ha de treballar
dia rere dia
i nosaltres que fem
un programa a la setmana,
però clar,
si tens un programa com tu,
moltes hores diàries,
doncs t'adones
que és un procés
de producció,
però és un procés
de producció
molt i molt enfeinat,
la veritat que sí.
A més,
és d'un caràcter diferent,
jo em sembla
que les pràctiques
a la facultat
eren més
per enllestir-les,
duraven uns minuts
i ja està,
en canvi trobo
que hi ha diferència
si penses
que hi ha audiència
que t'està escoltant.
Clar,
aquí és aquella part
del pudor,
és a dir,
que no parlo
al vent,
és que hi ha gent
que m'està escoltant
a l'altra banda
de la ràdio.
Però també dóna més ganes,
això, eh?
És molt estimulant.
en alguns programes,
per exemple,
en el meu cas,
jo és la primera experiència
radiofònica
que tindré.
Allò d'un micròfon,
de controlar el temps,
el no temps,
de com hem de fer el ritme,
que no quedi massa llarg,
que aquest és,
escolta,
això es fa llarguíssim,
no s'acaba mai,
que no quedi massa curt,
una hora sembla
que duri més de 60 minuts
moltes vegades
i de vegades
sembla que sigui un instant,
no?
La mesura del temps
a la ràdio
sembla que és diferent.
De fet,
nosaltres li diem el tren
però podria ser l'AVE,
perfectament.
però l'AVE a la velocitat
a la que hauria d'anar.
Has fet ara un símil
una mica perillós,
Marta.
És molt complicat.
Una mica perillós.
Perquè de fet,
també hem parat
molt de compte
en que l'estructura sonora
sigui molt cuidada.
És a dir,
moltes vegades
també és un fet
que es descuida
i també
des de la meva experiència
i des del punt de vista professional
i des del punt de vista professional
tu t'adones
que moltes vegades
la ràdio convencional,
entre cometes,
no arriba al jove
perquè el format
no li entra.
perquè potser
una entrevista
de deu minuts
no l'aguanta
perquè potser
és millor
plantejar
i introduir
molts altres elements sonors
que contínuament
li donin
un input
d'atenció contínua.
Estem parlant
que tenim
una altra manera
de mirar la televisió
els joves,
jo m'incloc,
però tenim
una altra manera
de mirar la televisió,
una altra manera
de relacionar-te
amb la societat.
Tot és molt ràpid.
El zapping
sembla que ja és
pràcticament
un estil de vida
com aquell que diu
i si tu fas
un programa
de ràdio
has d'adaptar
aquestes formes
de consum.
Són formes de consum,
no significa
que els continguts
siguin pitjors.
No, ni superficials.
Ni superficials,
sinó que s'han de tractar
des d'un altre punt de vista.
Llavors,
suposo que el que sentireu dimecres
picadet, picadet,
que en diem,
serà.
Els joves,
que seran futurs periodistes,
comunicadors de ràdio,
estan rebent
una formació
en sintonia
amb les noves tecnologies
que són fonamentals
en el que serà
el futur
dels mitjans audiovisuals,
en aquest cas de la ràdio.
Per tant,
comunicadors
i tenen tot aquest aprenentatge
que probablement
els més veterans
no han pogut tenir
i és aquesta aportació
de formats
probablement
el que serà
més enriquidor
i que canviarà
una mica
del panorama radiofònic.
Jo d'això
n'estic
completament convençuda.
No hi ha
una temàtica
que no es pugui tractar
a adreçar de joves
si està ben tractada,
si té un format
atractiu.
No hi ha temes
intocables.
Els joves
poden parlar
de coses molt profundes
però també
de coses
més banals.
digue-li com vulguis
però sembla que
el tenim,
és el que tu comentaves,
que la ràdio convencional
és pels seriosos,
pels que volen sentir
informació
i sembla que
la ràdio musical
és pels joves
i buscar formats
que incloguin
aquestes dues coses
i que es vegi
que es pot anar
adreçat
a qualsevol tipus
de públic
si està ben tractat.
Aquesta és una consciència
que hem d'anar adquirint.
Pregunta absolutament
tonta.
Per què el tren?
Per alguna raó especial?
Per què donava
molt de joc?
Per què dius
calla,
mira,
ja ens agrada,
sona bé
i no té més.
No li busquem
cap significat.
Com va ser la història...
Havíem proposat
un parell de noms
que no els tirem
o sigui,
Roger?
Àlex?
Bueno,
ell va proposar
la conxòrgia dels enses
i ell volia fer
noció de censura.
Bé,
dos noms
sense rellevàncies iguals.
Llavors?
Jo trobo que va ser
la idea després
de quan ja vam estructurar
les seccions
del programa
a partir d'aquí
ja vam veure més o menys.
I a més,
tal com estàvem disposats
a l'estudi,
no sé si va ser el Nacho
o el Marc
que va comentar
mira,
cadascú de nosaltres
som un vagó.
Un vagó, sí.
