Hola, bon dia. Efectivament estem davant de l'església de Sant Llorenç,
una església que és aquí del costat mateix del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili,
just al costat de les obres del pàrquing de Jaume I.
Aquí en aquests moments hi ha unes quantes persones que porten els seus animals de companyia,
les seves mascotes, que han estat beneïdes en aquest acte d'avui de Sant Antoni.
Volem parlar amb una d'aquestes persones, Solombo, bon dia.
Bon dia.
Com us dieu?
Josep Maria.
Josep Maria és el primer cop que veniu?
El primer cop, sí.
El primer cop. Precisament aquest dematí m'ho han dit, llavors he vingut enseguida.
I en què heu vingut?
A peu, caminant.
I amb qui? A qui us acompanya?
El gos, que és de la meva filla, que es diu Conan.
Es diu Conan?
Conan, exactament. Avui, precisament, fa dos anys.
Vull dir, és el complet.
I és un labrador, no?
És un labrador.
Un labrador, exactament. És mascle.
Això de venir de beneir aquest acte d'avui,
això de l'acte que es farà d'aquí una estona, això de beneir les bèsties,
i els bèsties, exactament.
Ja ho fèieu en altres llocs, perquè vos sou d'aquí de Tarragona.
En altres llocs, a vegades ho he vist fer el passiós marítim,
però ja fa anys, i no sabia que ara es feia a l'ingrés de Sant Llorens.
Però, en fi, doncs aprofitem l'ocasió.
Doncs que baixi molt bé, gràcies.
Vale, d'acord, vosaltres.
Seguim aquí davant de l'ingrés de Sant Llorens i parlem amb una altra persona que s'agulla aquí.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Vos en què heu vingut?
Amb la meva dona i el gosset, ahir jo.
El gosset és aquest d'aquí, no? Com es diu?
Fa gaires anys que el teniu, aquest gosset.
Nou anys.
I cada any veniu aquí, cada any, cada any?
Sí, sí, sí, sí, cada any venim, mira, una tradició que tenim.
Suposo que, com es diu el goss, m'ho dius, com es diu?
Baby.
Baby, bueno, goss o gossa?
Gossa, gossa, això no gossa.
Viu bé o no viu bé, la gossa?
Oh, això, això és la reina de la casa.
Fa el que vol i es talla amb bol i menja el que vol, en fi,
més ben cuidada i possible.
Vostè, ara a l'abril, quan facin els tres tom, si anirà també,
aquí a la Rambla Nova, a l'abril?
I tant, que sí.
És una cosa que m'agrada molt, és molt.
I ahir, si no hi hagués hagut l'onàstic, m'hagués anat a Valls,
però primer l'onàstic.
Aquí aneu també a Valls, amb aquest tomb que hi ha tan perillós,
com es diu aquell de la plaça del Blat, no és?
Sí, la plaça del Blat, sí, sí, allò també.
Ahir diu que van tindre tant d'èxit, eh?
Però bé, no?
Però dic, si vaig a Valls faré tard el nàstic, i això no pot ser.
Primer el nàstic.
Moltes gràcies.
No hi ha de què.
I per aquí també hi ha una senyora que porta dos animals de companyia.
Hola, bon dia.
La filla.
Bon dia, com et dius?
Mira, jo Isabel, i ella, boli, i Leila.
La Leila i la boli que les portes amb volandes.
Sí, perquè són més...
Oh, estan emmadrades.
Són com dos crios amb mala comparació, eh?
De veritat.
Quina és la mare?
Aquesta és la mare, la negra.
I aquesta que sembla un jorsai, que el pare era un jorsai, és la filla.
La mare per què ho fa això, aquest tramo?
Molt bo. Per què ho fa això, aquest tramo?
Perquè està nerviosa.
Perquè, mira, mira, digue-li a algú.
Perquè està nerviosa, perquè beuen tants gossets i així estan nervioses, com burden tots.
I veniu cada any a venir a...
Quasi cada any, sí.
Sí, sí.
Jo ja fa temps que vinc.
I venim d'allà baix del port, eh?
Que jo vivia abans aquí a la Peralta, jo soc de la Peralta, però ara vic al port.
I venim la meva veïna i jo, venim les dues des del port.
Bé, mira, la qüestió és fer alguna cosa pels animals, que millor aniria al món, si miréssim més per les animales i la naturalesa.
Què diu ella?
Ai, digue-li alguna cosa.
Ui, ui.
Em sembla que diu que sí, que està d'acord.
Sí.
Diu que està d'acord, eh?
Clar que sí, ojalà que tothom estimesi els animals, eh?
I després de beneir-los, que es porten millor, o no? Com va això?
