D'aquí un minut serà tres quarts d'onze del matí, volíem dir.
Estem en directe a la tercera hora del matí de Tarragona Ràdio.
Arriba el final del mes d'agost, a poc a poc es van acabant les vacances
i a poc a poc també moltes famílies, nens i nenes, pares i mares,
comencen a preparar i a pensar en el nou curs escolar.
I des del punt de vista professional, també com cada any en aquesta època,
a finals del mes d'agost, els llibreters, o alguns llibreters,
comencen a afrontar un dels punts forts de cada any
pel que fa a venda, en aquest cas a venda de llibres de text,
justament pel nou curs escolar.
Per aquesta raó, avui hem convidat el president del Grimi de Llibreters
de Tarragona, Pitu Rovira. Pitu Rovira, bon dia.
Hola, molt bon dia.
És així que ara, a finals del mes d'agost, ja comenceu a preparar
o, de fet, ja ho teniu tot a punt, o una part important del col·lectiu
de llibreters ho tenen ja tot a punt per la campanya dels llibres de text?
No, de fet, descobrint una miqueta l'entríngulés d'aquesta qüestió,
les llibreries que es dediquen al llibre de text, com tu m'he dit,
has dit, no totes ho fan, però les que ho fan malament anirien
si ara comencessin a preparar això.
Això és un ritual que cada any es reprodueix en aquestes dades,
però que les llibreries que venen llibres de text ja la porten preparant
des de pràcticament el mes de juny.
és quan has de preparar això, perquè, a més a més, hi ha la mala costum
que els fabricants de llibres, els editors d'aquell llibre,
el mes d'agost ens tanquen per vacances.
Cosa que, si et poses a pensar, és una incongruència total.
Jo sempre faig el símil que, imaginem-nos,
que ara començarà l'època de la barema a pagès,
que el pagès anés a la vinya, recollís el raïm
i, si anés a la cooperativa, se la trobés tancada.
Doncs a nosaltres ens passa això, no?
Si no ho preparéssim el mes de maig, mes de juny,
tenim el mes de juliol per rebre els llibres
i preparar tota la qüestió perquè el mes d'agost és impossible.
A dotze dies de començar l'escola,
les editorials estan tancades.
Aquest és el gran problema que ens trobem
i llavors, davant d'això,
hi hem de posar-hi una gran dosi de professionalitat
i això s'ha de reconèixer perquè, si no,
segurament que no funcionaria tota la qüestió,
hi haurien molts problemes
i una gran dosi de previsió en tindre el mercat preparat
costa molt a vegades que les escoles acabin de decidir
aquells llibres i això ho fan a finals de juny
i és lògic que ho facin així
quan acaben tot el curs escolar.
Llavors ens movem pràcticament entre 15 o 20 dies
per preparar tot aquest ritual que es prepara ara,
aquests dies, a finals d'agost, principis de juny.
I no tots els llibres es dediquen a aquest segment de material?
És una opció i fins i tot, en alguns casos,
una especialització.
Seria bo que fos una especialització?
No, no, perquè és que, a veure,
això del llibre de text...
És un cop a l'any.
És un cop a l'any i amb el que jo t'estava dibuixant
aquest calendari és que pràcticament el llibre de text
es comença a vendre fort a partir del 15 d'agost
i s'acaba pràcticament el dia 15 de setembre.
Amb un mes es desfà aquest ritual
de cara a portes-en fora, no?
Portes-en dins, doncs treballaríem des del mes de maig.
Llavors hi ha llibreries
que tenen una mena d'especialització temporal, no?
Hi ha d'altres, que són la majoria,
que combinen el que seria el llibre general,
el que nosaltres entenem com una llibreria,
i que en una determinada d'època de l'any
una part de la llibreria, doncs la dediquen...
Una part de la llibreria, no,
una part del seu negoci, de volum de negoci,
el dediquen a aquest llibre.
I aquest volum de negoci, què pot arribar a ser
per una llibreria estàndard d'una ciutat també com la nostra?
A veure, una llibreria com...
de la nostra ciutat...
És que depèn molt...
depèn molt de moltes circumstàncies, eh?
Perquè fer una mitjana amb això és complicat i molt difícil, eh?
perquè depèn de moltes...
de molts ratis, ho podríem dir, no?
Del volum de venda,
del servei que donguis,
si és de qualitat o no és de qualitat.
La gent té molt de costum,
i ha de ser així, i és bo que sigui així.
El públic tenim l'acostum d'anar a comprar
en aquells llocs, cada vegada més,
que el servei sigui més bo,
endavant que si ens fan més bon preu,
perquè les diferències a vegades no són allò grans,
sinó en un lloc on hem de fer menys cua,
on ens atenen,
més bé on ens diuen, mira, no el tinc,
però vine a dintre de quatre dies,
i vas dintre de quatre dies i el tens.
