Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Passa un minut de tres quarts d'onze.
Ara parlarem de rebaixes i d'altres temes
que afecten el sector comercial de la ciutat de Tarragona.
Aquest cap de setmana, divendres,
començava la campanya de rebaixes d'estiu.
Ahir els comerços podien obrir,
encara que em sembla que la majoria van tancar portes,
només van obrir les grans superfícies
i algunes franquícies de roba.
Però, en fi, parlarem de rebaixes i d'altres temes
durant els propers minuts
amb el president de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona,
el senyor Rafael Tadai.
Senyor Tadai, bon dia.
Començaven les rebaixes divendres,
crec que bastant bé, divendres i dissabte,
i ahir diumenge, pel petit comerç,
imagino que poca cosa, no?
Poca cosa perquè sempre estem igual.
Penseu que el clima que tenim aquí nosaltres,
i també si fa bons dies com està fent aquests dies,
per cert, molt calorosos,
el que fa la gent és anar a la platja,
la gent no està per anar a comprar.
Llavors jo no dic que hi hagi zones del nostre estat
en les quals la gent estigui més a casa,
dubtant-ho perquè quasi tothom
el que aprofita aquests diumenges d'estiu
és sortir de casa.
Però bé, el resultat ahir va ser bastant negatiu,
en aquest sentit,
no va arribar a obrir el 10%,
i després, com sempre,
això només beneficia els grans,
i jo em penso que ahir ni tan siquera els grans,
vull dir, ahir estava pràcticament buit per tot arreu.
Divendres i dissabte, però, prou bé?
Molt bo, molt bo, molt bo.
Tant divendres com dissabte,
doncs van ser dos dies de rebaixa forts,
encara que sempre hem de tindre en compte
que les rebaixes d'estiu no és el mateix
que les rebaixes d'hivern,
vull dir, hi ha molt més moviment a les d'hivern
que ara a l'estiu.
Hi ha diversos factors,
la gent, doncs no sé,
té més diners, potser,
a pesar que hem passat els Nadals,
però sempre té molta més efectivitat.
El desembre que no passa,
ai, perdó, les d'hivern que no passa les d'estiu.
En qualsevol cas,
també aquest any,
el fet que hagi fet molta calor ja des del juny,
potser ha fet que moltes botigues
tinguin uns estocs relativament reduïts, no?
No, això no és massa
perquè els estocatges hi són ni molts, no?
Desgraciadament,
sempre diem que hi ha molta més oferta que demanda.
I llavors, doncs no,
aquest no és el problema.
El problema radica en que el temps s'ha adelantat,
vull dir, ha fet calor ja des de...
Portem quasi un mes amb molta calor,
més d'un mes amb molta calor,
el qual vol dir que la gent
ha hagut de comprar roba d'estiu fora de rebaixes,
és el qual ha sigut una llàstima.
Però, clar, amb això nosaltres no podem decidir res al temps, no?
Coincidint amb aquesta campanya de rebaixes d'estiu,
s'han sentit algunes veus de responsables,
en fi, comercials, d'associacions i comerciants
del conjunt de Catalunya,
dient que les temporades de rebaixes,
tant les d'hivern com les d'estiu,
són massa llargues.
I d'alguna manera instant,
les administracions,
que de fet és qui té la competència,
en aquest cas la Generalitat,
que marca les dates de temporada de rebaixes,
doncs instant el govern de la Generalitat
a limitar d'alguna manera aquestes campanyes.
Vostè, o vostès, com a botiguers de Tarragona,
si n'han parlat del tema,
estarien a favor de reduir la durada d'aquestes campanyes?
Nosaltres creiem que sí,
primer perquè no tenen efectivitat,
vull dir,
unes rebaixes en quan passen...
Unes rebaixes són 15 dies,
és quan la gent es belluga i la gent compra i tal,
a partir dels 15 dies la cosa baixa moltíssim.
Llavors, no...
O sigui, ens estranya molt
que dediquem dos mesos a l'hivern i dos mesos a l'estiu
per fer unes rebaixes que realment són de 15 dies.
Tampoc no diem limitar-ho els 15 dies,
limitem-ho en un mes,
un mes a l'estiu i un mes a l'hivern.
Jo penso que arribarà temps
on les rebaixes d'estiu
pràcticament quedaran eliminades.
perquè, ja dic,
la climatologia influeix molt en aquestes coses
i aquí tenim una climatologia
que no caldria ni fer rebaixes en aquest sentit.
