Tres quarts d'una del migdia canviem radicalment de registre
aquí al matí de Tarragona Ràdio per parlar d'un col·lectiu
que ja fa un quant temps que treballa a la ciutat de Tarragona.
Ho fa en el sí del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya,
la demarcació de Tarragona.
Es tracta del col·lectiu Gemma, un grup d'estudis de la dona.
En l'actualitat ja fa un quant temps, com dèiem,
que realitzen diverses activitats d'ordre inter,
però moltes d'elles obertes al públic en general.
Demà, justament, fan una sessió que podríem dir
que és una mena de festival de fi de curs, si m'ho permeten,
ara que tothom tanca cursos i cicles,
i servirà, entre altres coses, per fer una valoració
de la tasca feta fins ara.
Ens acompanyen Clara Berman i Antonia Tajuelo.
Bon dia a totes dues.
Bon dia.
Benvingudes.
Demà feu aquesta sessió de fi de curs,
però ve a ser això una mica, una última trobada
abans de les vacances, per valorar la feina feta,
i jo m'imagino que també per parlar una miqueta de futur.
Sí, per valorar la feina feta, per parlar de futur,
per fer potser després ens anirem a sopar,
i també per adonar que no només parlem de violència,
perquè és un dels temes que, com tu bien sabes,
Sí, perquè ho relacionen molt sempre, no?
Heu estat molt actives en les jornades que s'han fet a Tarragona
i altres àmbits, no?
Exacte.
Doncs aquest dia, demà, parlarem de l'amor,
parlarem del gaudi,
parlarem de la diferència dels sexes,
de com s'estimen de diferent manera,
s'estimen de diferent manera els homes i les dones,
els problemes que hi ha en l'actualitat.
I projectareu la passió en turca.
Projectarem la segona part.
La segona part de la passió en turca.
Sí, tenen dues parts.
La primera part fins que ell ja perd el fill,
diguem, fill,
i la segona quan es retroba l'home a càmera.
Jo, perdoneu una cosa,
no parlarem de cinema, eh,
que no hem convidat a la Clara i a la Maria Antónica.
Però jo aquesta pel·lícula
la tenia que haver vist amb vosaltres,
amb alguna psicoanalista o així,
perquè hi havia coses que em costava molt d'entendre,
ja us ho dic ara també.
Estàs invitada per demà.
No, doncs ja vindré ja,
i us dic, escolta, per què aquesta dona fa el que fa?
Perquè vosaltres teniu resposta per a tot,
les psicoanalistes?
Fa el mateix.
Teniu respostes per a tot, Clara?
Cada vegada menys.
Cada vegada les relacions són més complexes, no?
Sí, ara estàvem parlant abans d'entrar,
que ahir va parlar amb una professora de filologia,
i em deia que anaven a la Xina
a buscar alumnes per filologia espanyola,
perquè es tancarà,
ja no hi ha més filologies, llengües, humanitats...
o sigui que hem de fer...
hem de renovar els coneixements
de les llengües i de la psicoanàlisi.
I com a mínim no és fer-ho des d'aquests àmbits, no?
No tenim totes les respostes, no.
Però sí que tu no...
Però teniu les preguntes, que també és interessant.
Sí que entenc que la...
Tenir les preguntes.
Probablement les respostes no,
però les preguntes sí.
Les preguntes són l'important.
Per què fa el que fa?
Es veu perquè qualsevol dona,
quan s'enamora,
està disposada a donar-lo tot per l'home que estima.
Avui dia també?
Avui dia també, i tant.
Jo crec que sí.
Ara m'ha sorprès, eh?
Perquè els discursos a vegades van en un altre sentit.
Crec que sí.
Homes i dones, eh?
Que sembla que s'ha afluixat molt això de les passions, no?
I a vegades trobem aquestes dones
que, dintre de les quals m'incluyo,
que lluitem per aquests temes de violència i tal,
però quan arriba això de l'home desitjat...
És que aquesta és una de les causes, no?
La imatge del príncep blau,
que moltes vegades és el que provoca
la posterior violència de gènere.
Sí, jo diria que poder prendre altres vestits.
Les passions, en l'actualitat,
segurament prenen altres vestits o altres formes, no?
Però que la passió i la diferència,
com deia la Clara,
tant en l'amor com en el desig,
de part de l'home i de part de la dona,
això segueix, segueix endavant.
Per molt que hi ha una tendència a intentar uniformar les coses,
cadascú porta el seu vestit.
Clar, sense parlar de violència,
parlem de les passions com una cosa positiva.
Es donen grans passions, encara?
Què creieu vosaltres per la vostra experiència,
pel tracte que teniu amb la gent des de la vostra perspectiva?
Bueno, crec que la violència és efecte...
La memoria de amor, això no ho diu ningú ara,
avui en dia ni a les cançons.
Ni als boleros es diu memoria de amor,
com es deia abans, no?