Què li pot representar en una llibreria?
Doncs, jo diria que entre un 10 i un 25%
del seu volum de negoci anual.
I per tant, a molts segurament ja no els hi s'haurà compta,
i per això també renuncien des d'un principi.
Depèn de la dimensió de la llibreria,
per baix i per dalt.
Una llibreria molt petita segurament que no li interessa,
perquè el volum de feina li voldria dir
que hauria potser de llogar gent,
qual cosa, els costos li pujarien per sobre dels beneficis.
Hem de dir que amb el llibre de text,
el volum de benefici que hi ha és curtíssim,
i estem parlant d'un benefici net d'entre un 3 i un 4%,
net, entre 3 i un 4%.
Llavors, clar, estem parlant d'unes xifres molt petites.
I una llibreria de grans dimensions,
doncs podríem dir que li ve a ser un estorb,
gairebé un estorb,
perquè és una aglomeració de gent,
depèn molt de la mentalitat de la llibreria.
Hi ha llibreries que no en volen saber res del text i d'altres,
doncs que els hi és un bon...
Un bon coixí.
Un bon ajut.
Sí, allò que en diuen una pilota d'oxigen.
El client és bàsicament famílies,
individuals, particulars,
pares i mares amb els fills,
o també cada cop hi ha més el tracte directe d'una llibreria,
per exemple, amb una associació de pares i mares?
No, no, això pràcticament del mercat,
tot i que encara existeix,
tendeix a desaparèixer.
Perquè...
I penso que ha de ser així.
Perquè llavors el públic,
doncs té més manera de triar,
i tothom té els seus comerços de referències, no?
Tot i que les escoles,
el que s'hi procuren perquè hi hagi una disbauxa,
és quedar més o menys d'acord.
Però ja no són les associacions de pares,
sinó que a la pròpia escola,
això els preocupa,
perquè...
és una disbauxa que el primer dia,
o el segon i el tercer,
o el quart dia d'escola,
doncs hi hagi grups d'alumnes,
o alumnes dintre d'una aula,
doncs que els hi faltin, doncs, molts llibres,
llavors la dinàmica i això.
Llavors les escoles,
que a vegades preocupen més,
que el primer dia,
almenys,
tothom porti totes les eines necessàries, no?
Acostumen a entrar en contacte
amb una o dues llibreries
i...
per garantir,
per garantir el servei, no?
I cada cop hi ha més varietat també de llibres,
d'editorials que es dediquen al negoci...
Saps què passa amb això?
Ahir ho comentava amb un client, no?
Perquè estàs cobrant,
al taulell estàs cobrant
els llibres d'una escola,
d'un curs,
i estàs cobrant,
amb una altra caixa,
els llibres del mateix curs,
d'una altra escola.
i la diferència a vegades és brutal.
Per què és això?
Diferència de preu, clar.
Sí, de preus i de quantitat de llibres, eh?
I hi ha casos
extraordinàment estranys, no?
P4 o P5,
hi ha escoles que utilitzen
doncs uns quadernets
allò de preescritura
i coses d'aquestes,
i hi ha altres escoles
que utilitzen doncs 5 o 6 llibres
que al cost els hi puja, no?
Per què passa això?
Perquè,
tot i que el currículum escolar
en principi és el mateix,
cada escola
es coll i tria
i recomana
i utilitza
els llibres
que ell considera
considera oportuns, no?
Per adaptar aquest currículum escolar.
I això de vegades
estranya la gent
i desconcerta, no?
És a dir,
imaginem-nos,
tu i jo,
tu portes els teus fills
en una escola,
jo en una altra,
i tots dos fan primer
de primària
i tu,
el teu fill utilitza doncs 7 o 8 llibres,
el meu no utilitza doncs 4,
no?
I ho parlem, això,
i no ho entenem, no?
Tampoc n'hi ha ningú
que ens ho expliqui clarament
el per què passa això, no?
Al voltant del llibre de text
hi ha moltes, moltes coses
a vegades fins i tot misterioses, no?
I hi ha moltes editorials
que es dediquen a això
i per tant
la varietat...
Hi ha moltes editorials.
Les famílies i les escoles
poden triar
entre una oferta molt gran?
No,
perquè les escoles sí,
l'escola sí,
és la que tria.
El que realment fa
la venda del llibre de text
és l'editorial.
Això ho hem de tenir en compte, eh?
Això és una qüestió pedagògica
que des de les llibreries
i jo per dir-ho l'any
sempre procuro de dir-ho.
Qui realment fa la venda
del llibre de text
és l'editorial.
És el que
ven el llibre a l'escola.
Que se m'entengui
el que estic dient.