Igual, igual.
Igual, són bones, eh? Són molt bones.
I jo ara que fa quatre mesos que m'he quedat viuda, me fan molta companyia, eh?
Gràcies a elles encara aguanto, eh?
Molt, molt.
Me fan molta companyia.
Sembla que es volgui dir alguna cosa, eh?
Ai, ai.
Digues, digues alguna cosa.
Digue-li alguna cosa.
L'aigua no li agrada massa, eh?
Sí, que li agrada.
Ui, si anem a la platja a passejar cada dia i es fiquen a l'aigua.
Li agrada molt. Estupendo.
Molt bé, que vagi bé.
Que vagi bé, eh?
Que vagi bé la tornada cap a baix, cap al serrat.
Sí, sí.
Que és de per allà baix, tu també?
No, no, no, jo no.
Jo una altra banda.
Sí?
A peu, adeu.
Ale, doncs gràcies, eh?
Ale.
I aquí, entre tant d'agost, també hi ha un gat que no sé com...
Hola, bon dia.
Bon dia.
Un gat entre tants gossos, no tens poc?
que no hi passi res?
No.
Que va, estan lligats, ella també està lligada, amb tots lligats.
És un gat d'aquests, perquè es feia una idea, un gat persa, no?
Gat de persa, sí.
Molt gran, no?
Gran d'això de cos, fa 4 quilos.
4 quilos?
Si imaginen un gat de 4 quilos, doncs, no, de fet...
Una miqueta mort.
És com?
Tinc el braç una miqueta mort, ja.
La peça de 4 quilos el porta així d'on s'ha agafat perquè no, clar, que no el prengui mal.
El que veniu, cada any a beneir-lo o...?
Sí, sí, podem, sí.
Si no hi ha cap problema, sí.
Sí, sí.
Són a haver-hi problemes o no?
Home, avui, perquè el meu home fa vacances, si no fa vacances jo des de casa amb ell al coll, no pot ser, pesa molt.
Que també és una malhora, no?
No, una malhora no, per mi no, però ella s'espanta molt i llavors tot el carret el passa miaulant.
Ara no miaula perquè hi ha tant de gos que s'ha quedat així una mica espantada.
Com es diu la gata, com es diu?
Bàstet.
Bàstet?
Bàstet.
Bàstet.
Saps qui és bàstet?
No, no, qui és qui és?
No, no ho explico. És la deessa egípcia en forma de gat.
Com ha dit que es diu?
Bàstet. B-A-S-T-E-T.
I aquesta deessa què fa?
És la deessa en forma de gat egípcia. No sé el que fa.
Alguna cosa en concreta, no sé.
Sí, és la deessa de les deesses egípcies que hi ha, la que té forma de gat.
Mira, ara m'està mirant, ara m'està mirant el gat. Vol dir que s'ha enfadat?
No, ella és molt tranquil·leta, pobreta.
És molt tranquil·leta.
Fa cara de bona, fa cara de bona.
Sí, sí.
Molt bé. Que vagi bé, que si sol.
Moltes gràcies.
I també hi ha dos senyors, un que porta dos gossos i un altre que en porta un.
Si costem... Hola, bon dia.
Bon dia.
El seu nom.
Jo, Josep, Pena i Tomàs.
Josep, vostè porta no un, dos gossos.
Dos gossos que, a més, no són meus.
Els meus fills no són meus.
Els meus fills no m'aporten neig, em porten gossos a passejar.
És que es queden sols a casa, burden, molesten els veïns i així jo els hi trec, els hi passejo i, a més, jo faig moltes relacions amb els gossells.
Parlo amb altres senyors i senyores que porten gossells i, mira, i així ens n'hem passant la vida.
A veure, aquest senyor s'acaba de dir que tenia el gos, tenia el gos que festeixava bé per festeixar, no?
Sí, sí, sí, sí. Es lliga molt, entre cometes, eh?, amb el bon sentit de la paraula.
Com són aquests gossos? Quines...
Mira, aquest gos és d'això, és d'això, el xiguava, comparat.
I aquesta altra, la meva filla se la va trobar a la carretera, atropellada, ferida, i li va fer llàstima i la va dur a casa que morís a casa.
La va posar en un sac. I l'altre, petit, li anava a llepar les ferides. I això, la meva filla li va arribar al cor, la va agafar, la va portar al veterinari, l'ha curat, i ara, bueno, ara està l'una i l'altra, la filla i la gossa, de l'una a l'altra, enamorats, enamorats.
I és molt, i és molt d'això, dòcil, i es diu Lili. Lili, eh? Lili. Li van posar Lili, doncs...
