És un quart d'una del migdia aquí al matí de Tarragona Ràdio,
tal com els comentàvem, ara fa un moment en el sumari
parlem d'una iniciativa signada per l'organització UNICEF
aquí a la ciutat de Tarragona.
Aquest vespre tindrà lloc una subhasta a la Galeria d'Art Odena.
Es posaran a la venda més de 30 obres cedits
per artistes de les nostres comarques
i aquests diners, els que es recaptin a través de les subhastes,
destinaran a un programa de suport que du a terme UNICEF
de suport a les dones de Moldàvia.
Avui ens acompanya la presidenta d'UNICEF a Tarragona, Dolors Fontana, bon dia.
Bon dia.
I ens acompanya el periodista Enric Pujol. Enric, bon dia.
Hola, bon dia, l'Enric.
Benvingut. L'Enric és qui farà la subhasta?
Evidentment, evidentment.
Una tasca, ara ho deia, no, no, ja n'he fet alguna,
però Déu-n'hi-do la responsabilitat que té fer una subhasta.
Home, sí, jo la veritat és que confio molt en ell
perquè jo no tindria, vaja, jo no m'hi poso, amb això.
Molt difícil, ara en parlarem.
Enric, però en tot cas, si et sembla, Dolors,
expliquem una miqueta en què consisteix aquesta acció
i, sobretot, aquest programa és Cosa Sabuda,
UNICEF és una organització però coneguda de tothom
que es duen a terme programes a diferents indrets del món
en atenció fonamentalment a la infància,
però, clar, quan parlem de dones, hi ha molt d'àvia,
parlem de dones, parlem de nenes, parlem de joves
i d'una problemàtica terrible, a més a més, no?
Evident, evident.
A veure, això va sorgir a iniciativa del fill del Joan Òdena, del Jaume,
que ell va veure, va buscar, estava molt posat en tota aquesta temàtica
i va veure que internet desenvolupava aquests programes.
Llavors, ells van ser els que van tenir la idea
de muntar aquesta exposició, que va estar el mes passat,
a partir del dia 10 que vam inaugurar, va estar tot el mes
i llavors ja vam convindre amb ells que fora una exposició
i que després faríem una subhasta de les obres que quedessin.
El programa en concret que es desenvolupava molt d'àvia,
i en què consisteix, Dolors?
Doncs, a veure, com sabeu, hi ha molt de tràfic humà
en tots aquests països de l'est.
Llavors, hi ha des de nenes adolescents
que, bueno, es troben immerses,
que no saben ben bé on van,
es troben la trista realitat immerses en la prostitució
i, bueno, és un tema que és molt difícil
que la gent ho plantegi clarament,
costa molt que aquestes noies s'obrin
i la veritat és que si es logra rescatar-les,
doncs necessiten molt de tractament psicosocial,
mèdic, legal, de tot tipus.
Llavors, l'UNICEF desenvolupa en els centres de rehabilitació
de víctimes de tràfic a Xicinau, a Moldàvia,
doncs l'ajut de totes aquestes noies.
Clar, rehabilitar, recuperar aquestes noies,
s'ha precisat d'una infraestructura que costa molts diners,
òbviament, i s'han de no dir d'aquestes aportacions.
Clar, i també que la gent que els doni l'ajut
sigui gent que coneixi el tema, que estigui preparada,
que tingui una sensibilització de cara a totes aquestes noies,
perquè no és fàcil.
Així, doncs, adreçant el que es recapti a aquest programa,
avui es farà aquesta subhasta.
Els artistes han estat molt generosos,
estem acostumats que ho siguin en aquest sentit, no?
Sí, sí, sí, molt, molt, molt.
I artistes coneguts.
Sí, sí, d'aquí Tarragona.
Jo, a veure, soc molt reaç a anomenar-los perquè...
Per no deixar-te cap.
Clar, i a més són molts, però, bueno, són de Tarragona
i d'altres, doncs, que són de la Rodolies,
però que els considerem ja d'aquí Tarragona, són nostres.
I llavors van ser tots molt generosos.
Quan vam començar, pràcticament no es deixaven acabar,
que ja es deien, bueno, voleu un quadre, no?
I, bueno, el van cedir, el tassaven ells, el preu que ells deien,
però generosament van ser molt, molt esplèndids.
