Demà 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
En dones treballadores en són totes, només faltaria,
es pot treballar dins o fora de casa.
Hi ha col·lectius de dones que sempre busquen o intenten buscar
aquella estona, aquelles hores o aquells moments
que els permetin justament sortir d'aquesta feina no remunerada,
que és la d'estar a casa.
Tot i que els col·lectius de dones de la ciutat de Tarragona
també la integren dones que també treballen fora de casa.
El cas és que els col·lectius de dones fan una feina
quotidiana, diàriament, però que aprofiten aquesta setmana
i altres moments de l'any també, però particularment aquests dies
propers al 8 de març, una mica per presentar en societat
o manifestar o celebrar d'alguna manera
tota aquella activitat que desenvolupen.
Són diferents les activitats que desenvoluparan al llarg
d'aquesta setmana de març. El passat divendres parlàvem
amb la regidora responsable de l'àrea de serveis socials
de l'Ajuntament de Tarragona, que ens detallava
tota l'activitat que hi havia, però avui volem parlar
amb les protagonistes.
Saludem Irene Taramona, del col·lectiu de dones amigues
del Parri Uclar. Irene, bon dia.
Benvinguda. Ens acompanya Montserrat Beneges,
del col·lectiu de dones de Torreforta.
Montserrat, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda. Saludem l'Alba Montagut.
Bon dia, Alba.
Bon dia.
Ella i la Mari Carmen Velasco, que ha hagut de sortir un momentet,
són de l'espai de dones de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau.
Teniu moltíssima activitat, la detallarem, no hi ha dubte,
però ara ho comentàvem abans d'iniciar la conversa que dèiem.
Home, a casa sempre hi ha feina.
Bona part de les dones que integreu els col·lectius de dones
sou dones que treballeu dins de l'àmbit de la llar.
Una feina que ara no cal descobrir res, és una feina no remunerada,
és una feina sovint no reconeguda,
i és una feina imprescindible i necessària,
on no és només desenvolupar les tasques quotidianes,
sinó moltes vegades tenir cura de nets, d'avis, de persones discapacitades.
És una feina silenciosa i que no està prou valorada.
Per tant, ni que sigui un cop a la vida, un cop l'any,
diguem que és una feina important i que esteu allà
i que també teniu dret a sortir de casa, juntar-vos amb altres dones,
intentar buscar un altre al·licient a la vida, no?
Va per aquí la cosa.
Sí, sí, sí.
Desparit dels col·lectius, no?
Sí, sí, sí.
Va per aquí perquè cada dia a diècim, de dilluns a divendres,
fem activitats a Torreforte.
Vull dir, però que això ja ho hem dit un munt de vegades,
i és la salseta de sortir, d'anar a ensajar,
de la gimnàstica, de la ioga,
i després dels playbacks que fem.
Ja, que s'ho passeu bé.
I que s'ho passem bé.
L'Alba deia, no, si feina a casa sempre hi ha,
no ens l'acabaríem, no?
No s'acabem mai.
Per això, per això diem,
hem de sortir, nosaltres a la parròquia sortim cada dia,
efectivitats, com ara avui, posar el corte,
i pintura, i punt de creu.
Doncs demà hi haurà una altra vegada corte,
el dimecres, el mossèn,
dona la catequesis per adults,
i després, el dijous,
torna a haver tres activitats més.
També hi ha bolillos, pel dematí,
buixets.
A la tarda, pintura,
i una altra senyora que torna a donar una altra vegada corte.
O sigui, perquè, clar, hi ha molta gent
que encara se fa la roba a casa, diguéssim.
Són moltes les dones que aneu als col·lectius.
Torreforte, cent i pico.
Inclou la joventut, eh?
Que tenim joventut.
Teniu dones joves, també.
Tenim que fan el ball,
el ball...
Com t'ho diré jo?
No, bueno, fan ball.
A veure, sí, això també.
Sí, fan playbacks, fan tot això.
I són de cinc anys
fins a 19 i 20,
en tres cursos.
Tres horaris diferents,
però són, això,
i fan ball,
i el porta la Montse París,
sí,
i molt bé, molt bé.
Oferteu moltes activitats.
I digue'm una cosa,
les dones que sol, diguem-ne,
com a més veteranes
o més actives dins dels col·lectius,
us marqueu com una obligació,
en el bon sentit,
un horari de dir
no, avui em toca això,
hi he d'anar,
i això està per sobre de tot.
Sí, sí, sí.
Perquè clar, això és important.
Arribes a un extrem,
perquè quan vas al metge,
penses el que has de fer,
li dius
no, no, escolti'm, aquest dia no em va bé.
Pensant en les coses que has de fer tu,
al col·lectiu, eh?
És veritat, és veritat.
De veritat, eh?
