Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En fi, des del cicle de Tarragona Creativa, passant per moltes altres apartats, de conferències, d'art pròpiament.
Hi ha una mica de tot, si vols en podem repassar algunes altres principals, però la part que et toca més a prop, Teresa, és el Teatre Infantil.
Sí.
El Teatre Infantil el que hem fet ha sigut una programació a partir del dia 20 de març dels grups que hi ha, com si diguéssim, residents de la cooperativa en aquest moment.
Aleshores, les obres que es fan no es fan un sol dia, sinó que diferents dies, perquè la gent ho pugui veure, i sobretot la producció dels grups lligats al magatzem.
Llavors hi ha l'Àuria, que és del grup Serima, després hi ha una nit de somnis, que és de Cuca de Llum, el Príncep Tralirum, que és del projecte de Mian, i Sant Filó Uncranc de Can Teatre.
Tot això són gent vinculada d'una manera o d'altra al magatzem, que el que intentem és portar una programació infantil més o menys estable.
Nosaltres ja fa molt de temps que fem teatre infantil, potser fa uns 10 anys, sempre el vinculem amb la música.
Aquí hi ha coses que t'aporten música, d'altres que no.
Per exemple, el Príncep Tralirum és música en directe feta per l'Ària del Mau, ai, per el Maurici del Mau, perdó.
I penso que és una música molt interessant.
El Sant Filó Uncranc també té música en directe, el Neits de Somnis és teatre, i l'Ària té una mica de tot.
Té cançons, té titelles, té teatre.
Parles de fer una mena de cicle estable, de teatre infantil, perquè costa, no?
Sí.
Costa per diverses raons, perquè no és fàcil fer tot això, i després perquè els actors, la producció d'actors professionals a Tarragona no és tanta.
Aleshores, que hi hagi tres o quatre grups amb gent professional, penso que és una cosa sèria, ja, no?
Que des del magatzem es pugui oferir això amb gent d'aquí.
A més, el magatzem ara està més o menys en fase de remodelació, no diguem-ho així, entre cometes.
Sí.
Perquè és estrany, hi ha un espai, hi ha diferents espais.
L'altre, m'agradable, ho explicava el Sergi Chirinax a la presentació, i parlava d'això, d'un espai amb tres espais, o tres espais amb un espai, en fi, no sé.
Bé, és un espai, l'espai és el que hi ha i el que hi havia, el que passa és que en un moment determinat es poden convertir en tres espais.
Hi haurà dos de fixes i un tercer que pot ser fixe o no, depèn de si el primer es fa més gran o no.
Això ho hem fet perquè, com pots veure, amb aquest munt de grups que t'he dit de teatre infantil i d'altres que no són, vull dir, aquests grups també produeixen teatre no infantil,
hem distribuït una mica l'espai segons les necessitats de la gent de la casa.
Aleshores, una mica ens barallem, entre cometes, en bon rotllo, per poder assajar tots, no?
Aleshores, necessitem espai.
Llavors, el fet de poder tenir aquestes divisions, doncs vol dir que la gent estarà més ben acomodada per poder treballar,
poder treballar sempre en un escenari, en uns focus, i en el cas de piano, doncs, si és música en directe o no,
i és això el que s'ha fet, adaptar això a les necessitats.
És a dir, que en un mateix dia, per exemple, hi podria haver un espectacle de teatre infantil a la tarda,
al vespre un concert a un cantó, no?, i de matinada a un altre.
Sí, sí. A l'hora no poden funcionar, però vull dir, un darrere l'altre, sí.
En aquest aniversari, Teresa, hi ha moltes activitats programades.
Hi ha, per exemple, un espectacle que recordo que en Sergi en parlava a l'altre dia de la presentació,
es diu Els Depredadors no fan soroll, és teatre.
Està basat en uns manuscrits d'un tal Smith que vivia per aquí a Tarragona
i que va ser devorat pels taurons, no?
Sí, i hi ha una actriu que es diu Paquita Canturri, que es veu que va existir en el seu moment.
I bé, és divertit, és una història divertida, penso que val la pena veure-ho.
Això és una de les produccions que es fa des del magatzem
i que, per l'avís, això és la primera entrega i després n'hi ha un parell més.
N'hi ha una altra en aquest mateix cicle més endavant, que em sembla que és el mes d'abril,
i després em sembla que hi ha una altra prevista pel mes d'octubre.
És una trilogia.
Una trilogia.
Adaptada pel mateix Sergi Xirinac.
Sí, sí.
