logo

Arxiu/ARXIU 2005/ENTREVISTES 2005/


Transcribed podcasts: 1390
Time transcribed: 18d 4h 18m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

...la organització de diàriament oferir un concert tan gratuït obert a tothom.
Però la Setmana Cantant no només són aquests concerts dels que podem gaudir.
La Setmana Cantant implica una feina tot un seguit en detallers intensius
que es desenvolupen a les instal·lacions del Col·legi La Salle.
Per tal de conèixer com és una jornada d'aquest aprenentatge de música i de cant,
Jordi Sorinyac s'ha desplaçat fins al Col·legi La Salle
i des d'ara i fins a les 11 del matí ens anirà presentant a tallant d'exemple
alguns d'aquests protagonistes. Jordi, bon dia.
Hola, molt bon dia, Jolanda. Què tal, com estàs?
Doncs mira, estem sentint com canten, no?
Ens aproximem de fons, si us sembla.
És magnífic.
Hem de parlar força baixet, això ho hem d'aclarir durant aquesta estona
perquè nosaltres estem aquí veient el desenvolupament d'aquests tallers,
però són uns tallers, unes classes que estan impartint en aquests moments.
Intentarem segrestar algú amb qui poder conversar,
però no podem alterar el funcionament normal de la classe.
Per tant, nosaltres ens movem aquí sigilosament,
escoltem durant uns moments com sona aquest taller.
És el taller de música popular cubana, Jolanda.
Hi ha una bona colla d'alumnes, una desena, vaja, 40, 50, 60 persones ben bones
preparades en aquests moments en aquest taller de música popular cubana.
Ara intentarem parlar amb algun dels alumnes,
però mentrestant ens agradaria poder conversar amb en Pep Prats,
el director artístic de la Setmana Cantant de Tarragona,
que ens farà de guia una mica durant aquesta hora que tenim preparades
en els tallers aquí a la Sella Tarragona.
Pep, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Estem escoltant de fons el taller de música popular cubana.
En què inclou exactament aquest taller?
Ara mateix estan cantant un bolero carregat de passió, inclou música cubana.
Foramentalment bolero, son i xà-xà-xà.
Són les tres formes de la música cubana.
I és una aproximació a la polifonia coral basada en les tradicions d'aquestes formes.
Abans ho escoltàvem, aquest bolero que estàvem escoltant a de fons no té absolutament res a veure
o molt poc a veure amb la música que moltes vegades ens ve de Cuba
i nosaltres l'escoltem a les discoteques.
O la música que ens ve de Cuba.
El que passa és que hi ha moltes coses de Cuba.
També tens tot el jazz cubà, per exemple, que és poca broma,
que ha tingut molta expansió, més a més, els últims anys.
Cuba és una espècie de grasal de moltes coses diferents.
És un lloc de pas, també, no?
I té tota la cosa de la cultura provinent d'Europa, provinent de l'Àfrica,
aquests llibres africans, el pom, pom, pam, pim, pom, pam, pim,
que és el típic, diguem, procedent de l'Àfrica.
I tens també tota la decisió pròpia d'allà i de la música ètnica del país.
O sigui que hi ha una barreja i tota la cosa caribenya.
O sigui que hi ha tria i remera.
Hi ha moltes coses diferents i moltes tradicions.
Però aquesta música és genial.
La part de música cubana, coral, és molt ampla, molt generosa,
té un espectre molt ampli.
Hi ha una tradició coral molt important.
Hi ha coses molt bones a Cuba.
I aquí a Espanya, o aquí a Catalunya i aquí a Espanya,
quina és la implantació d'aquest tipus de música?
Tota la música que ve d'Amèrica del Sud,
per nosaltres és molt atractiva,
perquè és una música que té un contingut rítmic molt important.
La música catalana no es distingeix pel ritme,
es distingeix pel lirisme de la melodia.
I per nosaltres aquest tipus de ritmes és molt atractiu, no?
La subtilitat d'aquesta rítmica trencada,
inigual, desigual, etc.
