El matí de Tarragona Ràdio, la ruta amagada.
Ara passen gairebé set minuts de dos quarts de deu del matí
i iniciem ja la ruta amagada aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Tenim tot a punt per convidar-los a fer una bona passejada per Catalunya
amb un destí molt clar, sempre atractiu.
I ben diferent.
Em permeto recordar, i això no és que sigui una pista,
però en tot cas sí que si algú estrena el concurs
que sàpiga que no ens posem barreres ni límits.
Podem visitar dins de la ruta amagada un parc natural,
un parc temàtic, un museu, un edifici important,
un espai de natura, en fi, qualsevol lloc que tingui interès
és susceptible de ser el destí de la ruta amagada
del matí de Tarragona Ràdio.
Tinc ja aquí, damunt la taula, físicament,
els quatre regals d'avui, que són el barret
de Tarragona Ràdio, blau marí de cotó del Bo, poca broma,
la bossa amb andolera, molts compartiments,
les xancletes de platja i el porta-cèders.
Aquests quatre regals, cadascun d'aquests regals,
té una pista a dins, ja ho saben.
Anem gastant pistes, a mesura que gastem pistes,
també eliminem regals.
Per tant, val la pena encertar-les, si no la primera,
com a mínim a la segona, per marxar cap a casa,
amb algun regalet, algun detallet del matí de Tarragona Ràdio.
Avui també tenim la sort, que a tan bon punt acabi la part del concurs,
podríem dir, podrem parlar amb algú que té a veure
el lloc en què visitem avui.
Avui ens desplacem fins a l'extrem nord-oriental
dels Països Catalans, a mig camí entre els Pirineus
i la Costa Brava.
Va, aquesta és gratis, no ho posem com a pista,
sinó més aviat que els situem geogràficament en el mapa.
Ens desplacem fins a l'extrem nord-oriental,
situïm-se en el mapa, agafin un mapa de Catalunya,
extrem nord-oriental dels Països Catalans,
a mig camí, allà ens aturem, entre els Pirineus i la Costa Brava.
Visitem un lloc que és molt conegut,
per tant, aviam, si ens n'anem massa de la llengua,
encertaran de seguida el lloc que visitem.
Com a pista, pista de debò, i aquí avui, mira,
em jugo la bossa només començar.
Com a pista, pista de debò, els hem situat geogràficament,
direm que el lloc que visitem avui està considerat
com el conjunt càstig més extens de la península ibèrica.
Som a mig camí entre els Pirineus i la Costa Brava,
a l'extrem nord-oriental dels Països Catalans,
i visitem el que està considerat com el conjunt càstig
més extens de la península ibèrica.
Càstig.
Si volen, de l'atragem, perquè potser busquen aquesta paraula,
si no coneixen el significat, els hi pot servir de pista.
C-A-R-S-T-I-C.
Càstig més extens de la península ibèrica.
Per cert, que no em serveix que em diguin la vila.
M'han de dir l'espai concret que visitem.
Perquè, clar, em diuen, no, no, visitem aquesta ciutat, aquest poble.
Sí, però d'aquesta ciutat i aquest poble, què visitem exactament?
Recordem que som a mig camí entre els Pirineus i la Costa Brava.
Si miren el mapa, és una comarca petiteta, geogràficament parlant.
És una comarca petiteta, relativament nova.
Ai, això no estava dins de les pistes, m'he anat de la llengua.
En fi, no ho tindrem en compte.
I bé, que està considerat, sí, això com el conjunt càstig,
més extens de la península ibèrica.
Recordem que aquí ens estem jugant, de bon començament,
la bossa de Tarragona Ràdio.
Comarca petita, un conjunt càstig, el més extens de la península ibèrica,
des del punt de vista geològic, que és un fenomen extraordinari,
però des del punt de vista turístic i de visitants
i per la mateixa gent que hi viu al voltant,
doncs Déu-n'hi-do també, eh?
És...
No, no, això que hem de gastar una altra pista.
Amb aquesta no n'hi ha prou, sí, em diuen que sí.