I en fi, ell va explicar, Maribel, que va explicar que havia conegut amb aquest personatge,
a la banda que se'l cospissin els taurons.
Sí, veu que sí, que el va conèixer ell sol, per això, eh?
Els altres no en tenim referències.
Quina seria una mica la vocació del magatzem en aquest centenari?
Què us sou plantejat?
Sobretot, impulsar la producció.
És a dir, Tarragona és consumidora de moltes coses, però productora d'unes quantes menys.
Aleshores, ens hem proposat poder produir i acollir una sèrie de grups
que portin el segell del magatzem.
Amb el que és teatre infantil ja n'hi ha,
amb el teatre d'adults n'hi ha algunes coses aquestes del Sergi West
i algun altre més que se'n farà més endavant, no?
Aleshores, això penso que és molt important
el fet que la gent professional d'aquesta ciutat
pugui treballar amb un mínim de condicions.
Això és el que intentarem.
A mi, hi ha de les nostres possibilitats que són les que són.
Perquè la producció sempre, doncs, té un problema
que és, diguéssim, aconseguir el finançament, els diners...
Sí, el finançament...
Tot el que això comporta, no?
El finançament i la distribució, després, perquè, esclar,
això de fer un gran esforç per un dia econòmic,
d'hores, de temps, de tot, doncs està molt bé,
però, esclar, la gent que és professional
o pretén ser professional,
intentes que això, rentabilitzar-ho.
Per tant, el fer un dia no és aquesta la finalitat, no?
Llavors, la gràcia és poder-ho distribuir des del magatzem.
També hem volgut, o volem,
instituir una mena de distribuïdora d'espectacles
que es proveeixin al magatzem.
Justament, volíem parlar amb en Joan Pasqual,
no sé si veig que no és possible parlar amb ell,
volíem parlar amb en Joan Pasqual,
volíem preguntar-li justament uns contactes
que hi ha establerts amb sales perifèriques a Barcelona.
Sí.
Sí que, bé, això ho porta més ell,
però sé que hi ha una sèrie de contactes
que no sé exactament com estan,
però la gràcia de tot això és que pugui rodar,
no només a nivell de comarca,
sinó, evidentment, en aquest cas de Barcelona,
amb sales petites que també produeixen
i que es puguin fer una mena d'intercanvis
d'espectacles, de produccions.
Què és el que més podrem veure
amb aquests mesos que tenim per davant aquí al magatzem?
Hem parlat de teatre, d'aquesta trilogia
d'en Sergi Gireynal,
que els depredadors no fan soroll,
hem parlat del teatre infantil,
però hi ha moltes més activitats.
No sé, no les tinc comptades,
però en són una bona pila.
Sí, no sé quin capaç de comptar-les en aquest moment.
Hi ha una col·laboració a la programació
del centenari del Trono,
del Trono Villegas,
que es diu Les meves caigudes
i que és un obra original de l'Isabel Sanz,
que això també ens fa molta il·lusió.
Hi ha una mostra d'art contemporani,
hi ha coses de música,
hi ha un concert del Conrad Sató.
Hi ha cabaret també,
el dissabte 21 de maig.
Sí, hi ha una cosa de cabaret.
París, Berlín, Chicago.
Sí, no sé, aquí hi ha una mica de cosa.
Després torna a veure una altra producció
dels Depredadors no fan soroll,
el segon episodi,
que es diu Plat de Sopa.
Hi ha coses de poesia,
amb els grups àlata.
Després hi ha festivals convidats,
com són la Dixi.
I després hi ha,
a veure si no recordo malament,
un cicle de conferències.
La presentació del llibre
dels 100 anys de la cooperativa.
Què s'explica amb aquest llibre?
Ja n'hi ha un de llibre fet per la Montse Duc,
fins que acaba, em sembla,
si no recordo malament,
l'any 62-64.
I aquest altre llibre
és no tan tècnic
i és una cosa més d'anècdotes
i històries que han passat,
inclús s'ha parlat amb molts socis
que ja tenen una edat
i que poden recordar coses
de la cooperativa,
com a cooperativa de consum que és,
que en aquest moment no funciona com a tal,
sinó que és consumim cultura,
en aquest cas, oi?
Però la cooperativa,
les arrels de la cooperativa
són una cooperativa de consum alimentari.
Per tant,
hi ha gent que en el seu moment
havia treballat a la botiga,
que és el que és ara la cafeteria,
i el magatzem de la cooperativa,
que és el que és el magatzem,
que és el magatzem de la botiga.
I llavors, bueno,
expliquen coses divertides, anècdotes,
i penso que pot ser un llibre molt interessant.