Jo penso que aquesta és l'aportació
i per això té molta implantació aquí,
perquè a la gent li agrada molt cantar això,
boleros, som, xacareres d'Argentina, coses d'aquestes.
Aquí veiem ara, quan sentim de fons una altra vegada,
una altra interpretació d'aquests alumnes,
precisament hi ha moltíssima gent.
Hi ha, vaja, no sé, una trentena o quarantena d'alumnes.
Aquí n'hi ha, 60 més o menys, sí.
Sí.
Sí, hi ha moltíssim d'aquí,
hi ha algú, no sé exactament quina és la composició d'aquest taller,
però hi ha, fonamentalment, gent catalana,
hi ha algun belga també, em sembla,
algun flamenc, algun holandès, em sembla,
però no sé, són cadascú, però sí, hi ha gent de tot arreu.
Si et sembla, Pep, ens aproximem un momentet d'aquí
i escoltem exactament el so d'aquesta música.
Sigur d'aquí.
De mis sueños, de mis sueños, de mis sueños, de mis sueños.
Y el recuerdo de los hijos de regreso
me consume hoy la vida de besar.
Me parece que haciendo en mis notices,
de mis sueños, de mis sueños, de mis sueños, de mis sueños.
Y el recuerdo de los hijos de regreso
me consume hoy la vida de besar.
De mis sueños, de mis sueños, de mis sueños, de mis sueños.
La professora d'aquest curs és la María Felicia Pérez, tota una especialista.
María Felicia Pérez és la directora del Cor Exaudi de La Habana
i és probablement el Cor Cubà més important,
que fa gires per tot el món, està molt girant per tot el món.
i ella ha estat estudiant a Alemanya, a Leipzig,
va estar estudiant molts anys i ara està treballant allà a Cuba
amb el Cor Exaudi fent classes al Conservatori de La Habana
i és una molt bona especialista i una persona que sap cuidar molt la veu,
que sap tractar molt bé les veus.
Sentim, no sé si podem aproximar-nos en aquests moments
a com ella imparteix la classe.
Òbviament, sense molestar, recordem que estem assistint en directe
a aquest taller de la setmana cantant la música popular que guana.
La melodia en la soprano, y el resto de la música,
todavía no lo logramos.
La función acompañante...
...estar muy piano y dejar...
...las escuchamos a ella.
Y ya después volvemos a la armonía.
El acorde suena...
...pero en ese momento está muy fuerte.
Y eso vuelve a pasar, el mismo procedimiento.
Me parece que aún siento el mismo beso.
O sea, el comienzo de la segunda parte con el solo,
la melodía en la soprano, y el acompañamiento está muy fuerte.
Eso es en lo que trabajaremos ahora.
Son estas las indicaciones que está dando la María Felicia Pérez,
la directora responsable d'aquest curs de música popular cubana.
No sé si en aquests moments podríem segrestar a durar uns segons
una de les alumnes d'aquest curs.
Hola, molt bon dia.
Bon dia.
El seu nom, si us plau.
Janet.
Què li sembla a aquest curs de música popular cubana?
Què és el que més li atrau?
Per què s'hi apunta?
Més que res, la música popular cubana,
que és així molt sensual i està molt bé.
Què ha descobert durant aquests dies que hi ha en aquestes sessions?
És que no sé què dir.
A veure, més que res, agafar una mica aquest ritme,
que sempre nosaltres no els tenim gaire incorporats
i llavors, no sé, et va entrant de mica en mica,
costa una mica, però un cop t'hi poses és molt enriquidor.
Doncs molt bé, moltíssimes gràcies, deixem que continuïs a la classe.
D'acord, gràcies.
Hem segrestat durant uns distants aquests alumnes
i, si us sembla, tornem la connexió d'uns distants
als estudis centrals.
Et sembla, Pep, deixem que els alumnes continuïn
a la seva sessió i ara fem una pausa per la publicitat
i tot seguit anem amb un altre d'aquests cursos
que se sent preparant aquí a la sala.
Molt bé, perfecte.
Perfecte, doncs fins ara.
Fins ara.
Gràcies.
Gràcies.