I hem de perdre avui la bossa, aquesta bossa tan maca.
Vinga, va, deixa'm uns segons, poquets, eh? Poquets segons.
No, no surt.
És una comarca petiteta, a mig camí entre els Pirineus i la Costa Brava.
Conjunt càstig més extens de la península ibèrica.
No surt, llàstima.
Perdem la bossa.
I anem a buscar una altra pista.
Aquí gastarem les xancletes, eh?
La pista de les xancletes, que ens anirien bé, eh?
Més val que no les perdem, perquè ens anirien bé les xancletes, avui.
Avui no cal enxiruques, més aviat xancletes.
És un lloc que ha nascut fruit d'un fenomen gairebé únic al món.
Es nodreix d'aigües subterrànies de manera molt regular.
Li aporten 600 litres d'aigua per segon.
I també és singular l'existència de sediments en suspensió a les seves aigües.
La pista de les xancletes, un lloc que ha nascut del fruit d'un fenomen gairebé únic al món.
Es nodreixen d'aigües subterrànies que, de manera molt regular, li aporten 600 litres d'aigua per segon.
Més dades físiques, vinga, va.
Ens estem estirant molt avui, eh?
Encara la inclourem en la pista de les xancletes, aquesta pista.
Diu que té un quilòmetre quadrat de superfície i 8 de perímetre.
I la seva profunditat pot anar dels 6 als 62 metres.
Estem parlant d'un fenomen geològic, estem parlant d'aigua, estem parlant d'una petita comarca que trobem entre els Pirineus i la Costa Brava.
Tinc més pistes, però jo crec que amb aquestes, Déu-n'hi-do.
Donem-nos una primera trucada. Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Maria del Carme.
Què tal, Maria del Carme?
Bé, ara mateix acabo de posar la ràdio.
Ai, doncs jo li dic ràpidament les pistes. Maria del Carme, què més?
Pinyol.
Pinyol. A veure, molt ràpidament li dic, que si no el rellotge ens agafa i amb una mica de sort,
si vostè l'encerta o fa un altre oient hem de parlar amb algú que ens dirà més coses.
Som a l'extrem nord-oriental dels Països Catalans, a mig camí entre els Pirineus i la Costa Brava.
És una comarca petiteta.
Visitem un lloc, m'ha de dir el lloc, no el poble.
El lloc que visitem està considerat com el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica.
és un lloc nascut fruit d'un fenomen gairebé únic al món,
es nodreix d'aigües subterrànies que de manera molt regular li aporten 600 litres d'aigua per segon.
Té un quilòmetre quadrat de superfície, vuit de perímetre i la seva profunditat va dels 6 als 62 metres.
Això és tot el que hem dit, Maria del Carme.
Uau.
Doncs ara sí que no.
Ara sí que no?
No.
Pitjor que el començament que no ens havia sentit.
El començament, quan has començat a parlar, m'ha semblat les Illes Medes, però ara ja no.
No, no són les Illes Medes, tot i que també és un fenomen geològic, però no.
Mmm, llàstima.
Al començament, si saps allò que dius, mira, sembla, però ara ja no, ja no, no.
Us deixem per un altre dia, Maria del Carme?
Sí, sí, vinga.
L'esperem, truquins.
Adéu-siau, gràcies.
No, no, clar, quan parles allò terra, aigua, aquest moviment, però aviam, encara la Maria del Carme, doncs no l'ha encertat avui, però jo tinc el barret, les xancletes i el porta-seders.
M'agradaria no gastar més pistes.
En fi, què hi farem?
Doncs donar pas a una altra trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Paquita.
Paquita, què més?
Lleixar.
Què tal, Paquita?
Bé, molt bé.
I on som avui?
Jo diria que som a Caldes de Malabella.
A Caldes de Malabella.
Doncs no, Paquita, no som a Caldes de Malabella, ho lamento.
Rumillarem una miqueta més.
Una miqueta més.
Gràcies.
Gràcies a tu.
Adéu-siau, bon dia, adéu.