Si es reduïssin aquests períodes de campanyes,
aleshores serien partidaris
de començar les rebaixes més tard?
Exactament, exactament.
Començar-les alguna cosa més tard
i anar més en entretemps,
que és quan la gent compraria...
Perquè ara, clar,
limitem molt l'estiu i hivern,
vull dir, està molt dividit això.
I, clar, per exemple,
comprar roba d'estiu al mes de gener o febrer
no és temptador, no?
I ara, en aquest mes que estem,
comprar roba d'hivern encara menys.
Vull dir que potser s'haurien de regular
d'una manera que fos més entretemps tot
a fi de efecte de poder comprar,
aprofitar les rebaixes
per comprar roba d'estiu.
Doncs a l'hivern, diguéssim,
i a l'estiu comprar la roba d'estiu.
Al revés, comprar a l'hivern.
I això crec que fora el més interessant
de cara també al consumidor.
Ara que ens trobem en ple estiu
i a punt d'arribar al moment àlgid
de les vacances,
del període de vacances,
els botiguers,
el sector comercial de la ciutat
nota d'alguna manera,
sigui positivament o negativament,
un efecte turístic?
És a dir,
la presència de turistes
ho noten els comerciants
o, malauradament,
des d'aquest punt de vista,
Tarragona, la ciutat,
no ha explotat
prou el factor turístic?
Bé, Tarragona,
fa molts anys que ho diem,
no té esperit turístic,
això s'ha de reconèixer,
es va fer el de la Declaració
de Patrimoni de la Humanitat,
però amb un resultat
que ja ho estem veient,
vull dir,
el resultat ha sigut bastant fluixet,
no es veuen turistes,
aquesta és la realitat,
i després jo crec que Tarragona
tampoc no reuneix les condicions,
potser com altres poblacions,
per tindre turisme,
vull dir,
és una ciutat,
jo diria,
de tipus industrial,
i és una ciutat que,
com sempre,
seguim vivint d'esquenes al mar,
vull dir,
això,
vulguem o no vulguem,
influeix en que no hi hagi el turisme,
que per cert és el turisme
que ens ve a aquesta zona,
que és el de sol i platja,
s'hauria de potenciar molt més
el turisme cultural,
i aquí,
ara,
precisament jo estic al patronat de turisme
i veig que ara s'estan prenent mides
en aquest sentit,
però han passat molts anys
que pràcticament no s'ha fet res,
i ara, clar,
ho han de fer tota l'hora,
i això dura,
vull dir,
no es comencen a notar els resultats
fins d'aquí uns anys.
Però creu vostè que hi ha potencial?
Jo crec que sí,
amb el turisme, diguéssim,
cultural,
que és el que estem en aquests moments,
sembla que s'hagim abocat,
perquè l'altre tipus de turisme,
el de sol i platja,
el tenim perdut ja fa molts anys,
des del moment que es van posar les químiques,
ja sabíem,
vam escollir llavors,
i com que la decisió que es va prendre llavors
no era de cara al turisme,
doncs està passant el que està passant.
Tarragona no té turisme de platja,
això ho veiem cada dia.
Deixem aquestes qüestions relacionades
amb les rebaixes,
amb l'estiu,
i en fi,
amb el tema del turisme que comentàvem.
En parlant d'altres temes,
hi ha una qüestió que des de fa temps
ocupa i preocupa els comerciants,
que és el tema relacionat amb les comissions
que vostès els cobren
pel tema del pagament amb targetes.
I aquí hi ha un enrenou força considerable,
perquè quina és la situació ara mateix?
Vostès es queixen des de fa temps
que vostès els cobren
un tant per cent molt important
per cada operació
en què el client paga amb targeta de crèdit, no?
Sí, mireu,
aquí hi ha un fet,
i aquest fet està contestat
perquè inclús vaig estar
amb la meva,
estar a la Càmera de Comerç,
vam anar amb una visita
a les comunitats europees a Brussel·les
i allà es va veure ben clar,
som el país d'Europa
que cobren més cares les comissions.
És un verder atraco.
I aquest atraco
no és solament de cara al comerciant,
que ja ens afecta moltíssim,
sinó de cara al consumidor.
Aquest 3% de promig,
que ha arribat a ser el 4 i hasta el 5,
aquest 3% de promig,
que a més ens han enganyat sempre,
perquè van dir que els anirien rebaixant,
i aquí no han rebaixat res,
al revés,
els han apujat últimament,
vull dir que és molt curiós això.