Són quadres que a més tenen un preu en el mercat important
perquè són artistes consolidats.
Sí, sí.
Enric, com es prepara una subhasta?
No, sobre la marxa.
No, jo crec que...
A veure, anem a mentalitzar una mica la gent.
És un acte d'UNICEF, és un acte per recaptar diners.
És una subhasta laic.
Vull dir que la gent que anirà allà no seran subhasters professionals.
Vull dir que hi ha gent que anirà a comprar un quadre
i en vez de preguntar-li al senyor Adéria
quant val aquest quadre,
si no, oferien a quantitat, oferien 90 euros.
Si una altra persona n'ofereix 100,
ella en pot oferir 110
i el que es pari, doncs, guanyarà el quadre
i aquests diners aniran per a UNICEF
per aquesta causa tan interessant.
Per tant, vull dir, és una subhasta molt oberta a tothom.
Jo crec que inclús la gent pot...
La gent que està interessada
o que ha vist per televisió de subhastes
pot anar allà a practicar
perquè és una subhasta molt oberta i molt popular.
Òbviament aquesta és l'esperit,
només faltaria, però és el que dius,
moltes persones els hi farà gràcia, no?
Anar a sentir-se per un moment,
els compradors, aquells que moltes vegades
han vist, potser, a través de la televisió,
d'anar fent la puja més alta
i haver-la del costat
i competir una miqueta amb aquell altre comprador.
Fa gràcia.
Fa gràcia veure per televisió
que compren un Bangkok
o compren un Dalí o compren un Picasso.
Doncs aquí, evidentment, són uns altres nivells,
però és la tècnica,
la tècnica s'ha de la mateixa,
és a dir, un preu de sortida,
es anirà pujant de 10 euros en 10 euros
i, doncs, al final,
quan s'aturi l'últim que doni més,
doncs per ell serà el quadre
i els diners per l'UNICEF, no?
Clar.
La infraestructura te l'han posat més,
és a dir, tens el martellet aquell
i tota la cosa.
Sí, sí, ho hem provat el que dius, no?
Sí, sí, sí, el martellet...
Per molt familiar que sigui,
uns mínims s'han de tenir.
No fa falta micro,
perquè la sala és petita
i on hi ha silenci no fa falta micro.
A més, la subhasta,
normalment les que jo he anat
són sense micròfon.
Ara, potser, últimament n'hi ha, no tant,
però les que he anat a Barcelona,
per alguna raó en particular?
No, suposo, per allò que dèiem
de la televisió, no?
Com sempre s'havia fet,
doncs s'ha fet...
Ara en veus algunes que les sales
són molt grans,
per exemple, llavors,
evidentment hi ha micròfon,
però les que es feien a les glàries d'art,
com eren llocs acollidors i petits,
no feia falta micròfon,
aquí no en fa falta.
Hi ha el martellet,
hi ha la peana amb el martellet
per poder apagar el cop.
A la una, a les dues.
A les dues i a les tres.
I s'emporta el quadre i ja està,
la puja de la subhasta.
Crec que hi ha uns 30 quadres,
em sembla,
i pensem que es poden recaptar
força els diners.
30 quadres als preus de sortida?
Són molt diferents,
perquè hi ha de tot,
vull dir, clar,
a veure, sense desmereixer ningú,
però des de...
Depèn del format i de moltes coses.
Depèn de la mida,
n'hi ha de més grans,
n'hi ha de més petits,
o sigui que jo espero
que els tarragonins vinguin,
que practiquin
i, bueno, que col·laborin.
Sí, i el bo, Jolana,
també és el tema dels tamanys,
el que deia la Dolors,
que hi ha tamanys petits,
mitjans i grans,
i també en funció del preu,
però en funció també
de la persona que vulgui,
si li interessa un quadre gran,
petit o mitjà,
doncs pot fer la puja
amb una o amb una altra, no?
Clar, jo és el que t'anava a comentar,
que on pot pensar,
home, és que depèn del preu de sortida,
ja ni m'hi acosto,
i en tot cas,
el que val la pena
és animar tothom.
90 euros.
90 euros.
90 euros és la preu de sortida
del quadre més barat.
Més econòmic, clar,
i a partir d'aquí,
de 10 en 10.
Sí, en principi de 10 en 10.
el que succeeix
és que aquests quadres
no tenen aquest preu,
tenen un preu superior,
bastant superior.