Arribes a un extrem,
escolta,
a més a més tu montes la mar de bé
i demanes els horaris que vols,
i ja està.
Estàs deseant que llegueu el dia per a...
Aquest dia,
a aquesta hora,
tinc que fer aquest...
No, no, escolti'm,
no li dius al metge,
perquè, eh?
Exacte.
Càmi'm el dia,
i ja està.
Però dius, senyora,
aviam,
si ara fer això,
no, no,
no puc venir i ja està.
Arribem a aquest extrem
de pensar-te això i tot, eh?
Sí.
L'Alba ens comentava una mica
que si el corte,
que si buixets,
per exemple,
a Montserrat,
tu què fas dins del col·lectiu?
Ho diria a tall d'exemple, eh?
Jo a tall d'exemple...
Perquè la gent vegi una miqueta
les activitats que...
El meu és bellugar,
això d'estar assegutada no.
El meu és gimnàstica
i prèvacs, ball.
A tu,
la cosa de l'artisteo
és que et va, eh?
Perquè he fet
les activitats,
el que m'agradava,
molt tapís,
però el tapís
el vam deixar
perquè és molt llarg,
molt laboriós.
No tens paciència.
I...
Jo què sé.
A mi d'anen coses
de bellugar-me.
A mi d'anen coses de bellugar-me.
A mi també n'hacemos
una vez al año,
pues nosotras,
por ejemplo,
las amigas de Parque de Clá,
hacemos una...
una exposició
en la Semana Cultural
que creo que vosotras
també lo hacéis.
Sí, la primera semana
de juny.
Una exposició
de los trabajos.
No me has preguntat,
però te lo voy a decir.
Mi colectivo
hace todo eso
y luego
también nos dedicamos
mucho
a las mujeres
a una...
una labor social.
¿En quin sentit?
Vaya, no...
¿Ahora ho has de dir?
Sí,
ahora ya ho has de dir.
Pues,
si hay alguna mujer
que tiene algún problema
de los que solemos
tener a las mujeres...
No, no,
doncs això es pot dir.
Pues,
bueno,
es que mi barrio
es un barrio muy pequeño
y no quisiera que nadie
sea por el río.
No, pero no,
no, no,
aviam,
jo t'entén perfectament.
Sí.
Allò, moltes vegades,
i això també,
doncs,
és un dels valors
dels col·lectius de dones,
hi ha dones
que en determinants moments
de la seva vida,
per les seves circumstàncies personals,
perquè els fills marxen,
perquè té, doncs,
una etapa biològica
que implica canvis,
se sent una miqueta
desorientada
i sola
i probablement
en aquests col·lectius
doncs poden trobar...
Ara tenim
bastanta gente
magrebí
i entre elles
també hi ha algun problema
perquè...
per això que no me gustaría
extenderme en esto...
No, però si és que no cal,
senzillament que els col·lectius
serveixen també
perquè guieu aquestes persones.
Sí, té un problema
per llevar-les a,
per exemple,
el més sencillo,
el més light,
és, pues,
llevar-les,
informar-les
a on pueden dirigirse,
acompanyar-les,
si hace falta
para unos papeles
para ir a inmigración
i luego ya está también,
pues,
alguna que tenga
maltrato.
Clar,
precisament.
Però, Irene,
aviam, per favor,
que estem a la vigília
del Dia Internacional de la Dona.
No només s'ha de dir
sinó que tenim l'obligació.
Jo vivo en un barrio muy pequeño
i no...
Irene,
perdón,
és que ningú està parlant
del teu barrio.
Estem parlant
que els col·lectius de dones
també poden ser un vehicle
perfecte
per detectar aquests casos
i vehicular aquestes dones
cap a les institucions
o les entitats
que puguin solucionar-ho.
o les assistentes,
o les psicòlogues,
que llavors ja són les que estan en el carrer.
A cap,
s'ha de fer una referència personal.
A veure,
jo,
des d'aquí,
digo que
tenim
bula
con ciertos políticos
y si no nos la buscamos,
pues entonces
lo que buscamos
es que
s'impliquen también.
Si hay una señora
que necesita algo
o para su hijo
o para
o para ella
o una mujer separada
que tiene un hijo
con problemas,
ahora tenemos una
con este problema.
Irene,
perdona,
tu has dit
que es un barri petit
i que no hem de parlar
de les persones particulars,
doncs sisplau
no parlis
de les persones particulars.
Deixem-ho aquí
i parlem de les activitats
en general
que heu previst
per aquests dies.
No nos vamos a poner tristes
ahora.
A veure,
comencem parlant
pel concurs aquest
de prosa
que em penso
que es faran
els primers.
Jo parlaré del teatre.
Tu del teatre,
que tu el que t'agrada
és bellogar-te.