Hem baixat una planta des de l'edifici de la Salla
i recordin que estem continuant visitant,
donant un cop d'ull, passejant, ficant-nos entre passadissos
en aquests diferents cellers que s'organitzen
amb motiu de la Setmana Cantant
durant aquests dies aquí a les instal·lacions
de la Salla Tarragona
i Pep Prats, el director artístic de la Setmana Cantant.
Bon dia de nou.
Bon dia.
Hem baixat una planta, abans estàvem a la tercera planta
on estàvem escoltant el taller de música popular cubana
i ara estem aquí, sentim de fons
les indicacions de la professora
del curs de Perles Folklòriques.
És música de l'Est.
Música dels països de l'Est d'Europa,
o sigui, fonamentalment, Bulgària i Romania
i també Ucraïna i algunes coses russes.
D'autors tan coneguts com Igor Stravinsky
o d'altres menys coneguts com Spasov,
com Movoff, com Stoikov.
El que crida més l'atenció és el tipus de ritme,
que són ritmes dispars,
que no són ritmes molt quadrats
als que estem acostumats nosaltres,
són apareges de dosos i tresos
que donen aquesta estructura rítmica com trencada.
I el taller és de música només per veus de noia,
perquè normalment en aquest tipus de festivals
hi ha més noies que noves nois
i sempre fem un taller només de noies
perquè així espongem més els altres tallers
i els altres tallers queden més equilibrats
entre les veus faunines i les veus masculines.
No sé si aquest allà és una novetat en altres anys,
així com possiblement la música popular comana
ens pot ser molt més familiar.
Possiblement aquesta música dels països a l'Europa
moltes vegades pel públic normal
ens queda molt més llunyana
i no ens és tan coneguda.
No sé si traslladant-nos al cant coral
també ens trobem amb el mateix.
Dintre del medi és més conegut.
A veure, els que ens dediquem a l'ofici,
és una música coneguda
i que té uns continguts que són molt atractius per nosaltres.
Per la gent en general,
però el públic no gaire conegut.
Potser estem més propers a aquests ritmes caribenys
que escoltàvem abans
i aquesta música que ens ve més d'Amèrica del Sud
ho tenim més proper, no?
Això no tant.
Potser per qüestions de màrqueting inclús.
Però és un folclore molt ric.
I ara estem parlant només de Bulgària i Romania i Ucraïna,
però si anem cap a Eslovenia i Eslovàquia i Croàcia
i tots aquests països del centre d'Europa,
Hongria, per exemple, Macedònia...
Hi ha un caleidoscopi, diguem, de ritmes
i de melodies diferents, de colors diferents, enorme.
Doncs, si et sembla, ens col·lem una miqueta per aquí dins.
Com sempre, com hem dit abans,
amb moltíssim conto perquè no volem interrompre
aquesta sessió, aquesta classe,
del taller de perla,
música provinent dels països de l'Europa de l'Est.
Uns, un, un, un
Oké.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Les indicacions de la professora d'aquest curs de l'Esfera d'Europa
d'Europa fa les indicacions en anglès perquè és el seu idioma
i ens ha demanat excuses perquè s'havia accelerat
i no recordava que tenia la presència dels micròfons de Tarragona
a la Teodora Pavlovich.
Sabem, Pep Bras, escoltant aquesta peça ucraïnesa.
Això és una peça ucraïna, una peça de Nadal,
que parla de les col·leccions aquestes quan els nens van pel carrer
i canten cançons i llavors demanen regals a canvi.
Això és una cançó de col·lecta de Nadal, dels nens petits de la nit de Nadal.
És una cançó molt popular a tot Europa, xèdric es diu.
Estàvem donant un cop d'ull a la quantitat d'alumnes que hi ha aquí,
també són un bon grapat, una trentena.
Són uns quaranta aquí, unes quaranta noies ja.
La majoria és el cor zongora del Vendrell, és la base, que són uns 25
i la resta hi ha gent del cor ciutat de Tarragona,
hi ha gent d'altres cors de Catalunya, hi ha algun estranger,
hi ha belgues, hi ha alemanys.
La presència de persones estrangeres d'aquí,
gent que aprofita la seva estada de vacances, gent que ve expressament.