Sobreu un moment del lliurement
de la Creu de Sant Jordi d'enguany o...?
No ho sé.
Però tu has dit la Creu de Sant Jordi,
però a més en tenim dos més de premis, eh?
A veure, explica'ns, explica'ns.
Tenim premi al Balcó,
que ens el va donar l'Òmnium,
abans que ningú,
el premi micro que ens va donar a Ràdio Sant Pere i Sant Pau.
O sigui, que tenim tres premis, no un.
Bueno, la Creu de Sant Jordi pesa molt, evidentment,
però no hem de deixar els altres.
Molt bé, molt bé.
Doncs molts espectacles, en fi,
jo crec que el millor que es pot fer
és aconseguir un d'aquests programes
que t'ho dient tu i jo a les mans, no?
On es pot trobar aquest programa?
A la cooperativa.
A la cooperativa mateixa, no?
Sí, sí.
Perquè és que, a més a més del que han comentat,
hi ha també, no sé,
una audició de combo de l'estudi de música, no?
Sí, el dia 8 d'abril.
Hi ha activitats que no formen part del que és la programació,
però que sí que vol dir que el magatzem està obert
pràcticament cada dia.
Hi ha altres coses que aquí no estan posats.
Vull dir, per exemple, demà i passat demà o dijous
hi ha trens educa masculars.
Vull dir, pràcticament el magatzem està fet cada dia,
però això no és la programació de la cooperativa.
Com altres activitats,
aquí figuren una audició de combo de l'estudi de música,
una mostra de teatre universitari,
uns mini-intrepants literaris amb la cadena SERP.
Ciclops, que és a videoart, no?
Sí, llavors, clar, hi ha altres coses
que no són pròpiament la programació,
però que sí que fan que el magatzem estigui obert
cada dia i passi moltíssima gent al cap de l'any.
S'ha volgut també una mica això,
amb aquest any oberçari,
obrir-ho a tothom que hi ha col·laborat
al llarg d'aquests anys.
Sí, bé, de fet, vull dir,
la temporada passada ja es van fer tota una sèrie d'actes
que no només eren la programació estricta de l'amagatzem,
sinó que hi entraven des del cicle acústic
fins a, va arribar a venir el Pere Tàpies i el CISA,
que no era programació de la cooperativa,
però que sí que s'utilitzava la cooperativa com a espai.
I aquesta vegada també hi és això.
Però, clar, aquí et presentem la programació estricta
del que és la cooperativa
i amb activitats complementàries d'entitats
que resideixen a la casa
o que, si més, no col·laboren amb la casa.
Doncs acostem-se a la cooperativa, eh?
Acostem-se a la cooperativa d'Arragona,
fem aquest programa demà
i llavors podran triar entre un munt d'actes
que es faran en els propers mesos,
comencen ben aviat,
o sigui, comencen aquest mateix mes, no?
Sí, comencen dissabte que ve.
El teatre, teatre, no?
Sí, el teatre,
hi ha el dels depredadors, no fan soroll.
M'he deixat de dir que tot és el mateix preu,
totes les coses de teatre són a 6 euros,
les de teatre infantil a 2
i n'hi ha molts gratuïts.
A més, és un preu que, a més, és assequible...
Sempre s'acostuma a dir que el teatre és car, no?
Sí, és car.
El teatre és car.
Si seurem, no és car.
No, això no és el preu de cost.
És un preu subvencionat.
Tenim un conveni per la programació
amb l'Ajuntament de Tarragona
que, evidentment, no cobreix tot això ni molt menys
i que la cooperativa hi posa tot un altre costat
amb molt d'esforç i molta feina per part de tots, no?
Doncs que es facin amb el programa demà
i podran anar, per exemple, a una conferència
amb Eudol Carbonell el dia 13 d'abril.
Són també aquests actes paradels, debats, conferències...
En fi, presentació del llibre,
100 anys de la cooperativa obrera,
que serà el divendres 1 d'abril,
el dimecres 6 d'abril,
cultura mitjans de comunicació,
el dimecres 13 d'abril conversant amb Eudol Carbonell
i el 27 d'abril, cooperació i ajut humanitari,
què podem fer cadascú de nosaltres?
M'he descuidat de dir que tenim un conveni nou
amb el Port de Tarragona,
que també per això podem fer aquesta programació
tan àmplia amb l'Ajuntament i el Port.
Teresa, gràcies per vindre a explicar-nos-ho
i que vagi molt bé.
Gràcies.
Fins una altra.