El discurso de prosa
ja lo hemos dicho
varias veces,
se hacían otras actividades,
otras cosas,
no sé si María Luisa
lo dijo,
entonces queríamos,
teníamos inquietudes
de hacer algo más
que,
o sea,
aparte de irte a comer
o irte d'excursión,
algo que se vea
que las mujeres
también tenemos inquietudes
y sesó.
Y entonces,
pues con estas personas
que hay aquí
y yo,
alguna,
colectivo más que falta,
propusimos de hacer,
propusimos al ayuntamiento,
a las áreas sociales,
propusimos,
que entonces estaba
la Carmen Ferré,
propusimos hacer
este concurso.
Entonces fue muy bien acogido,
nos,
toda la estructura
nos la pone
el ayuntamiento
y este año
ya es el quinto año,
esto quiere decir
que se ha consolidado
y que vamos
por buen camino.
Trabajamos mucho,
pero todas
tenemos muy buena
armonía,
lo llevamos
con muy buen
de esto
y ya no digo nunca más
porque siempre hablo yo
más que nadie.
Entonces,
en todo caso,
dir que se farán
yo quiero decir
que ahora
me acaban de llamar
toda la persona
que quiera asistir
y ya se llamarán
a las presidentas
que como la plaza,
la sala de actos
del ayuntamiento
siempre ha quedado
pequeña,
pues me acaban
de decir
que se hará
en la sala de actos
de la antigua audiencia
en la plaza del Pallol.
Pero ahora es la misma.
A la una
en la plaza del Pallol
en la antigua audiencia
y luego
el manifiesto
que lo lee
la consellera
señora Espósito
iremos
a la plaza
del ayuntamiento
que está allí
cerquita.
Doncs mira,
us passejareu.
Bueno, a ver...
Saludem la Mari Carmen Velasco
que s'acaba de dir
que...
Mari Carmen,
bon dia,
si més no dir-t'hi hola.
Bon dia,
bon dia.
Digues, digues,
Irene,
que hem de parlar
del teatro encara
i se'ns fa tard.
No, doncs parlarà
dels premis ràpidament
i després passem
el teatre.
El primer premio
nos dona
una escultura
el señor Aregio
presidente
de la Diputación.
El segundo premio
es una pluma
estilogràfica
y nos la ha regalado
el gerente
señor Alfonso Rodríguez
de Cemento en la Esfera.
Y luego
el tercer premio
es un libro
Patrimonio
de la Humanidad
del Patrimonio
de la Humanidad
nos lo ha regalado
la señora
Mercè Martorell
presidenta
del
Patrimonio
de...
És la responsable
de l'àrea
de Patrimonio.
Ja està,
ja l'he dicho.
Passem al teatre,
perquè del lliurament
dels premis
i dels premis
en vam parlar,
passem al teatre
serà aquest dijous
a quarts de set
de la tarda
al Metropol.
Posa a les sis.
A les sis?
A les sis no,
em sembla.
Van dir a les sis.
Van dir a les sis,
jo tinc aquí
quarts de set,
però ara diem
a les sis
i a les sis
tothom allà,
ja està.
Amb aquelles cues
immenses
que es formen
a la Rambla
que dius
què passa avui
al Metropol
i és que és
el festival
de les dones.
A les quatre
de la tarda.
Vosaltres
estareu molt abans
que us heu
de villar
i no em fas
de teatre.
Val a dir
que la Mari Carme
és la tresorera.
que prou feina tens
com per fer teatre,
no?
I a dir prou
mals de caps,
eh?
Doncs vinga,
aviam com s'organitza
tot això.
A veure,
som cinc col·lectius,
no sabem exacte
si Sant Salvador
actuarà o no actuarà
perquè encara no dic res.
Doncs és Torroforte
que suporta,
el que organitza
serà Vicente Canyón,
el coordinador,
el que coordina.
Sí.
Llavors també
el casc antic,
Parriu-Clar,
l'Helena Regidor,
la florista
que fan un teatret,
la Punta la Mora,
les dones
de la Punta la Mora
també fan un teatret
i les nenes
nostres,
que no són nenes,
que són jovenetes
de 17,
18 i 19 anys
que també fan
una actuació.
Però aviam,
em detallem una miqueta.
Quina meva teatret,
actuació?
Mira,
les dones cincuantones
fan el Cibera.
Cincuantones.
De Torroforte.
A Cibera,
molt bé.
Amb el barretet
i totes les.
a la Punta la Mora,
les dones
de la Punta la Mora
faran un teatret
que posa
Ai,
els homes.
També,
ja és prou eloqüent.
Del senyor Jaume
Rocasa.
No sé si ho pronuncio bé
el cognom.
Després,
la Monsi París
farà,
que és la de la Canalla,
un tòxic.
Tòxic,
potser?
Doncs tòxic.
Sí, tòxic.