Normalment gent que ve expressament,
normalment són dintre del moviment Europa Canta,
hi ha setmanes cantant arreu d'Europa
i llavors normalment la gent que forma part de l'escolat
acostuma a anar aquestes setmanes per participar de tallers
que els agrada, que els atrà o així,
per treballar amb professors especialitzats,
com és el cas de la teodora Paolovic aquí.
Però si et sembla, deixem descansar la teodora Paolovic,
que ja ha tingut un petit ensurt amb els microfons d'altar a la ràdio
i anem a visitar una altra taller.
On ens portes ara?
Ara anem a veure polifònia anglesa, em sembla.
Sí, perquè el tenim, oi?
Sí, polifònia anglesa.
Doncs perfecte, fem una breu pausa per la publicitat
i ara mateix tornem aquí des de les instal·lacions de la salle.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gis Brooks
Gis probar
El bona anem directe
escoltant aquesta última cançó aquí
en el taller de Les Perles
dels països de l'Europa Lest.
Fem una pausa per la publicitat
i tots aquí ens desplacem en el taller de la polifania anglesa.
Gràcies.
La setmana cantant de Tarragona ofereix la possibilitat de viatjar
a través de dos nivells, d'una banda geogràficament pels diferents punts d'Europa
i de l'altra banda cronològicament a través del temps.
Ara ens trobem en un curs que vosaltres heu titulat Ossana
i és el curs de polifonia anglesa.
Perquè la tradició coral europea té alguns punts, diguem, molt importants.
I un és d'Anglaterra.
La tradició, diguem, coral d'Anglaterra és notable,
igual que és igual en el centre d'Europa o els països bàltics i escandinous, per exemple.
Però dintre del que és la literatura musical,
la part de polifonia anglesa és molt important per la gent del RAM, diguem, no?
I llavors vam posar aquest taller com a aproximació del que és la polifonia, diguem, acadèmica,
o sigui, això no té a veure amb la música popular,
començant des del segle XVI, els nens i nens cientistes,
Thomas Wilkes, continuant per Henry Purcell en el barroc,
o per Stanford o Parrin en el romàntic o Rutter en el contemporani.
I tenim el Malcolm Goldring, que és un director de cor molt important a Anglaterra,
fent el treball aquest aquí.
Possiblement, ara ho escoltarem,
les cançons que escoltem ara són el que nosaltres moltes vegades més podem apreciar
que el cant coral tradicional.
Sí, esclar, és el que ens queda més proper.
En aquest cas, el taller es titula Ossanna,
perquè es tracta de polifonia religiosa, en totes les peces.
Ara, en aquest moment, estan, si no recordo malament,
si ho sento bé, em sembla que això és el Never Weather,
que és un motet de Parry,
que és un compositor romàntic anglès.
Doncs ens aproximem amb el micròfon autònom,
a veure si podem aconseguir aquesta peça.
Ara, en el professor Malcolm Golding està fent més en aquest curs.
Intentaríem, no sé, estar en teoria,
que veient ara, d'aquí uns instants, hem de començar la pausa, no, Pep?
Aquí.
Ara començaran des del principi aquest motet,
és interessant de sentir-lo, si voleu.
Aquí hi ha un cor d'Islàndia, de joves,
de l'Institut d'Islàndia, són 50,
i després hi ha realment de tota Europa.
Aquí tenim Itàlia, Portugal, Anglaterra, Alemanya, Holanda, França,
i, per descomptat, Catalunya.
Però és el taller que ha tingut més acollida.
Hi ha un centenar de cantaires aquí.
Ja t'hem a escoltar.
És a...
Hi ha un centenar de cantaires aquí.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
del curso, creo que en sí la mayor capacidad de audición, me parece a mí, no digo, la
capacidad de audición para poder la mayor cantidad de, si se quiere, errores en cierto
modo, pero más allá de eso, tener una idea de la obra y creo que el objetivo de la música
es poder expresarse, eligiendo esa forma, así que más allá de las capacidades técnicas,
creo que hay que tener una visión y ganas de expresarse, utilizar la música como medio.