Mira, fa cara, eh? Sí. No creu que fa cara de dir-se Lili? No, això, els animalets pobres, el nom que els hi donen, accepten el nom, i ja està.
I cada any ve aquí, a Banehia? No, jo no, és el primer any. És el...
Aquest any per encàrrec, doncs, no? Sí, bueno, no.
He vingut aquí, a veure les obres eternes d'aquí, al pàrquing, i a veure això, dic, bueno, doncs mira, ja que estem aquí...
I venies sovint a veure les obres del pàrquing? Sí, sí, perquè això sembla l'obra de la seu, i ja està, ja està a prop de la seu, però han durat una miqueta massa, eh?
No hi esperis, eh? No, home, cara, ja van, ja van, ja van, això, s'ha avançant, bastant. Molt bé, jove, doncs...
Moltes gràcies, eh?
Res, a vostè.
Que baixi bé.
Molt bé.
És un yosai.
Ja m'ho semblava, ja m'ho semblava.
Un yosai que se llama Mandi.
Com es diu?
Mandi, Mandi.
M-A...
D'on ve aquest nom?
És, viene, pues, hacía la deriva, eh?
Sin mirarlo, Mandi, Mandi, Mandi, pues, Mandi.
Nos vienen a ningún sitio, ¿sabes?
Veniu cada any aquí a...?
Todos los años venimos, tiene tres años y venimos todos los años, saben decirla.
A ver si se porta un poquito mejor, porque es muy revoltosa, ¿sabes?
Es tremendamente revoltosa, eh?
Y muerde al primero que coge, ¿sabes?
Es revoltosa hasta más no poder.
No está bien, que surja més calmada d'aquí después de ser venido.
No, no, no, ésta tiene, ésta tiene, ésta tiene la...
Igual hacía la mala, mala...
Le han potillado la diga, diga, diga, malas fusas.
Éste tiene malas fusas, eh?
Después, antes y después del parto.
Me está mirando alguna cara que yo no sé si he marchado.
Es que está mirando el micrófono, a ver si es algo de comer.
No, no, no, no, no.
No, hombre, si no la empreñas, pues no dice nada.
Pero fa molta compañía, ¿no?
Sí, mucha, mucha, es un animal que es una maravilla, vamos.
Yo la quiero, vamos, con locura, vamos.
Y todo, como toda mi familia, la queremos con locura.
Lo que pasa es que es un poquito rebelde, ¿sabes?
Y no es muy cariñosa.
Va a buscar el diario, que ésta no...
Eh, no, ésta no la busco yo.
Ésta hace así con la pata para que le den la quiniela.
A ver, a ver.
Mandy, no hay res, no...
Venga, Mandy, anda, Mandy, dile algo.
Está durando el micro, está durando el micro.
Sí, está mirando el micro.
Y ya se está riendo, ¿sabes?
Porque es que es mi ruizueña.
Pero esta cara que posa, que es morros así arrufats.
Eso es, está a punto de atacar, ¿sabes?
Está, está, está a punto de atacar.
Retira'm ara que som a temps, ¿eh?
Que vagi bé.
Pues que vaya bien, hasta luego.
Doncs ja ho veieu, moltes persones que han vingut aquí amb els animals de companyia.
Animals que bàsicament són gossos, tot i que m'han dit que a l'interior de l'Església de Senyorans també hi ha força gats.
Atenció perquè podrem escoltar en directe de la benedicció.
El nostre és auxili el nom del Senyor que ha fet el cel i la terra.
Preguem.
O Déu, distribuïdor de tots els dons, que les necessitats i treballs dels homes els heu procurat una ajuda per mitjà dels animals.
Us preguem, per intercessió de Sant Antoni Abad, que ens concediu de fer un bon ús d'aquells animals necessaris per al nostre manteniment i per a la nostra companyia.
I que els vulgueu venir amb tot el vostre amor.
Per Cris, Senyor nostre, amén.
Era un moment de previ a la benedicció que s'està fent en aquest precis instant.
Hi ha, primer, les mascotes més petites que les estan beneint, s'estan tirant l'aigua beneïda.
Escoltem-ho, alguna branca que sembla que sigui de farigola, potser?
O no?
De romaní?
Un tros de xipre.
Un tros de xipre.
Doncs ja ho veuen, un tros de xipre que estan remullant l'aigua beneïda i que estan posteïnt a la benedicció dels animals.
Què són això?
Gatets.
Gatets, sí.
Gats perses.
D'aquests de pell llarg.
Veniu cada any a beneï els animals?
Com?
Veniu cada any?
Sí, sí.
Sí, cada any, cada any.