Llavors,
el preu de sortida
es fa bastant baix
perquè pugui arribar a tothom,
és a dir,
que potser una persona
es pot emportar
un quadre d'un pintor
al 50%.
Déu-n'hi-do.
El seu preu.
I ja sabem que,
si ho mirem
des del punt de vista materialista,
que algú s'ho pot mirar,
només faltaria,
després això revaloritza.
Evident.
És una inversió,
en aquest cas,
en una causa,
però també és una inversió
econòmica
de la persona
que adquireix
aquell quadre.
Com bé deies,
Enric,
tens moltíssima experiència
no només en subhastes,
sinó...
Subhastes no massa.
No, no,
dic en actes de presentació
o en general,
però clar,
en subhastes
te la jugues una mica
perquè,
com t'equivoquis,
i algú s'enamori d'un quadre
i li donis a la senyora del costat,
no sé,
et poden esperar a la porta.
No,
i a part,
a part,
a part,
a part,
a part,
a part,
a part,
a part,
segons que m'ho facis,
el quadre pot anar pujant de preu
o es pot mantenir de preu,
no?
És que has d'animar el personal.
Exactament, no?
A veure,
100 euros de sortida,
allò,
qui en dona més?
Silenci.
I tu allà,
que qui en dona més?
Aquí has de desplegar
tot el teu encant?
L'última que vam fer
va ser balnàstic
en temps de José Luis García,
de president,
que l'hava fet fortiu de la reina,
i va anar força bé.
Sembla que eren 20 quadres
que van seguir pintors importants
a Catalunya
i es van recordar
bastants milions de pessetes,
encara parlem de pessetes,
llavors,
i va anar bé
perquè la gent s'anava animant
i un es pica amb l'altre,
no?
I és el que dius tu,
si un quadre li agrada
a una persona i a l'altra,
llavors vas a veure
qui es tira més
per aconseguir el quadre.
Que el bo
és que els diners,
en aquest cas,
van a una obra
tan important
com és una obra d'UNICEF.
Això és el que hem de pensar
de sortida, no?
Perquè quan anem a la subhasta
a comprar un quadre,
anem a fer un acte
benèfic per UNICEF, no?
Clar.
Han d'aixecar la mà,
allò típic, com sempre,
com ho és que ho facin, eh?
Sí, sí, ho farem, direm que...
Com és una sala petita.
La persona,
a la vegada que fa l'oferta oral,
que aixequi la mà
més o menys per identificar-la
i doncs donarem uns temps,
farem a la una o a les dues,
si és una altra persona
anirà aixecant-se,
fins on puguem arribar.
Com més diners traguem,
millor per la causa en si, no?
Clar, d'aquí, per tant,
bona part,
bona part no,
pràcticament,
una part del pes de l'acte,
els pintors,
que han sèdit la seva obra,
però després d'entrar aquí en escena
l'Enric,
que ha d'intentar, doncs,
engrescar la sala
perquè vagi pujant la cosa.
L'Enric,
el que no posés la mà
a les carteres de les persones.
Això m'ha dit, clar,
i quan van dir que
vinga, va,
has de fer que la gent
s'entusiasmi.
Intentarem anir una miqueta
perquè la gent, doncs...
Jo crec que hem donat
amb la persona ideal
perquè l'Enric
és un gran animador,
o sigui que jo estic segura
que engrescarà el públic.
El primer que falta
és que vingui gent,
que la gent vingui
i que vingui disposada
a fer aquesta donació,
que no és una altra cosa
que una donació,
però amb un regal,
que és un quadre.
Clar, amb un al·licient.
Amb un al·licient,
que pot escollir,
a més, perquè dius
tinc 30 quadres,
doncs mira,
com estaran els purers d'esquadre
i dir jo,
jo faré la puja
per aquell que m'agrada.
Doncs quan surt aquell quadre
90-100 euros,
comences a pujar.
Vull dir,
que un quadre pot sortir
per 200 euros,
són, deixem aquí,
32.000 setetes.
Sí, per aquí va la cosa.
És molt bé.
És un regal.
I ara que venen reis,
a més,
i m'agrada a tot.
I escolta,
una cosa,
com bé deies,
es poden contemplar prèviament,
perquè a quina hora
ho previst que comenci?