Todos los alumnos con los que estáis participando durante todos estos días, ¿estás encontrando
las aptitudes?
Sí, creo, en distintos niveles, pero en general creo que sí, cada uno con la medida de sus
las posibilidades está demostrando las posibilidades tiene, así que...
No tenia marías tu, Ariel, como profesor?
No, con él sí que no.
Pep, ¿qué necesita exactament un alumno? El que ens comentava l'Ariel, ¿es correcta?
Són, clar, naturalment, diguem, el sentit crític, per tant la oída, després el gest també,
capacitat d'anàlisi, capacitat d'estudi i després molta capacitat de comunicació, saber
quina idea vols, quina fotografia tens de la partitura i acostar cada vegada més el cor
en aquesta fotografia que tu tens de la partitura que vols cantar.
Quants alumnes ha aconseguit aquest curs?
És limitat el curs, perquè no podem tenir gaires alumnes i ho hem limitat a 8, hi ha 8 alumnes, sí.
D'on provenen?
Els alumnes hi ha de Xile, d'Argentina, de Venezuela, de la resta de l'estat espanyol i de Catalunya.
Hem fet aquest recorregut ampli i generós per als diferents cellers que ha organitzat la Setmana Cantant,
que realment és una autèntica meravella, segurament els oients ho han pogut comprovar,
el viatge que hem fet pels diferents indrets del món, també a través dels diferents segles,
i em sembla que aquest cap de setmana, aparquem per uns instants de cellers,
parlem de la Setmana Cantant pròpiament dita, de les actuacions,
perquè aquest cap de setmana és el tram final i teniu la posada en escena definitiva.
Sí. Ara aquests tallers fan el concert de clausura al Palau de Congressos el divendres de la nit.
El curs de direcció que estàvem escoltant ara farà el concert de clausura el dissabte,
perdó el Palau no, a la caixa de Tarragona, a l'auditori d'allà, a la plaça Imperial Tarraco,
i el dissabte a la nit hi ha el concert de clausura amb el de Zoltán Coday, que dirigeix a l'Asnojaltay,
amb tots els participats en aquest cas.
En aquest cas hi ha tota la gent dels tallers, són 300 persones cantant,
l'orquestra persona sinfonieta i fem el concert de clausura.
Molt, 300 persones, ho hem vist abans,
possiblement és un aspecte desconegut i que molta gent ni tan sols s'imaginava,
que hi ha moltes persones que es dediquen durant x temps a viatjar per diferents llocs d'Europa
per participar en les diferents setmanes cantants.
Efectivament.
I és un espectacle, perquè no és només un espectacle acústic, sinó que també és visual.
Tenir dalt de l'escenari entre cor i orquestra 400 persones és un espectacle memorable.
I la veritat és que els últims anys que hem fet això,
l'espectacle cada vegada s'han dut al Premi Popular al millor concert de la temporada.
Això ho fem cada tres anys.
Però un any vam fer el Carmi Inavorano, un altre vam fer el Rèquim de Verdi,
un altre any hem fet l'Israel en Egipte i sempre ha tingut una gran acollida.
I a més el Mar del Camp de Mart, amb la muralla al fons il·luminada,
tot això es fa molt de goig.
El Pep Brás, director artístic de la Setmana Cantant de Tarragona.
Moltíssimes gràcies per atendre'ns.
Moltíssimes gràcies per fer-nos anfitrió
durant aquest matí de Tarragona Ràdio.
Res, ha estat un plaer.
Tot el que sigui fer-ho conèixer
i que la gent conegui les interioritats del Cant Coral,
de la cultura, jo crec que és bo, al contrari.
Estem a punt d'arribar al punt horari de les 11 del migdia.
Nosaltres ara fem un repàs de l'actualitat nacional i internacional
i tot seguit i Holanda García pren el relleu
amb els següents continguts del matí de Tarragona Ràdio.
Doncs sí, efectivament estem a punt de donar pas a les notícies.
I immediatament després seguirem amb continguts,
alguns habituals i altres relacionats amb l'actualitat de la jornada.
Fins ara mateix.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.