Portem una part
de mercaderia del programa
i, cony,
em sembla que el nom
serà més adient
més que per l'estructura
i per la velocitat.
Sí,
perquè hem d'anar
a tot tren.
Sí,
és que l'estil de programa
s'adapta,
com heu dit bastant
abans,
perdó,
a l'estil de consumir
dels joves
i així ràpid.
No, no,
aviam,
és molt gràfic,
eh?
És molt gràfic.
El tren,
ja t'imagines justament,
això ara passa
aquest vagó,
no serà un tren
de mercaderies
d'aquells
de seients de fusta
ni de bon tros
pel que expliqueu,
sinó que el que diu
la Marta,
que tindrà un ritme picadet.
Per què no ens concreteu
una miqueta la secció
sense desvetllar-ho tot,
perquè tampoc
no ho explicarem ara aquí
qui ho vulgui saber,
dimecres a les 6 de la tarda,
aproximadament en esta sala
que es deia abans
amb el cinema,
per què no ens expliqueu
una miqueta el contingut
o les seccions,
millor dit?
Bé,
la Laia i jo
presentarem...
Maquinista.
Condirem una mica
el programa,
la Laia i jo
a co-conducció
i la primera secció,
primer farem una petita secció
de notícies
amb toc d'humor,
actualitat,
i després parlarem
amb el Joan Carles
i amb el Marc,
que ens portaran cinema i teatre.
Doncs sí,
el Marc no hi és ara,
comença ja amb el cinema
i fa una mica
un repàs
sobre les estrenes
i les notícies
més destacades del cinema,
després passo jo
i també faig el mateix,
una mica el repàs
de les obres
teatrals
i espectacles
que es fan
per Tarragona,
per Reus
i importants
d'aquí
i de la província
i també
destaco
alguna obra
de Barcelona
que,
vulguem o no,
és on es fa
la major part
de producció teatral
de Catalunya.
Més endavant...
Es fa el teatre a Catalunya.
Després van
por província,
es fan els seus vols,
però en principi
la producció teatral
es fa allà,
és clar.
Més endavant,
el Roger ens porta
un reportatge
de temes socials,
enfocats
des del seu punt de vista.
Sí,
el manipulo.
no és problema.
Enfocats és el seu punt de vista
i ho diuen una rialla.
A mi m'agradaria saber
el punt de vista
del Roger.
El punt de vista
és fer-ho objectivament
com un bon periodista.
Agaf-ho al món tu
i queda un producte visual
fantàstic.
L'objectivitat
davant de tot,
digues que sí.
Cada setmana
sortiré al carrer
i parlaré
d'algun tema d'actualitat.
Per exemple,
la dimecres
sentireu com he parlat
amb joves,
perquè a prop,
perquè hi ha un institut...
I no tan joves, no?
No,
aquesta setmana només joves.
No,
em referia a criatures.
Ah, sí, sí.
No, tant joves no,
joveníssims.
Joveníssims.
Però això per veure-ho
heu d'escoltar dimecres.
Parlant sobre
la inseguretat
de les nits de festa
arran d'aquestes notícies
que hem tingut darrere.
Violència,
agressivitat,
etcètera.
Després,
qui bé,
que no me'n recordo.
Qui li toca?
Ah, sí,
l'Andrea i la Sara.
Tercer vagó.
És el segon vagó.
No, el tercer.
El tercer.
Música alternativa
i també l'agenda musical,
allò important.
fem com les novetats.
Però molt alternativa, Sara?
No, no,
perquè hem volgut fer
alguna cosa variada.
Llavors fem les novetats principals.
Hi ha molts joves
que els encanta
la música dels 70
i els 80
i tot això.
No, però nosaltres
donem impuls
a grups
que no són tan comercials.
És música alternativa
i així
que no estan tan financiats
i així els donem importància.
I locals?
Grups d'aquí?
O en general?
Els grups locals
surten els...
Fem l'agenda
de concerts
de Tarragona
i llavors, clar,
són grups
que no es coneixen tant
com els de nivell nacional
però són coneguts
i creiem que és important
destacar els va aquí a Tarragona.
Molt bé.
Després tractem un tema,
el tema important de la setmana.
Aquesta setmana mateix
tenim José Carlos Suárez
que és l'encarregat
de dirigir l'any del cinema
de la URB
i parlarem amb ell
i farem també un joc.
També tot una mica entretingut
perquè no es faci pesat
i podem escoltar tots els joves.
No, no,
tantes seccions en una hora
doncs fa que sigui
una cosa molt variada
i molt distesa.
I després el Nacho i el Rubén
que parlen de la televisió.
Sí, ja farem...
És genial
perquè ens passem la setmana
de la televisió
i després ho hem d'explicar
tots els terragonins.
I us agrada mirar la tele?
Sí, sí.
De fet,
és el que fem moltes vegades al dia.
No, però ho mirem
amb un toc crític
per després comentar-ho.
I aquest...
El proper dimecres
parlarem de la telebrosa
que està tan de moda
i tindrem el plaer
d'haver parlat
amb una persona important.