En comptes de baixar o anar apujat,
caldria dir que això és un robatori,
això és com si fos un robatori,
un robatori legal però un robatori.
Llavors, què passa?
Doncs que nosaltres aquest 3%
l'hem de carregar sobre els preus de cos,
o sigui, sobre els costos
l'hem de carregar aquest 3%.
I hem acabat aquí,
hi ha una cosa que ja és de vergonya,
jo crec que és ja el pitjor,
que és que les grans superfícies
estan pagant el 0,50.
Vull dir que aquí sí que estem sempre en desnivell,
o sigui, perquè es feu compte
amb els seus escandalls de costos,
les grans superfícies apliquen el 0,50
i nosaltres hem d'aplicar aquest 3%
el qual hi ha un 2,5% de diferència.
O sigui, això és competència totalment deslleal.
I nosaltres s'hem queixat,
s'hem queixat molt,
i ara, per fi,
el Tribunal de la Competència
ha dictat una resolució
en la qual a partir del 16 de juliol
només ens tenen que cobrar el gasto
que això representa,
que es transforma aproximadament
amb una quantitat de 0,9 cèntims,
el qual vol dir que això ja és assumible,
perquè entenem que també hi ha un gasto
i que les coses no poden ser gratis.
I això és el que nosaltres estem demanant
i el que estem enforçant.
Jo vaig assistir la setmana passada
en una reunió a Madrid,
precisament sobre aquest tema,
en la qual també hi havia
en les grans superfícies,
vull dir, no era solament
el comerç de centres de ciutats,
sinó que hi havia tot allà,
amb les associacions que representen cada un,
i es va prendre la decisió
de protestar, protestar enèrgicament.
el Tribunal de la Competència
ens ha donat la raó
i segueix la cosa
que el dia 16
doncs això ha de canviar.
Per altra banda,
els bancs,
com és lògic,
han fet els seus recursos,
que estan amb el seu dret també,
han fet els recursos,
però el Tribunal de la Competència
és inapel·lable en aquest sentit,
vull dir,
aquests,
el que diuen,
doncs es fa
i després sí,
si guanyen el recurs
doncs ja es tirarà enrere,
però de moment s'ha de tirar en pan.
I això,
nosaltres enviarem
els mitjans de comunicació
a una comunicació,
que és aquesta que teniu aquí
damunt de la taula,
en la qual direm
que ningú faci cas
d'aquestes coses
que estan dient
perquè els mateixos bancs
s'estan preocupant
d'escampar el bulo aquest,
això ho estan fent ells,
dient que això s'aplaçarà
i que això ja en parlarem
i tal,
vull dir,
que és una lluita,
jo crec que la tenim guanyada,
però que lògicament
aquestes,
en castellà diuen
escaramuzes finals,
doncs encara això,
o aquestes batalles finals.
Per tant,
a partir del 16 de juli,
a partir de mitat de mes,
vostès pagaran
un 0,9 cèntims
per operació
amb targeta.
I sempre fixo
aquesta quantitat,
no el tant per cent,
perquè ara
el problema
també venia
amb el tant per cent.
En funció de la quantitat
de l'import
de l'operació comercial,
els hi cobraven
un tant per cent més gran.
Això es representava,
penseu que,
només cal que llegiu la premsa,
veureu els beneficis
que tenen els bancs,
una part,
jo diria que el 90%
ve d'aquí,
els beneficis que tenen,
a part de les comissions abusives
que això ho segueixen
cobrant amb altres temes,
però amb el que és
les targetes de crèdit
és un autèntic atracament.
Això és un atraco,
perquè a nivell europeu
no passa en cap país,
només passa aquí.
O sigui,
per segons a què,
ens manen de la Comunitat Europea
i fan els seus manaments
i han de complir i tal,
i per segons a què,
doncs aquí,
s'ho saltem a la torera
i mira,
cadascú que campi.
Això és el país que tenim,
no?
Som així.
Doncs queda clara
aquesta qüestió
sobre el tema
de les comissions
pel pagament amb targetes.
Altres temes,
en aquests dies
s'ha tornat a parlar
per diferents raons
del Corte Inglés,
d'aquest projecte d'instal·lació.
També se'n parla molt a Reus,
que s'anirà a Reus,
que s'anirà a Tarragona.
En fi,
la posició de la Federació
de Botiguer
sempre ha estat
la mateixa,
coneguda.