Què es porteu? Una mena de gàbia, no?
Dos.
Dos.
Dos gats perses.
Molt macos, eh?
Sí, encara en tenen més a casa.
En tenim més a casa, però...
Quants més, enteniu?
Dos més.
I aquells no els beneïu?
Eh?
No s'han volgut posar el transportint.
Aquests són més dòcils.
Són més fèstecs.
d'allò més crestec, quan veuen transportint.
Que veig un canari per allà, vaig a veure el canari.
Gràcies.
Vale.
Adeu.
No, sí, sí, una senyora amb un canari.
A veure aquesta senyora que ve amb el canari, eh?
Hola, molt bon dia, bon dia.
Vostè veig que porta el canari, no?
El canari, fill, és la meva companyia.
Quants anys té aquest canari?
Quants anys té?
Esballat, ja?
Quants anys té?
Dos, dos anyets té.
Dos anys, dos anyets ja té.
I canta molt o no?
Ara no canta gaire, he perdut una miqueta la ploma,
però fa molta companyia, té molt de coneixement.
De quina part de la ciutat veniu?
Soc d'aquí Tarragona.
De quina part de Tarragona?
De la Biogusta.
I us dieu, com us dieu?
Madia Roca.
Doncs Maria, que vagi bé amb el canari.
El canari té nom o no?
Té nom al canari?
Mana?
Té nom al canari, té nom?
Sí, Titet, que és l'apodo que tenia la meva mare a casa seva.
El Titet, doncs, eh?
El Titet.
Doncs que vagi bé, eh?
Molt re bé, adéu.
Apa, adéu-siau.
I aquí ara estan repartint la coca.
I per aquí també hem vist que hi ha en Joan Oliver,
el president del gremi de Pajeros, Joan.
Molt bon dia.
Sí, bon dia.
A més, ens acompanya el temps, eh?
Quin és l'origen d'aquesta tradició que avui hem vist aquí?
Bé, jo, la festa de Sant Antoni, ja sabeu que s'atén a moltes poblacions.
Però, si entrant-ho en el tema de Tarragona,
és una tradició i un fet històric ja de molt abans de la guerra.
Era molt normal que els cavalls i els animals de companyia
compartien molt la seva vida amb el pagès.
Llavors, el dia de la festa, al marge de Sant Isidre, que és el patró,
el dia de Sant Antoni era una de les festes més assenyalades.
Llavors, precisament aquest dia es fa un homenatge,
es fa una atenció a aquests animalets i abans també a les cavalleries,
cosa que ara, per raons que tots coneixem, no podem fer.
Per això, justifiquem que es fa la festa de Sant Antoni en dues etapes.
La que és més còmode de fer avui pels recursos que hi ha
i l'altra, que és el dia dels Tres Toms,
que com s'ha dit i s'ha anunciat, serà el proper 10 d'abril.
Perquè és l'època que moltes poblacions de Catalunya ja ho han fet
i poden vindre a donar-nos un cop de mà aquí.
Ja hi ha coses pràcticament impactades i es portarà a terme.
I la tradició, doncs, va acompanyada, com sempre,
com una bona festa va acompanyada d'una bona taula,
també va acompanyada de les típiques coques, no?
Que, doncs, beneïdes, tenen aquest gust diferent, no?
Sempre s'ha fet aquí, a Sant Llorenç?
Sempre, sempre.
Pensa que a Sant Llorenç, des del 1420,
que hi ha a la seu del gràmit de pagesos, eh?
D'aquí ve que reivindiquem també davant de l'Ajuntament
demanant que aquesta futura plaça
porti el nom o de la pagesia o de Sant Llorenç.
A veure si serem atesos.
Perquè, doncs, la seu ho mereix després de 600 i escaig d'anys, no?
La seu del segle XIV, vull dir, que estem parlant de molts, molts anys.
Sí, sí, sí.
Bueno, s'ha portat...
Jo estic de president des del 94
i s'ha portat la continuïtat de les obres de restauració
i avui dia és una iglésia que fa molt de goig
i llavors reuneix un actiu cultural molt important
com és un retable del 1499,
el retable de Santa Magdalena, que és preciós,
i tot el legat de l'arquitecte Jujol,
que era cunyat del president del gremi d'abans de la guerra
i ens va deixar les joies dels pas de Sant Sepolcre,
sabeu que és el més antic de Catalunya,
el que presideix la professor,
i diverses peces en aquí.
Joan, gràcies, que vagi bé.
Molt amables.
Doncs això és tot el que podem explicar des d'aquí,
des de l'església de Sant Llorenç,
on s'ha fet aquest acte de benedicció dels diferents animals.
Fins ara.