El cas Cantig
també farà un teatret,
que és la Soraya,
la que les porta.
La Floresta,
espera que se me'n va la veu.
La Floresta
fa un teatret
que no sé com se diu.
I el Parc Riu Clar,
ja ho vull dir,
l'Helena Regidor,
que farà musicals.
Un musical.
Que l'Helena Regidor
ho fa molt bé.
A més,
l'Helena,
el col·lectiu de l'Helena,
sempre fan musicals
i coses de ploma
i així és...
Enguany.
Sí, sí,
tenen la mà trencada
en totes aquestes coses.
I els altres,
no ho sé.
Incognita també.
Incognita també.
Diguem-ne que és l'element sorpresa
de la convocatòria.
Però no,
que sortirà tot molt bé.
Com sempre.
Sí,
sempre surt molt bé,
no?
Sí,
i falten localitats
al teatre.
És molt variat,
perquè, clar,
com que són música
i estetret,
doncs,
vulguis o no vulguis,
ho fem tot molt variadet
i molt bonic.
per lo menos lleno
sempre hi.
Home,
això sí,
fins i tot i...
Aviam,
el tema que...
Encara ho dic així,
però és sèrio,
no és que sigui
una cosa de pa sucat en tomà,
que no treballem molt bé.
No, no,
estem elaborat,
en Déu mi go,
la scenografia,
el vestuari,
la música.
Molt bé,
molt bé,
per això s'omple.
El tema de l'entrada,
el tema de les localitats,
com funciona?
Perquè a vegades es queda algú fora
i,
ai,
mira,
que m'he quedat fora
i les coses i tot això.
L'única norma que té el Metropol
que no vol gent dreta.
I llavors...
És normal per un tema
de seguretat fonamentalment.
I llavors,
quan s'estiguin les butaques plenes,
diéssim,
tanquen.
Ja no hi ha ningú.
520 o alguna cosa així.
És gratuït,
perquè clar...
Però no cal una invitació prèvia.
No, no, no.
És posar-se la cua
i fins que hi hagi cadira.
Això mateix, sí.
Nervis?
Hi ha nervis?
No.
Sí.
Jo no.
Sí?
Sí, per l'anar ja estic sofocada.
De nervis que tinguin,
a pensar molt més.
No, no,
Nosotros ahora esta tarde
vamos a la residencial,
que es donar les taules.
Això és diferenjat, eh?
No, jo dic d'actuar.
Jo dic d'actuar.
Bueno, las artistas
i nosotras también.
No, perdona,
organitzar és que tot surti bé,
però el nervi de sortir a l'escenari...
És lo mismo,
porque tenemos que quedar bien
con todo el mundo.
No, no, no.
Tu no surts.
És que a mi no m'agrada
el teatre per començar,
però hi vaig sempre.
Per a tu t'agrada d'espectadora.
Sí, sempre.
M'agrada aplaudir
i estar a primera fila
si pot ser.
Jo és el que t'anava a dir,
que tu fas cara
que sí, que fa...
Escucha que ni que nosotros
no hagamos teatro
pasamos nuestros nervios.
Però ningú et diu que no.
Sí, dona Irene.
Com que diu la Irene.
Ai, por favor.
Ai, que, hombre,
los nervios que llegamos a passar...
Ens referíem al teatre,
tot estarà bon.
Quantes dones es poden juntar
al escenari?
Home, uns 40.
Sí, bastantes.
És un moviment de camerinos,
de tot plegat.
Sí, però com que el Metropol
està ben organitzat,
quan arribes més o menys
ja tenim camerins
i ja ho tenim tot preparat.
Per cert, que ja donarem detalls,
però el dijous al matí,
entre les 11 i quarts a 2,
el matí de Tarragona Ràdio,
estarà al Metropol,
perquè justament el dijous
fa 10 anys
que el teatre
va obrir les portes
després de la seva remodelació.
Un dels nostres convidats,
esperem que sigui el Vicenç Canyón,
precisament,
perquè va ser un dels actors
d'acompanyes Tarragones
que van trepitjar
l'escenari.
Ja fem un petit abans
del que passarà el dijous,
però a la tarda no s'ho perdin.
És qüestió d'anar una miqueta abans,
posar-se a la cua
i gaudir d'aquest espectacle
dels col·lectius de dones
de la ciutat de Tarragona,
que com acaben de comprovar
continuen en forma
i que el proper dijous
estaran mostrant
part d'aquesta vessant
artística,
més farandolera.
L'altre també la fan
a través de les exposicions
i activitats
que duen a terme
al llarg de tot l'any.
Irene Taramona,
Montserrat Benagis,
Alba Montagut
i Mari Carmen Velasco.
Gràcies per venir.
Molta sort.
Adéu-siau.
Gràcies.
A tu.
Gràcies.