Vostès estan en contra
de la instal·lació
del Corte Inglés,
però han vingut a dir
que si ha de venir
que s'instal·li
al vell mig
del centre de la ciutat,
no?
Bé,
la Federació no s'ha...
O sigui,
nosaltres no hem dit res
d'aquest tema.
Nosaltres seguim
amb la nostra
que vam aprovar
en el seu dia
de dir que no.
Nosaltres ni a la plaça
Imperial Tarragona
ni en cap lloc.
Nosaltres no el volem.
Ara,
si hi hagués de vindre
i no hi hagués més remei,
home,
com més cèntric estigui,
tots considerem
que és millor,
però en principi
hem de dir que no.
En aquests moments
hi ha una moratòria.
En aquests moments
no pot vindre
i que això ja s'està
plaçant tot l'any que ve.
Vull dir que,
de moment,
la cosa està com estava.
L'Ajuntament
hi té molt d'interès.
No sabem exactament per què.
Aquesta gent
no s'ha enllogat de casa.
que visitin ciutats
on hi ha el Corte Inglés
i veuran el que han fet.
Jo aquests dies
he estat a Madrid,
tota la setmana passada
vaig ser a Madrid
i una de les coses
que també vaig anar
va ser per comprovar
si realment,
perquè clar,
a vegades pots estar equivocat,
si realment era veritat,
també vaig estar a Valladolid,
he estat en una sèrie de ciutats
que tenen Corte Inglés
i jo només dic a l'Ajuntament
que vagin a veure
el que ha passat
i que preguntin.
Preguntin
i us puc dir
que en 10 anys
a Espanya
s'han perdut 400.000 comerços.
tot gràcies a les grans superfícies.
No dic solament Corte Inglés,
sinó a les grans superfícies
i el pas que anem
acabarem com a França
i el problema
que estan plantejant
ara ja els consumidors,
sobretot els jubilats
i la gent
que té desgraciadament
deficiències físiques
és que
per anar a buscar
un quilo de suc
hauran de fer quilòmetres.
Per altra banda
s'encareix la gasolina
i en vez de fomentar
l'estalvi de la gasolina
estem fomentant
que la gent
se desplaci
10, 15, 20 quilòmetres
a comprar
i això no hi ha qui ho entengui.
I és així.
Ara, aquest interès
que hi té l'Ajuntament
a mi em fa sospitar
que pot haver alguna cosa
darrere d'això.
No sé el què.
Ni acusó a ningú.
Però em dóna la sensació
que tant d'interès
i tanta publicitat
i que els regidors
estan sortint contínuament
al diari
apujant el Corte Inglés
i dient que és el millor i tal
escolteu,
dóna la sensació que cobren.
Aquesta és la sensació.
Diuen que això
donarà capitalitat comercial
reforçarà la capitalitat comercial.
Però quina capital comercial?
És que aquí
quan parlen
de la capitalitat comercial
jo em refereixo
a quina capitalitat?
El tindre més grans superfícies
fa més capital?
Jo crec que no.
Hi ha moltes ciutats
al món
que no en tenen
i són capitals comercials.
Teniu un cas concret,
Andorra.
Andorra la Vella
és una ciutat
totalment comercial.
I les grans superfícies
estan ubicades
dintre d'Andorra
i a més molt mesurades.
Vull dir,
no hi ha
monstres d'aquests, no?
Vull dir que
alguna cosa...
En qualsevol cas
la moratòria...
La moratòria segueix.
Ja en parlarem, no?
És allò que diem,
ja en parlarem.
Ara, ja et torno a repetir
que a mi m'estranya molt
tant d'interès.
Aquest interès
no m'agrada.
Doncs, en fi,
parlant del Corte Inglés
acabem aquesta conversa
amb el president
de la Federació d'Unions de Botigues.
Avui hem començat
parlant de rebaixes,
d'aquestes rebaixes
que començaven divendres
i que es perllugaran
dos mesos,
encara que els comerciants
diuen això,
que potser caldria reduir
aquest període
de les campanyes
de descomptes
i de rebaixes.
Hem començat parlant
de rebaixes
i hem acabat parlant
del Corte Inglés.
Senyor Rafael Detall,
president de la Federació
d'Unions de Botigues.
Gràcies, bon estiu,
bona campanya de rebaixes
a tots els comerciants
i fins la propera.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Així arribem al punt horari
de les 11 del matí.
Tanquem la quarta hora
del programa.
En uns segons,
repassem l'actualitat
nacional i internacional
d'aquest dilluns.