No el ven ara.
El ven el mes de febrer,
el mes de gener,
el mes de febrer,
l'editorial
fa la visita a l'escola,
parla amb els directors,
amb els mestres,
caps d'estudis, etcètera,
etcètera,
i els hi ven,
entre cometres,
aquest producte.
Perquè ells utilitgin
aquell llibre,
que després serà
el que li diran
els pares i els alumnes,
vosaltres heu d'utilitzar
aquest llibre.
En aquell moment
que aquella escola
es cull
el llibre d'història
o de ciències
de la naturalesa
de l'editorial X,
en aquell moment
s'ha produït la venda.
Perquè l'editorial sap
que en aquella escola
del seu llibre
en vendrà
25 unitats per primer,
25 per no sé què
i 30 de no sé què.
I els llibretes
són uns transmissors,
uns intermediaris,
podríem dir.
Exactament.
També val a dir
que les editorials,
en quant han produït
aquesta venda,
aquesta col·locació
del producte,
qui posi
en mans
dels pares
i dels alumnes
aquest llibre,
els preocupa ben poc.
El seu gran negoci
és col·locar això.
I el que deia és
que n'hi ha moltes
editorials de llibres.
I això suposo
que ha obligat
tenir més feina
a les pròpies editorials,
que a vegades
imagino que heu de tenir
un gran pantall.
Tot i que a l'hora
de comptar
i de batut
es redueix
a 8 o 10 editorials
d'un volum
molt i molt
i molt important
de llibres.
L'altra cosa
és el preu
que això
ja se'n va
per unes altres històries.
Jo,
sense que m'ho hagis preguntat,
però és que
ho vull dir-ho,
perquè jo penso
que el llibre de text
és caríssim.
És caríssim,
absolutament car.
i a vegades
que estàs cobrant,
estàs passant
els llibres
pel lector
i quan veus
que allí apareixen
d'uns xifres
un llibre d'ESO
no baixa
per sota
els 22 euros.
Un de batxiller,
32 i mig,
30,
29.
I el gran benefici
és per a les editorials.
Home,
són els que hi tenen
la part
del bon tall,
són els que hi tenen
d'allò.
I em fa l'efecte
que aquí
es parla molt
de la reutilització,
que els llibres
han de ser gratuïts,
però jo em sembla
que a l'administració
hi ha de fer alguna cosa
amb això, no?
Jo sempre he defensat
que si l'ensenyance
és gratuïta,
les eines per l'ensenyance
han de ser gratuïtes.
Que el llibre de text
ha de ser al 100% gratuït?
Segurament que no,
perquè llavors
per la poc i espècie humana
escolta'm,
som d'una manera
que no li donem
el valor
a les coses
que ens regalen, no?
Però que hi hauria d'haver
una sèrie de mitjans
que això ho regulés
i que el cost
d'aquest material
ha de baixar,
tard o d'hora
ens hi haurem
de posar seriosament.
El que passa
és que també
és un tema recurrent
i que sempre...
Sempre se'n parla.
Se'n parla en aquesta època.
Però cap administració
i cap govern
sembla que hagi pres una...
Els mitjans de comunicació
ara ho veurem,
segur ho veurem,
ara estem fent
una prèvia
però que dintre de 15 dies
els mitjans escrits
tots portaran les dues planes
dedicades al llibre de text,
però s'ha acabat.
Vull dir que un debat
a la societat sobre això
no hi és,
potser he donat
perquè també és una època
molt concreta,
amb un mes,
mes i mig,
ens hem ventilat la qüestió
i després
ens n'hem oblidat tots, no?
Fins a l'agost de l'any vinent,
saps?
En fi, doncs,
la situació és aquesta.
En qualsevol cas
llibraries a punt
per veure
una allau de gent
perquè això sí que m'imagino
que es concentra molt
en aquests primers dies de setembre, no?
Sí, sí, sí.
La gent torna de vacances...
Pràcticament des d'ahir
ja es va haver
un moviment fort
i ara aquests dies
ja anirà en creixent
i bueno, ja està.
Fins al 15 de setembre
o fins al 12,
perquè aquest any recordem
que les escoles comencen al 12.
Sí, no,
s'allarga fins a mitjans de setembre,
fins a Santa Tecla,
pràcticament,
després la cosa ja són residus.
Molt bé, doncs,
aquí queda aquest a punt
que avui volíem fer
un altre motiu de reflexió
davant d'un ritual,
com deia Pitu Rovira,
president del Gremi
de Llibertes de Tarragona,
un ritual que es repeteix cada any
però que, en fi,
que no deixa de ser
un fenomen que afecta
a molta i molta gent,
a moltes famílies.
Pitu Rovira,
moltes gràcies
i bona feina
aquests propers dies.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies.