El Departament d'Informàtica
és una base de dades i, bàsicament,
hauré de fer alguna aplicació
per controlar incidències i, de moment, això.
Rocío Piazzolo Carrasco
y estoy estudiando Ingeniería Química
a la Universidad de Málaga.
Vanessa del Río Sánchez.
Yo estoy estudiando tercero de Química
y, bueno, me queda un año solo
y aquí estamos analizando aguas.
Estoy en el laboratorio de aguas
y analizamos desde las aguas que entran
y de todas las plantas hasta que salen
y se vierten al mar.
Aquests joves que hem escoltat
són alguns dels 45 becaris
que aquest estiu estan treballant
als diferents centres que l'empresa Repsol té a Tarragona.
Gairebé tots són estudiants,
ja siguin universitaris o alumnes
dels mòduls de cicles professionals.
L'Encarna Pallajà és la persona de Repsol
que s'encarrega de gestionar tot allò
referent als becaris.
Ella ens explica quines són les seves tasques
i recorda que no estan suplint
les vacances dels treballadors.
Normalment venen a fer una tasca
que a ells els pugui interessar
puguin aprendre i a la vegada
puguin ser profitós per l'empresa.
Intentem que la tasca que puguin fer
sigui profitosa per ells
i a la vegada nosaltres
hi puguin tindre un profit.
Per Pallajà, l'empresa
desenvolupa amb aquests becaris
una mena de tasca social
i en posa un exemple.
És més profitós per als alumnes que per nosaltres
com s'haguéssim.
Els intentem que puguin tindre un contacte
i puguin fer a més feines
que tinguin un profit
per omplir el temps.
Jo aquí tinc una noia, una becària
que està fent psicologia.
Està conjuntament,
si ja tenim uns processos de selecció
oberts per fer un curs
de planta química,
ella està juntament amb nosaltres
a la preselecció de currículums,
estarà dintre les proves de selecció,
després està com acompanyant
quan fem les entrevistes
de recursos humans amb nosaltres.
La Laura Ardenà, des del segon estiu,
que treballa com a becària.
L'any passat ho va fer al Diari de Tarragona
i enguany ha estat
al Departament de Comunicació Institucional de Repsol.
En tots els llocs s'ha sentit molt integrada.
Me siento bien tratada, sí.
Cuando terminé pensaba que lo de los becarios
que eran un poco más,
te trataban así un poquito más.
y dices, uy, a ver si me van a tratar como si fuera...
Yo qué sé, que te apartan un poco más.
Pero no, no, que va.
El año pasado muy bien
y este año también con el jefe que tengo,
también muy a gusto.
De fet, tots els becaris se senten molt a gust.
Tot i això,
alguns com el Roger Sicart,
adscrit al Departament Informàtic,
admeten que sí que se senten
una mica com a becaris.
Home, una mica de becari,
però també maman en feines que estan bé,
que te fan sentir realitzat.
A veure,
ens controlen el just,
també perquè potser som novells
i no ens volen pressionar gaire.
La Vanessa del Rio treballa als laboratoris
i està satisfeta amb la feina que desenvolupa,
tot i que és una mica diferent,
al que li tocaria segons el que ha estudiat.
No, no és diferent.
Lo que pasa es que este no es el trabajo del químico,
porque el químico está en el ordenador,
en el despacho.
Y esto es más analista y tal,
pero bueno,
se parece a las prácticas de laboratorio y eso de allí.
Aquí hacemos solo los análisis y ya está,
no nos tratan mal.
El Manel Janer és el responsable dels laboratoris
i, per tant, és el cap de la Vanessa.
En Manel està molt content
amb els becaris que teca d'estiu,
tot i que lamenta que només hi estiguin dos mesos
perquè és massa poc temps
perquè agafin la formació adequada.
Pensem que dos mesos
estan pràcticament un mes
que només agafa els coneixements
del que són el tipus de mostres
i les nomenclatures i les metodologies.
Vull dir, en un mes estan aprenent,
comencen a aprendre.
Al cap d'un mes,
si estan en condicions de fer alguns,
desenvolupar segons quines tasques,
però després entre un i dos mesos
ja estan fent tasques,
ja poden fer tasques especials
o de programades
que nosaltres els hi podem passar,
però amb la perspectiva
que al cap de dos mesos
ja han acabat el període de pràctiques,
pràcticament no fan la feina
que poden desenvolupar per les refineries
molt minça
i que sí que el que anem a cobrir
és l'objectiu
que ells agafin coneixements i pràctica
amb el món del refinatge.
Tots els becaris
coincideixen en la importància
de treballar per començar a omplir
el seu currículum.
La Laura ho considera,
de fet, indispensable.
Que bueno,
además que hoy en día las prácticas
son más que no obligatorias
porque si no,
si no tienes experiencia,
luego no encuentras trabajo.
y luego no encuentras trabajo.
Así que bueno, no,
pero está bien.
Luego llegas a la universidad
al último curso
y ya tienes idea
que estás estudiando
y ya sabes más o menos
de lo que estás hablando
porque si no te explican
mira, en un periódico
haces tal, tal,
pero si no has estado
tampoco sabes demasiado bien
y con la comunicación institucional
lo mismo.