O què?
Bueno, jo crec que les passions agafan un altre camí,
però sí que hi ha pasions.
Lo que passa és que me parece que el destino
de les relacions entre hombre i mujer han canviat,
els homes es baten un poc en retirada,
les mulleres toman el camí
d'una espècie de liberació que és segun el model del hombre.
Per mi, no debiera serlo.
No debiera serlo, segun el modelo del hombre.
I això los aleja, no?
Además, se saben más cosas,
tanto acerca de la sexualidad como del amor.
Y antes, un antes mítico,
pero hay un antes que imaginaba
que a través de l'amor y la sexualidad
se podía llegar a una completud
que ahora se sabe que no se trata de eso.
Es van descobrint coses, es queden coses al camí.
Algunes que és una llàstima que es quedin,
que haurien de continuar,
d'altres que afortunadament
anem deixant enrere
i anem més lleugersa d'equipatge.
És una petita,
petitíssima mostra
del que segurament en cadascuna de les sessions
es tracta,
en persones que són professionals
del món de la psicologia,
de la psicoanàlisi,
però també amb el públic en general
que han anat a les vostres sessions.
Això sí que parlem de xerrades,
conferències, projeccions, no?
Comencem a repassar una mica la memòria,
si us sembla.
Bé, en tot cas,
vam començar amb el tema de violència fa anys,
però ens estimàvem més parlar de l'amor
i parlar de les diferències,
precisament entre l'amor abans,
l'amor ara,
l'estimació, el sexe
i potser el que diu el psicoanàlisi
és el fet d'intentar
que l'amor sigui una mica més digne.
No un amor només de vestidures,
com deies tu,
no només un amor de la trobada
i ja està,
ja li s'ha acabat,
quan ja no hi ha la passió,
sinó un amor que pugui anar
més enllà de la passió.
Parlàvem de futur,
la perspectiva de poder continuar d'això
és per molts anys i dècades,
perquè aquest tema
no els ho acabareu mai, eh?
Aquest tema es pot estar parlant
i el que dèiem no hi ha resposta per tant.
També treballem la diferència
entre la dona com dona
i la dona com mare,
que això és molt important,
aquesta divisió que tenim totes
entre ser mares i ser dones,
la vessant eròtica
i la vessant dels fills,
treballem en torn
a l'educació dels fills,
bé, hem fet...
Sí, aquest curs,
volia dir que el títol general
al qual, diguem-ne,
al voltant del qual
hem anat fent les diverses activitats
era d'estir anatòmic i femineïtat,
i a partir d'aquí
hem anat tractant
més o menys a fons
tots els aspectes
que ens comentava la Clara
des de la maternitat,
les diferents maneres
de gaudir
de les dones
respecte dels homes,
educació,
en fi,
tota una sèrie de temes
que porten, diguem-ne,
com a centre
la dona
en les seves
diferents vessants,
perquè de vegades
es parla de la dona
com si fos
una cosa
totalment
únic
i sense
fissures,
no?,
quan, vull dir,
la dona
no és la mateixa
la dona
com a mare,
la dona com a professional,
la dona
com a amant,
etcètera,
etcètera,
i intentem
tots aquests aspectes
anar-los tractant,
i abans comentaves
que l'altre dijous,
el mes passat,
vam tractar
la primera part
de la passió turca
i ens vam focalitzar
sobretot
la part com a mare,
aquest demà
volem enfocar-ho més
com a dona,
com a dona,
la part més
justament
de la sexualitat,
de l'amor,
vosaltres heu observat
si en general,
ja,
parlem molt en general,
les dones
estan disposades
a observar
el seu propi comportament,
és a dir,
evolucionar,
o una miqueta
ens passa el que li passa
a tothom,
homes i dones,
que portem aquest ritme
tan exagerat
que no tenim temps
per pensar
ni per reflexionar.
Jo crec que les dones
estan sempre
vinculades
al seu interior.
No fan una tura
de dir,
ara pensaré en això,
no, no,
constantment.
No hi ha grups d'homes,
que jo sàpiga,
dedicats a estudiar els homes.
Si veus,
això també ho veus.
No,
és que, bueno,
això és perquè
hi ha una diferència
important entre homes i dones.
Les dones són sempre
un misteri,
per nosaltres mateixes
ho som,
no,
però sempre,
a més,
quina gent ve a psicoanàlisi?
Bàsicament dones.
Sí?
Bàsicament.
Preocupades
per l'estimació,
pel sexe,
pel gaudi,
pels fills,
pel marit.
És curiós que digueu
que són dones
majoritàriament
les que acudeixen
a una sessió
de psicoanàlisi.
Sí,
sigui perquè són
les més preocupades,
sigui perquè són
les que més volen
sàpiguer
què els passa,
són les que
ha mossegat
la poma
de la dona.