A les 8.
A les 8,
però prèviament
podem contemplar els quadres,
mirar-ne allò,
apuntar-nos...
Els quadres estaran tots a la vista
mentre faig la subhàstia
i l'ordre,
per l'ordre que anirem
subhàstia en els quadres.
Per tant,
la gent pot fixar-nos-hi,
aquest que és un paisatge
que no m'agrada,
aquest que ara figura
m'interessa,
m'espero a fer la puja
per aquell,
o m'interessen aquests dos,
la gent ho pot anar pensant.
I a tot plegat,
anar fent referència
a l'artista,
a l'obra...
L'artista,
l'obra...
T'has deures fets,
el preu, exacte.
No, no,
allà tenim un llistat,
no ens podem equivocar,
però l'important
és que la gent vingui
i sobretot que la gent participi.
Amb aquesta mentalitat,
que és un acte d'UNICEF,
com hi haurà uns altres actes
la setmana que ve
que es fan d'UNICEF també,
per recaptar el vinès
per una causa tan interessant
com la que comentava la Dolors.
És obvi que,
subhastes se n'en fan,
i moltes,
sobretot a les grans ciutats,
oportunitats de comprar art,
en tenim,
si en desitgem,
però el que cal pensar
és que això és un acte
en el qual estem mostrant
la nostra solidaritat,
la nostra aportació econòmica
per aquest programa.
UNICEF continua fent més coses
a nivell general,
però també a la ciutat de Tarragona.
Les previsions,
Dolors de més activitat,
ara que l'Enric comentava alguna cosa.
A veure,
doncs mira,
el dia 3,
al pavelló del Serrallo,
faran uns partits solidaris,
amb l'equip del gimnàstic
i l'equip del CBT,
que jugaran un partit de fulvito
i un partit de bàsquet.
O sigui,
espero que la gent també responguin,
que a les sis i mitja
els nens encara no van al col·legi,
que estan de vacances,
o sigui,
que pares,
nens,
que tots,
que facin cap al pavelló del Serrallo.
Això serà el dia 3.
El dia 3,
a les sis i mitja de la tarda.
Déu-n'hi-do,
doncs un encontre també per seguir, eh?
Sí,
també ja m'han enganxat.
És el que t'anava a dir.
Alguna cosa deus tenir a veure.
El que passa,
no,
és que m'agrada dir especificar una cosa,
és un partit de futbol,
l'equip de futbol contra el de bàsquet del CBT.
Per a futbol juguen.
A futbol els dos.
I després juguen a bàsquet,
el gnàstic de futbol contra el CBT.
És a dir,
per equilibrar-ne una miqueta.
Ah,
doncs la cosa,
la cosa pinta bé, eh?
Sí, sí.
Pinta, pinta bé.
És a dir,
que en futbol teòricament
ha de guanyar el gimnàstic
i en bàsquet teòricament ha de guanyar el CBT.
Ves a saber,
tu que has fet informació esportiva,
saps que coses més estranyes s'han vist?
Seria molt preocupant.
A mi ja tenim una sorpresa, no?
Sí, sí.
Seria qüestió per...
Escolta,
sempre es pot dir
per crear més expectació
fem una mica de canvis.
Sí, sí.
Molt bé,
doncs escolteu,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui
perquè suposem
que esteu últimament en detalls
per haver vingut avui
al matí de Tarragona Ràdio.
Recordin que no s'invita personalment,
com es diu,
de manera protocol·lària,
sinó que és un acte obert a tothom.
La cita a les 8 del vespre,
la Galeria Odena,
i en fi,
que és una manera
de col·laborar
amb aquesta campanya
i a més fer-se amb una obra d'art
dels nostres artistes
d'aquestes comarques
ja reconeguts.
Tules Fontana,
gràcies.
A tu.
Molta sort.
Enri Pujol,
doncs què dir-te,
que enhorabona,
que gràcies.
Anar a dir-te
que guanya el millor,
no,
però que guanya
el que hi posi més diners
de molest fauna.
Recordem que està
al carrer Cervantes.
Sí, efectivament,
la Galeria de Totge.
Són coses que donem per fet
i s'ha de recordar.
Al carrer Cervantes de Tarragona,
gràcies i bona entrada d'any.
Gràcies, igualment.
Adéu.