Les Illes Medes, Caldes de Malabella, clar, estem parlant de terra, estem parlant d'aigua, estem parlant de moltes coses i d'un lloc realment magnífic.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Juanjo López.
Què tal, Juanjo?
Molt bé, treballant.
Treballant, treballes molt, eh?
Sí, sí.
Molt bé.
I que no falti.
I que no falti, eh?
Juanjo, on som?
Pot ser el llac de Panyolas?
Com ho has dit, això?
El llac de Panyolas.
El llac de Panyolas, sí senyor.
Ens ho diu la història d'un vell poble que hi habitava un monstre fa molts anys.
Diuen que treia foc per les orelles i per la boca, pel nas i pels queixals.
És el mon mon, el monstre de Panyolas.
Doncs, Juanjo, efectivament és el llac de Panyolas.
Justament en diuen que per aquesta existència de sediments en suspensió,
les seves aigües, és el que ha donat lloc a moltes llegendes,
entre elles la llegenda del mostre de Panyolas.
Juanjo, molt bé, eh?
D'acord, Jolanda.
Coneixes el lloc, clar.
No, no el conec, però el dir el que regeva aigua ha sigut el que m'ha...
És el primer que t'ha vingut al cap.
Doncs escolta, l'has encertat de ple.
Juanjo, tens el barret, les xancletes i el porta-seders.
Molt bé.
Gràcies per trucar.
Gràcies, Jolanda.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Doncs sí, sí, a l'estany de Panyolas, al llac de Panyolas, a la comarca del Pla de l'Estany,
una comarca de recent creació, podríem dir-ho així.
I ara, d'aquí uns moments, ens agradaria poder conversar amb Artur Vilà,
que és el regidor de promoció econòmica de Panyolas.
La idea, doncs, justament és parlar amb ell per conèixer més coses, més aspectes
i de quina manera, doncs, si ens deixem caure per aquesta zona,
podem gaudir del temps lliure i del llac.
És una... per ser una de les pistes, segur que ho recorden,
no hem arribat allà perquè haguéssim perdut molts regals,
és que allà s'hi van celebrar les proves de REM dels Jocs Olímpics del 92.
Una pista que no ha calgut, eh?, perquè quan hem començat a parlar d'aigua
i de donar distàncies i tot això, doncs, de seguida ha sortit.
El Juanjo López ha estat el guanyador avui de la ruta amagada
i complementem aquest destí d'avui del matí de Tarragona Ràdio,
com dèiem, en conversa amb el regidor de promoció econòmica
de l'Ajuntament de Panyolas, senyor Artur Vilà, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui ens hem decantat per aquest espai que és magnífic,
del qual vostès en gaudeixen tot l'any
i que nosaltres en podem gaudir sobretot a l'estiu
perquè a vostès reben molts visitants també, no?
Sí, sí, realment l'estiu és on tenim més visitants,
tot i que durant la resta de l'any també és un espai molt interessant,
sobretot a la tardor, amb el canvi de quan cauen les fulles
o fins i tot a la primavera, doncs, és l'època molt bonica
per venir a visitar-nos.
De fet, tota la comarca també d'un temps cap aquí
ha assolit una fama important
en quant al que són pràctiques d'excursionisme, turisme rural,
més enllà de l'estany, no?
Sí, evidentment, a part de l'oferta relacionada amb l'estany
i el seu entorn, doncs, també hi ha un patrimoni històric,
un patrimoni arqueològic molt interessant
i que són visites que es poden fer durant tot l'any.
Una mica, quina és la importància o la dimensió que té l'estany de Banyoles,
que avui era el nostre destí de la ruta amagada,
en el que és el context de la zona?
Home, en primer lloc, una importància d'un espai natural protegit,
d'un gran valor ecològic, reconegut internacionalment
com una de les zones húmides més importants
de tot el que és l'Europa occidental.
A part d'això, doncs, una importància paisatgística
d'un espai realment molt bonic
que està reconegut per tota una sèrie de pintors i d'artistes
que l'han plasmat en les seves obres.
I a part d'això, doncs, un lloc molt interessant
en quant a pràctiques esportives relacionades amb l'estany.