En activitats
com les que feu
vosaltres
sempre s'han de valorar
des del punt de vista
qualitatiu
i no quantitatiu
com la d'altres
col·lectius
que fan una feina
allò,
treball de formigueta
del corredor
de fons.
Com a persones
que esteu al capdavant
d'aquest grup
esteu satisfetes
ja que estem parlant
de la memòria,
d'activitats,
de com ha anat la cosa
i dic qualitativament,
no quantitativament
que això sempre és molt relatiu.
Diria que com dona
sempre insatisfeta.
Però bé,
funciona bé.
Creieu que l'heu encertat
en la línia
que heu pres
d'interès per les dones?
Sí, sobretot crec
que hem encertat
en la línia.
I la intenció de futur?
O això està per veure
quan passi l'estiu?
Teniu intenció
de continuar-lo.
A veure,
tenim no només
aquesta activitat
que evidentment
tindrà la seva continuïtat
en el curs vinent
a partir del primer dijous
d'octubre,
però a més a més
tenim tota una sèrie
de projectes
especialment
l'hem donat
la forma
de tallers
de treball
que inclouen
tallers de treball
amb futures mamars,
és a dir,
amb dones embarassades,
inclouen
tallers
amb pares i mares
sigui d'adolescents,
sigui d'infància,
o sigui,
pares i mares
sigui als col·legis.
Tenim pensat
també
fer
a veure,
què em deixo?
Tallers per dones.
Tallers per dones.
Bé,
tenim tota una sèrie
de projectes,
uns més madurats
que d'altres,
però no,
treballar i treballar
i sempre
disposades a...
Aviam,
l'accés a la informació
avui no hi ha dubte
que està a l'abast
de tothom
per aquella informació
concreta esperada.
No hi ha aquella relació,
aquella herència
dels sabers femenins
de l'àvia,
la mare,
la mare,
la filla,
etcètera,
etcètera,
i moltes vegades
s'ha de cercar
aquesta informació
en quant a sensibilitats
a través de tallers,
a través de col·lectius
que específicament
se n'ocupen,
no?
Bé,
aquesta qüestió
de la transmissió

transmetir.
Però vosaltres heu notat
que si es manté
aquesta transmissió
de valors
entre les dones
de diferents generacions?
No només en aspectes
transcendentals
i profuns
en tot en general.
De quins valors?
A què valors?
De la manera d'entendre
del món femení
en el seu conjunt,
des de la part més material
fins a la part més emocional.
Vosaltres creieu
que es manté
aquesta transmissió?
Jo crec que no.
o aquesta introspecció
amb la qual
en principi
vivim tots
també es dona
entre àvies,
mares,
filles,
etcètera.
Aquest aïllament.
No com a cosa estranya
sinó igual que es dona
a nivell social,
vull dir,
els sabers,
l'experiència
de la gent més gran
en el que sigui
no té valors
en aquests moments.
És un bon tema
per treballar,
la transmissió
del saber femení.
Doncs vinga,
l'any que ve.
Sí,
sí,
m'agrada.
I portem allò
dones de diferents generacions
i pot ser molt interessant.
Sí,
sí,
però bueno,
això és el que a mi em sembla,
que no,
no,
les dones no fan res
que no sigui
el que fa,
diguem-ne,
el conjunt de la societat.
És una part positiva
que tienen los,
de los moros.
Sí,
sí,
sí,
la cultura ara,
sí,
sí.
Però las mujeres
que viven juntas.
Sí,
la vida comunitaria,
no?,
que tenen determinades cultures.
Sí,
a la societat occidental
en aquests moments
tot el que tingui a veure
amb la tradició
no és important,
no és un valor
que es tingui en compte.
Més aviat
el que es valora
és la joventut
i tot el que...
La innovació,
la cosa més moderna.
En el próximo con los talleres
de mujeres
que los hemos pensado
centrados un poco
en torno a lo que llamamos,
lo que se llama
arte-terapia,
trabajar en torno a,
por ejemplo,
a barro,
cerámica,
dar formas,
eso permite una charla
entre las mujeres
que están
metidas en una tarea
y quizás
podamos trabajar
en este tema
porque sí que me parece
interesante.
Sí que,
doncs,
té futur.
Tenen futur
els tallers
i totes les activitats
del grup
en Gemma.
Queda un minut.
On feu l'acte de demà?
Que servirà també
per fer com a acte
de cloenda?
Al Col·legi de Psicòlegs?
Ramón i Cajal.
Set de la tarda,
si no m'equivoco.
Sí, set de la tarda.
La set de la tarda,
Ramón i Cajal,
número 11,
que és la seu
del Col·legi de Psicòlegs
de Catalunya,
la seva demarcació
a Tarragona.
Clara Berman,
Antonia Tajuelo,
gràcies per venir,
enhorabona
i fins la propera ocasió.
Adéu-siau,
bon dia.