Aquí seguim amb tots vostès en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
És, òbviament, una festa participativa, la de la ciutat de Tarragona,
i oberta a la tradició, oberta també a la modernitat, oberta a la gresca...
En fi, a la mateixa hora, si ara parlàvem del retaule de Santa Tecla,
d'aquesta representació dels actes punters i tradicionals de la festa,
paral·lelament a altres escenaris de la ciutat
succeiran coses importants, interessants.
Per exemple, a dos quarts d'onze, a l'escenari Sabina, a la plaça del Rei,
tenim música amb la connexió argant, a fusió,
de diferents en realitats culturals del Mediterrani.
Tenim a l'altre costat, en del fil telefònic, en Xavier Maureta,
és un dels músics que integren aquesta proposta musical fresca,
absolutament rica, que aterrarà a l'escenari tarragoní.
Xavier Maureta, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Aquesta, si no la tinc mal entès, és una coproducció musical del Festival de Música Viva de Vic
i el Festival Timitar de Gadira, al Marroc.
Per tant, això ja ens dona alguna pista del que ens espera aquesta nit.
Sí, sí, doncs, tal com has dit, és una coproducció d'aquests dos festivals.
I bé, la pista seria això, que som músics catalans i músics marroquins
junts embarcats en una experiència musical.
Diguem que la connexió argant aplega músics que individualment o en altres formacions
ja tocàveu junts, ja fèieu coses junts, i decidiu, doncs, tirar endavant aquest projecte.
Com es produeix el contacte amb tots els músics?
Bé, doncs, això neix en el moment que el director del Mercat de Vic,
el Manuel Montañés i el director del Festival de Timitar, el Brahim, el Masnet,
em telefonen per proposar-me, doncs, d'això, de dirigir aquest projecte,
ser director musical i compositor d'aquesta història,
i aleshores comencem a rumiar, diguem, a pensar en quins músics es pot ser, no?
I, paral·lelament, allà al Marroc, amb un dels músics que forma aquesta...
està amb aquesta història, que és el Dris, que toca el lleut
i que també fa una mica... col·lidera una mica amb mi l'aspecte de la direcció musical,
doncs, ell va triar uns músics d'allà i jo vaig triar uns músics d'aquí,
i els músics d'aquí, amb els que, diguem, que jo vaig escollir per aquest projecte,
són companys amb els quals fa un temps, ja que toquem junts,
que hem tingut altres històries, ja he tingut altres projectes amb ells,
i gent que conec molt bé com a músics, com a persones,
són, doncs, el Raymond Ferrer, que toca el Contrabaix,
l'Albert Bové, que toca el Piano, el Llibert Fortuny, que toca els saxos,
el saxo, i jo mateix, llavors...
Aquesta ha una mica de ser la idea, a partir de la proposta que em van fer,
doncs jo vaig triar uns músics perquè pensava que, bueno,
els conec més musicalment i perquè, bueno, pensava, penso,
i a més he vist un cop més gent molt versàtil, grans músics,
i que tenen ganes d'obrir-se a noves experiències
i que tenen la capacitat de fer-ho.
Els d'aquí són músics de jazz, en principi,
entenent que ser músic de jazz és, com tu bé deies,
estar obert a totes les formes i a tot allò que arribi de qualsevol punt, no?
Sí, sí, exactament. De fet, són músics de jazz, bàsicament,
per això, perquè per la filosofia i la forma de pensar i d'entendre la música
i de concebre-la, no? Més enllà d'estètiques,
perquè jo estic... Bé, tots nosaltres,
aquests músics estem dintre de l'escena jazzística de Barcelona i de Catalunya,
però al mateix temps jo no em considero un músic de jazz com a tal o un jazzman,
jo em dedico bastant a aquesta música perquè és el vehicle musical
que més serveix i més llibertat em dona per expressar el que jo sento i les meves idees,
però ja et dic, és més que per una estió estètica que ens considerem músics de jazz,
és per una gestió del que et dic, del que ens permet aquest estil, no?
Per part del Marroc, són músics de música tradicional, ja m'entens?
Sí, bueno, no ben bé. De fet, són músics que s'han...
Evidentment, s'han criat i han crescut entre la música tradicional amazís,
que és la seva cultura, i també la música clàssica àrabe,
però és gent que ja, d'alguna manera, ha col·laborat amb músics occidentals, europeus,
i que també tenen un cert bagatge en aquest sentit,
i que a més a més estan oberts i tenen interès per fer altres coses
com aquesta que estem fent de la connexió organ.
Fa uns quants anys, quan es parlava de fusió, quan es parlava de mestissatge,
tothom obria molt els ulls, com si fos alguna cosa molt novedosa.
Afortunadament, avui en dia estem acostumats a parlar de música, en general,
sense buscar l'origen més enllà que allò que ens aporta la nostra sensibilitat
i la nostra uïda.
Avui en dia, aquesta manera de treballar gent de tot el món,
amb tot tipus de músiques, tot tipus d'instrument,
li hauríem de posar algun nom o no cal?
Jo crec que no cal.
Jo crec que no cal.
És a dir, jo suposo que els noms serveixen per arxivar,
per ordenar, per col·locar el disc a l'estanteria,
potser que a la gent li sigui més fàcil trobar.
Més enllà d'això, jo crec que no cal posar noms a les músiques,
sí que cal posar noms als projectes i cal posar noms als nens quan neixen,
les nenes i igualment amb un grup quan neix estaria posar-hi un nom.
Però més enllà d'això, jo crec que no, jo crec que no cal.
Parla'ns, Xavier, de com heu previst que sigui el concert d'aquesta nit?
Doncs bé, serà el concert d'aquesta nit.
Tocarem i presentarem tot el material musical que hem estat treballant durant un any,
des que va néixer aquest projecte, que això fa exactament un any,
i durant aquest temps ens hem trobat, hem fet uns quants estalls,
vam viatjar al Marroc nosaltres, i vam estar uns 4 o 5 dies amb ells convivint i tocant,
començant a parir tot això, després ells vam venir aquí, vam estar a Vic també,
un altre estall, cap d'un temps, amb temes composats nous,
i que havia fet jo, i vam treballar-los després, i hem fet uns quants d'aquests.
Aleshores, al llarg de tot aquest any s'ha anat coallant això,
i ha anat creixent, i ha anat agafant forma,
i presentarem tot aquest treball que hem fet.
que de fet, com que ja hem fet alguns concerts poquets,
però també hi ha anat creixent mica en mica en directe.
Avui sou a Tarragona, i si no ho tinc mal entès,
d'aquí un parell de dies, a la trobada de festivals i músiques de la Mediterrània.
Exactament, sí, a Barcelona.
No pareu, eh?
Bueno, mira, la veritat és que estem contents i som afortunats
que ara mateix, després d'estrenar a Gadir i a Vic,
hem tingut uns quants concerts, i esperem que n'hi hagi més,
perquè val la pena, ens ho passem molt bé i disposem molt d'escenari,
i això, si realment podem, quant més concerts podem fer millor, sí, sí.
Doncs si vosaltres us ho passeu bé, probablement nosaltres també,
perquè això, doncs, arriba sempre als espectadors, al públic.
Javier Maureta, gràcies per acompanyar-nos,
que sigui tot un èxit i molta sort en els futurs concerts.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies a vosaltres, molt bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
La connexió argant aquesta nit a la plaça del Rei,
a la Salari Sabina,
una altra proposta de les que tenim avui a la ciutat de Tarragona.
En tenim moltes més,
i per cert, també tenim algun que altre obsequi
que farem als oients del matí de Tarragona Ràdio
després d'una pausa per la publicitat.