Són espais, diguem-ho així, de poder.
És a dir, són espais on els empresaris, els dirigents religiosos,
els dirigents socials, els metges, els mestres,
exerceixen, diríem, la seva activitat pública
i, per tant, també exerceixen el seu poder.
Aleshores, com que nosaltres partim de la idea
que així com es diu a vegades que el saber no ocupa lloc,
el poder sí que ocupa lloc, oi?
I el fet és que quan es tenen molts diners es tenen cases més grans, oi?
I per tant, el poder ocupa lloc.
Aquests espais són espais de poder, però de poder molt canviant.
És a dir, són espais que han tingut una gran importància en el passat,
pensi, per exemple, però, en els canvis que s'estan produint
en els plantejaments psiquiàtrics avui dia.
Vull dir que fa temps es parlava de manicomis,
i els manicomis eren llocs tancats on, per tesament,
la gent perillosa quedava tancada, etcètera.
Avui dia són institucions d'un altre tipus,
completament diferent.
Per tant, el que nosaltres volem és plantejar
cinc espais de poder que són importants,
però que estan canviant,
perquè és amb ells que va canviant també la societat.
I això és el que volem reflexionar.
Per exemple, l'empresa avui, el primer dels conferencions,
és en Joan Roma, consultor d'organitzacions i president
d'INNOVA, l'Associació per a la Innovació Organitzativa i Social.
I vostès, per exemple, o ja en Joan Roma plantejarà avui
que l'empresa, cada vegada aquest concepte d'empresa,
també ha canviat en els últims anys.
I ara l'empresa és una cosa molt més difusa,
fins i tot és molt difícil visualitzar.
Ara, per exemple, parlàvem ara del Tadis,
de la tabacalera,
que avui hi ha un seguit de treballadors que deixen.
Fins ara podíem relacionar tabacalera, el Tadis,
tabacalera amb un edifici,
però ara parlem de grans empreses,
grans multinacionals,
que físicament no les podem situar.
Absolutament.
No només perquè es dispersen
per el territori, per dir-ho així, mundial,
amb la globalització,
sinó perquè algunes empreses
no tenen ni territori.
Per exemple, internet.
A internet no hi ha enlloc,
no hi ha cap lloc físic on sigui l'empresa.
L'empresa, per dir-ho així, és a internet.
En Joan Roma ho diu amb molta gràcia,
l'empresa és en el cap de la gent.
Tu la tens al cap
i treballes com a empresari.
I la pots anar variant i la pots anar canviant.
és a dir, s'estan plantejant
una colla de reptes,
de problemes,
d'interrogants extraordinàriament interessants
amb coses que eren clàssiques,
amb espais que eren clàssics
i que ara estan canviant
extraordinàriament la seva fesomia.
Fins a quin punt aquests canvis
són perillosos per nosaltres,
per ciutadans de Pérez?
No, no, perillosos,
no ho sabem ben bé,
en el sentit que no sabem com acabaran,
oi?
Però que és veritat
que qualsevol canvi
té punts positius i punts negatius,
el mateix internet,
siguem en francs,
internet és
una possibilitat immensa
per jovent,
per gent gran,
per empresaris,
per tota mena de...
per distreure's.
És una possibilitat immensa,
però al mateix temps
és un risc extraordinari,
perquè un pot quedar
engolit per internet
i un pot quedar fent
una vida absolutament falsa,
ficat, per dir-ho així,
voltant per les zones,
oi?
Per l'estratocfera,
sense tocar mai de peus a terra,
sense sortir d'allà,
absolutament tancat
i gairebé
addicte i obsès.
Per tant,
tot és,
tot té els seus aspectes
positius i negatius
i em sembla
que el discurs
que es farà en aquests dies,
de cicle
en aquestes cinc sessions,
és que el que convé
és aprofitar
tots aquests canvis
d'aquests espais
per dominar-los,
per controlar-los,
per fer-nos els nostres,
no perquè nosaltres
sucumbim.
Fins demà!