Natació, rem...
Sí, natació, rem, piraguisme
i també altres activitats relacionades,
com per exemple la triatló o el ciclisme,
el ciclisme de muntanya.
Quan no en va, doncs,
és la primera certificació que va tenir
de turisme esportiu de Catalunya.
El tema de la pesca també s'hi pot practicar,
però de forma molt controlada, no?
Sí, evidentment, en un espai natural,
doncs, hi ha...
És una activitat que s'hi pot desenvolupar,
però amb uns permisos i unes autoritzacions
que es poden aconseguir en el mateix dia, però...
Això pel que fa als més moguts,
podríem dir aquells que són d'esperit més assossegat,
les passejades al llarg de l'estany,
doncs, també són molt recomanables, no?
Evidentment, hi ha tot un camí peatonal al voltant de l'estany,
doncs, que són uns 8 quilòmetres
que donen la volta a l'estany,
molt relaxant i molt...
molt recomanable fins i tot pels metges de Banyoles
per fer una mica d'exercici,
però també, doncs,
passejades a altres llocs,
com pot ser el Puig de Sant Martarià
o altres indrets o la Font de la Puda,
que es poden fer a peu,
que podeu fer amb bicicleta
o podeu llogar una barqueta
i iniciar-vos una mica en el rem, no?
I es pot arribar fins a l'anomenada pesquera.
Jo he sentit a parlar d'aquestes construccions
que es feien fa molts anys, no?
Sí, en tenim unes quantes al llarg de l'estany,
unes 18 o 20,
una de les quals la tenim habilitada
com a oficina de turisme
per atendre la població que ens ve a visitar
i on l'informarem de totes les activitats
que pot fer a Banyoles i a la seva comarca.
Són unes construccions
que es van crear a primeres del segle XX
per a les famílies més benestants,
doncs, que per disposar d'un espai
al costat de l'estany
on pescar, on banyar-se, on passar el dia,
doncs, d'una forma més còmoda, no?
Llavors, de mica en mica,
s'han anat recuperant
i realment és una mostra
d'una arquitectura molt interessant, no?,
relacionada a l'estany.
Són molt boniques
i quin ús se'n fa ara d'aquests espais?
Abans esmentava, doncs,
hi ha un que és així de caràcter oficial,
però la resta, quin ús se'n fa?
La resta continuen sent...
Privades.
...concessions privades.
De totes maneres,
estem en una política d'anar-les recuperant.
Ja, ja.
I digui'm una cosa,
quan arriba el visitant,
jo m'imagino que d'un dels aspectes...
i on és el monstre, no?,
una mica com quan anem al llacnès,
que preguntem el mateix,
deuen estar una miqueta tips o no?
O vostès agraeixen, doncs,
aquesta llegenda?
No, l'agraïm, evidentment,
aquestes coses sempre són...
ens la sentim molt monstre, no?
I, bé, fins i tot podreu trobar un petit drac,
és el drac de l'estany,
que els tenim i que, bé,
jo em penso que és un atractiu més, no?,
aquesta llegenda,
igual que moltes altres que hi ha,
com les dones d'aigua
o les goges de les estunes, no?
Vostè l'ha vist mai, el monstre?
No, jo no l'he vist mai.
No té el gust de conèixer, encara.
Però estic segur que sí.
Jo també, jo estic convençuda, eh?
Tard o d'hora, ja veurà com sortirà un dia
i haurem de patlar a córrer tots plegats.
Digui-me una cosa, senyor Vila,
per què no ens explica
si nosaltres anem a aquest cap de Sant Mare,
per exemple, a Banyoles?
Jo li demanaria, ja sé que és allò,
dic, allà, que ens fes una miqueta de guia.
Què podem fer?
Organitzi'ns un dia a Banyoles.
Miri, si arriben el divendres a la tarda,
jo el que els recomanaria
és fer una primera passejada per l'estany
amb el cap vespre,
que és realment molt bonic,
quan es pon el sol.