Te piden experiencia
en todas partes
pero si no te dan trabajo
tampoco puedes tener experiencia.
Entonces lógicamente
te tienes que decantar
por las prácticas.
Que hombre,
no cobras mucho dinero
pero aprendes.
Los becaris que este estío
trabajan a Repsol
cobren una mitjanada
de 300 euros al mes.
La Laura,
com molts altres,
ha renunciat a buscar
una altra feina
on podria aconseguir
més diners
per poder treballar
en allò que ha estudiat.
Bueno, claro,
eso es lo que tenemos
todos los becaris
que dicen,
jo,
es que no me pagan,
no sé qué,
pero es que si no haces esto
es que después
es muy difícil
que encuentres trabajo
porque aunque
si hay dos personas
que han estudiado lo mismo
yo creo que
si una ha hecho prácticas
y otra no tiene prácticas
el trabajo.
Entonces,
para luego,
pues tener,
que bueno,
que ahora no cobras mucho,
pues no cobras,
pero bueno,
ya cobrarás más adelante, ¿no?
Alguns,
com la Rocío Piazuelo,
han vingut expressament
ha treballat des de Màlaga
per adquirir
aquesta experiència.
Bueno,
la verdad que por Málaga
no hay mucho,
mucha empresa,
mucha industria y poco.
Y aquí la verdad que en Tarragona
hay muchísimo y con el resto,
imagínate.
Molts dels estudiants,
a més de guanyar alguns diners,
convalidaran aquestes pràctiques
per crèdits de lliure elecció,
és a dir,
assignatures de la universitat.
Alguns,
però,
com el Roger Sicart,
no els interessen els crèdits
i únicament fan la beca
per aprendre.
Hi ha alumnes que ven aquí
per convalidar assignatures,
que tenen assignatures curriculars
que les fan en empreses,
i en el meu cas
vinc per aprendre,
més que res.
No tots els estudiants
que aquest estiu
estan acumulant experiència
a Rapsol
provenen de la universitat
o dels cicles formatius.
Alguns,
com el Roger Balart,
tot just tenen 17 anys
i acaben d'estudiar
primer de batxillerat.
Les seves pràctiques
són molt diferents,
només duren 12 dies
i estan pensades
perquè joves tinguin
un primer contacte
amb el món laboral
en una empresa relacionada
amb els seus gustos.
El Roger vol estudiar
recursos humans
i després de testar-ho
durant dues setmanetes
està convençut
que és la seva vocació.
Estàs una mica per aquí,
vas ajudant
amb el que et diuen
i llavors dius,
doncs mira,
sí, m'ha agradat l'experiència
i vull seguir estudiant això.
Dius,
doncs no m'ha agradat del que va,
he vist més o menys el que és,
no m'ha agradat,
vull fer una altra cosa.
Jo tenia una idea molt global
i pels pocs dies que he estat aquí,
he estat 12 dies avui,
que avui acabo,
doncs he vist coses
que mai m'hauria pogut veure.
Tumajo estoy en la playa
y no tengo prisa,
tomándome una cañita
y fumando grifas.
Els altres becaris,
els que estan a punt d'entrar
al mercat laboral,
també valoren positivament
la possibilitat de fer les pràctiques.
En Roger Peiró ha acabat
el quart curs d'enginyeria química
a la Rovira i Virgili
i només li queda un any
per llicenciar-se.
Asegura que a la feina
a la universitat
i a una empresa com Rapsol
tenen ben poca cosa a veure.
Això és el món real,
la universitat és molt idílica
i molt utòpica
i la realitat és així
i aquí es veu que tot és molt dur
i et dona una perspectiva
més realista
i potser et atamoreix una mica
però millor estar atamorit
i saber la veritat
que no surti enganyat.
És molt professional tot,
és un ambient
una mica diferent
a la universitat.
El canvi costa,
almenys en aquest departament
en concret,
a tothom li agrada molt
la feina que fa
i es nota molt,
hi ha molta passió.
I un cop hagin acabat els estudis,
què necessitaran aquests mateixos alumnes
per obtenir un contracte de treball
a la mateixa empresa?
Doncs en Manel Gené,
cap de laboratoris,
ho té molt clar.
Experiència i ganes de treballar.
Un estudiant el que necessita
una vegada hagi acabat la carrera
necessita desenvolupar
la seva carrera professional
i és tindre un bon expedient acadèmic,
tindre coneixements de llengua,
sobretot anglesa,
i després moltes ganes de treballar
i d'incorporar-se en un grup de treball
i en una empresa on la innovació
i la investigació és prou important.
Seria interessant poder parlar
amb els mateixos becaris,
el Rogés, la Laura, la Rocío o la Vanessa,
un cop hagin acabat els seus estudis.
A veure si han tingut sort
i Repsol o una altra empresa
confia en ells per donar-los un contracte fix
i no només una beca de dos mesos.
Si no, hauran de conformar-se
a continuar passant els estius treballant.
quins demà!
No tengo prisa, no tengo prisa, no tengo prisa.