No diré qui és,
ho deixem pel dimecres.
Un expert.
Després, per acabar,
ja tindrem l'Elder
quan estic a punt
de descarrir el tren
per reportar-nos
les notícies de la universitat.
Efectivament,
jo sóc el revisor
del vagó de cua
i faré un llistat
de les activitats
més destacades
de la nostra universitat.
És Déu-n'hi-do, eh?
Perquè es genera
moltíssima activitat
que té una transcendència social
molt important
des de la URB.
Sí.
Tens feina, eh?
Ja ho sé
i intentarem explicar-ho tot.
Com us organitzeu?
Feu un consell de redacció?
Vull dir,
intenteu aplicar
una miqueta
les pautes
que segueix formalment
qualsevol programa de ràdio.
La realitat
després diu una altra cosa.
La Marta ho sap
i segur que ho diu a classe.
De dir,
escolteu,
així és com es fa
tot i que la realitat
de vegades supera.
Anava a dir la ficció
però no és ficció.
L'altre dia els hi deia
sou uns privilegiats
perquè estem parlant
de treballar
un programa
d'un format de 50 minuts
que un temps sempre
a publicitat.
És un temps ideal
per a un bon programa
de ràdio?
És un programa de ràdio
i som un equip
de 10 persones
en el qual cadascú
es pot buscar la documentació,
buscar-se els guions,
editar talls,
decidir quines sintonies
entren,
quines surten.
És a dir,
són uns absoluts privilegiats
perquè tindran temps
de treballar tot plegat.
Llavors el que nosaltres fem
és un consell de redacció
tots els dilluns al matí
en el qual s'ha establert
fer un assaig
o un primer assaig
del que serà el programa
que ens registrarem
el mateix dia.
Es dedica una hora
a aquest assaig
i després una altra hora
fem un consell de redacció
i tanquem ja definitivament
els temes de la següent setmana.
Hi ha unes persones
que es dediquen a producció
que busquen els convidats,
el Roger en aquest cas,
el Rubén i el Nacho
el que fan és ja començar
a gravar minidisc
que és el que nosaltres utilitzem,
no sé si l'audiència ho coneix
però és un format digital
petitet, molt portable
i que facilita molt la feina.
doncs surten tota la setmana al carrer
editen ja a casa
amb sistemes d'edició de so
que això també el lleu
gereix molt la feina.
Llavors m'envien tots els guions
durant la setmana
es compaginen sencers
i es porten el dilluns
de la següent setmana
i es tornen a llegir tots
i així successivament
fins al 30 de maig.
Perquè després diguin
que surten de la facultat
que no saben fer res, home.
Si porten ja una experiència de casa
hi ha nervis, no?
M'imagino.
Una mica, sí.
Perquè allò d'aviam
que diuen el que ens escolten
i els companys
i la família
i els oients
i vinga i a veure què...
Volia destacar també
la il·lusió que tots tenim
i la predisposició
a treballar tots junts
i a treballar en equip
que és el més important aquí.
Sí, crec que també cal destacar
que treballem amb total llibertat
i sense normes
i no sé si mai més
podrem fer-ho això o no
i que és un plaer
treballar d'aquesta manera
perquè no tenim...
entre cometes
no tenim límits
en aquest aspecte.
Jo diria
i la Marta
que té la seva vessant
professional
i no només acadèmica
et podria dir
que en general
es treballa
amb força llibertat
en general.
És que clar,
tot depèn
de la temàtica
de cada tipus
de programa
i tot plegat.
És evident
que hi ha programes
molt més susceptibles
de controls
de censura social,
de polèmica,
de crítica
en el moment
en què es tracten
temes determinats...
D'autocensura fins i tot
que també és un tema
que segur que us heu trobat
ja més d'una vegada,
no?
La pròpia autocensura
que probablement
és la més...
la que costa més
de superar probablement, no?
I en tot cas, clar,
nosaltres ara tenim la sort
de fer un programa
Magazine Jove
i també aprofitant
els tòpics falsos
de que podem fer
el que vulguem
perquè som joves,
doncs farem el que vulguem
fins que ens diguin prou
o algú ens piqui la cresta
com diríem popularment.
Però de fet,
sí, depèn de la temàtica
evidentment,
doncs hi ha més control
o menys control.
Nosaltres ens movem
en un àmbit
i jo professionalment
em moco en un àmbit
on he de destacar
que no m'han dit
mai res a la vida
de fer un tema
o de fer-ne un altre.
No sempre passa
però també hi ha casos
de tota mena
però en general,
en termes general
es pot treballar.
Jo ja m'he agafat lloc.
Demà estarem atents
a escoltar-vos.
Us desitgem moltíssima
sort de veritat
que sigui una experiència
enriquidora
i que no sigui una anècdota
a la vostra vida.
Això és el més important,
que sigui realment
el començament
d'un futur
que esperem que sigui brillant
per tots vosaltres
i podeu fer el que us agrada.
Dimec, gràcies a les 6.
A les 6 de la tarda,
el tren,
no ens ho perdrem.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, sis.