Llavors, els recomanaria
un sopar, doncs,
amb algun dels restaurants
del grup gastronòmic del Pà de l'estany,
que són una associació de restaurants
que fan cuina tradicional,
però d'alta qualitat,
i allotjar-nos
amb un dels hotels,
o dels albercs,
o de les cases de turisme rural
que hi ha a la comarca.
pel dissabte els recomanaria,
doncs, visitar una mica el centre històric.
En aquests moments tenim el Museu d'Arder d'Història Natural,
que està tancat per obres,
s'està remodelant totalment,
però sí que tenim el Museu Arqueològic
per visitar,
la Plaça Major,
tenim el Monestir de Sant Esteve,
l'Església de Santa Maria del Torés,
que són elements patrimonials,
doncs, molt importants.
passejar una mica pel barri vell,
conèixer una mica el comerç de la ciutat,
i per la tarda,
doncs, si volen una refrescada,
poder-se banyar l'estany,
doncs, o bé en el Club Notació Banyoles,
o bé en la zona de la caseta de fusta,
que són llocs on està autoritzat el bany,
l'estany.
I llavors, per la tarda,
doncs, no sé,
potser podríem anar a les activitats.
Aquesta setmana tenim la festa
del carrer Sant Martarià,
si venen les setmanes després,
tenim la festa d'estiu
de la ciutat de Banyoles,
el pont del 14 al 15 d'agost,
i bé,
i al vespre,
doncs,
poder aprendre,
doncs,
alguna copa
en alguna de les terrasses
que hi ha a l'estany,
etcètera.
Doncs jo crec que ens hi apuntem,
eh?,
amb tot aquest plenent que ens ha.
Per fet,
per cert que has mandat al Museu d'Ardè,
Déu-n'hi-do,
sort que ha quedat,
ja ha passat a la història,
eh?,
tot el tema del buximà.
Sí.
Perquè va ser,
no sé quant de temps
vam arrossegar aquest tema
com si fos un culebrot,
no?
Sí,
quatre o cinc anys
vam estar amb la polèmica aquesta.
Ja tancada del tot,
no, senyor Vilà?
Sí,
totalment tancada.
En aquests moments
el que estem fent
és rehabilitar tot el museu,
que s'ha convertit
en un museu d'interpretació
del que és
la conca a la costa de l'estany,
que suposo que l'estiu que ve
ja es podrà visitar,
i perquè la gent conegui
una mica l'evolució
de l'estany de Banyoles,
a la seva història,
de com s'ha creat
i de quins aprofitaments
ha tingut sempre la ciutat
a través dels recs,
a través dels aprofitaments
que sempre ha tingut
al llarg de la història.
Doncs senyor Artur Vilà,
regidor de promoció econòmica
de l'Ajuntament de Banyoles,
passa un plaer, gràcies per atendre
la nostra trucada,
i l'asseguro que amb aquest itinerari
que ens ha marcat
no ens ho perdrem.
Gràcies, bon dia.
Molt bé, bon dia.
Adéu-siau.
Com veureu,
tenia tanta gana
que se'n passava
els bous de tres en tres,
i els cavallers
que amb ell volien brega
se'ls endrapava
com qui no menja res.
És el mon mon,
el monstre de Banyoles,
que amb el mamà
que menjava persones,
oi tant,
és el mon mon,
el monstre de Banyoles,
una fardia
sense fer terra,
i la gent
de tota l'encontrada
un tracte amb gràcia
amb ell va d'ensignar
tonalicols,
patates i albergínies
perquè aquell monstre
es tornés vegetarià.
És el mon mon,
el monstre de Banyoles,
que amb el mamà
que menjava persones,
oi tant,
és el mon mon,
el monstre de Banyoles,
una fardia
sense fer terra,
i la gent de Banyoles,
i la gent de tota l'encontrada,
el monstre de Banyoles,
l'estany de Banyoles,
avui era el destí
de la ruta amagada,
l'ha encertat el Juanjo López,
aviam,
quan faci vacances
sempre es pot plantejar
fer una escapadeta
a aquest municipi,
que avui ha estat
el destí de la ruta amagada.
4 minuts,
les 10 del matí,
temps per l'agenda.